Accés més ràpid que el navegador!
202 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alta Garona, Animals, Aranès, Arres, Arres de Sus, Arties, Arties e Garòs, Assemblea de Parlamentaris, Augèr de Berbedà, Bagergue, Basc, Batalla de Muret, Bausen, Bigorra, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Comenge, Bossòst, Cabra catalana, Canejan, Castellà, Castièro, Català, Catalunya, Catarisme, Cementiri civil de Teresa, Comarca, Comarques d'Occitània, Comarques de Catalunya, Comtat de Comenge, Comtat de Ribagorça, Conca hidrogràfica, Consell General d'Aran, Constitució Espanyola de 1812, Constitucions catalanes, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dobló, Eleccions locals, Es Bòrdes, Es Tersús, Espècie amenaçada, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Europa, ..., Eustaqui de Beaumarchais, Fàbrica de la Llana, Felip d'Aner i d'Esteve, Felip III de Castella, Felip IV de França, Felip Solé i Sabarís, Ferran VI d'Espanya, Festa d'Aran, França, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Garòs, Garona, Gascunya, Guerra Civil espanyola, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guillem I d'Entença, Hugonot, Idioma, Informe Roca, Institut d'Estudis Occitans, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Invasió de la Vall d'Aran (1944), Irissa, Jacme Taupiac, James Fitz-James Stuart, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Josèp Condò Sambeat, José Calbetó Giménez, Juli Soler i Santaló, La Mina Victòria, Lacèrtids, Les, Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, Lleida, Lluís XIII de França, Maquis, Mar Mediterrània, Marcatosa, Maria Pilar Busquet i Medan, Miquèu Grosclaude, Miquel Roca i Junyent, Mitja guadanyeria, Montsó, Municipi, Muntanyisme, Musèu dera Val d'Aran, Naut Aran, Noguera Pallaresa, Occità gascó, Occitània, Oceà Atlàntic, Os bru, Parlament de Catalunya, Partit Comunista d'Espanya, Pèire Bèc, Perdiu blanca, Pirineus, Pla de Beret, Província de Lleida, Pujòlo, Quate Lòcs, Querimònia, Regne d'Aragó, Reintroducció, Resistència francesa, Salardú, Sanç I de Mallorca, Sanç II de Pamplona, Sant Joan d'Arties, Santa Maria d'Arties, Santa Maria de Cap d’Aran, Síndic d'Aran, Se canta, Segona Guerra Mundial, Senescal, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Tautotopònim, Terçó, Tolosa de Llenguadoc, Tractat d'Argelers, Tractat d'Emparança, Tractat de Corbeil, Tractat de Madrid (1721), Tredòs, Trencalòs, Unió Nacional Espanyola (antifranquisme), Unitat d'Aran, Vall, Vall de Barravés, Vall de Conangles, Vall de Molières, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Marçan, Viella, Vilamòs, 1067, 1130, 1167, 1169, 1172, 1220, 1283, 1298, 1306, 1313, 1325, 1352, 1389, 1411, 1430, 1512, 1595, 1597, 1605, 1640, 17 de juny, 1717, 1721, 1755, 1781, 18 de desembre, 1805, 1808, 1812, 1815, 1824, 1827, 1833, 1834, 1977, 1978, 1979, 1983, 1984, 1985, 1991, 1993, 2 de setembre, 22 de juliol, 26 d'abril, 26 de juliol, 26 de juny, 26 de maig, 4 de juliol, 7 de juny. Ampliar l'índex (152 més) »
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca
L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l'acord de Jaume el Just i Felip el Bell d'encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.
Nou!!: Vall d'Aran і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Vall d'Aran і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Vall d'Aran і Alfons el Benigne · Veure més »
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Nou!!: Vall d'Aran і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »
Alta Garona
L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Vall d'Aran і Alta Garona · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Vall d'Aran і Animals · Veure més »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Aranès · Veure més »
Arres
Arres és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta de la Garona, i comprèn el poble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims, Arres de Jos i Arres de Sus.
Nou!!: Vall d'Aran і Arres · Veure més »
Arres de Sus
Arres de Sus és un dels dos nuclis principals, juntament amb Arres de Jos, del municipi d'Arres, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Arres de Sus · Veure més »
Arties
Vista de Santa Maria d'Arties Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Arties · Veure més »
Arties e Garòs
Arties e Garòs és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme.
Nou!!: Vall d'Aran і Arties e Garòs · Veure més »
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.
Nou!!: Vall d'Aran і Assemblea de Parlamentaris · Veure més »
Augèr de Berbedà
Augèr de Berbedà (–), senyor de Lés, fou un noble aranès.
Nou!!: Vall d'Aran і Augèr de Berbedà · Veure més »
Bagergue
Creu de Bagergue, conservada al MNAC. Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.
Nou!!: Vall d'Aran і Bagergue · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Vall d'Aran і Basc · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Vall d'Aran і Batalla de Muret · Veure més »
Bausen
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Nou!!: Vall d'Aran і Bausen · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Vall d'Aran і Bigorra · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Vall d'Aran і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Vall d'Aran і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Nou!!: Vall d'Aran і Bossòst · Veure més »
Cabra catalana
Cabres catalanes pasturant a la carena del Pas de Nerill, al Montsec de Rúbies, sobre Vilanova de Meià La cabra catalana és una antiga raça de cabres pròpia de Catalunya, sobretot de les comarques pirinenques, que ja és documentada amb aquest nom al.
Nou!!: Vall d'Aran і Cabra catalana · Veure més »
Canejan
Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Nou!!: Vall d'Aran і Canejan · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Vall d'Aran і Castellà · Veure més »
Castièro
Castièro, a la Vall d'Aran Castièro és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Nou!!: Vall d'Aran і Castièro · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Vall d'Aran і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Vall d'Aran і Catalunya · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Vall d'Aran і Catarisme · Veure més »
Cementiri civil de Teresa
Amb només un sepulcre, el Cementiri civil de Teresa al municipi de Bausen a la Vall d'Aran és un dels cementiris civils més antics i alhora més petits de Catalunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Cementiri civil de Teresa · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Vall d'Aran і Comarca · Veure més »
Comarques d'Occitània
regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).
Nou!!: Vall d'Aran і Comarques d'Occitània · Veure més »
Comarques de Catalunya
L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.
Nou!!: Vall d'Aran і Comarques de Catalunya · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Comtat de Comenge · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Vall d'Aran і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Conca hidrogràfica
Amazones Una conca hidrogràfica és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d'aigua i la seva xarxa d'afluents Territori de les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten.
Nou!!: Vall d'Aran і Conca hidrogràfica · Veure més »
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Consell General d'Aran · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Vall d'Aran і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Constitucions catalanes · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Vall d'Aran і Convergència i Unió · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Vall d'Aran і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Vall d'Aran і Corts de Cadis · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Vall d'Aran і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Vall d'Aran і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dobló
Dobló d'or de 8 escuts, encunyat a Mèxic l'any 1798. El dobló (també denominat excel·lent major) va ser una moneda d'or espanyola que equivalia a dos escuts o 32 rals i pesava 6,77 grams (0,218 unces troi).
Nou!!: Vall d'Aran і Dobló · Veure més »
Eleccions locals
Les eleccions locals, també anomenades eleccions municipals o eleccions comunals segons la regió, són aquelles en les quals es designen els membres d'una corporació local, com ara un ajuntament o un consell comarcal.
Nou!!: Vall d'Aran і Eleccions locals · Veure més »
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Nou!!: Vall d'Aran і Es Bòrdes · Veure més »
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Nou!!: Vall d'Aran і Es Tersús · Veure més »
Espècie amenaçada
date.
Nou!!: Vall d'Aran і Espècie amenaçada · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Nou!!: Vall d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Vall d'Aran і Europa · Veure més »
Eustaqui de Beaumarchais
Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Nou!!: Vall d'Aran і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »
Fàbrica de la Llana
La Fàbrica de la Llana o Fábrica Dera Lan és una edifici i actual museu de Viella, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Vall d'Aran і Fàbrica de la Llana · Veure més »
Felip d'Aner i d'Esteve
Felip Aner Benosa des d'Esteue d'Aubèrt (Aubèrt, Vall d'Aran 1781 ? - Portugal 1812 ?) fou un polític aranès.
Nou!!: Vall d'Aran і Felip d'Aner i d'Esteve · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Vall d'Aran і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Vall d'Aran і Felip IV de França · Veure més »
Felip Solé i Sabarís
Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005) fou un polític català.
