Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

L'aquelarre (1823)

Índex L'aquelarre (1823)

L'aquelarre, també conegut com El gran cabró, és un mural a l'oli del pintor aragonès Francisco Goya, pintat probablement entre 1821 i 1823.

9 les relacions: Aiguafort, Caça de bruixes, El son de la raó produeix monstres, Els desastres de la guerra, Francisco de Goya y Lucientes, Inquisició espanyola, Mural, Pintures Negres, Quinta del Sordo.

Aiguafort

Goya, «''Eso es peor''», 1812-1815 L'aiguafort (del llatí, aqua forte, aigua forta) és una modalitat de gravat al buit en què la tinta es diposita a les parts gravades o buidades.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Aiguafort · Veure més »

Caça de bruixes

La ''Pedra de l'Escàndol,'' monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la '''caça de bruixes''' a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Caça de bruixes · Veure més »

El son de la raó produeix monstres

Dibuix preparatori L'aiguafort El son de la raó produeix monstres (en castellà: El sueño de la razón produce monstruos) és un gravat de la sèrie Els Capritxos del pintor espanyol Francisco de Goya.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і El son de la raó produeix monstres · Veure més »

Els desastres de la guerra

Els desastres de la guerra (en castellà, Los desastres de la guerra) és una sèrie de 82 aiguaforts del pintor espanyol Francisco de Goya, realitzada entre els anys 1810 i 1820.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Els desastres de la guerra · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Inquisició espanyola · Veure més »

Mural

'''Mural''' dels Xics de Granollers Un mural és una imatge que es fa servir com a suport en un mur o paret.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Mural · Veure més »

Pintures Negres

''Saturn devorant a un fill'' ''Saturn'', a la casa de Goya, l'any 1874.Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54. Aquesta pintura estava emmarcada per un marc de paper Pintures negres (1819-1823) és el nom que reben una sèrie de catorze quadres de Francisco de Goya pintats amb la tècnica d'oli al secco, sobre la superfície d'arrebossat de la paret, com a decoració dels murs de la seua casa, anomenada la Quinta del Sordo, casa que el pintor va adquirir al febrer de 1819.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Pintures Negres · Veure més »

Quinta del Sordo

Façana de la casa de Goya, cap a 1905 (foto Asenjo) J. Laurent, de la pintura mural Saturn, a la casa de Goya, l'any 1874.Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54. Aquesta pintura estava emmarcada per un marc de paper La Quinta del Sordo era el nom d'una extensa finca i casa de camp situada als afores de Madrid en la qual va viure Francisco de Goya durant els seus últims anys a Espanya abans del seu exili, i en la qual es trobaven les pintures negres.

Nou!!: L'aquelarre (1823) і Quinta del Sordo · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »