19 les relacions: Aleix I Comnè, Anatòlia, Antíoc III, Armenis, Èsquil, Cilícia, Esteve de Bizanci, Estrabó, Grec antic, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Llatí, Mitologia grega, Píndar, Pomponi Mela, Safrà, Selèucia d'Isàuria, Tifó (mitologia), Titus Livi.
Aleix I Comnè
Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.
Nou!!: Còricos і Aleix I Comnè · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Còricos і Anatòlia · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Còricos і Antíoc III · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Còricos і Armenis · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Còricos і Èsquil · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Còricos і Cilícia · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Còricos і Esteve de Bizanci · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Còricos і Estrabó · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Còricos і Grec antic · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Còricos і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Còricos і Justinià I · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Còricos і Llatí · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Còricos і Mitologia grega · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Còricos і Píndar · Veure més »
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Nou!!: Còricos і Pomponi Mela · Veure més »
Safrà
El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.
Nou!!: Còricos і Safrà · Veure més »
Selèucia d'Isàuria
Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.
Nou!!: Còricos і Selèucia d'Isàuria · Veure més »
Tifó (mitologia)
Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.
Nou!!: Còricos і Tifó (mitologia) · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Còricos і Titus Livi · Veure més »