Nou!!: Vall d'Aran і Felip Solé i Sabarís · Veure més »
Ferran VI d'Espanya
Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.
Nou!!: Vall d'Aran і Ferran VI d'Espanya · Veure més »
Festa d'Aran
La Festa d'Aran és la festa nacional de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Festa d'Aran · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Vall d'Aran і França · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Vall d'Aran і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Vall d'Aran і Franquisme · Veure més »
Garòs
Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Garòs · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Garona · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Vall d'Aran і Gascunya · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Vall d'Aran і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Nou!!: Vall d'Aran і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Vall d'Aran і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Vall d'Aran і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Vall d'Aran і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guillem I d'Entença
Guillem de Montpeller Entença fou un noble català.
Nou!!: Vall d'Aran і Guillem I d'Entença · Veure més »
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Nou!!: Vall d'Aran і Hugonot · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Vall d'Aran і Idioma · Veure més »
Informe Roca
L'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut informalment com l'Informe Roca, és la proposta de reorganització territorial de Catalunya feta per iniciativa del Parlament de Catalunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Informe Roca · Veure més »
Institut d'Estudis Occitans
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.
Nou!!: Vall d'Aran і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Nou!!: Vall d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »
Invasió de la Vall d'Aran (1944)
La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.
Nou!!: Vall d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »
Irissa
Irissa o Lairissa és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, utilitzat com a divisió administrativa i com a circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Irissa · Veure més »
Jacme Taupiac
Jacme Taupiac (Gimat, Bèumont de Lomanha, Tolosa de Llenguadoc, 12 de febrer de 1939) és un lingüista i escriptor occità.
Nou!!: Vall d'Aran і Jacme Taupiac · Veure més »
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Vall d'Aran і James Fitz-James Stuart · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Vall d'Aran і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Vall d'Aran і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Vall d'Aran і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Josèp Condò Sambeat
casa de la vila de Viella Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867- Bossòst, 1919) fou un sacerdot, poeta i estudiós occità que escrigué gran part de les seves obres en occità aranès i, en menor mesura, en català.
Nou!!: Vall d'Aran і Josèp Condò Sambeat · Veure més »
José Calbetó Giménez
José Calbetó Giménez (Vielha, 1937 - 23 de setembre de 2020) també conegut com a Josep Calbetó Giménez, Jusèp Calbetò Giménez o Pepito Calbetó fou un polític aranès militant del Partit Popular de Catalunya i anteriorment d'Unió Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica Aranesa.
Nou!!: Vall d'Aran і José Calbetó Giménez · Veure més »
Juli Soler i Santaló
Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 - Barcelona, 30 d'abril de 1914) va ser un enginyer, fotògraf i excursionista notable de finals del, nascut a Barcelona el 1865 i mort a la mateixa ciutat el 1914.
Nou!!: Vall d'Aran і Juli Soler i Santaló · Veure més »
La Mina Victòria
La Mina Victòria és un monument del municipi d'Arres inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Vall d'Aran і La Mina Victòria · Veure més »
Lacèrtids
Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia.
Nou!!: Vall d'Aran і Lacèrtids · Veure més »
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Nou!!: Vall d'Aran і Les · Veure més »
Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran
La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, és una llei del Parlament de Catalunya que protegeix el caràcter singular d'Aran, els seus drets històrics, la seva identitat nacional occitana i l'oficialitat de l'aranès, com variant de l'occità.
Nou!!: Vall d'Aran і Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Vall d'Aran і Lleida · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Vall d'Aran і Lluís XIII de França · Veure més »
Maquis
el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
Nou!!: Vall d'Aran і Maquis · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Vall d'Aran і Mar Mediterrània · Veure més »
Marcatosa
Marcatosa, a la Vall d'Aran Marcatosa és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Nou!!: Vall d'Aran і Marcatosa · Veure més »
Maria Pilar Busquet i Medan
Maria Pilar Busquet i Medan (Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.
Nou!!: Vall d'Aran і Maria Pilar Busquet i Medan · Veure més »
Miquèu Grosclaude
Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Miquèu Grosclaude · Veure més »
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Nou!!: Vall d'Aran і Miquel Roca i Junyent · Veure més »
Mitja guadanyeria
La Mitja guadanyeria (aranès mija gudanyeria) o pacte de convinença és una associació de caràcter familiar organitzada a la Vall d'Aran com a règim econòmic de comunitat limitada de béns que requereix pacte exprés en capítols matrimonials.
Nou!!: Vall d'Aran і Mitja guadanyeria · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Vall d'Aran і Montsó · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Vall d'Aran і Municipi · Veure més »
Muntanyisme
El muntanyisme (fer muntanya), excursionisme o trescar és la reiterada acció de fer excursions, molt vinculada amb el món de la muntanya i l'ascensió de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.
Nou!!: Vall d'Aran і Muntanyisme · Veure més »
Musèu dera Val d'Aran
El Musèu dera Val d'Aran és un museu comarcal dedicat a la història, l'art, l'etnografia i l'etnologia de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Musèu dera Val d'Aran · Veure més »
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Naut Aran · Veure més »
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Vall d'Aran і Noguera Pallaresa · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Vall d'Aran і Occità gascó · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Vall d'Aran і Occitània · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Vall d'Aran і Oceà Atlàntic · Veure més »
Os bru
Los bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Vall d'Aran і Os bru · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Parlament de Catalunya · Veure més »
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Nou!!: Vall d'Aran і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »
Pèire Bèc
fou un poeta i lingüista occità.
Nou!!: Vall d'Aran і Pèire Bèc · Veure més »
Perdiu blanca
''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.
Nou!!: Vall d'Aran і Perdiu blanca · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Vall d'Aran і Pirineus · Veure més »
Pla de Beret
El Pla de Beret és un gran pla situat a 1.860 metres d'altitud prop al poble de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa.
Nou!!: Vall d'Aran і Pla de Beret · Veure més »
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Nou!!: Vall d'Aran і Província de Lleida · Veure més »
Pujòlo
Pujòlo, a la Vall d'Aran Pujòlo és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Nou!!: Vall d'Aran і Pujòlo · Veure més »
Quate Lòcs
Quate Lòcs és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, actuant com a divisió administrativa i circumscripció electoral del Consell General d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Quate Lòcs · Veure més »
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Querimònia · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Vall d'Aran і Regne d'Aragó · Veure més »
Reintroducció
Exemplar de cabra salvatge ibèrica (''Capra pyrenaica'') reintroduït a la Serralada Cantàbrica. La reintroducció és l'alliberament deliberat d'espècies en la naturalesa, des del captiveri o reubicació des d'altres àrees on l'espècie sobreviu.
Nou!!: Vall d'Aran і Reintroducció · Veure més »
Resistència francesa
La Resistència francesa (en francès: La Résistance) és el nom genèric del moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Vall d'Aran і Resistència francesa · Veure més »
Salardú
Salardú (o Salardun en grafia panoccitana) és una vila, cap del municipi de Naut Aran, del terçó de Pujòlo, a la comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Salardú · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Vall d'Aran і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Nou!!: Vall d'Aran і Sanç II de Pamplona · Veure més »
Sant Joan d'Arties
Sant Joan d'Arties és una església situada a Arties, en el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Vall d'Aran і Sant Joan d'Arties · Veure més »
Santa Maria d'Arties
Santa Maria d'Arties és una església romànica situada a sud-oest del poble d'Arties, municipi de Naut Aran, comarca de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria d'Arties · Veure més »
Santa Maria de Cap d’Aran
Santa Maria de Cap d'Aran (en aranès Era Mare de Diu de Cap d'Aran) és una església romànica del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), al poble de Tredòs.
Nou!!: Vall d'Aran і Santa Maria de Cap d’Aran · Veure més »
Síndic d'Aran
El síndic d'Aran és el cap de govern de l'administració pròpia de la Vall d'Aran, el Consell General d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Síndic d'Aran · Veure més »
Se canta
«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.
Nou!!: Vall d'Aran і Se canta · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Vall d'Aran і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Senescal
El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d'Europa a l'edat mitjana.
Nou!!: Vall d'Aran і Senescal · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Vall d'Aran і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Vall d'Aran і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Tautotopònim
Els tautotopònims (topònims tautològics o redundants) són aquells topònims (noms propis de llocs) que en el mateix nom repeteixen l'accident geogràfic que designen o, en un cas més general, aquells que mostren qualsevol repetició.
Nou!!: Vall d'Aran і Tautotopònim · Veure més »
Terçó
Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.
Nou!!: Vall d'Aran і Terçó · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Vall d'Aran і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Nou!!: Vall d'Aran і Tractat d'Argelers · Veure més »
Tractat d'Emparança
El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).
