Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kutxan

Índex Kutxan

Kutxan (en قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.

32 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Aixkhabad, Alà-ad-Din Juwayní, Atrek, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Àhmad Sanjar, Budjnurd, Dinastia qajar, Esfarayen, Fat·h-Alí Xah Qajar, Gurgan, Ibn Hàwqal, Imperi safàvida, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Mar Càspia, Nàdir-Xah Afxar, Nixapur, Oghuz, Qarakhànida, Raixid-ad-Din, Razavi Khorasan, Romanització, Subotai, Tus, Ustuwa, Uzbeks, 1156, 1157, 30 de juliol, 9 de maig.

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia (en persa: شاه عباس بزرگ, Shăh Abbās-e bozorg), també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Kutxan і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbas Mirza

Abbas Mirza (20 d'agost de 1789, Nava, Mazanderan - 25 d'octubre de 1833, Meshad) fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Kutxan і Abbas Mirza · Veure més »

Aixkhabad

Aixkhabad (mot turcman, també Aşgabat, Ashgabat i Ashqabat; en persa عشق آباد, Ešq-âbâd; en rus Ашхаба́д) és la capital del Turkmenistan.

Nou!!: Kutxan і Aixkhabad · Veure més »

Alà-ad-Din Juwayní

Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.

Nou!!: Kutxan і Alà-ad-Din Juwayní · Veure més »

Atrek

Atrek és un riu de l'Iran i del Turkmenistan.

Nou!!: Kutxan і Atrek · Veure més »

Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.

Nou!!: Kutxan і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar, en persa Ahmad-e Sanjar o en turc Ahmed Sancar, també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Nou!!: Kutxan і Àhmad Sanjar · Veure més »

Budjnurd

Budjnurd (Bodjnurd o Bojnurd, persa بجنورد) és una antiga província o districte i una vila del Gran Khorasan.

Nou!!: Kutxan і Budjnurd · Veure més »

Dinastia qajar

La dinastia qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Kutxan і Dinastia qajar · Veure més »

Esfarayen

Esfarayen (en àrab Isfarayin) és un comtat de la província iraniana del Khurasan, que porta el nom d'una antiga ciutat dels primers temps de l'islam.

Nou!!: Kutxan і Esfarayen · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Kutxan і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Gurgan

Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Kutxan і Gurgan · Veure més »

Ibn Hàwqal

Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí —en àrab أبو القاسم محمد بن علي النصيبي, Abū l-Qāsim ibn ʿAlī an-Naṣībī—, més conegut com a Ibn Hàwqal —en àrab ابن حوقل, Ibn Ḥawqal—, fou un escriptor i geògraf àrab del segle X, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.

Nou!!: Kutxan і Ibn Hàwqal · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Kutxan і Imperi safàvida · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Kutxan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Kutxan і Khwarizm · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Kutxan і Mar Càspia · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Kutxan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Kutxan і Nixapur · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Kutxan і Oghuz · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Kutxan і Qarakhànida · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1305–1306 Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (en persa i àrab رشيد الدين الهمذانى, Raxīd ad-Dīn Fadl Allāh) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) fou un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Kutxan і Raixid-ad-Din · Veure més »

Razavi Khorasan

La Província de Razavi Khorasan (استان خراسان رضوی, Ostān-e Khorāsān-e Rażavī) és una província d'Iran que té per capital la ciutat de Mashhad.

Nou!!: Kutxan і Razavi Khorasan · Veure més »

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Nou!!: Kutxan і Romanització · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Kutxan і Subotai · Veure més »

Tus

Tus (en persa توس o طوس Tōs, en àrab Tūs) és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Kutxan і Tus · Veure més »

Ustuwa

Ustuwa (Terres Altes) és el nom d'un districte medieval del Khurasan, al nord de la província.

Nou!!: Kutxan і Ustuwa · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Kutxan і Uzbeks · Veure més »

1156

Sense descripció.

Nou!!: Kutxan і 1156 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Kutxan і 1157 · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kutxan і 30 de juliol · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Kutxan і 9 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Khabushan, Khudjan, Kučan, Küčan, Quĉān.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »