Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kütahya

Índex Kütahya

Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.

59 les relacions: Anqing, Aydilge Sarp, Baiazet I, Batalla d'Ankara, Batalla de Manazkert, Beilicat dels germiyànides, Caravanserrall, Dorilèon, Efes, Eskişehir, Evliya Çelebi, Frígia (província romana), Frígia Primera, Frígia Segona, Hongria, Ibrahim Paixà d'Egipte, Isop, Karaman, Kilij Arslan II, Komitas, Lajos Kossuth, Laodicea del Licos, Michel Le Quien, Murat I, Murat II, Novacianisme, Pécs, Província de Bursa, Província de Kütahya, Rússia, Regne de Frígia, Riu Sangari, Sanjaq, Sòcrates, Sinnada, Sulayman ibn Kutalmix, Tabriz, Tamerlà, Tatarstan, Tema (circumscripció administrativa), Tema dels Anatòlics, Teodosi II el Jove, Turquia, Xah Rukh (timúrida), Xina, 1071, 1097, 1183, 1233, 1234, ..., 1300, 1402, 1411, 1414, 1429, 1833, 1841, 1890, 1902. Ampliar l'índex (9 més) »

Anqing

Anqing (xinès simplificat: 安庆; xinès tradicional: 安慶; pinyin: Ānqìng; lit. 'Celebració pacífica', també Nganking, antigament Hwaining) és una ciutat a nivell de prefectura al sud-oest de la província d'Anhui, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kütahya і Anqing · Veure més »

Aydilge Sarp

Aydilge Sarp, també coneguda com a Aydilge (Kütahya, 25 de juny de 1979), és una cantautora de rock i escriptora turca.

Nou!!: Kütahya і Aydilge Sarp · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: Kütahya і Baiazet I · Veure més »

Batalla d'Ankara

La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Kütahya і Batalla d'Ankara · Veure més »

Batalla de Manazkert

La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Kütahya і Batalla de Manazkert · Veure més »

Beilicat dels germiyànides

El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.

Nou!!: Kütahya і Beilicat dels germiyànides · Veure més »

Caravanserrall

Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.

Nou!!: Kütahya і Caravanserrall · Veure més »

Dorilèon

Estàtues de l'antiga Dorilèon, en el Museu d'Història d'Eskişehir. Dorilèon o Dorilea (en grec Δορύλαιον Dorýlaion, en llatí Dorylaeum) fou una ciutat de Frígia, que correspon en el seu primer emplaçament a Karadja Hissar, a 10 km al sud-est de la moderna Eskişehir, i en el seu emplaçament posterior (a patir del) a Shehir Eyuk, al nord de la mateixa ciutat.

Nou!!: Kütahya і Dorilèon · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Kütahya і Efes · Veure més »

Eskişehir

Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.

Nou!!: Kütahya і Eskişehir · Veure més »

Evliya Çelebi

Evliya Çelebi (Ewliya Čelebi en ortografia antiga), també citat com Evilya Celebi o Ewliya Celebi (اوليا چلبي) (Istanbul, 25 de març de 1611 – Istanbul o el Caire, 1684) fou un viatger i geògraf turc otomà, fill de l'orfebre de palau Derviş Mehmed Zilli.

Nou!!: Kütahya і Evliya Çelebi · Veure més »

Frígia (província romana)

Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.

Nou!!: Kütahya і Frígia (província romana) · Veure més »

Frígia Primera

Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.

Nou!!: Kütahya і Frígia Primera · Veure més »

Frígia Segona

Frígia Segona o també Frígia Salutaris va ser una província romana creada per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.

Nou!!: Kütahya і Frígia Segona · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Kütahya і Hongria · Veure més »

Ibrahim Paixà d'Egipte

Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.

Nou!!: Kütahya і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »

Isop

Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.

Nou!!: Kütahya і Isop · Veure més »

Karaman

* Beilicat de Karaman-oğlu, beylik turc d'Àsia Menor regit pels karmànides entre el s. XIII i 1467.

Nou!!: Kütahya і Karaman · Veure més »

Kilij Arslan II

Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.

Nou!!: Kütahya і Kilij Arslan II · Veure més »

Komitas

Soghomon Soghomonian (26 de setembre de 1869 - 22 d'octubre de 1935), més conegut com a Komitas (en armeni: Կոմիտաս) o Komitas Vardapet (Կոմիտաս Վարդապետ), va ser un sacerdot, musicòleg, compositor, arranjador, cantant i director de coral armeni considerat com el fundador de l'escola nacional de música armènia.

Nou!!: Kütahya і Komitas · Veure més »

Lajos Kossuth

Fotografia de Lajos Kossuth Lajos Kossuth de Udvard et Kossuthfalva (anglès: Louis Kossuth; 19 de setembre de 1802 – 20 de març de 1894) va ser un advocat, periodista, polític i governador president d'Hongria el 1849.

Nou!!: Kütahya і Lajos Kossuth · Veure més »

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Nou!!: Kütahya і Laodicea del Licos · Veure més »

Michel Le Quien

Michel Le Quien (o Lequien), O.P. (Boulogne-sur-Mer, 8 d'octubre de 1661 - París, 12 de març de 1733), fou un prevere, teòleg i historiador francès.

Nou!!: Kütahya і Michel Le Quien · Veure més »

Murat I

Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Kütahya і Murat I · Veure més »

Murat II

Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.

Nou!!: Kütahya і Murat II · Veure més »

Novacianisme

El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.

Nou!!: Kütahya і Novacianisme · Veure més »

Pécs

Pécs (eslovac: Päťkostolie, croat: Pečuh, alemany: Fünfkirchen, serbi: Печуј, Pečuj, turc: Peçuy, llatí: Quinque Ecclesiae) és una ciutat autònoma d'Hongria a uns 200 km al sud de Budapest.

Nou!!: Kütahya і Pécs · Veure més »

Província de Bursa

La província de Bursa és una de les 81 províncies en què està dividida Turquia.

Nou!!: Kütahya і Província de Bursa · Veure més »

Província de Kütahya

Kütahya és una província a la regió de l'Egeu de Turquia.

Nou!!: Kütahya і Província de Kütahya · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Kütahya і Rússia · Veure més »

Regne de Frígia

El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.

Nou!!: Kütahya і Regne de Frígia · Veure més »

Riu Sangari

Mapa del Sangari El riu Sangari (turc: Sakarya; Sangarius) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Kütahya і Riu Sangari · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Kütahya і Sanjaq · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Kütahya і Sòcrates · Veure més »

Sinnada

Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.

Nou!!: Kütahya і Sinnada · Veure més »

Sulayman ibn Kutalmix

Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.

Nou!!: Kütahya і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Kütahya і Tabriz · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Kütahya і Tamerlà · Veure més »

Tatarstan

Tatarstan, oficialment la República del Tatarstan, de vegades també anomenada Tatària, és una república de la Federació Russa, situada a l'Europa de l'Est.

Nou!!: Kütahya і Tatarstan · Veure més »

Tema (circumscripció administrativa)

Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles  i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.

Nou!!: Kütahya і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »

Tema dels Anatòlics

El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Kütahya і Tema dels Anatòlics · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Kütahya і Teodosi II el Jove · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Kütahya і Turquia · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Kütahya і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Kütahya і Xina · Veure més »

1071

Sense descripció.

Nou!!: Kütahya і 1071 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Kütahya і 1097 · Veure més »

1183

El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Kütahya і 1183 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Kütahya і 1233 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Kütahya і 1234 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Kütahya і 1300 · Veure més »

1402

El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.

Nou!!: Kütahya і 1402 · Veure més »

1411

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Kütahya і 1411 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Kütahya і 1414 · Veure més »

1429

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Kütahya і 1429 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Kütahya і 1833 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Kütahya і 1841 · Veure més »

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Nou!!: Kütahya і 1890 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Kütahya і 1902 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cotyaeum, Kotíeon, Kutahiya, Kutahya.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »