Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Lògica

Índex Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

146 les relacions: Alan Turing, Alemany, Alfred North Whitehead, Alfred Tarski, Algorisme, Antiga Grècia, Apodíctic, Argument, Argumentació, Aristòtil, Aritmètica, Augustin Louis Cauchy, Automàtica, Axioma, Axioma de l'elecció, Òrganon, Bertrand Russell, Cambridge University Press, Carl Friedrich Gauß, Causalitat, Càlcul infinitesimal, Ciència formal, Ciutat intel·ligent, Clarence Irving Lewis, Classificació, Complexitat computacional, Comportament, Connectiva lògica, Conseqüència, Consistència, Contingència, David Hilbert, Declaració (lògica), Demostració, Dialèctica, Diodor Cronos, Domòtica, Dret, Edat mitjana, Entscheidungsproblem, Escola de Mègara, Escolàstica, Espai complet, Estoïcisme, Fal·làcia, Filosofia, Filosofia analítica, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Georg Cantor, Georg Friedrich Bernhard Riemann, ..., Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Boole, Gilles Deleuze, Giuseppe Peano, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Graf (matemàtiques), Gramàtica, Grec antic, Guillem d'Occam, Hipòtesi del continu, Idioma, Immanuel Kant, Inferència, Infinit, Informàtica, Intel·ligència artificial, Intuïcionisme, Isaac Newton, Karl Weierstrass, Kurt Gödel, Lògica bivalent, Lògica de predicats, Lògica de primer ordre, Lògica de segon ordre, Lògica difusa, Lògica epistèmica, Lògica formal, Lògica informal, Lògica lliure, Lògica matemàtica, Lògica modal, Lògica proposicional, Lògica temporal, Lingüística computacional, Logicisme, Logos, Matemàtiques, NBG, Necessitat, Nombre natural, P versus NP, Paradoxa, Paradoxa de Russell, Plató, Principi del tercer exclòs, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Probabilitat, Programació d'ordinadors, Proposició, Quantificador (lògica), Raó, Raonament, Raonament deductiu, Raonament inductiu, Retòrica, Saul Aaron Kripke, Segle IV aC, Segle XIX, Sil·logisme, Sistema, Sistema formal, Sistema solar, Stewart Shapiro, Tautologia (lògica), Teorema, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de conjunts, Teoria de la computabilitat, Teoria de models, Terra, Tesi de Church-Turing, Trivi, Wilhelm Ackermann, Willard van Orman Quine, ZFC, 1646, 1716, 1777, 1789, 1815, 1826, 1831, 1848, 1857, 1858, 1861, 1864, 1866, 1897, 1916, 1925, 1932, 1947, 2 de novembre, 8 de desembre. Ampliar l'índex (96 més) »

Alan Turing

Alan Mathison Turing (Paddington, Londres, Anglaterra, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, Cheshire, Anglaterra 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.

Nou!!: Lògica і Alan Turing · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Lògica і Alemany · Veure més »

Alfred North Whitehead

Alfred North Whitehead (Ramsgate, Kent, Anglaterra, 15 de febrer de 1861 - Cambridge, Massachusetts, Estats Units, 30 de desembre de 1947) va ser un matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Lògica і Alfred North Whitehead · Veure més »

Alfred Tarski

Alfred Tarski (Varsòvia, 1901 - Berkeley, 1983) va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.

Nou!!: Lògica і Alfred Tarski · Veure més »

Algorisme

nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.

Nou!!: Lògica і Algorisme · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Lògica і Antiga Grècia · Veure més »

Apodíctic

Apodíctic és en filosofia allò que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta.

Nou!!: Lògica і Apodíctic · Veure més »

Argument

La paraula argument s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.

Nou!!: Lògica і Argument · Veure més »

Argumentació

Una argumentació és un conjunt ordenat de premisses relacionades a través de la lògica i regles d'inferència i procedimentals per a assolir i defendre conclusions o una tesi.

Nou!!: Lògica і Argumentació · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Lògica і Aristòtil · Veure més »

Aritmètica

L'aritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Lògica і Aritmètica · Veure més »

Augustin Louis Cauchy

Augustin Louis Cauchy (1789-1857) fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.

Nou!!: Lògica і Augustin Louis Cauchy · Veure més »

Automàtica

* Arma automàtica, tipus d'arma de foc que dispara contínuament mentre es mantingui premut el gallet.

Nou!!: Lògica і Automàtica · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Lògica і Axioma · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Nou!!: Lògica і Axioma de l'elecció · Veure més »

Òrganon

Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.

Nou!!: Lògica і Òrganon · Veure més »

Bertrand Russell

Bertrand Arthur William Russell (Trellech, 18 de maig del 1872 - Penrhyndeudraeth, 2 de febrer del 1970) fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Lògica і Bertrand Russell · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Lògica і Cambridge University Press · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855) fou un matemàtic i científic alemany que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Lògica і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Causalitat

El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.

Nou!!: Lògica і Causalitat · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'"integral" (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Lògica і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Ciència formal

Una ciència formal és una disciplina teòrica l'objecte de la qual no té contingut empíric, sinó que desenvolupa i estudia sistemes formals.

Nou!!: Lògica і Ciència formal · Veure més »

Ciutat intel·ligent

Les ciutats intel·ligents són les ciutats que estan dotades de mecanismes basats en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació, enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants.

Nou!!: Lògica і Ciutat intel·ligent · Veure més »

Clarence Irving Lewis

Clarence Irving Lewis (Stoneham, Massachusetts, 12 d'abril de 1883 − Cambridge, 3 de febrer de 1964), usualment esmentat com a C. I. Lewis, va ser un filòsof i catedràtic estatunidenc, fundador del pragmatisme conceptual.

Nou!!: Lògica і Clarence Irving Lewis · Veure més »

Classificació

Una classificació és la determinació d'una categoria d'entre un conjunt finit de categories establertes per a un objecte o concepte.

Nou!!: Lògica і Classificació · Veure més »

Complexitat computacional

La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.

Nou!!: Lògica і Complexitat computacional · Veure més »

Comportament

Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.

Nou!!: Lògica і Comportament · Veure més »

Connectiva lògica

En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.

Nou!!: Lògica і Connectiva lògica · Veure més »

Conseqüència

La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.

Nou!!: Lògica і Conseqüència · Veure més »

Consistència

En informàtica, la consistència és la capacitat d'un sistema per reflectir en la còpia d'una determinada informació els canvis realitzats en altres còpies d'aquestes dades.

Nou!!: Lògica і Consistència · Veure més »

Contingència

La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.

Nou!!: Lògica і Contingència · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Lògica і David Hilbert · Veure més »

Declaració (lògica)

En lògica, una declaració és (a) una oració declarativa significativa que pot ser vertadera o falsa, o (b) el que és afirmat o fet per l'ús d'una oració declarativa.

Nou!!: Lògica і Declaració (lògica) · Veure més »

Demostració

Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.

Nou!!: Lògica і Demostració · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Nou!!: Lògica і Dialèctica · Veure més »

Diodor Cronos

Diodor Cronos o Diodor Cronus (Diodorus Cronus, Διόδωρος) fou un filòsof grec que va viure a la cort d'Alexandria durant el regnat de Ptolemeu I Sòter, del qual es diu que va ser qui li va posar el sobrenom de "Cronos".

Nou!!: Lògica і Diodor Cronos · Veure més »

Domòtica

La domòtica és la branca de l'arquitectura i l'enginyeria que s'ocupa d'habitatges i edificis automàtics amb la finalitat de millorar-ne la gestió energètica i la qualitat de vida dels seus habitants.

Nou!!: Lògica і Domòtica · Veure més »

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Nou!!: Lògica і Dret · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Lògica і Edat mitjana · Veure més »

Entscheidungsproblem

El Entscheidungsproblem (en català: problema de decisió) fou el repte en lògica simbòlica de trobar un algorisme que decidís si una fórmula de càlcul de primer ordre és un teorema.

Nou!!: Lògica і Entscheidungsproblem · Veure més »

Escola de Mègara

Lescola de Mègara, o escola megàrica, va ser una escola de pensament filosòfic socràtic fundada a Mègara per Euclides de Mègara en el segle V aC, que va perdurar fins a l'any 300 aC aproximadament.

Nou!!: Lògica і Escola de Mègara · Veure més »

Escolàstica

Imatge d'una classe d'universitat del segle XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del Cristianisme.

Nou!!: Lògica і Escolàstica · Veure més »

Espai complet

Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.

Nou!!: Lògica і Espai complet · Veure més »

Estoïcisme

L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).

Nou!!: Lògica і Estoïcisme · Veure més »

Fal·làcia

Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.

Nou!!: Lògica і Fal·làcia · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Lògica і Filosofia · Veure més »

Filosofia analítica

La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el segle XX, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.

Nou!!: Lògica і Filosofia analítica · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Nou!!: Lògica і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Georg Cantor

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.

Nou!!: Lògica і Georg Cantor · Veure més »

Georg Friedrich Bernhard Riemann

Georg Friedrich Bernhard Riemann (1826-1866) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Lògica і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, Württemberg, 27 d'agost del 1770 - Berlín, Prússia, 14 de novembre del 1831) va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Lògica і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

George Boole

George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864) va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.

Nou!!: Lògica і George Boole · Veure més »

Gilles Deleuze

Gilles Deleuze (París, 1925 - 1995), fou un filòsof francès.

Nou!!: Lògica і Gilles Deleuze · Veure més »

Giuseppe Peano

Giuseppe Peano (27 d'agost, 1858 – 20 d'abril, 1932) va ser un matemàtic i filòsof italià, conegut per les seves contribucions a la teoria de conjunts.

Nou!!: Lògica і Giuseppe Peano · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Lògica і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gottlob Frege

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany que va fundar la filosofia analítica. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.

Nou!!: Lògica і Gottlob Frege · Veure més »

Graf (matemàtiques)

Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.

Nou!!: Lògica і Graf (matemàtiques) · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Lògica і Gramàtica · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Lògica і Grec antic · Veure més »

Guillem d'Occam

Guillem d'Occam (Occam, Surrey, aprox.

Nou!!: Lògica і Guillem d'Occam · Veure més »

Hipòtesi del continu

En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).

Nou!!: Lògica і Hipòtesi del continu · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Lògica і Idioma · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Lògica і Immanuel Kant · Veure més »

Inferència

La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.

Nou!!: Lògica і Inferència · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Lògica і Infinit · Veure més »

Informàtica

Ordinador actual executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.

Nou!!: Lògica і Informàtica · Veure més »

Intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.

Nou!!: Lògica і Intel·ligència artificial · Veure més »

Intuïcionisme

L’intuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.

Nou!!: Lògica і Intuïcionisme · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Lògica і Isaac Newton · Veure més »

Karl Weierstrass

Karl Theodor Wilhelm Weierstrass (31 d'octubre de 1815, Ostenfelde (Westfàlia) – 19 de febrer de 1897, Berlín) fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".

Nou!!: Lògica і Karl Weierstrass · Veure més »

Kurt Gödel

Kurt Gödel (28 d'abril de 1906 Brno (Brünn), Imperi Austrohongarès (avui República Txeca) – 14 de gener de 1978 Princeton, New Jersey, Estats Units d'Amèrica) fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden provar ni refutar.

Nou!!: Lògica і Kurt Gödel · Veure més »

Lògica bivalent

Un sistema bivalent és aquell que admet només dos valors de veritat per als seus enunciats (premisses i conclusions).

Nou!!: Lògica і Lògica bivalent · Veure més »

Lògica de predicats

La lògica de predicats consisteix a fer derivacions amb les regles bàsiques i amb regles derivades i a més suposa un domini previ de la lògica proposicional o d'enunciats, així que abans de provar aquest lògica heu d'anar a practicar la lògica d'enunciats primer.

Nou!!: Lògica і Lògica de predicats · Veure més »

Lògica de primer ordre

La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.

Nou!!: Lògica і Lògica de primer ordre · Veure més »

Lògica de segon ordre

Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.

Nou!!: Lògica і Lògica de segon ordre · Veure més »

Lògica difusa

La lògica difusa, lògica heurística, lògica borrosa (en anglès fuzzy) es basa, com a posició diferencial, en allò relatiu respecte al que s'ha observat.

Nou!!: Lògica і Lògica difusa · Veure més »

Lògica epistèmica

La lògica epistèmica és un camp de la lògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneixement.

Nou!!: Lògica і Lògica epistèmica · Veure més »

Lògica formal

La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.

Nou!!: Lògica і Lògica formal · Veure més »

Lògica informal

La lògica informal, o lògica no formal, és l'estudi dels arguments, tal com es presenten en la vida diària, en oposició a l'estudi dels arguments en una forma tècnica o artificial, que correspon a la lògica formal.

Nou!!: Lògica і Lògica informal · Veure més »

Lògica lliure

La lògica lliure (de l'anglès Free logic) és un sistema lògic sense pressupòsits existencials.

Nou!!: Lògica і Lògica lliure · Veure més »

Lògica matemàtica

La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.

Nou!!: Lògica і Lògica matemàtica · Veure més »

Lògica modal

La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.

Nou!!: Lògica і Lògica modal · Veure més »

Lògica proposicional

La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.

Nou!!: Lògica і Lògica proposicional · Veure més »

Lògica temporal

La lògica temporal és un tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps.

Nou!!: Lògica і Lògica temporal · Veure més »

Lingüística computacional

La lingüística computacional és un camp multidisciplinari de la lingüística i la informàtica que utilitza la informàtica per estudiar i tractar el llenguatge humà.

Nou!!: Lògica і Lingüística computacional · Veure més »

Logicisme

El logicisme en la filosofia de la matemàtica, és la doctrina que sosté que la matemàtica és, en algun sentit, reductible a la lògica.

Nou!!: Lògica і Logicisme · Veure més »

Logos

Logos (en grec antic λóγος) significa 'raonament', 'argumentació', 'parla' o 'discurs'.

Nou!!: Lògica і Logos · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Lògica і Matemàtiques · Veure més »

NBG

* Teoria de conjunts NBG (dels noms dels seus creadors: von Neumann, Bernays i Gödel), conjunt d'axiomes de la Teoria de conjunts.

Nou!!: Lògica і NBG · Veure més »

Necessitat

La necessitat és el sentiment de manca que experimenta un organisme i que activa el seu desig d'obtenir allò que li falta.

Nou!!: Lògica і Necessitat · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3..., 19, 20, 21, 22,..., 1059..., un milió..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Lògica і Nombre natural · Veure més »

P versus NP

Diagrama de classes de complexitat suposant que '''P''' ≠ '''NP'''. Si '''P'''.

Nou!!: Lògica і P versus NP · Veure més »

Paradoxa

Dibuix de Robert Boyle: un flascó que s'omple ell mateix, tot i que el moviment perpetu no existeix. Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.

Nou!!: Lògica і Paradoxa · Veure més »

Paradoxa de Russell

La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.

Nou!!: Lògica і Paradoxa de Russell · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Lògica і Plató · Veure més »

Principi del tercer exclòs

El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dóna), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera.

Nou!!: Lògica і Principi del tercer exclòs · Veure més »

Principia Mathematica (Russell-Whitehead)

Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.

Nou!!: Lògica і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau d'incertesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Lògica і Probabilitat · Veure més »

Programació d'ordinadors

Programa en BASIC. Programació d'ordinadors o programació informàtica (sovint abreujat programació o codificació) és el procés d'escriure, provar, depurar/solucionar problemes, i mantenir el codi font de programes.

Nou!!: Lògica і Programació d'ordinadors · Veure més »

Proposició

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Lògica і Proposició · Veure més »

Quantificador (lògica)

A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.

Nou!!: Lògica і Quantificador (lògica) · Veure més »

Raó

La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Lògica і Raó · Veure més »

Raonament

El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.

Nou!!: Lògica і Raonament · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

Nou!!: Lògica і Raonament deductiu · Veure més »

Raonament inductiu

El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.

Nou!!: Lògica і Raonament inductiu · Veure més »

Retòrica

musa grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, Polímnia La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Lògica і Retòrica · Veure més »

Saul Aaron Kripke

Saul Aaron Kripke (1940, Omaha, Nebraska) filòsof i lògic estatunidenc.

Nou!!: Lògica і Saul Aaron Kripke · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Lògica і Segle IV aC · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Lògica і Segle XIX · Veure més »

Sil·logisme

Aristòtil. Museu del Louvre El sil·logisme és un mètode lògic creat per Aristòtil, a través del qual s'obté una conclusió mitjançant dues premisses: premissa major, que inclou el seu predicat (P), i premissa menor, que inclou el seu subjecte (S).

Nou!!: Lògica і Sil·logisme · Veure més »

Sistema

Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes.

Nou!!: Lògica і Sistema · Veure més »

Sistema formal

Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.

Nou!!: Lògica і Sistema formal · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Lògica і Sistema solar · Veure més »

Stewart Shapiro

Stewart D. Shapiro és un catedràtic de Filosofia de la Universitat Estatal d'Ohio i professor visitant regular a la Universitat de Saint Andrews a Escòcia.

Nou!!: Lògica і Stewart Shapiro · Veure més »

Tautologia (lògica)

La tautologia és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Nou!!: Lògica і Tautologia (lògica) · Veure més »

Teorema

editor.

Nou!!: Lògica і Teorema · Veure més »

Teorema d'incompletesa de Gödel

Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.

Nou!!: Lògica і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Lògica і Teoria de conjunts · Veure més »

Teoria de la computabilitat

La teoria de la computabilitat és la part de la computació que estudia els problemes de decisió que poden ser resolts amb un algorisme o equivalentment amb una màquina de Turing.

Nou!!: Lògica і Teoria de la computabilitat · Veure més »

Teoria de models

La teoria de models és la branca de la matemàtica que estudia les estructures matemàtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o àdhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lògica matemàtica.

Nou!!: Lògica і Teoria de models · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Lògica і Terra · Veure més »

Tesi de Church-Turing

La Tesi de Church-Turing, simplificant, es pot enunciar així: "Tot algorisme o procediment efectiu és Turing-computable".

Nou!!: Lògica і Tesi de Church-Turing · Veure més »

Trivi

El trivi o trívium (del latí trivium, triple via) és el conjunt de tres de les set arts liberals: gramàtica, dialèctica i retòrica, les quals, juntament amb el quadrivi, constituïen els estudis de preparació a la filosofia (ciència del saber) i teologia (ciència o estudi de Déu) en els centres d'ensenyament medievals.

Nou!!: Lògica і Trivi · Veure més »

Wilhelm Ackermann

Wilhelm Ackerman (29 de març de 1896 - 24 de desembre de 1962) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Lògica і Wilhelm Ackermann · Veure més »

Willard van Orman Quine

Willard van Orman Quine (Akron, Ohio; 25 de juny de 1908 - Boston, Massachusetts; 25 de desembre de 2000), filòsof estatunidenc, reconegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.

Nou!!: Lògica і Willard van Orman Quine · Veure més »

ZFC

ZFC és el conjunt d'axiomes canònic de la Teoria de conjunts.

Nou!!: Lògica і ZFC · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1646 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1716 · Veure més »

1777

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Lògica і 1777 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Lògica і 1789 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Lògica і 1815 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1826 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Lògica і 1831 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1848 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1857 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Lògica і 1858 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1861 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1864 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1866 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Lògica і 1897 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1916 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Lògica і 1925 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1932 · Veure més »

1947

;Països Catalans.

Nou!!: Lògica і 1947 · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lògica і 2 de novembre · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lògica і 8 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Concepte lògic, Lògic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »