Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Abadia de Lorsch

Índex Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

88 les relacions: Abadia, Alamans, Alba Iulia, Alemany, Alemanya, Anglès, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbe, Art preromànic, Basílica, Carlemany, Castellà, Catedral, Catolicisme, Còdex, Còdex Auri de Lorsch, Comte, Dinastia carolíngia, Dioclecià, Edat mitjana, Electorat del Palatinat, Estats Units d'Amèrica, Europa, Evangeli, Família benedictina, Francès, Francs, Guerra dels Trenta Anys, Heidelberg, Hessen, Imperi Carolingi, Italià, Laïcat, Llatí, Llengües sinítiques, Lluís el Germànic, Londres, Lorsch, Magúncia, Majordom de palau, Metz, Monestir, Noblesa, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Panteó (arquitectura), Papa Pau I, Patrimoni de la Humanitat, Pedrera, Pelegrinatge, ..., Pipí I el Breu, Plena edat mitjana, Premonstratesos, Reforma Protestant, Regne Franc, Renaixement carolingi, Robertians, Romania, Rus, Sant Nazari, Sant Pere, Scriptorium, UNESCO, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Victoria and Albert Museum, Vori, Würzburg, Worms, 1167, 1190, 1232, 1234, 1248, 1461, 1556, 1564, 1621, 1623, 1991, 715, 758, 764, 765, 766, 771, 774, 778, 820. Ampliar l'índex (38 més) »

Abadia

El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Abadia · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Alamans · Veure més »

Alba Iulia

Alba Iulia (en hongarès: Gyulafehérvár, en alemany: Karlsburg / Weißenburg) és la capital de la província d'Alba a Transsilvània (Romania).

Nou!!: Abadia de Lorsch і Alba Iulia · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Alemanya · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Anglès · Veure més »

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Arquebisbe · Veure més »

Art preromànic

Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Art preromànic · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Basílica · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Abadia de Lorsch і Carlemany · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Castellà · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Catedral · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Catolicisme · Veure més »

Còdex

Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Còdex · Veure més »

Còdex Auri de Lorsch

''Còdex Auri de Lorsch'' El Còdex Auri de Lorsch o Evangelis de Lorsch (Biblioteca Apostòlica Vaticana, Pal. lat. 50 i Alba Iulia, Biblioteca Documenta Batthyaneum, s. núm.) és un manuscrit il·luminat escrit entre 778 i 820, en el període del regnat de Carlemany al Regne franc.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Còdex Auri de Lorsch · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Comte · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Abadia de Lorsch і Dioclecià · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Edat mitjana · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Electorat del Palatinat · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Europa · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Evangeli · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Família benedictina · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Francès · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Francs · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Heidelberg

Heidelberg és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Neckar, al nord-oest del land (estat federat) de Baden-Württemberg.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Heidelberg · Veure més »

Hessen

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Hessen · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Abadia de Lorsch і Imperi Carolingi · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Italià · Veure més »

Laïcat

En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Laïcat · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Llatí · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Llengües sinítiques · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Lluís el Germànic · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Londres · Veure més »

Lorsch

La ''Königshalle'' de l'abadia de '''Lorsch''' Lorsch és una petita ciutat del sud-oest d'Alemanya situada al districte de Bergstraße, dins el land de Hessen, a 60 km al sud de Frankfurt.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Lorsch · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Magúncia · Veure més »

Majordom de palau

Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Majordom de palau · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Metz · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Monestir · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Abadia de Lorsch і Noblesa · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Orde del Cister · Veure més »

Panteó (arquitectura)

Dibuix del panteó de Roma. Un panteó (del grec pan (παν) 'tot', i theós (θεός) 'déu') o pantèon és un temple o edifici sagrat dedicat a tots els déus d'una religió politeista particular, atès que, en grec, el conjunt de déus s'anomena també panteó.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Panteó (arquitectura) · Veure més »

Papa Pau I

Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Papa Pau I · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pedrera

Una pedrera de pissarra Estrats d'una pedrera a Carrara Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Pedrera · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Pelegrinatge · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Pipí I el Breu · Veure més »

Plena edat mitjana

La plena edat mitjana o edat mitjana central són els noms que alguns historiadors donen al període de la Història d'Europa que ocupa els segles  al, mentre que per a uns altres seria el començament de la baixa edat mitjana.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Plena edat mitjana · Veure més »

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Premonstratesos · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Reforma Protestant · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Regne Franc · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Renaixement carolingi · Veure més »

Robertians

La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Robertians · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Romania · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Rus · Veure més »

Sant Nazari

* Hagiografies.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Sant Nazari · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Sant Pere · Veure més »

Scriptorium

Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Scriptorium · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Abadia de Lorsch і UNESCO · Veure més »

Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg

La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg · Veure més »

Victoria and Albert Museum

Entrada principal del '''Victoria and Albert Museum''', a Londres. El Victoria and Albert Museum (sovint abreujat com V&A) de Londres és el museu d'arts aplicades, arts decoratives i disseny més gran del món, que acull una col·lecció permanent de més de 2,27 milions d'objectes.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Victoria and Albert Museum · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Vori · Veure més »

Würzburg

Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Würzburg · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Abadia de Lorsch і Worms · Veure més »

1167

Sense descripció.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1167 · Veure més »

1190

El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1190 · Veure més »

1232

Països Catalans.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1232 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1234 · Veure més »

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1248 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1461 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1556 · Veure més »

1564

Sense descripció.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1564 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1621 · Veure més »

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1623 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 1991 · Veure més »

715

El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 715 · Veure més »

758

El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 758 · Veure més »

764

El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 764 · Veure més »

765

El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 765 · Veure més »

766

El 766 (DCCLXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 766 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 771 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 774 · Veure més »

778

;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 778 · Veure més »

820

El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Abadia de Lorsch і 820 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abadia i Altenmünster de Lorsch, Abadia i l'Altenmünster de Lorsch, Convent de Lorsch, L'Abadia i l'Altenmünster de Lorsch.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »