67 les relacions: Alta edat mitjana, Alta Ribagorça, Aragó, Éssera, Baixa Ribagorça, Beranui, Bernat II de Tolosa, Castrocit, Català, Català ribagorçà, Catalunya, Cerler, Comarques de l'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Congost d'Ovarra, Conquesta omeia d'Hispània, Cornudella de Valira, Corona d'Aragó, Dolmen, El Pont de Montanyana, Felip II de Castella, França, Franja de Ponent, Furs, Graus, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Isàvena, La Pobla de Castre, La Terreta, Llista de monuments de la Ribagorça, Llitera, Marca Hispànica, Menhir, Merli, Noguera Ribagorçana, Olvena, Paleolític mitjà, Pallars Jussà, Pardinella, Pic d'Aneto, Prepirineus aragonesos, Primera República Espanyola, Ramir I d'Aragó, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Regne d'Aragó, Ribagorça (comarca històrica), ..., Riu Isàvena, Sanç I de Pamplona, Santa Maria d'Ovarra, Serra de Sis, Sobrarb, Somontano de Barbastre, Tor-la-ribera, Trompa de Ribagorça, Vall d'Aran, Vall de Benasc, Vall de l'Isàvena, Vallabriga, Vilacarle, Visalibons, 1035, 1873, 724. Ampliar l'índex (17 més) »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Ribagorça і Alta edat mitjana · Veure més »
Alta Ribagorça
L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.
Nou!!: Ribagorça і Alta Ribagorça · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Ribagorça і Aragó · Veure més »
Éssera
Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.
Nou!!: Ribagorça і Éssera · Veure més »
Baixa Ribagorça
La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.
Nou!!: Ribagorça і Baixa Ribagorça · Veure més »
Beranui
Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Ribagorça і Beranui · Veure més »
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Nou!!: Ribagorça і Bernat II de Tolosa · Veure més »
Castrocit
Castrocit és un despoblat situat a 1.161 metres d'altitud, del municipi de Beranui i, fins al 1966, del de Calbera, a la dreta del barranc de Castrocit, que neix a la serra del Cis i desemboca al riu Isàvena per l'esquerra, al caseriu de les Ferreries.
Nou!!: Ribagorça і Castrocit · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Ribagorça і Català · Veure més »
Català ribagorçà
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.
Nou!!: Ribagorça і Català ribagorçà · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Ribagorça і Catalunya · Veure més »
Cerler
Cerler Cerler (en benasquès, Sarllé) és un poble de la Vall de Benasc amb una població aproximada de 250 habitants.
Nou!!: Ribagorça і Cerler · Veure més »
Comarques de l'Aragó
Aquestes són les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.
Nou!!: Ribagorça і Comarques de l'Aragó · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ribagorça і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Ribagorça і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Ribagorça і Comtat de Tolosa · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Ribagorça і Comtats catalans · Veure més »
Congost d'Ovarra
El Congost d'Ovarra (també rep el nom de congost de la Croqueta i congustro d'Ovarra) és un pas estret o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües del riu Isàvena que separa els municipis de Les Paüls amb el de Beranui, situat entre el Turbó i la serra de Sis, a la comarca de la Ribagorça d'Aragó, dins de la Vall de l'Isàvena.
Nou!!: Ribagorça і Congost d'Ovarra · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Ribagorça і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Cornudella de Valira
Cornudella de Valira és un antic municipi de la Ribagorça que al 1955 es va agregar al terme d'Areny de Noguera, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Cornudella de Valira · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ribagorça і Corona d'Aragó · Veure més »
Dolmen
Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.
Nou!!: Ribagorça і Dolmen · Veure més »
El Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana és un municipi catalanoparlant de la Baixa Ribagorça, a la ribera de la Noguera Ribagorçana.
Nou!!: Ribagorça і El Pont de Montanyana · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Ribagorça і Felip II de Castella · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Ribagorça і França · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Franja de Ponent · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Ribagorça і Furs · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Ribagorça і Graus · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Ribagorça і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Ribagorça і Imperi Romà · Veure més »
Isàvena
Isàvena (en aragonès Isabana i en castellà Isábena) és un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagorça.
Nou!!: Ribagorça і Isàvena · Veure més »
La Pobla de Castre
La Pobla de Castre (en aragonès i en castellà La Puebla de Castro) és una vila i un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça, situat a l'interfluvi dels rius Cinca i Éssera, a 649 metres d'altitud, amunt del congost d'Olvena.
Nou!!: Ribagorça і La Pobla de Castre · Veure més »
La Terreta
La Terreta Ribagorçana (també coneguda com la Clotada d'Areny, i antigament, la Noguerola) és una subcomarca o comarca natural catalana, situada entre l'embassament d'Escales al nord i el congost de Mont-rebei (serra del Montsec) al sud; entre aquests dos punts, abasta les dues ribes del riu Noguera Ribagorçana.
Nou!!: Ribagorça і La Terreta · Veure més »
Llista de monuments de la Ribagorça
Llista de monuments de la Ribagorça inclosos en el registre de béns arquitectònics del patrimoni cultural aragonès per la comarca de la Ribagorça.
Nou!!: Ribagorça і Llista de monuments de la Ribagorça · Veure més »
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Llitera · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Ribagorça і Marca Hispànica · Veure més »
Menhir
Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.
Nou!!: Ribagorça і Menhir · Veure més »
Merli
Merli és un poble del municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Merli · Veure més »
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Ribagorça і Noguera Ribagorçana · Veure més »
Olvena
Olvena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Ribagorça і Olvena · Veure més »
Paleolític mitjà
El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.
Nou!!: Ribagorça і Paleolític mitjà · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Ribagorça і Pallars Jussà · Veure més »
Pardinella
Pardinella és un poble del terme de Beranui, que està situat en una solana del marge esquerre del curs mitjà del riu Isàvena (Vall de l'Isàvena), a la serra de Sis de la Baixa Ribagorça de l'Aragó; i a una altitud de 925 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Ribagorça і Pardinella · Veure més »
Pic d'Aneto
La Maleïda o pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Pic d'Aneto · Veure més »
Prepirineus aragonesos
Serres prepirenaiques d'Aragó: Serra de Sis, del municipi d'Isàvena. El llogaret que es veu baix a la dreta és El Barri de Serradui. A l'esquerra la serra del Jordal. Darrere de Sis i a la dreta El Turbó. Entre El Jordal i El Turbó, La Vall de Lierp, i les terres de Vilacarle i Tor-la-ribera; i al fons el Cotiella. Els Prepinineus aragonesos o Prepirineu aragonés, és una unitat de relleu d'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Prepirineus aragonesos · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Ribagorça і Primera República Espanyola · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Ribagorça і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Ribagorça і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Ribagorça і Regne d'Aragó · Veure més »
Ribagorça (comarca històrica)
La Ribagorça (Ribagòrça en occità, Rives Gorces en francès i Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part meridional del comtat de Ribagorça.
Nou!!: Ribagorça і Ribagorça (comarca històrica) · Veure més »
Riu Isàvena
El riu Isàvena és un riu de la zona dels Prepirineus aragonesos i el principal afluent del riu Éssera, amb qui s'uneix a Graus.
Nou!!: Ribagorça і Riu Isàvena · Veure més »
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Nou!!: Ribagorça і Sanç I de Pamplona · Veure més »
Santa Maria d'Ovarra
Santa Maria d'Ovarra és un monestir romànic situat al Prepirineu, al peu de l'extrem occidental de la serra de Sis.
Nou!!: Ribagorça і Santa Maria d'Ovarra · Veure més »
Serra de Sis
La serra de Sis (o serra del Cis) és una serralada del Prepirineu.
Nou!!: Ribagorça і Serra de Sis · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Ribagorça і Sobrarb · Veure més »
Somontano de Barbastre
El Somontano de Barbastre (en aragonès Semontano de Balbastro) és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Somontano de Barbastre · Veure més »
Tor-la-ribera
Tor-la-ribera (en castellà, Torre la Ribera) és un municipi de la Baixa Ribagorça, estès sota els peus del massís d'El Turbó (2 556 m) fins a la Vall de l'Isàvena.
Nou!!: Ribagorça і Tor-la-ribera · Veure més »
Trompa de Ribagorça
La Trompa de Ribagorça (en aragonès: Trompa de Ribagorza) és un instrument de vent, de doble llengüeta, recuperat per Mariano Pascual basant-se en instruments conservats a Graus, similars als utilitzats en el pels gaiters de Caserres del Castell i altres llocs de la Baixa Ribagorça Oriental.
Nou!!: Ribagorça і Trompa de Ribagorça · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Ribagorça і Vall d'Aran · Veure més »
Vall de Benasc
Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.
Nou!!: Ribagorça і Vall de Benasc · Veure més »
Vall de l'Isàvena
Vista de la Vall de l'Isàvena des de Beranui La Vall de l'Isàvena és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda pel riu Isàvena.
Nou!!: Ribagorça і Vall de l'Isàvena · Veure més »
Vallabriga
Vallabriga és un poble del municipi de Beranui, situat damunt l'antic monestir de Santa Maria d'Ovarra, a la Baixa Ribagorça d'Aragó, a una altitud sobre el nivell del mar de 1.160 metres, sota la serra de Vallabriga, paret occidental del congost d'Ovarra i contrafort oriental del massís del Turbó, i dalt de la vall de l'Isàvena.
Nou!!: Ribagorça і Vallabriga · Veure més »
Vilacarle
Vilacarle és un poble del terme de Tor-la-ribera, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Ribagorça і Vilacarle · Veure més »
Visalibons
Visalibons és un poble catalanoparlant de la comarca aragonesa de la Ribagorça, a la Franja de Ponent.
Nou!!: Ribagorça і Visalibons · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Ribagorça і 1035 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Ribagorça і 1873 · Veure més »
724
El 724 (DCCXXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ribagorça і 724 · Veure més »
Redirigeix aquí:
La Ribagorça, Ribagorza, Ribagorçana.