Nou!!: Vall d'Aran і Tractat d'Emparança · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Vall d'Aran і Tractat de Corbeil · Veure més »
Tractat de Madrid (1721)
Els tractats de Madrid de 1721, signats entre Espanya, França, i el Regne de la Gran Bretanya significaren el final de la guerra de la Quàdruple Aliança.
Nou!!: Vall d'Aran і Tractat de Madrid (1721) · Veure més »
Tredòs
Tredòs és una entitat de població del municipi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) constituït en entitat municipal descentralitzada.
Nou!!: Vall d'Aran і Tredòs · Veure més »
Trencalòs
El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Nou!!: Vall d'Aran і Trencalòs · Veure més »
Unió Nacional Espanyola (antifranquisme)
La Unió Nacional Espanyola (UNE) (en castellà: Union Nacional Española, UNE) va ser una organització creada a Montalban el 1942 promoguda pel PCE amb el suport dels aliats que perseguia evitar l'entrada d'Espanya en la Segona Guerra Mundial, i la reinstauració d'un sistema republicà a Espanya per substituir al Franquisme que havia guanyat la Guerra Civil espanyola, alhora que lluitava contra els ocupants nazis a França.
Nou!!: Vall d'Aran і Unió Nacional Espanyola (antifranquisme) · Veure més »
Unitat d'Aran
Unitat d'Aran-Partit Nacionaliste Aranès (UA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran constituït el 1980.
Nou!!: Vall d'Aran і Unitat d'Aran · Veure més »
Vall
Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal l'Argentina Vall en forma d'U al Parc Nacional Glacier, Montana, Estats Units l'oest de Noruega té parets gairebé verticals. d'Islàndia, una vall força plana l'estat de Rio de Janeiro, Brasil Vall de Baemsagol de Jirisan, Corea Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
Nou!!: Vall d'Aran і Vall · Veure més »
Vall de Barravés
La Vall de Barravés és una vall dels Pirineus centrals, al vessant sud.
Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Barravés · Veure més »
Vall de Conangles
La vall de Conangles, també coneguda com a vall de Sant Nicolau, és una vall situada al sud dels Pirineus axials i té una orientació est-oest.
Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Conangles · Veure més »
Vall de Molières
La vall de Molières és una vall d'origen glacial situada en el vessant sud de la serralada pirinenca, fronterera entre Catalunya i Aragó.
Nou!!: Vall d'Aran і Vall de Molières · Veure més »
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Nou!!: Vall d'Aran і Vescomtat de Carlat · Veure més »
Vescomtat de Marçan
El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.
Nou!!: Vall d'Aran і Vescomtat de Marçan · Veure més »
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Nou!!: Vall d'Aran і Viella · Veure més »
Vilamòs
Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona.
Nou!!: Vall d'Aran і Vilamòs · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Vall d'Aran і 1067 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1130 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1167 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vall d'Aran і 1169 · Veure més »
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Vall d'Aran і 1172 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1220 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1283 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1298 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1306 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1313 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1325 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1352 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1389 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Vall d'Aran і 1411 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Vall d'Aran і 1430 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Vall d'Aran і 1512 · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1595 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1597 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1605 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1640 · Veure més »
17 de juny
El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 17 de juny · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1717 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Vall d'Aran і 1721 · Veure més »
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Vall d'Aran і 1755 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Vall d'Aran і 1781 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 18 de desembre · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vall d'Aran і 1805 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Vall d'Aran і 1808 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Vall d'Aran і 1812 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Vall d'Aran і 1815 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vall d'Aran і 1824 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1827 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1833 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Vall d'Aran і 1834 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vall d'Aran і 1977 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Vall d'Aran і 1978 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Vall d'Aran і 1979 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Vall d'Aran і 1983 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Vall d'Aran і 1984 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Vall d'Aran і 1985 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Vall d'Aran і 1991 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Vall d'Aran і 1993 · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 2 de setembre · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 22 de juliol · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 26 d'abril · Veure més »
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 26 de juliol · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 26 de juny · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 26 de maig · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 4 de juliol · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vall d'Aran і 7 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
L'Aran, La Val d'Aran, La Vall d'Aran, Montanhes Araneses, Montanhes araneses, Val d'Aran, Vall d’Aran.
