Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kòvel

Índex Kòvel

Kòvel (Kóvel, polonès: Kowel, jiddisch קאָוועל, és una ciutat de la província de Volínia, al nord-oest d'Ucraïna. És el centre administratiu del raion de Kòvel (districte), per bé que la ciutat en si és designada com una ciutat d'importància d'óblast i no forma part del raion. La seva població és de 68.912 (estimació del 2013). Kòvel dona nom a una de les més antigues inscripcions rúniques que es van perdre durant la Segona Guerra Mundial. La punta de llança de Kòvel, descoberta prop de la ciutat en 1858, contenia el text en gòtic.

49 les relacions: Abraham Zapruder, Agermanament, Alfabet rúnic, Armia Krajowa, Asquenazites, Atemptat contra John F. Kennedy, Ídix, Bona Sforza, Brest (Belarús), Campanya de Polònia, Capital, Conferència de Teheran, Districte municipal d'Utena, Estanislau de Cracòvia, Exèrcit Roig, Ferrocarril, Gòtic (llengua), Ióssif Stalin, Imperi Rus, Jerusalem, Lèssia Ukraïnka, Lublin, Massacre de polonesos a Volínia, Mosxena, Operació Barba-roja, Període d'entreguerres, Pinsk, Polonès, Potències Centrals, Predomini lingüístic, Primera Guerra Mundial, Província de Volínia, Rabí, Raion, Repartiment de Polònia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, Rivne, Rjev, Segona Guerra Mundial, Segona República Polonesa, Smila, Starosta, Tercer Reich, Tsarat de Polònia, Txerkassi, Ucraïna, Ucraïnès, Varsòvia, 5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking.

Abraham Zapruder

8 mm sèrie Zoomatic «Director» de doble bobina, que Zapruder havia comprat el 1962. era un sastre de senyores de Dallas a Texas que es va fer famós per haver enregistrat l'assassinat de Kennedy, en el moment que filmava la caravana presidencial el 22 de novembre de 1963.

Nou!!: Kòvel і Abraham Zapruder · Veure més »

Agermanament

Monument a l'Agermanament, a Olesa de Montserrat (Barcelona). Cartell bilingüe d'agermanaments a l'Alguer, amb grafit. L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua.

Nou!!: Kòvel і Agermanament · Veure més »

Alfabet rúnic

Pedra amb inscripcions rúniques a Uppsala, Suècia Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes.

Nou!!: Kòvel і Alfabet rúnic · Veure més »

Armia Krajowa

Desfilada de veterans de l'Armia Krajowa a Sanok, Polònia, l'11 de novembre de 2008. LArmia Krajowa (pronúncia AFI: ˈarmja kraˈjɔva), abreujat AK, o Exèrcit Nacional, va ser el moviment de resistència polonesa en la Segona Guerra Mundial dominant en la Polònia ocupada pels nazis.

Nou!!: Kòvel і Armia Krajowa · Veure més »

Asquenazites

Els asquenazites (hebreu: אַשְׁכֲּנָזִים, en alfabet fonètic internacional: plural-, singular-; transcrit al català: plural- aixkenazim, singular- aixkenazí; anglès: Ashkenazim; alemany: Aschkenasim; ucraïnès: Ашкена́зі, transcrit: Aixkenazi; rus: Ашкена́зы, transcrit: Aixkenazy; etc. També es diuen יְהוּדֵי אַשְׁכֲּנָז, Yehudé Aixkenaz, "els jueus d'Aixkenaz") són els jueus descendents de les comunitats de la Renània a l'oest d'Alemanya.

Nou!!: Kòvel і Asquenazites · Veure més »

Atemptat contra John F. Kennedy

L'atemptat contra John F. Kennedy, president dels Estats Units, va tenir lloc el divendres 22 de novembre de 1963 a Dallas (Texas), a les 12:30 hora local CST (18:30 UTC).

Nou!!: Kòvel і Atemptat contra John F. Kennedy · Veure més »

Ídix

L'ídix o jiddisch (nativament ייִדיש, יידיש o אידיש, yidish o idish, pronunciat, lit. 'jueu'; ייִדיש-טײַטש, Yidish-Taytsh, lit. 'judeoalemany') és una llengua germànica occidental parlada històricament pels jueus askenazi.

Nou!!: Kòvel і Ídix · Veure més »

Bona Sforza

Bona Sforza d'Aragó o de Milà (Vigevano, 2 de febrer del 1494 - Bari, 19 de novembre del 1557) va ser reina de Polònia i gran duquessa de Lituània des del 1518.

Nou!!: Kòvel і Bona Sforza · Veure més »

Brest (Belarús)

Brest, també Biérastse, Biarestse (belarús: Брэст, també Бе́расце, Бярэ́сце; rus: Берестье, Бересть, Брест, transcrit: Bieriestie, Bieriest, Briest; polonès: Brześć; ucraïnès: Берестя, Бересть, transcrit: Berèstia, Berest; jiddisch: בּריסק; hebreu: ברסט ליטובסק), històricament Brest-Litousk o Brest-Litovsk, també Brest sobre el Buh (belarús: Брэст-Літоўск, Брэст-над-Бугам, transcrit: Brest-Litousk, Brest-nad-Búham; polonès: Brześć Litewski, Brześć nad Bugiem; ucraïnès: Брест-Литовськ, transcrit: Brest-Lytovsk; rus: Брест-Литовск, transcrit: Brest-Litovsk), és una ciutat de Belarús a la frontera amb Polònia, famosa per haver-se signat allí, durant la Primera guerra mundial, el Tractat de Brest-Litovsk entre les Potències Centrals i Rússia.

Nou!!: Kòvel і Brest (Belarús) · Veure més »

Campanya de Polònia

La invasió de Polònia (1 de setembre - 6 d'octubre de 1939), també coneguda com a campanya de setembre (polonès: Kampania wrześniowa), guerra defensiva de 1939 (polonès: Wojna obronna 1939 roku) i campanya de Polònia (alemany: Überfall auf Polen, Polenfeldzug), va ser un atac a la República de Polònia per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Kòvel і Campanya de Polònia · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Kòvel і Capital · Veure més »

Conferència de Teheran

La conferència de Teheran, 1943, va ser la cimera de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial on es va pactar el desembarcament angloamericà a França per a l'any següent.

Nou!!: Kòvel і Conferència de Teheran · Veure més »

Districte municipal d'Utena

El municipi d'Utena (en lituà: Utenos rajono savivaldybė) és un dels 60 municipis de Lituània, situat dins del comtat d'Utena, i que forma part de la regió d'Aukštaitija.

Nou!!: Kòvel і Districte municipal d'Utena · Veure més »

Estanislau de Cracòvia

Estanislau de Cracòvia o Estanislau de Szczepanów (Szczepanów, 26 de juliol de 1030 - Cracòvia, 8 de maig de 1079) va ser un bisbe de Cracòvia; assassinat pel rei Boleslau II de Polònia.

Nou!!: Kòvel і Estanislau de Cracòvia · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Kòvel і Exèrcit Roig · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Kòvel і Ferrocarril · Veure més »

Gòtic (llengua)

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.

Nou!!: Kòvel і Gòtic (llengua) · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Nou!!: Kòvel і Ióssif Stalin · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Kòvel і Imperi Rus · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Kòvel і Jerusalem · Veure més »

Lèssia Ukraïnka

Larissa Petrivna Kossatx-Kvitka, «Lèssia Ukraïnka», Лари́са Петрі́вна Коса́ч-Кві́тка «Ле́ся Украї́нка» (13 (25) de febrer del 1871, Novohrad-Volinski, Ucraïna-19 de juliol (1 d'agost) del 1913, Surami, Geòrgia), va ser una de les escriptores més importants de la literatura ucraïnesa que va destacar en gèneres molt variats, des del narratiu, líric, dramàtic, fins a l'èpic i periodístic.

Nou!!: Kòvel і Lèssia Ukraïnka · Veure més »

Lublin

Lublin és una ciutat de Polònia, capital del Voivodat homònim.

Nou!!: Kòvel і Lublin · Veure més »

Massacre de polonesos a Volínia

La Massacre de Polonesos a Volínia (Волинська трагедія - Tragèdia voliniana, polonès "Rzeź wołyńska" - Massacre voliniana) és una neteja ètnica realitzada a Volínia (polonès Wołyń) durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Kòvel і Massacre de polonesos a Volínia · Veure més »

Mosxena

Mosxena (Мощена), és un petit poble del districte o raion de Kòvel (Ковельський район), a l'óblast de Volínia, Ucraïna.

Nou!!: Kòvel і Mosxena · Veure més »

Operació Barba-roja

La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Kòvel і Operació Barba-roja · Veure més »

Període d'entreguerres

Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.

Nou!!: Kòvel і Període d'entreguerres · Veure més »

Pinsk

Pinsk (en bielarussenc: Пінск; en ucraînès: Пінськ; en rus: Пинск) és una ciutat de Belarús, a la Província de Brest, a la vora del riu Prípiat.

Nou!!: Kòvel і Pinsk · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Kòvel і Polonès · Veure més »

Potències Centrals

Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Kòvel і Potències Centrals · Veure més »

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Nou!!: Kòvel і Predomini lingüístic · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Kòvel і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Volínia

El castell de Lutsk, torre-portal La província de Volínia, l'óblast de Volýn o simplement Volýn (ucraïnès: Воли́нська о́бласть o Воли́нь, transcrit: Volynska óblast o Volýn; transliterat amb el sistema científic internacional: Volyns'ka oblast') és una óblast al "racó" nord-oriental d'Ucraïna, fronterer amb Polònia (a l'oest) i Belarús (al nord).

Nou!!: Kòvel і Província de Volínia · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Kòvel і Rabí · Veure més »

Raion

Un raion (o rayon, en rus райо́н) és un terme emprat a moltes llengües eslaves que deriva del francès rayon, per a designar un tipus d'unitat administrativa en diversos països post-soviètics.

Nou!!: Kòvel і Raion · Veure més »

Repartiment de Polònia

Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.

Nou!!: Kòvel і Repartiment de Polònia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Kòvel і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

Rivne

Rivne (en Рівне, en Ровно, Rovno, en polonès: Równe) és una ciutat del nord-oest d'Ucraïna i la capital administrativa de l'Óblast de Rivne.

Nou!!: Kòvel і Rivne · Veure més »

Rjev

Rjev, Ржев,, és una ciutat de la província de Tver, a Rússia.

Nou!!: Kòvel і Rjev · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Kòvel і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Polonesa

La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.

Nou!!: Kòvel і Segona República Polonesa · Veure més »

Smila

Smila o Smela (en ucraïnès Сміла, en rus Смела) és una ciutat de la província de Txerkassi, Ucraïna.

Nou!!: Kòvel і Smila · Veure més »

Starosta

Stàrosta o Starosta (ciríl·lic: ста́роста, llatí: capitaneus, polonès: starosta, txec: starosta, Starost) és el títol d'un càrrec oficial o no oficial de govern que s'ha utilitzat en diversos contextos a través de la major part de la història eslava.

Nou!!: Kòvel і Starosta · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Kòvel і Tercer Reich · Veure més »

Tsarat de Polònia

El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.

Nou!!: Kòvel і Tsarat de Polònia · Veure més »

Txerkassi

Txerkassi (Черка́си, pronunciació AFI t͡ʃerˈkɑsɪ) és una ciutat al centre d'Ucraïna.

Nou!!: Kòvel і Txerkassi · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Kòvel і Ucraïna · Veure més »

Ucraïnès

Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Kòvel і Ucraïnès · Veure més »

Varsòvia

Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.

Nou!!: Kòvel і Varsòvia · Veure més »

5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking

5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking va ser una divisió de les Waffen SS alemanyes constituïda per voluntaris estrangers, en bona part escandinaus però també d'altres països europeus.

Nou!!: Kòvel і 5a Divisió Panzergrenadier SS Wiking · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kovel, Kowel.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »