Accés més ràpid que el navegador!
224 les relacions: Agricultura de secà, Aiguabarreig (Mequinensa), Alcanyís, Alfons el Bataller, Almatret, Alta edat mitjana, Andalusia, Andorra (Aragó), Aragó (cognom), Aragonès, Areny de Noguera, Baix Aragó, Barbastre, Batalla de l'Ebre, Bellwether, Benavarri, Binèfar, Bolet, Bonansa, Bosc de ribera, Bosc mediterrani, Caça, Calaceit, Calataiud, Camí de sirga, Camp de Carinyena, Campo de Borja, Característiques lingüístiques del castellà parlat per catalanòfons, Carinyena (Aragó), Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casp, Castella, Castella - la Manxa, Castella i Lleó, Castellà, Castellà aragonès, Català, Catalunya, Cecina (embotit), Chunta Aragonesista, Cinca, Cinco Villas (comarca d'Aragó), Cirera, Comarques de l'Aragó, Compromís de Casp, Comunitat autònoma, Conca carbonífera de Mequinensa, Congrés dels Diputats, Corona d'Aragó, Corts d'Aragó, ..., Corts Generals, Daroca, Declaració de Mequinensa, Democràcia parlamentària, Denominació d'origen, Denominació d'origen protegida, Despoblat, Dinastia Trastàmara, Diputació General d'Aragó, DO Cariñena, DO Somontano, Ebre, Educació Secundària Obligatòria, Eixea, El Pont de Montanyana, Embotits, Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana, Entonació (fonètica), Espanya, Esquerra Unida d'Aragó, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982), Exposició Internacional de Saragossa de 2008, Faió, Favara, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Figueruelas, Foia d'Osca, Fraga, França, Francisco Franco Bahamonde, Franja de Ponent, Fruita, Furs, Garcia Sanxes III de Pamplona, General Motors, Gironella, Glacera, Graus, Guerra civil, Hortalissa, Indicació geogràfica protegida, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Isabel I de Castella, Jaca, Jalón, Jiloca, José Ángel Biel Rivera, Justícia d'Aragó, La Codonyera, La Rioja, Llei de llengües d'Aragó (2013), Llevant (vent), Llibertats civils, Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Llonganissa, Luisa Fernanda Rudi Úbeda, Madrid, Maestrat aragonès, Mar d'Aragó, Mar Mediterrània, Marcelino Iglesias Ricou, Martí l'Humà, Mequinensa, Meseta, Mestral, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Moncayo, Monegres, Mont Perdut, Montalbán (Aragó), Montanui, Montsó, Nacionalitat històrica, Navarra, Nonasp, Occitània, Oceà Atlàntic, Ojos Negros, Oli d'oliva, Osca, País Basc, País Valencià, Països Catalans, Partit Aragonès, Partit Popular d'Aragó, Partit Socialista d'Aragó, Patatera, Pere el Cerimoniós, Pernil, Pic d'Aneto, Pintxo, Pirineus, Podem, Poder executiu, Posets, Principat de Catalunya, Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats, Província d'Osca, Província de Saragossa, Província de Terol, Províncies d'Espanya, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Regadiu, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de València, Ribagorça, Riu Aragó, Saidí, Samianigo, Sanç III de Pamplona, Saragossa, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Segre, Senat d'Espanya, Senglar, Serra d'Albarrasí, Silur, Sistema Ibèric, Taüst, Tapa (gastronomia), Tarassona, Temperatura de xafogor, Terol, Tolba, Torrent de Cinca, Unió Europea, Utebo, Utrillas, Vall-de-roures, Valladolid, Valljunquera, Vathleitosa, Vegetació, Vi, Vinyamala, Vocabulari, 1 de febrer, 10 d'agost, 1469, 1640, 1820, 1857, 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1970, 1978, 1981, 1984, 1991, 1992, 1996, 2001, 2010, 2013, 2015, 23 d'abril, 24 de febrer, 5 de juliol, 7 de maig, 828. Ampliar l'índex (174 més) »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Aragó і Agricultura de secà · Veure més »
Aiguabarreig (Mequinensa)
L'Aiguabarreig dels rius Ebre, Segre i Cinca és un espai natural de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i descans de fauna migratòria situada en Mequinensa (Baix Cinca).
Nou!!: Aragó і Aiguabarreig (Mequinensa) · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Aragó і Alcanyís · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »
Almatret
Almatret és un municipi català de la comarca del Segrià, situat al sud-oest de la comarca.
Nou!!: Aragó і Almatret · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Aragó і Alta edat mitjana · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Aragó і Andalusia · Veure més »
Andorra (Aragó)
Vista panoràmica d'Andorra el 1992. Andorra és una vila de la província de Terol (Aragó), situada a una altitud de 714 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Aragó і Andorra (Aragó) · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Aragó і Aragó (cognom) · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Aragó і Aragonès · Veure més »
Areny de Noguera
Areny de Noguera és una vila i municipi de la Ribagorça (Osca), a l'Aragó, que es troba a la comarca de Baixa Ribagorça.
Nou!!: Aragó і Areny de Noguera · Veure més »
Baix Aragó
El Baix Aragó (Bajo Aragón en castellà) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Aragó і Baix Aragó · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Aragó і Barbastre · Veure més »
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.
Nou!!: Aragó і Batalla de l'Ebre · Veure més »
Bellwether
Un bellwether és una paraula anglesa per a indicar qualsevol entitat en un àmbit donat que serveix per crear o influir en les tendències o presagiar esdeveniments futurs.
Nou!!: Aragó і Bellwether · Veure més »
Benavarri
Benavarri (en castellà i oficialment Benabarre) és una vila cap del municipi espanyol homònim de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, Aragó.
Nou!!: Aragó і Benavarri · Veure més »
Binèfar
Binèfar és un municipi de la província d'Osca (Aragó) situat a la comarca de la Llitera.
Nou!!: Aragó і Binèfar · Veure més »
Bolet
Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.
Nou!!: Aragó і Bolet · Veure més »
Bonansa
BonansaEnciclopèdia Catalana S. A. "Gran Geografia Comarcal de Catalunya", v. XII.
Nou!!: Aragó і Bonansa · Veure més »
Bosc de ribera
Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units. la Rierada. Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic). A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans.
Nou!!: Aragó і Bosc de ribera · Veure més »
Bosc mediterrani
Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos.
Nou!!: Aragó і Bosc mediterrani · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Aragó і Caça · Veure més »
Calaceit
El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Aragó і Calaceit · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Aragó і Calataiud · Veure més »
Camí de sirga
Un camí de sirga és un camí construït al llarg de rius o canals al llarg del qual persones o animals (ases, mules, bous o cavalls de tir) estiren embarcacions de mercaderies mitjançant una sirga.
Nou!!: Aragó і Camí de sirga · Veure més »
Camp de Carinyena
El Camp de Carinyena és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Camp de Carinyena · Veure més »
Campo de Borja
Campo de Borja és una zona vinícola amb Denominació d'Origen (DO) a la comarca del Camp de Borja, de la Província de Saragossa i que té la ciutat de Borja (Aragó) com a centre.
Nou!!: Aragó і Campo de Borja · Veure més »
Característiques lingüístiques del castellà parlat per catalanòfons
Llengües i dialectes parlats a Espanya vers 1950. El castellà parlat per catalanòfons presenta unes característiques lingüístiques determinades per la interferència entre els dos sistemes lingüístics en els territoris on la immensa majoria de catalanòfons són actualment, en menor o major grau, bilingües.
Nou!!: Aragó і Característiques lingüístiques del castellà parlat per catalanòfons · Veure més »
Carinyena (Aragó)
Carinyena (en castellà i oficialment Cariñena) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Carinyena.
Nou!!: Aragó і Carinyena (Aragó) · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Aragó і Casp · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Aragó і Castella · Veure més »
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Nou!!: Aragó і Castella - la Manxa · Veure més »
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Nou!!: Aragó і Castella i Lleó · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Aragó і Castellà · Veure més »
Castellà aragonès
El Castellà aragonès (Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Castellà aragonès · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Aragó і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Aragó і Catalunya · Veure més »
Cecina (embotit)
La cecina és una carn curada, adobada amb sal, fumada i envellida que es fa amb carn de peu de vedella o bou, cabra, cavall, conill, llebre o ase però mai de porc.
Nou!!: Aragó і Cecina (embotit) · Veure més »
Chunta Aragonesista
Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.
Nou!!: Aragó і Chunta Aragonesista · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Aragó і Cinca · Veure més »
Cinco Villas (comarca d'Aragó)
Las Cinco Villas és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Cinco Villas (comarca d'Aragó) · Veure més »
Cirera
Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.
Nou!!: Aragó і Cirera · Veure més »
Comarques de l'Aragó
Aquestes són les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.
Nou!!: Aragó і Comarques de l'Aragó · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Aragó і Compromís de Casp · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: Aragó і Comunitat autònoma · Veure més »
Conca carbonífera de Mequinensa
La conca carbonífera de Mequinensa està situada a la zona centre-oriental de la Depressió de l'Ebre a la localitat homònima de Mequinensa (Saragossa, Aragó).
Nou!!: Aragó і Conca carbonífera de Mequinensa · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Aragó і Congrés dels Diputats · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Corts d'Aragó · Veure més »
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Aragó і Corts Generals · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Aragó і Daroca · Veure més »
Declaració de Mequinensa
Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Declaració de Mequinensa · Veure més »
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Nou!!: Aragó і Democràcia parlamentària · Veure més »
Denominació d'origen
Una denominació d'origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un producte (vi, oli, formatge, etc.) que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i pràctiques establertes prèviament.
Nou!!: Aragó і Denominació d'origen · Veure més »
Denominació d'origen protegida
Logotip europeu de Denominació d'origen protegida Una denominació d'origen protegida (DOP) és, segons la reglamentació de la Unió Europea, la indicació geogràfica d'una regió, localitat o país, que designa un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment al medi geogràfic on es produeix compresos els factors naturals i els factors humans.
Nou!!: Aragó і Denominació d'origen protegida · Veure més »
Despoblat
Craco, un despoblat a Basilicata, Itàlia. Selma, un despoblat de l'Alt Camp Un despoblat és una ciutat, poble o vila que ha estat abandonat pels seus habitants, i se'n poden veure les restes substancials.
Nou!!: Aragó і Despoblat · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Aragó і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Nou!!: Aragó і Diputació General d'Aragó · Veure més »
DO Cariñena
La DO Cariñena està situada a la província de Saragossa, al voltant de Carinyena, la ciutat que dona nom a tota la comarca.
Nou!!: Aragó і DO Cariñena · Veure més »
DO Somontano
Somontano és una zona vinícola i una Denominació d'origen situada a la província d'Osca, a la comarca del Somontano de Barbastre i amb Barbastre com a centre productor.
Nou!!: Aragó і DO Somontano · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Aragó і Ebre · Veure més »
Educació Secundària Obligatòria
LEducació Secundària Obligatòria (ESO) és el període del sistema educatiu de l'Estat espanyol que correspon amb l'educació secundària per als estudiants de dotze a setze anys.
Nou!!: Aragó і Educació Secundària Obligatòria · Veure més »
Eixea
Eixea (en aragonès: Exeya d'os Caballers; en castellà i oficialment: Ejea de los Caballeros) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.
Nou!!: Aragó і Eixea · Veure més »
El Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana és un municipi catalanoparlant de la Baixa Ribagorça, a la ribera de la Noguera Ribagorçana.
Nou!!: Aragó і El Pont de Montanyana · Veure més »
Embotits
Els Embotits són uns ninots llegendaris a la vila de Sallent.
Nou!!: Aragó і Embotits · Veure més »
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana (ENHER) fou una companyia elèctrica creada per l'INI l'any 1944 amb seu a Barcelona. La seva activitat es va centrar en la producció hidroelèctrica però també va tenir participacions en centrals tèrmiques i nuclears i distribuïa energia elèctrica a Catalunya i Aragó. La seva seu social era a la Casa Fuster de Barcelona. El 1983 passà a dependre d'Endesa que la va absorbir el 1999, un any després d'haver estat privatitzada. Malgrat l'extinció de la seva personalitat jurídica, Endesa va fer servir la marca comercial Fecsa-Enher per a la seva activitat de distribució elèctrica a Catalunya fins a l'any 2001.
Nou!!: Aragó і Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana · Veure més »
Entonació (fonètica)
L'entonació és un tret de la fonètica que defineix la corba melòdica de la frase o fragment d'oració pronunciat entre dues pauses.
Nou!!: Aragó і Entonació (fonètica) · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Aragó і Espanya · Veure més »
Esquerra Unida d'Aragó
Esquerra Unida d'Aragó (en aragonès Ezquierda Unida d'Aragón) és la federació regional del partit polític espanyol Izquierda Unida en la Comunitat Autònoma d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Esquerra Unida d'Aragó · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Aragó і Estatut d'autonomia · Veure més »
Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982)
Estatut d'Autonomia d'Aragó és la norma bàsica d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982) · Veure més »
Exposició Internacional de Saragossa de 2008
Vista general de l'Expo 2008 des de la ''Torre del agua'' L'Expo Saragossa 2008 fou una Exposició Internacional que es va celebrar a Saragossa del 14 de juny al 14 de setembre de 2008 i l'eix temàtic de la qual fou «Aigua i desenvolupament sostenible».
Nou!!: Aragó і Exposició Internacional de Saragossa de 2008 · Veure més »
Faió
Faió és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa.
Nou!!: Aragó і Faió · Veure més »
Favara
Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Aragó і Favara · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Aragó і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Figueruelas
Figueruelas és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarcarca de la Ribera Alta de l'Ebre.
Nou!!: Aragó і Figueruelas · Veure més »
Foia d'Osca
La Foia d'Osca (oficialment Hoya de Huesca/Plana de Uesca; Hoya de Huesca en castellà i Plana de Uesca en aragonès) és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Foia d'Osca · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Aragó і Fraga · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Aragó і França · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Aragó і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Franja de Ponent · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Aragó і Fruita · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Aragó і Furs · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
General Motors
General Motors Company, coneguda també com a GM o GMC, és una empresa estatunidenca fundada l'any 1908 a Flint, Michigan; encara que la seu central actualment l'ocupa al Renaissance Center de Detroit, Michigan.
Nou!!: Aragó і General Motors · Veure més »
Gironella
Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.
Nou!!: Aragó і Gironella · Veure més »
Glacera
Una glacera és una massa gruixuda de glaç que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.
Nou!!: Aragó і Glacera · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Aragó і Graus · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Aragó і Guerra civil · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Aragó і Hortalissa · Veure més »
Indicació geogràfica protegida
Segell en català de la '''indicació geogràfica protegida''' La indicació geogràfica protegida (IGP) és una denominació de qualitat, regulada a escala d'Unió Europea, que identifica un producte alimentari que és originari d'un lloc determinat, una regió o un país, té una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa a la zona geogràfica definida.
Nou!!: Aragó і Indicació geogràfica protegida · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Aragó і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Aragó і Isabel I de Castella · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Jaca · Veure més »
Jalón
El Jalón és un riu castellà i aragonès afluent per la dreta de l'Ebre.
Nou!!: Aragó і Jalón · Veure més »
Jiloca
La comarca del Jiloca és una regió aragonesa situada al nord-oest de la província de Terol, que deu el seu nom al riu que la travessa, el Jiloca.
Nou!!: Aragó і Jiloca · Veure més »
José Ángel Biel Rivera
José Ángel Biel Rivera, polític aragonès.
Nou!!: Aragó і José Ángel Biel Rivera · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Aragó і Justícia d'Aragó · Veure més »
La Codonyera
La Codonyera és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.
Nou!!: Aragó і La Codonyera · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Aragó і La Rioja · Veure més »
Llei de llengües d'Aragó (2013)
La Llei de llengües d'Aragó aprovada el 9 de maig del 2013 amb el nom Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies va ser aprovada amb els vots de PP i PAR.
Nou!!: Aragó і Llei de llengües d'Aragó (2013) · Veure més »
Llevant (vent)
El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.
Nou!!: Aragó і Llevant (vent) · Veure més »
Llibertats civils
Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.
Nou!!: Aragó і Llibertats civils · Veure més »
Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó
Llista de Cancellers (els que portaren el títol de presidents del Consell porten la indicació de President davant el seu nom).
Nou!!: Aragó і Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó · Veure més »
Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó
El lloctinent del regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llonganissa
Safata de fuet La llonganissa és una varietat de salsitxa, és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada.
Nou!!: Aragó і Llonganissa · Veure més »
Luisa Fernanda Rudi Úbeda
Luisa Fernanda Rudi Úbeda (Sevilla (Andalusia), 13 de desembre de 1950) és una política aragonesa i actual membre del Parlament Europeu.
Nou!!: Aragó і Luisa Fernanda Rudi Úbeda · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Aragó і Madrid · Veure més »
Maestrat aragonès
El Maestrat, en la parla xurra, Maestrau u Las Baylías, és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Maestrat aragonès · Veure més »
Mar d'Aragó
L'Embassament de Mequinensa (o Mar d'Aragó) és un embassament del riu Ebre que es troba a la província de Saragossa (Aragó, Espanya) situat parcialment a la Franja de Ponent.
Nou!!: Aragó і Mar d'Aragó · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Aragó і Mar Mediterrània · Veure més »
Marcelino Iglesias Ricou
Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.
Nou!!: Aragó і Marcelino Iglesias Ricou · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Aragó і Martí l'Humà · Veure més »
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Nou!!: Aragó і Mequinensa · Veure més »
Meseta
La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltiplà), també coneguda com la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.
Nou!!: Aragó і Meseta · Veure més »
Mestral
L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.), serè o cerç, i a les Terres de l'Ebre com a vent de dalt, és el vent procedent del nord-oest.
Nou!!: Aragó і Mestral · Veure més »
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Nou!!: Aragó і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »
Moncayo
El Moncayo o San Miguel (en castellà i aragonès i, de vegades, Montcaio en català) és la muntanya més alta del Massís del Moncayo al Sistema Ibèric situada entre la província de Saragossa i la província de Sòria.
Nou!!: Aragó і Moncayo · Veure més »
Monegres
Els Monegres (Monegros en castellà) és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Monegres · Veure més »
Mont Perdut
El Mont Perdut (en aragonès, Punta de Treserols) és un cim al massís de Mont Perdut amb 3.355 m. La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Góriz (2.100 m), on és habitual pernoctar, i la canal de "l'Escopidora", un dels punts negres del Pirineu on ha mort molta gent intentant assolir el cim.
Nou!!: Aragó і Mont Perdut · Veure més »
Montalbán (Aragó)
Montalbán —Mont-Albán, en aragonès— és un municipi d'Aragó a la província de Terol i forma, juntament amb Utrillas, el cap comarcal de la comarca de les Conques Mineres.
Nou!!: Aragó і Montalbán (Aragó) · Veure més »
Montanui
Montanui és un municipi de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, dins la Franja de Ponent.
Nou!!: Aragó і Montanui · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Aragó і Montsó · Veure més »
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Nou!!: Aragó і Nacionalitat històrica · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Aragó і Navarra · Veure més »
Nonasp
Nonasp (en castellà, Nonaspe) és una vila i municipi de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Aragó і Nonasp · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Aragó і Occitània · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Aragó і Oceà Atlàntic · Veure més »
Ojos Negros
Ojos Negros és un municipi d'Aragó situat als vessants de la Sierra Menera, a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.
Nou!!: Aragó і Ojos Negros · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Aragó і Oli d'oliva · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Aragó і Osca · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Aragó і País Basc · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Aragó і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Aragó і Països Catalans · Veure més »
Partit Aragonès
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.
Nou!!: Aragó і Partit Aragonès · Veure més »
Partit Popular d'Aragó
El Partit Popular d'Aragó és la delegació aragonesa del Partit Popular i va ser fundat el 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Aliança Popular.
Nou!!: Aragó і Partit Popular d'Aragó · Veure més »
Partit Socialista d'Aragó
El Partit Socialista d'Aragó (PSA) va ser un partit polític espanyol, d'àmbit aragonès, que va estar actiu entre 1976 i 1983.
Nou!!: Aragó і Partit Socialista d'Aragó · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Aragó і Patatera · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pernil
Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.
Nou!!: Aragó і Pernil · Veure més »
Pic d'Aneto
La Maleïda o pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Pic d'Aneto · Veure més »
Pintxo
Pintxos diversos Un pintxo és un aperitiu originari del País Basc (concretament, va néixer a la forària de la capital donostiarra) i que s'ha estès per tota la geografia espanyola, especialment per Cantabria, La Rioja, Navarra i Castella i Lleó.
Nou!!: Aragó і Pintxo · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Aragó і Pirineus · Veure més »
Podem
Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Nou!!: Aragó і Podem · Veure més »
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Nou!!: Aragó і Poder executiu · Veure més »
Posets
El pic de Posets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m d'altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó).
Nou!!: Aragó і Posets · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Aragó і Principat de Catalunya · Veure més »
Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats
El Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats (PRUEPA) és un programa que es desenvolupa amb l'ajuda del Ministeri d'Educació i Habitatge, així com els diferents òrgans de Govern de Castella la Manxa, Extremadura i Aragó.
Nou!!: Aragó і Programa de Recuperació i Utilització Educativa de Pobles Abandonats · Veure més »
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Província d'Osca · Veure més »
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Província de Saragossa · Veure més »
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Nou!!: Aragó і Província de Terol · Veure més »
Províncies d'Espanya
Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.
Nou!!: Aragó і Províncies d'Espanya · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Aragó і Regadiu · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Aragó і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Aragó і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Aragó і Regne de València · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Ribagorça · Veure més »
Riu Aragó
LAragó és un riu de la conca de l'Ebre.
Nou!!: Aragó і Riu Aragó · Veure més »
Saidí
Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.
Nou!!: Aragó і Saidí · Veure més »
Samianigo
Samianigo o Sabiñánigo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i cap de la comarca de l'Alt Gàllego.
Nou!!: Aragó і Samianigo · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Saragossa · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Aragó і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Aragó і Segona República Espanyola · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Aragó і Segre · Veure més »
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Aragó і Senat d'Espanya · Veure més »
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Nou!!: Aragó і Senglar · Veure més »
Serra d'Albarrasí
La Comarca de la Serra d'Albarrasí és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragó і Serra d'Albarrasí · Veure més »
Silur
Silur pescat a França El silur (Silurus glanis) és una espècie de peix d'aigua dolça, de la família dels silúrids i de l'ordre dels siluriformes.
Nou!!: Aragó і Silur · Veure més »
Sistema Ibèric
El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.
Nou!!: Aragó і Sistema Ibèric · Veure més »
Taüst
Taüst (Tauste en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.
Nou!!: Aragó і Taüst · Veure més »
Tapa (gastronomia)
Plat de tapes. Una tapa o tareta és una petita ració de menjar que es consumeix entre àpats, durant festes o celebracions o també al vermut o com a entremès.
Nou!!: Aragó і Tapa (gastronomia) · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Aragó і Tarassona · Veure més »
Temperatura de xafogor
La Temperatura de xafogor, TH és una temperatura que combina la temperatura de l'aire i la humitat relativa per a determinar una temperatura que el cos humà percep.
Nou!!: Aragó і Temperatura de xafogor · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Aragó і Terol · Veure més »
Tolba
* Per la classe social dels tolbes (singular tolba) del Magreb vegeu Zouaïa Tolba és una vila i municipi de la Baixa Ribagorça d'administració aragonesa, situada a la vall del riu de Queixigar.
Nou!!: Aragó і Tolba · Veure més »
Torrent de Cinca
Torrent de Cinca és un municipi de la Franja al Baix Cinca.
Nou!!: Aragó і Torrent de Cinca · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Aragó і Unió Europea · Veure més »
Utebo
Utebo és un municipi de l'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa.
Nou!!: Aragó і Utebo · Veure més »
Utrillas
Utrillas —Utriellas (aragonès)—és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i que és la capital de la comarca de Conques Mineres, juntament amb Montalbán.
Nou!!: Aragó і Utrillas · Veure més »
Vall-de-roures
Vall-de-roures (en castellà i oficialment, Valderrobres) és una vila i municipi d'Aragó de parla catalana situat a la Franja de Ponent, capital de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol.
Nou!!: Aragó і Vall-de-roures · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Aragó і Valladolid · Veure més »
Valljunquera
Valljunquera és un municipi del Matarranya al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó.
Nou!!: Aragó і Valljunquera · Veure més »
Vathleitosa
El Balaitús o Vathleitosa (en francès "Balaïtous", en aragonès Pico Os Moros) és una muntanya de 3.144 m d'altitud, amb una prominència de 849 m, al massís homònim, del que és el punt culminant.
Nou!!: Aragó і Vathleitosa · Veure més »
Vegetació
La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.
Nou!!: Aragó і Vegetació · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Aragó і Vi · Veure més »
Vinyamala
El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).
Nou!!: Aragó і Vinyamala · Veure més »
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Nou!!: Aragó і Vocabulari · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Aragó і 1 de febrer · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aragó і 10 d'agost · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Aragó і 1469 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Aragó і 1640 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Aragó і 1820 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Aragó і 1857 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Aragó і 1900 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Aragó і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Aragó і 1920 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Aragó і 1930 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Aragó і 1940 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Aragó і 1950 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Aragó і 1970 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Aragó і 1978 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Aragó і 1981 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Aragó і 1984 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Aragó і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Aragó і 1992 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Aragó і 1996 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Aragó і 2001 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Aragó і 2010 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Aragó і 2013 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Aragó і 2015 · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aragó і 23 d'abril · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Aragó і 24 de febrer · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aragó і 5 de juliol · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aragó і 7 de maig · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Aragó і 828 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aragonesa, Comunitat Autònoma d'Aragó, L'Aragó, L’Aragó.
