Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

L'inganno felice

Índex L'inganno felice

L'inganno felice (La decepció afortunada) és una òpera en un sol acte composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Maria Foppa.

54 les relacions: Ad libitum, Ària (música), Baix (veu), Baríton, Barcelona, Cavatina, Clarinet, Contrabaix, Duet, Fagot, Farsa (gènere operístic), Ferdinando Paër, Filippo Galli, Flauta, Flautí, Gaetano Donizetti, Gaetano Rossi, Gioachino Rossini, Giuseppe Farinelli, Giuseppe Maria Foppa, Giuseppe Nicolini, Il signor Bruschino, Instrument de corda, Italià, Itàlia, Johann Simon Mayr, L'occasione fa il ladro, La cambiale di matrimonio, La gazza ladra, La scala di seta, Luigi Raffanelli, Marc Minkowski, Naxos Records, Oboè, Opera buffa, Piano, Pietro Generali, Simfonia, Simfonia (òpera), Soprano, Teatre Principal (Barcelona), Teatro San Moisè, Tenor, Teresa Belloc-Giorgi, Torvaldo e Dorliska, Trio, Trompa (instrument), Venècia, Violoncel, 14 de desembre, ..., 1811, 1812, 1815, 8 de gener. Ampliar l'índex (4 més) »

Ad libitum

Exemple d'ad libitum (segon compàs) en el tercer moviment de la sonata No. 14 "Clar de Lluna" de Beethoven. Les notes petites que segueixen el trinat sobre la rodona no pertanyen al compàs, perquè en ser de 4/4, ja ha estat omplert per la rodona. Ad libitum és una expressió llatina que significa 'al gust de cadascú'.

Nou!!: L'inganno felice і Ad libitum · Veure més »

Ària (música)

Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).

Nou!!: L'inganno felice і Ària (música) · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Nou!!: L'inganno felice і Baix (veu) · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Nou!!: L'inganno felice і Baríton · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: L'inganno felice і Barcelona · Veure més »

Cavatina

La cavatina (diminutiu del mot italià cavata, extracció) és l'ària amb què es presenten en escena els personatges, i, per tant, també els cantants, en les òperes italianes.

Nou!!: L'inganno felice і Cavatina · Veure més »

Clarinet

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: L'inganno felice і Clarinet · Veure més »

Contrabaix

Un contrabaix és un instrument de corda fregada.

Nou!!: L'inganno felice і Contrabaix · Veure més »

Duet

Un duet o duo és una composició o un fragment d'una composició més llarga, per a dos intèrprets.

Nou!!: L'inganno felice і Duet · Veure més »

Fagot

Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.

Nou!!: L'inganno felice і Fagot · Veure més »

Farsa (gènere operístic)

La farsa és un gènere operístic difós entre l'última dècada del i les primeres tres del principalment a Venècia i a Nàpols i en menor mesura en la resta d'Itàlia.

Nou!!: L'inganno felice і Farsa (gènere operístic) · Veure més »

Ferdinando Paër

Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839) fou un compositor parmesà.

Nou!!: L'inganno felice і Ferdinando Paër · Veure més »

Filippo Galli

Filippo Galli (Roma, 1783 - París, 3 de juny de 1853) va ser un baix italià.

Nou!!: L'inganno felice і Filippo Galli · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: L'inganno felice і Flauta · Veure més »

Flautí

Jove flautista (Manet, 1866) El flautí (anomenat també piccolo, de l'italià flauto piccolo o flauta petita) és un instrument aeròfon i pertany a la família del vent de fusta.

Nou!!: L'inganno felice і Flautí · Veure més »

Gaetano Donizetti

Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.

Nou!!: L'inganno felice і Gaetano Donizetti · Veure més »

Gaetano Rossi

Gaetano Rossi (Verona, 18 de maig de 1774 - Verona, 25 de gener de 1855) va ser un llibretista d'òpera italià que va treballar per diversos compositors de belcanto de l'època, alguns d'ells tant importants com Gioachino Rossini, Gaetano Donizetti i Saverio Mercadante a Itàlia, i Giacomo Meyerbeer en un dels seus primers èxits italians.

Nou!!: L'inganno felice і Gaetano Rossi · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: L'inganno felice і Gioachino Rossini · Veure més »

Giuseppe Farinelli

Giuseppe Farinelli (Este, Pàdua, 7 de maig de 1769 – Trieste, Friül, 12 de desembre de 1836) fou un compositor italià.

Nou!!: L'inganno felice і Giuseppe Farinelli · Veure més »

Giuseppe Maria Foppa

Giuseppe Maria Foppa (Venècia, 12 de juliol de 1760 - Venècia, 1 de març 1845) va ser un llibretista italià, autor de més de 80 llibrets en el canvi de finals del i principis del.

Nou!!: L'inganno felice і Giuseppe Maria Foppa · Veure més »

Giuseppe Nicolini

Giuseppe Nicolini o Niccolini (Piacenza, 29 de gener de 1762 – 18 de desembre de 1842) fou un compositor italià.

Nou!!: L'inganno felice і Giuseppe Nicolini · Veure més »

Il signor Bruschino

Il signor Bruschino, ossia Il figlio per azzardo (Signor Bruschino, o El fill accidental) és una òpera (farsa giocosa per musica) en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa, basat en La fils par Hasard (1809) de René de Chazet i Maurice Ourry.

Nou!!: L'inganno felice і Il signor Bruschino · Veure més »

Instrument de corda

Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).

Nou!!: L'inganno felice і Instrument de corda · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: L'inganno felice і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: L'inganno felice і Itàlia · Veure més »

Johann Simon Mayr

Johann(es) Simon Mayr també conegut com a Giovanni Simone Mayr o Simone Mayr, també escrit com Majer, Mayer o Maier (Mendorf, 14 de juny de 1763 - Bèrgam, 2 de desembre de 1845), va ser un compositor alemany.

Nou!!: L'inganno felice і Johann Simon Mayr · Veure més »

L'occasione fa il ladro

L'occasione fa il ladro, ossia Il cambio della valigia és una òpera en un acte composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Luigi Prividali, basat en Le prétendu par hazard, ou L'occasione fait le larron (1810) d'Eugène Scribe.

Nou!!: L'inganno felice і L'occasione fa il ladro · Veure més »

La cambiale di matrimonio

La cambiale di matrimonio (la lletra de canvi de matrimoni) és una òpera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Gaetano Rossi, que basa el seu argument en una comèdia homònima de Camillo Federici i en un llibre anterior de Giuseppe Checcherini de 1807 per a l'òpera de Carlo Coccia, Il matrimonio per lettera di cambio.

Nou!!: L'inganno felice і La cambiale di matrimonio · Veure més »

La gazza ladra

La gazza ladra és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre llibret de Giovanni Gherardini.

Nou!!: L'inganno felice і La gazza ladra · Veure més »

La scala di seta

La scala di seta és una òpera en un acte de Gioachino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa, basat en l'obra L'Échelle de Soie, de François-Antoine-Eugène de Planard.

Nou!!: L'inganno felice і La scala di seta · Veure més »

Luigi Raffanelli

Luigi Raffanelli (Pistoia, 1752 - 1821) fou un baix bufo italià que va contribuir a portar l'òpera bufa i la farsa en el seu apogeu, sobretot a Venècia i París.

Nou!!: L'inganno felice і Luigi Raffanelli · Veure més »

Marc Minkowski

Marc Minkowski (París, 4 d'octubre de 1962) és un director d'orquestra francès.

Nou!!: L'inganno felice і Marc Minkowski · Veure més »

Naxos Records

Naxos Records és una casa discogràfica de discos compactes i DVDs de música clàssica.

Nou!!: L'inganno felice і Naxos Records · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.

Nou!!: L'inganno felice і Oboè · Veure més »

Opera buffa

''Il barbiere di Siviglia'', a l'any 2015 Lopera buffa, o catalanitzat òpera bufa, és un gènere d'òpera que nasqué en ple període barroc, es desenvolupà a Nàpols en la primera part del.

Nou!!: L'inganno felice і Opera buffa · Veure més »

Piano

El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.

Nou!!: L'inganno felice і Piano · Veure més »

Pietro Generali

Pietro Generali (Masserano, Piemont, 23 d'octubre de 1773 - Novara, Piemont, 3 de novembre de 1832) fou un compositor d'òperes italià.

Nou!!: L'inganno felice і Pietro Generali · Veure més »

Simfonia

Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.

Nou!!: L'inganno felice і Simfonia · Veure més »

Simfonia (òpera)

La simfonia és una de les formes instrumentals amb què pot començar una òpera, abans d'aixecar el teló.

Nou!!: L'inganno felice і Simfonia (òpera) · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Nou!!: L'inganno felice і Soprano · Veure més »

Teatre Principal (Barcelona)

El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: L'inganno felice і Teatre Principal (Barcelona) · Veure més »

Teatro San Moisè

El teatro San Moisè va ser un teatre d'òpera a Venècia, actiu des de 1640 fins a 1818.

Nou!!: L'inganno felice і Teatro San Moisè · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Nou!!: L'inganno felice і Tenor · Veure més »

Teresa Belloc-Giorgi

Maria Teresa Ottavia Faustina Belloc (San Benigno Canavese, 13 d'agost de 1784-San Giorgio Canavese, 13 de maig de 1855) fou una contralt italiana.

Nou!!: L'inganno felice і Teresa Belloc-Giorgi · Veure més »

Torvaldo e Dorliska

Torvaldo e Dorliska és una opera semiseria en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Cesare Sterbini, basat en La Lodoiska (1796), basat en la novel·la/memòria Les Amours du chevalier de Faublas (1787–1790) del revolucionari Jean-Baptiste Louvet de Couvrai, l'obra del qual va ser la font del llibret de Lodoïska de Luigi Cherubini (1791), i de Lodoiska de Stephen Storace (1794) i Simon Mayr (1796).

Nou!!: L'inganno felice і Torvaldo e Dorliska · Veure més »

Trio

Un trio és qualsevol conjunt de tres instruments o veus interpretant una composició alhora.

Nou!!: L'inganno felice і Trio · Veure més »

Trompa (instrument)

La trompa és un instrument aeròfon, de vent-metall, consistent en un tub obert, llarg i cònic, enrotllat circularment diverses vegades, o també plegat sobre si mateix.

Nou!!: L'inganno felice і Trompa (instrument) · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: L'inganno felice і Venècia · Veure més »

Violoncel

El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda.

Nou!!: L'inganno felice і Violoncel · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: L'inganno felice і 14 de desembre · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: L'inganno felice і 1811 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: L'inganno felice і 1812 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: L'inganno felice і 1815 · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: L'inganno felice і 8 de gener · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »