Accés més ràpid que el navegador!
120 les relacions: Abril, Agricultura de secà, Ajuntament, Aljub, Alt de l'Atzevar, Alt Maestrat, Alt Millars, Ametlla, Antiga Roma, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Aragó, Atzeneta del Maestrat, Balasc d'Alagó, Barbacana, Benafigos, Cabra salvatge ibèrica, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carrasca, Castell de l'Alcalatén, Castelló de la Plana, Cereal, Cim de Penyagolosa, Clima mediterrani, Costur, CV-16, Dècada del 1960, Edat del bronze, Edat mitjana, Els Pelegrins de les Useres, Embassament de Maria Cristina, Emili Beüt i Belenguer, Feudalisme, Figueroles, França, Franquisme, Fruita, Garrofer, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerres Carlines, Guillem III d'Anglesola, Història del País Valencià, Ibers, Incendi forestal, Institut Cartogràfic Valencià, Jaume el Conqueridor, L'Alcora, ..., La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal, La Foia, La Plana, Leopoldo O'Donnell, Les Useres, Llucena, Louis Gabriel Suchet, Maquis, Massís de Penyagolosa, Maulets (1705), Municipi, Oliva, Orde de Montesa, Orde del Temple, Parc Natural del Penyagolosa, Parcs naturals del País Valencià, Partit judicial, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza, Pi (arbre), Plana Alta, Plana Baixa, Port del Remolcador, Primera Guerra Carlina, Província de Castelló, Punt cardinal, Ramaderia, Rambla de la Vídua, Ramon Cabrera i Grinyó, Rapinyaire, Regió de Castelló, Riu de Llucena, Riu Millars, Riu Montlleó, Savina, Segle XIII, Sistema Ibèric, Terol, Torre de Foios, Trienni Liberal, Turisme rural, UNESCO, València, Valencià, Victorino Fabra Gil, Vilafermosa, Vistabella del Maestrat, Ximeno II d'Urrea, Xodos, 1233, 1235, 1303, 1312, 1793, 1798, 1811, 1813, 1822, 1833, 1838, 1846, 1849, 1872, 1876, 1931, 1934, 1936, 1939, 1970, 24 de juliol, 30 de maig. Ampliar l'índex (70 més) »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Alcalatén і Abril · Veure més »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Alcalatén і Agricultura de secà · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Alcalatén і Ajuntament · Veure més »
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Nou!!: Alcalatén і Aljub · Veure més »
Alt de l'Atzevar
L'Alt de l'Atzevar és una muntanya de 1.650 metres situada a Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat) i que esdevé el cim més elevat de la Serra de la Batalla.
Nou!!: Alcalatén і Alt de l'Atzevar · Veure més »
Alt Maestrat
L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser.
Nou!!: Alcalatén і Alt Maestrat · Veure més »
Alt Millars
L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat.
Nou!!: Alcalatén і Alt Millars · Veure més »
Ametlla
Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.
Nou!!: Alcalatén і Ametlla · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Alcalatén і Antiga Roma · Veure més »
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.
Nou!!: Alcalatén і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Alcalatén і Aragó · Veure més »
Atzeneta del Maestrat
Atzeneta del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Alcalatén і Atzeneta del Maestrat · Veure més »
Balasc d'Alagó
Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.
Nou!!: Alcalatén і Balasc d'Alagó · Veure més »
Barbacana
Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.
Nou!!: Alcalatén і Barbacana · Veure més »
Benafigos
Benafigos és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Alcalatén і Benafigos · Veure més »
Cabra salvatge ibèrica
La cabra muntesa o cabra salvatge (Capra pyrenaica), és una espècie de cabra salvatge que viu a la península Ibèrica.
Nou!!: Alcalatén і Cabra salvatge ibèrica · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Alcalatén і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Alcalatén і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Alcalatén і Carlisme · Veure més »
Carrasca
Fulla característica d'una carrasca carrasca La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex).
Nou!!: Alcalatén і Carrasca · Veure més »
Castell de l'Alcalatén
El castell de l'Alcalatén situat en el mont de Sant Cristòfol, en el terme municipal de l'Alcora (Alcalatén) és una fortalesa d'arquitectura islàmica amb reformes d'arquitectura medieval construïda entre els segles i. Jaume I va atorgar el castell i el títol de baró al cavaller aragonès Ximén d'Urrea, en 1233, després de la conquesta de Borriana.
Nou!!: Alcalatén і Castell de l'Alcalatén · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Alcalatén і Castelló de la Plana · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Alcalatén і Cereal · Veure més »
Cim de Penyagolosa
El Penyagolosa és una muntanya situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat i l'Alt Millars el cim de la qual arriba als 1.813 metres del nivell de la mar convertint-la en la segona muntanya més alta del País Valencià després del Alto de las Barracas (el Racó d'Ademús).
Nou!!: Alcalatén і Cim de Penyagolosa · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Alcalatén і Clima mediterrani · Veure més »
Costur
Costur és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén.
Nou!!: Alcalatén і Costur · Veure més »
CV-16
Indicador La carretera CV-16 comunica Castelló amb l'Alcora.
