Accés més ràpid que el navegador!
134 les relacions: Agricultura intensiva, Alamans, Alaric I, Albert II d'Àustria, Alemany, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Alps Càrnics, Anglès, Armadillos, Arnulf de Caríntia, Österreichischer Alpenverein, Àustria, Baixa Estíria, Baviera, Boirum, Cadena principal dels Alps, Carantània, Carlemany, Carles el Gras, Carloman de Baviera, Catorze punts de Wilson, Celtes, Cisleitània, Conca sedimentària, Conferència de Pau de París (1919), Cosacs, Cultura de Hallstatt, Cultura dels camps d'urnes, Danubi, Dioclecià, Drava, Dravograd, Ducat de Caríntia, Ducats arrel, Efecte foehn, Endemisme, Enric I de Bohèmia, Enric II de Baviera, Ernest d'Habsburg, Escurçó europeu, Eslaus, Eslovè, Eslovènia, Estat de Salzburg, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Estíria, Estilicó, Etruscs, França Occidental, França Oriental, ..., Friül - Venècia Júlia, Furlà, Gauleiter, Germànics, Gran Depressió, Großglockner, Guerra Gòtica (535-554), Historia Langobardorum, Il·liris, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Carolingi, Imperi de Samo, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Isard pirinenc, Italià, Iugoslàvia (desambiguació), Jezersko, Justinià I, Karl Renner, Klagenfurt, Llatí, Llebre de les neus, Llengües cèltiques, Llista de marcgravis de Caríntia, Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps, Lluís el Germànic, Marca de Caríntia, Marca de Carniola, Marmota alpina, Minoria, Modest, Nòrica, Neerlandès, Odiló de Baviera, Odoacre, Ostrogots, Otó I d'Habsburg, Otó II del Sacre Imperi, Palafit, Paleolític, Pau el Diaca, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Província d'Udine, Regne d'Il·líria, Regne dels ostrogots, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Reichsgau, Reichsstatthalter, República Federal de Iugoslàvia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sal comuna, Saturnia (papallona), Segona Guerra Mundial, Sobrevent i sotavent, Tarvisio, Tassiló III, Tauern, Teodobert I, Tercer Reich, Tirol Oriental, Tractat de l'Estat Austríac, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Villach, Woodrow Wilson, 1040, 1180, 1335, 1414, 1806, 1849, 1867, 1918, 408, 472, 476, 493, 767, 772, 788, 843, 889. Ampliar l'índex (84 més) »
Agricultura intensiva
Publicitat del Nitrat de Xile.Camps de feixes per arròs a Yunnan, Xina. L'agricultura intensiva o conreu intensiu és un sistema de producció agrícola-ramader caracteritzat pels alts inputs de capital, i de treball o l'alt ús de tecnologies com agroquímics (plaguicides, fertilitzants, llavors seleccionades, etc.) en relació a la unitat de superfície de terra o al nombre d'animals, en contrast amb moltes formes d'agricultura sostenible tals com l'agricultura ecològica o l'agricultura extensiva, les quals impliquen una relativament baixa incorporació de materials i treball.
Nou!!: Caríntia і Agricultura intensiva · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Caríntia і Alamans · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Caríntia і Alaric I · Veure més »
Albert II d'Àustria
Albert II d'Àustria (12 de desembre de 1298 – 16 d'agost de 1358), conegut com el Savi o el Coix, fou duc d'Àustria i Estíria i després duc de Caríntia i marcgravi de Carniola.
Nou!!: Caríntia і Albert II d'Àustria · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Caríntia і Alemany · Veure més »
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Nou!!: Caríntia і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »
Alps Càrnics
Els Alps Càrnics (en italià: Alpi Carniche) són una subsecció dels Alps Càrnics i del Gail, que queda en els límits del Tirol Oriental, entre Caríntia (Àustria) i Friül (Itàlia).
Nou!!: Caríntia і Alps Càrnics · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Caríntia і Anglès · Veure més »
Armadillos
''Dasypus septemcinctus'' al zoològic Pairi Daiza de Bèlgica Els armadillos o tatús són uns petits mamífers de l'ordre dels cingulats, coneguts per presentar una cuirassa òssia.
Nou!!: Caríntia і Armadillos · Veure més »
Arnulf de Caríntia
Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Caríntia і Arnulf de Caríntia · Veure més »
Österreichischer Alpenverein
LÖsterreichischer Alpenverein (ÖAV) és el principal club alpí austríac.
Nou!!: Caríntia і Österreichischer Alpenverein · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Caríntia і Àustria · Veure més »
Baixa Estíria
Baixa Estíria (eslovè Spodnja Štajerska, alemany Untersteiermark, llatí Styria) representa el terç meridional de l'antic Ducat d'Estíria i és una regió del nord-est d'Eslovènia.
Nou!!: Caríntia і Baixa Estíria · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Caríntia і Baviera · Veure més »
Boirum
El boirum, en anglès smog, és una mena de boirina o boirim pol·luent de l'aire.
Nou!!: Caríntia і Boirum · Veure més »
Cadena principal dels Alps
Cadena principal dels Alps La cadena principal dels Alps, també dita Divisòria Alpina és la línia central de muntanyes que formen la divisòria hidrogràfica de la serralada.
Nou!!: Caríntia і Cadena principal dels Alps · Veure més »
Carantània
Carantània (en eslovè Karantanija) era un antic ducat eslovè en l'Europa central.
Nou!!: Caríntia і Carantània · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Caríntia і Carlemany · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Caríntia і Carles el Gras · Veure més »
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Caríntia і Carloman de Baviera · Veure més »
Catorze punts de Wilson
Discurs de Woodrow Wilson al Congrés: 8 de gener de 1918 Els catorze punts de Wilson són el nom donat al programa del President dels Estats Units Woodrow Wilson per posar fi a la Primera Guerra Mundial i reconstruir Europa en un discurs ressonant el 8 de gener de 1918 davant el congrés dels Estats Units.
Nou!!: Caríntia і Catorze punts de Wilson · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Caríntia і Celtes · Veure més »
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Nou!!: Caríntia і Cisleitània · Veure més »
Conca sedimentària
En geologia, una conca sedimentària és qualsevol tret morfològic que pateixi subsidència i conseqüentment un reompliment a causa de l'acumulació progressiva de sediment i/o productes volcànics.
Nou!!: Caríntia і Conca sedimentària · Veure més »
Conferència de Pau de París (1919)
La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.
Nou!!: Caríntia і Conferència de Pau de París (1919) · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Caríntia і Cosacs · Veure més »
Cultura de Hallstatt
La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.
Nou!!: Caríntia і Cultura de Hallstatt · Veure més »
Cultura dels camps d'urnes
La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.
Nou!!: Caríntia і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Caríntia і Danubi · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Caríntia і Dioclecià · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Caríntia і Drava · Veure més »
Dravograd
Dravograd (en alemany: Unterdrauburg) és un petit poble i municipi amb el mateix nom, a Eslovènia, situat en un lloc de pas entre de la frontera d'Eslovènia amb Àustria, al costat del riu Drava.
Nou!!: Caríntia і Dravograd · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Caríntia і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducats arrel
Els ducats arrels (de l'alemany Stammesherzogtum, literalment "ducat tribal") foren territoris que van constituir el Regne Franc Oriental, o el futur Regne d'Alemanya.
Nou!!: Caríntia і Ducats arrel · Veure més »
Efecte foehn
'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.
Nou!!: Caríntia і Efecte foehn · Veure més »
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Nou!!: Caríntia і Endemisme · Veure més »
Enric I de Bohèmia
Enric I de Bohèmia conegut com a Enric el Carinti en txec: Jindrich Korutanský (vers 1265 -2 d'abril de 1335) fou un membre de la dinastia dels Meinardins, comte de Tirol o Gorízia-Tirol (com Enric II), duc de Caríntia (Enric VIII) i Carniola (Enric III) des de 1295 a la seva mort, i rei de Bohèmia el 1306 i de nou des 1307-1310.
Nou!!: Caríntia і Enric I de Bohèmia · Veure més »
Enric II de Baviera
Enric II de Baviera (951-995), anomenat el Barallós o el Busca-raons (en alemany Heinrich der Zanker, en anglès Henry II the Wrangler o the Quarrelsome), era fill d'Enric I de Baviera i de Judit de Baviera i en setena generació descendent de Carlemany.
Nou!!: Caríntia і Enric II de Baviera · Veure més »
Ernest d'Habsburg
Ernest d'Habsburg "el de Ferro" (alemany, Ernst der Eiserne; 1377 - 10 de juny de 1424) va ser duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia i Carniola) des de 1411 fins a la seva mort.
Nou!!: Caríntia і Ernest d'Habsburg · Veure més »
Escurçó europeu
Lescurçó europeu (Vipera berus), és una espècie de serp verinosa de la família dels vipèrids, que té una àmplia distribució geogràfica, ja que es pot trobar des d'Europa Occidental fins l'extrem orient; no es troba a la Península Ibèrica.
Nou!!: Caríntia і Escurçó europeu · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Caríntia і Eslaus · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Caríntia і Eslovè · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Caríntia і Eslovènia · Veure més »
Estat de Salzburg
L'estat de Salzburg és un dels nou estats federats (Bundesländer) d'Àustria.
Nou!!: Caríntia і Estat de Salzburg · Veure més »
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Caríntia і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis · Veure més »
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Caríntia і Estíria · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Caríntia і Estilicó · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Caríntia і Etruscs · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Caríntia і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: Caríntia і França Oriental · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Caríntia і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Nou!!: Caríntia і Furlà · Veure més »
Gauleiter
Gauleiter fou la denominació dels directors d'una subdivisió territorial del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el partit nazi.
Nou!!: Caríntia і Gauleiter · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Caríntia і Germànics · Veure més »
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Nou!!: Caríntia і Gran Depressió · Veure més »
Großglockner
La muntanya Großglockner (en català: Grossglockner) és, amb 3798 m., la muntanya més alta d'Àustria i la major muntanya dels Alps a l'est del Pas del Brenner.
Nou!!: Caríntia і Großglockner · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Caríntia і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Historia Langobardorum
Historia Langobardorum és un llibre escrit en llatí al per Pau el Diaca, que tracta sobre l'arribada dels longobards a la península Itàlica i el seu establiment.
Nou!!: Caríntia і Historia Langobardorum · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Caríntia і Il·liris · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Caríntia і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Caríntia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Caríntia і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi de Samo
rei Samo el 631. Imperi de Samo és el nom historiogràfic, La Crònica de Fredegar nomena el sistema de govern "Regne de Samo" o "de Samo Unit" (regnum Samonem); al amb el llatí funcionant en el sistema de govern, va ser nomenat "Regne unit eslau de Samo" o "Regne dels eslaus Samo" (Samonem Sclauorum Regem) que es dona a la unió tribal eslava establerta pel rei (Rex) Samo, que va existir entre el 631 i el 658.
Nou!!: Caríntia і Imperi de Samo · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Caríntia і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Caríntia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isard pirinenc
Isard (conegut com a sarrio a l'Aragó). Jacetània. Pirineu d'Osca Lisard (Rupicapra pyrenaica) (en aragonés: sarrio, chizardo, ixarzo o ixarso, en asturià: robecu, robezu, en castellà: rebeco, en èuscar: Pirinioetako sarrio, en occità aranès i occità general: isard, sarri, craba per la femella, en francès: chamois des Pyrénées, isard, i en italià: camoscio, camoscio pirenaico o camoscio dei Pirenei), de vegades anomenat isard pirinenc per distingir-lo de l'isard alpí (R. rupicapra), és un bòvid freqüent als Pirineus.
Nou!!: Caríntia і Isard pirinenc · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Caríntia і Italià · Veure més »
Iugoslàvia (desambiguació)
* Iugoslàvia (zona geogràfica), zona geogràfica que ocupava Iugoslàvia amb qualsevol de les seves denominacions històriques.
Nou!!: Caríntia і Iugoslàvia (desambiguació) · Veure més »
Jezersko
Jezersko és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: Caríntia і Jezersko · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Caríntia і Justinià I · Veure més »
Karl Renner
Karl Renner (Untertannowitz, Moràvia, Àustria-Hongria, 14 de desembre de 1870 - Viena, Àustria, 31 de desembre de 1950) va ser un polític austríac socialdemòcrata que fou nomenat "El pare de la república" perquè fou el primer Canceller (1918-1920), Ministre d'Afers Exteriors (1919-1920), President del Consell Nacional (cambra baixa del parlament) (1931-1933).
Nou!!: Caríntia і Karl Renner · Veure més »
Klagenfurt
Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, 'Klagenfurt al llac de Wörter' o 'de Vŕbsko') és una ciutat austríaca situada al sud de l'estat, a Caríntia.
Nou!!: Caríntia і Klagenfurt · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Caríntia і Llatí · Veure més »
Llebre de les neus
Exemplar dels Estats Units Exemplar de les Illes Fèroe La llebre de les neus o llebre muntanyesa (Lepus timidus) és una llebre adaptada als hàbitats polars i muntanyosos.
Nou!!: Caríntia і Llebre de les neus · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Caríntia і Llengües cèltiques · Veure més »
Llista de marcgravis de Caríntia
Llista dels marcgravis coneguts de Caríntia.
Nou!!: Caríntia і Llista de marcgravis de Caríntia · Veure més »
Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps
Els llocs palafítics prehistòrics dels Alps són una sèrie d'assentaments de palafits prehistòrics (o habitatges sobre pilars) en i al voltant dels Alps construïts des dels 5000-500 aC a les vores de llacs, rius o aiguamolls.
Nou!!: Caríntia і Llocs palafítics prehistòrics al voltant dels Alps · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Caríntia і Lluís el Germànic · Veure més »
Marca de Caríntia
X. La marca de Caríntia és la porció central del conjunt de marques bavareses de color porpra a la part inferior dreta La marca de Caríntia fou una jurisdicció feudal i districte de frontera de l'Imperi Carolingi i després del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Caríntia і Marca de Caríntia · Veure més »
Marca de Carniola
X. La capital era Krainburg/Kranj, que després fou Laibach/Ljubljana La marca o marcgraviat de Carniola (en eslovè Kranjska krajina; en alemany Mark Krain) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic predecessora del ducat de Carniola; correspon a bona part de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Caríntia і Marca de Carniola · Veure més »
Marmota alpina
La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.
Nou!!: Caríntia і Marmota alpina · Veure més »
Minoria
kurda a Kermanxah (Iran) l'11 de febrer del 2018, en l'aniversari de la Revolució de l'Iran. El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.
Nou!!: Caríntia і Minoria · Veure més »
Modest
* Modest (escriptor), escriptor romà.
Nou!!: Caríntia і Modest · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Caríntia і Nòrica · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: Caríntia і Neerlandès · Veure més »
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Nou!!: Caríntia і Odiló de Baviera · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Caríntia і Odoacre · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Caríntia і Ostrogots · Veure més »
Otó I d'Habsburg
Otto I d'Habsburg, conegut també com a Otó IV de Caríntia, dit l'Alegre (23 de juliol de 1301 – 17 de febrer de 1339) fou duc d'Àustria i Estíria (i després en títol també duc de Caríntia i marcgravi de Carniola) i el fill més jove d'Albert I d'Alemanya i Elisabet de Tirol.
Nou!!: Caríntia і Otó I d'Habsburg · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Caríntia і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Palafit
Palafit a Indonèsia Palafits a Limboto, Gorontalo, Indonèsia Els palafits (de l'italià palafitta) són edificacions suportades per xanques, pilars o simples estaques, construïdes sobre aigües tranquil·les com llacs, rius de corrent lent i llacunes dels atols.
Nou!!: Caríntia і Palafit · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Caríntia і Paleolític · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Caríntia і Pau el Diaca · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Caríntia і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Caríntia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província d'Udine
La província d'Udine (furlà Provincie di Udin) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins d'Itàlia.
Nou!!: Caríntia і Província d'Udine · Veure més »
Regne d'Il·líria
El Regne d'Il·líria va ser una unitat administrativa de l'Imperi austríac des de 1816 fins a 1849.
Nou!!: Caríntia і Regne d'Il·líria · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Caríntia і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Caríntia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Reichsgau
Unitats administratives de l'NSDAP el 1944. Mapa de l'Alemanya Nazi amb els seus Reichsgaue corresponents. Un Reichsgau (plural Reichsgaue) era una subdivisió territorial i administrativa creada en els territoris annexionats per l'Alemanya Nazi entre 1938 i 1945.
Nou!!: Caríntia і Reichsgau · Veure més »
Reichsstatthalter
Amb el terme de Reichsstatthalter (en català "governador general" o "governador del Reich") s'entenia un alt funcionari encarregat de l'administració d'un territori del Reich.
Nou!!: Caríntia і Reichsstatthalter · Veure més »
República Federal de Iugoslàvia
La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.
Nou!!: Caríntia і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Caríntia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Nou!!: Caríntia і Sal comuna · Veure més »
Saturnia (papallona)
Saturnia és un gènere de lepidòpters ditrisis de la família Saturniidae.
Nou!!: Caríntia і Saturnia (papallona) · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Caríntia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sobrevent i sotavent
Sobrevent i sotavent en un vaixell. Definits per la línia de crugia del veler. El floc, normalment, va caçat a la banda de sotavent. La barca A és a sotavent de la barca B i, per tant, la barca B és a sobrevent de la barca A. Vegeu figura anterior. La barca A és a la costa de sobrevent i la barca B a la de sotavent. Un veler navegant cap a sotavent utilitzant una vela espinàquer Sotavent i sobrevent són dos termes oposats que es refereixen a la direcció des d'on bufa el vent.
Nou!!: Caríntia і Sobrevent i sotavent · Veure més »
Tarvisio
Tarvisio (friülà i alemany Tarvis, eslovè Trbiž) és un municipi italià, dins de la província d'Udine, dins la vall poliglota de Val Canale.
Nou!!: Caríntia і Tarvisio · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: Caríntia і Tassiló III · Veure més »
Tauern
La paraula Tauern és de l'idioma alemany i originàriament significava "alt pas de muntanya" als Alps del centre d'Àustria, referint-se als nombrosos camins de ferradura i passos de les valls tributàries paral·lels del Riu Salzach que tallen les serralades de muntanyes.
Nou!!: Caríntia і Tauern · Veure més »
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Nou!!: Caríntia і Teodobert I · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Caríntia і Tercer Reich · Veure més »
Tirol Oriental
Trentino, Itàlia El Tirol Oriental o Tirol Est (Osttirol), és un exclavament de l'estat d'Àustria de Tirol, separat de la part del Tirol del Nord per la curta frontera comuna de Salzburg i el Tirol Sud italià.
Nou!!: Caríntia і Tirol Oriental · Veure més »
Tractat de l'Estat Austríac
Divisió d'Àustria del 1945 al 1955, ocupada pels aliats El Tractat de l'Estat Austríac, (en alemany: Österreichischer Staatsvertrag) o Tractat de la Independència d'Àustria, és el tractat que va finalitzar l'ocupació d'Àustria per part de les Potències Aliades durant la Segona Guerra Mundial i va reconèixer Àustria com a Estat independent i sobirà.
Nou!!: Caríntia і Tractat de l'Estat Austríac · Veure més »
Tractat de Saint-Germain-en-Laye
Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.
Nou!!: Caríntia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »
Villach
Villach (eslovè: Beljak, italià: Villaco, furlà: Vilac) és la segona vila en importància de Caríntia i la setena d'Àustria.
Nou!!: Caríntia і Villach · Veure més »
Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
Nou!!: Caríntia і Woodrow Wilson · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Caríntia і 1040 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 1180 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 1335 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Caríntia і 1414 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Caríntia і 1806 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Caríntia і 1849 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Caríntia і 1867 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Caríntia і 1918 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 408 · Veure més »
472
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 472 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 476 · Veure més »
493
El 493 (CDXCIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Caríntia і 493 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 767 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 772 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 788 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 843 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Caríntia і 889 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Caríntia (estat), Koroška, Kärnten.
