Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Berenguer Ramon II, Cabestany (Montoliu de Segarra), Castell de la Guàrdia Lada, Castlà, Cervera, Florí d'or d'Aragó, Guillem de Guimerà i d'Abella, Hug Dalmau de Cervera, Joan el Caçador, Josep Maria Llobet i Portella, Liber feudorum maior, Llista de comtes de Barcelona, Marquesa de la Guàrdia, Montoliu de Segarra, Mostassaf, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Priorat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Selma (Aiguamúrcia).
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: La Guàrdia Lada і Berenguer Ramon II · Veure més »
Cabestany (Montoliu de Segarra)
Cabestany és un poble de 24 habitants pertanyent al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra).
Nou!!: La Guàrdia Lada і Cabestany (Montoliu de Segarra) · Veure més »
Castell de la Guàrdia Lada
El castell de la Guàrdia Lada és una construcció aïllada situada a la part alta del poble de la Guàrdia Lada, a l'est de Montoliu de Segarra i a pocs metres de la capella de la Mare de Déu del Coll.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Castell de la Guàrdia Lada · Veure més »
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Castlà · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Cervera · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Guillem de Guimerà i d'Abella
Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Guillem de Guimerà i d'Abella · Veure més »
Hug Dalmau de Cervera
Hug Dalmau, més tard, Hug Dalmau de Cervera o Hug de Cervera (-1095).
Nou!!: La Guàrdia Lada і Hug Dalmau de Cervera · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: La Guàrdia Lada і Joan el Caçador · Veure més »
Josep Maria Llobet i Portella
Josep Maria Llobet i Portella (Cervera, Segarra, 1940) és un historiador de l'art i professor universitari català.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Josep Maria Llobet i Portella · Veure més »
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Liber feudorum maior · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Marquesa de la Guàrdia
o Marquesa de Cervera fou benefactora, pledejant, doble comanadora dels monestirs de Sant Joan de Cervera i Sant Joan d'Alguaire.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Marquesa de la Guàrdia · Veure més »
Montoliu de Segarra
Montoliu de Segarra és un municipi de la comarca de la Segarra, anomenat Montoliu de Cervera fins al 1984.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Montoliu de Segarra · Veure més »
Mostassaf
El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Mostassaf · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: La Guàrdia Lada і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Priorat de Catalunya
Creu de Malta El Priorat de Catalunya (o Gran Priorat de Catalunya) fou la demarcació que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1317 quan la major part dels béns de l'orde del Temple van passar a la primera, així es va dividir el priorat històric que hi havia hagut a la Corona d'Aragó, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta i el Priorat de Catalunya, (i encara deixant el regne de València per al nou orde de Montesa).
Nou!!: La Guàrdia Lada і Priorat de Catalunya · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: La Guàrdia Lada і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: La Guàrdia Lada і Ramon Berenguer II · Veure més »
Selma (Aiguamúrcia)
Selma és un despoblat al municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, situat a 743 m. d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques.