Nou!!: Alcalatén і CV-16 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Alcalatén і Dècada del 1960 · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Alcalatén і Edat del bronze · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Alcalatén і Edat mitjana · Veure més »
Els Pelegrins de les Useres
Els Pelegrins de les Useres és una tradició religiosa que té lloc cada any a la població valenciana de Les Useres (l'Alcalatén).
Nou!!: Alcalatén і Els Pelegrins de les Useres · Veure més »
Embassament de Maria Cristina
En aquesta imatge podem vore com la quantitat d'aigua del pantà ha variat durant els anys. Fotografia realitzada per Maria Hirniak Pitarch i María Mira Gala En aquesta imatge es pot observar el paisatge humanitzat del pantà de Maria Cristina. Fotografia realitzada per Maria Hirniak Pitarch i María Mira Gala. Aquesta imatge mostra la presa de l'embassament de Maria Cristina està realitzada des del pinar per Maria Hirniak Pitarch i María Mira Gala. En la fotografia es pot vore com el pantà de Maria Cristina està envoltat per un paisatge humanitzat L'embassament de Maria Cristina se situa en el municipi de l'Alcora, en el País Valencià.
Nou!!: Alcalatén і Embassament de Maria Cristina · Veure més »
Emili Beüt i Belenguer
Emili Beüt i Belenguer (València, 1902-1993) va ser un escriptor, editor i activista cultural valencià, president de Lo Rat Penat entre 1972 i 1980.
Nou!!: Alcalatén і Emili Beüt i Belenguer · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Alcalatén і Feudalisme · Veure més »
Figueroles
Figueroles és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Alcalatén і Figueroles · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Alcalatén і França · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Alcalatén і Franquisme · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Alcalatén і Fruita · Veure més »
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Nou!!: Alcalatén і Garrofer · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Alcalatén і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Alcalatén і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Alcalatén і Guerra del Francès · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Alcalatén і Guerres Carlines · Veure més »
Guillem III d'Anglesola
Guillem III d'Anglesola (Segle XIII) fou un militar català.
Nou!!: Alcalatén і Guillem III d'Anglesola · Veure més »
Història del País Valencià
citació.
Nou!!: Alcalatén і Història del País Valencià · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Alcalatén і Ibers · Veure més »
Incendi forestal
Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com a efecte de l'incendi de l'any 1998 any 2001. Helicòpter bombarder a Collserola, Barcelona Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal arbrada o no.
Nou!!: Alcalatén і Incendi forestal · Veure més »
Institut Cartogràfic Valencià
Institut Cartogràfic Valencià (ICV) és un organisme públic creat per la Generalitat Valenciana el 1997 i adscrit a la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Alcalatén і Institut Cartogràfic Valencià · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Alcalatén і Jaume el Conqueridor · Veure més »
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Alcalatén і L'Alcora · Veure més »
La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal
La La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal és la conjuntura de canvis que van sorgir a l'Europa Occidental en el període dels aproximadament cent anys que va des de la publicació de la Enciclopèdia (1751) fins a les Revolucions de 1848.
Nou!!: Alcalatén і La crisi de l'antic règim i el procés revolucionari liberal · Veure més »
La Foia
La Foia (pronunciat la fòia) és un poble situat dins del terme municipal de l'Alcora, de la qual dista a 6,5 quilòmetres en direcció nord.
Nou!!: Alcalatén і La Foia · Veure més »
La Plana
La Plana és una comarca natural i històrica del País Valencià que està dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa.
Nou!!: Alcalatén і La Plana · Veure més »
Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.
Nou!!: Alcalatén і Leopoldo O'Donnell · Veure més »
Les Useres
Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Alcalatén і Les Useres · Veure més »
Llucena
Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Alcalatén і Llucena · Veure més »
Louis Gabriel Suchet
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.
Nou!!: Alcalatén і Louis Gabriel Suchet · Veure més »
Maquis
el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.
Nou!!: Alcalatén і Maquis · Veure més »
Massís de Penyagolosa
El massís o serra de Penyagolosa és una alineació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat, l'Alcalatén i l'Alt Millars.
Nou!!: Alcalatén і Massís de Penyagolosa · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Alcalatén і Maulets (1705) · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Alcalatén і Municipi · Veure més »
Oliva
Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).
Nou!!: Alcalatén і Oliva · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Alcalatén і Orde de Montesa · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Alcalatén і Orde del Temple · Veure més »
Parc Natural del Penyagolosa
El Parc Natural de Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el massís de Penyagolosa a la província de Castelló.
Nou!!: Alcalatén і Parc Natural del Penyagolosa · Veure més »
Parcs naturals del País Valencià
Parc Natural de l'Albufera de València Parcs Naturals del País Valencià La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la categoria de Parc natural i els defineix com a àrees naturals poc transformades per l'acció humana, la conservació dels quals mereix una atenció preferent per part de la Generalitat Valenciana, que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la seva integració en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits.
Nou!!: Alcalatén і Parcs naturals del País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Alcalatén і Partit judicial · Veure més »
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza (Siétamo, Aragó, 28 de desembre de 1719 – Épila, Aragó, 9 de gener de 1798), més conegut pel seu títol comte d'Aranda, va ser un noble i estadista aragonès, gran d'Espanya, desè comte d'Aranda, quart marquès de Torres, entre altres títols nobiliaris; cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.
Nou!!: Alcalatén і Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Alcalatén і Pi (arbre) · Veure més »
Plana Alta
Mapa municipal de la Plana Alta abans de la reforma de 2023Les Coves de Vinromà Vista panorámica de TorreblancaLa Plana Alta és una comarca costanera del nord del País Valencià, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Alcalatén і Plana Alta · Veure més »
Plana Baixa
La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.
Nou!!: Alcalatén і Plana Baixa · Veure més »
Port del Remolcador
El Port del Remolcador (també conegut recentment com el Revolcador) és una muntanya de 1.018 metres d'altura, divissòria entre els termes municipals de Llucena, a l'Alcalatén, i el Castell de Vilamalefa, a l'Alt Millars.
Nou!!: Alcalatén і Port del Remolcador · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Alcalatén і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: Alcalatén і Província de Castelló · Veure més »
Punt cardinal
Brúixola Els punts cardinals són un sistema de referència cartesià per a representar l'orientació en un mapa.
Nou!!: Alcalatén і Punt cardinal · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Alcalatén і Ramaderia · Veure més »
Rambla de la Vídua
La Rambla de la Viuda rep aquesta denominació a partir de la unió del riu Montlleó amb la rambla Carbonera, que es produeix a la confluència dels termes municipals de Culla, la Serra d'en Galceran i les Useres, desembocant en el terme municipal d'Almassora en el riu Millars a pocs quilòmetres de la mar Mediterrània.
Nou!!: Alcalatén і Rambla de la Vídua · Veure més »
Ramon Cabrera i Grinyó
Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.
Nou!!: Alcalatén і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »
Rapinyaire
Típic bec ganxut de les rapinyaires d'un pigarg americà (''Haliaeetus leucocephalus'') Rapinyaire, ocell rapaç o ocell de rapinya és el nom comú que s'aplica a un tipus d'ocell definit per un estil de vida depredador i unes característiques físiques determinades, marcades per la presència d'un bec fort i ganxut i unes potes prènsils amb fortes urpes.
Nou!!: Alcalatén і Rapinyaire · Veure més »
Regió de Castelló
Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.
Nou!!: Alcalatén і Regió de Castelló · Veure més »
Riu de Llucena
El riu de Llucena és un riu que flueix per la comarca valenciana de l'Alcalatén.
Nou!!: Alcalatén і Riu de Llucena · Veure més »
Riu Millars
Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.
Nou!!: Alcalatén і Riu Millars · Veure més »
Riu Montlleó
El Montlleó és un riu que naix en la població de Puertomingalvo a la comarca Gúdar-Javalambre.
Nou!!: Alcalatén і Riu Montlleó · Veure més »
Savina
* Botànica.
Nou!!: Alcalatén і Savina · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Alcalatén і Segle XIII · Veure més »
Sistema Ibèric
El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.
Nou!!: Alcalatén і Sistema Ibèric · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Alcalatén і Terol · Veure més »
Torre de Foios
La torre de Foios és una torre d'origen ibèric ubicada al terme municipal de Llucena, a la comarca valenciana de l'Alcalatén.
Nou!!: Alcalatén і Torre de Foios · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Alcalatén і Trienni Liberal · Veure més »
Turisme rural
Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.
Nou!!: Alcalatén і Turisme rural · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Alcalatén і UNESCO · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Alcalatén і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Alcalatén і Valencià · Veure més »
Victorino Fabra Gil
Victorino Fabra Gil (Llucena, 9 de novembre de 1818 – Castelló de la Plana, 9 de febrer de 1893), polític valencià.
Nou!!: Alcalatén і Victorino Fabra Gil · Veure més »
Vilafermosa
Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Alcalatén і Vilafermosa · Veure més »
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Alcalatén і Vistabella del Maestrat · Veure més »
Ximeno II d'Urrea
Ximeno II d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea o Ximèn d'Urrea i d'Híxar) (?- 1240).
Nou!!: Alcalatén і Ximeno II d'Urrea · Veure més »
Xodos
Xodos és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.
Nou!!: Alcalatén і Xodos · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alcalatén і 1233 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Alcalatén і 1235 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Alcalatén і 1303 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Alcalatén і 1312 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1793 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1798 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Alcalatén і 1811 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alcalatén і 1813 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Alcalatén і 1822 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1833 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1838 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alcalatén і 1846 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alcalatén і 1849 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1872 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1876 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1931 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Alcalatén і 1934 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Alcalatén і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Alcalatén і 1939 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Alcalatén і 1970 · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alcalatén і 24 de juliol · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Alcalatén і 30 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
L'Alcalatén, Tinença d'Alcalatén, Tinença de l'Alcalatén.
