Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Anafi, Antiga Atenes, Aristòtil, Àtal I de Pèrgam, Batalla de Salamina, Cíclades, Cídies (pintor), Dríops, Ducat de Naxos, Edat mitjana, Egeu Meridional, Esteve de Bizanci, Font termal, Francesc IV Crispo, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Heròdot, Històries (Tàcit), Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Jaume III Crispo, Jònia, Joan IV Crispo, Kea, Khair ed-Din Barba-rossa, Licari, Llista d'illes de Grècia, Mar Egea, Marina romana d'Orient, Megaduc, Mitologia grega, Neró, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Paros, Pentecònter, Perifèries de Grècia, Plini el Vell, Polis, Regne de Grècia, Regne de Macedònia, Santorí, Sèrifos, Segona Guerra Macedònica, Sifnos, Tàcit, Titus Livi, Trirrem, Unitats perifèriques de Grècia, 1205, ..., 1279, 1307, 1462, 1463, 1464, 1466, 1479, 1480, 1517, 1520, 1536, 1544, 1568, 1579, 1617. Ampliar l'índex (15 més) »
Anafi
Anafi (Ανάφη) o Ànafe (Ἀνάφη) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Citnos і Anafi · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Citnos і Antiga Atenes · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Citnos і Aristòtil · Veure més »
Àtal I de Pèrgam
Àttal I de Pèrgam (Attălus Soter) fou rei de Pèrgam del al.
Nou!!: Citnos і Àtal I de Pèrgam · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Citnos і Batalla de Salamina · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Citnos і Cíclades · Veure més »
Cídies (pintor)
Cídies (Cydias) fou un pintor grec nascut a l'illa de Citnos que vivia vers el 364 aC.
Nou!!: Citnos і Cídies (pintor) · Veure més »
Dríops
Els dríops (Dryopes) eren una de les tribus més antigues de Grècia.
Nou!!: Citnos і Dríops · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Citnos і Ducat de Naxos · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Citnos і Edat mitjana · Veure més »
Egeu Meridional
L'Egeu Meridional (en grec Νότιο Αιγαίο, Nótio Egeo) és una de les 13 perifèries o regions de Grècia.
Nou!!: Citnos і Egeu Meridional · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Citnos і Esteve de Bizanci · Veure més »
Font termal
Deildartunguhver, Islàndia: el major flux d'aigües termals a l'Europa. Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre.
Nou!!: Citnos і Font termal · Veure més »
Francesc IV Crispo
Francesc IV Crispo, nascut el 1518, era fill de Joan IV Crispo.
Nou!!: Citnos і Francesc IV Crispo · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Citnos і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Citnos і Guerres mèdiques · Veure més »
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Nou!!: Citnos і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Citnos і Heròdot · Veure més »
Històries (Tàcit)
Les Històries (en llatí: Historiae) són una obra de Tàcit en la qual descriu la història de l'any dels quatre emperadors, començant amb el segon consolat de Galba i que acaba, segons la introducció, amb l'assassinat del Domicià i quan Nerva va ser proclamat emperador.
Nou!!: Citnos і Històries (Tàcit) · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Citnos і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Citnos і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jaume III Crispo
Jaume III Crispo, nascut el 1446, fou el dissetè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, Delos, Siros, Astipàlea, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Citnos і Jaume III Crispo · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Citnos і Jònia · Veure més »
Joan IV Crispo
Joan IV Crispo, nascut el 1517, era fill de Francesc III Crispo.
Nou!!: Citnos і Joan IV Crispo · Veure més »
Kea
Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.
Nou!!: Citnos і Kea · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Citnos і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Licari
Mapa de l'Imperi Romà d'Orient i dels Estats Llatins d'Orient, vers 1265. fou un almirall d'origen llombard del al servei de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Citnos і Licari · Veure més »
Llista d'illes de Grècia
Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.
Nou!!: Citnos і Llista d'illes de Grècia · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Citnos і Mar Egea · Veure més »
Marina romana d'Orient
XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.
Nou!!: Citnos і Marina romana d'Orient · Veure més »
Megaduc
El megaduc de l'Imperi Romà d'Orient Aleix Apocauc (1341-1345) El megaduc (Megas Doux, Μέγας Δουξ, en grec; megadux en llatí) fou el quart càrrec en importància després de l'emperador romà d'Orient dins de l'alta jerarquia politicomilitar de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Citnos і Megaduc · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Citnos і Mitologia grega · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Citnos і Neró · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Citnos і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Paros
Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.
Nou!!: Citnos і Paros · Veure més »
Pentecònter
BNF Un pentecònter (grec antic πεντηκόντορος) era un vaixell de guerra amb 50 remers (d'aquí el seu nom), a part d'un timoner i potser altres marins.
Nou!!: Citnos і Pentecònter · Veure més »
Perifèries de Grècia
Les perifèries (grec: περιφέρειες) són les subdvisions o regions administratives de Grècia.
Nou!!: Citnos і Perifèries de Grècia · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Citnos і Plini el Vell · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Citnos і Polis · Veure més »
Regne de Grècia
El Regne de Grècia (grec: Βασίλειον τῆς Ἑλλάδος, transliterat: Vasíleion tīs Elládos) va ser un estat creat el 1832 a la Convenció de Londres per les Grans Potències (el Regne Unit, França i l'Imperi Rus).
Nou!!: Citnos і Regne de Grècia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Citnos і Regne de Macedònia · Veure més »
Santorí
Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Nou!!: Citnos і Santorí · Veure més »
Sèrifos
Sèrifos (Σέριφος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Citnos i Sifnos.
Nou!!: Citnos і Sèrifos · Veure més »
Segona Guerra Macedònica
La Segona Guerra macedònica (200 aC-197 aC) es va lliurar entre el Regne de Macedònia, liderat per Filip V de Macedònia i la República de Roma, aliada amb Rodes i Pèrgam.
Nou!!: Citnos і Segona Guerra Macedònica · Veure més »
Sifnos
Sifnos (en Σίφνος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada al sud-est de Sèrifos i al nord-est de Melos.
Nou!!: Citnos і Sifnos · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Citnos і Tàcit · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Citnos і Titus Livi · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Citnos і Trirrem · Veure més »
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Nou!!: Citnos і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Citnos і 1205 · Veure més »
1279
Sense descripció.
Nou!!: Citnos і 1279 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Citnos і 1307 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Citnos і 1462 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Citnos і 1463 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Citnos і 1464 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Citnos і 1466 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Citnos і 1479 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Citnos і 1480 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Citnos і 1517 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Citnos і 1520 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: Citnos і 1536 · Veure més »
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Citnos і 1544 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Citnos і 1568 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Citnos і 1579 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Citnos і 1617 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Illa de Kythnos, Kithnos, Kitnos, Kythnos, Kíthnos.
