Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Kutxa (reialme)

Índex Kutxa (reialme)

Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).

68 les relacions: A-che-na Cho-eul, Aksu (Xinjiang), Armeni, Àsia Central, Ban Chao, Batalla del Talas, Chan-yu, Ciutat de Yarkand, Conca del Tarim, Dinastia Han, Escites, Imperi Kuixan, Kaixgar, Khotan, Llengües eslaves, Llengües sinítiques, Llengua hitita, Lob Nor, Manas, Pamir, Pinyin, Qaraixahr, Regne de Khotan, Sànscrit, Sogdiana, Tabgatch, Tang, Tibetà, Turfan, Uigur, Uigurs, Utx Turfan, Vall de Ferganà, Xina, Xinjiang, Xiongnu, 102, 105, 106, 107, 123, 124, 127, 170, 25, 33, 448, 46, 48, 58, ..., 61, 618, 630, 640, 644, 646, 647, 648, 670, 692, 73, 74, 75, 751, 78, 8, 88, 90. Ampliar l'índex (18 més) »

A-che-na Cho-eul

A-che-na Cho-eul fou un general turc al servei de la dinastia Tang.

Nou!!: Kutxa (reialme) і A-che-na Cho-eul · Veure més »

Aksu (Xinjiang)

Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Aksu (Xinjiang) · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Armeni · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Àsia Central · Veure més »

Ban Chao

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Ban Chao · Veure més »

Batalla del Talas

La batalla del (riu) Talas o batalla d'Artlakh (xinès tradicional: 怛羅斯戰役, xinès simplificat: 怛罗斯战役, pinyin: dáluósī zhànyì) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i de kirguisos i les tropes xineses de la dinastia Tang, llavors sota l'emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també de l'àrea estratègica de l'Àsia Central.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Batalla del Talas · Veure més »

Chan-yu

Xiongnu Chan-yu (xinès 單于 o 单于 pinyin Chányú, forma curta de Chengli Gutu Chanyu (xinès 撐犁孤塗單于 pinyin Chēnglí Gūtu Chányú); segons el Llibre de Han, vol dir Cel, Nen, Immensa aparició) va ser el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i Àsia central durant vuit segles i va ser reemplaçat pel títol "Kagan" l'any 402.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Chan-yu · Veure més »

Ciutat de Yarkand

Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Ciutat de Yarkand · Veure més »

Conca del Tarim

La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Conca del Tarim · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Dinastia Han · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Escites · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Imperi Kuixan · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Kaixgar · Veure més »

Khotan

* Riu Khotan, riu del Xinjiang.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Khotan · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Llengües sinítiques · Veure més »

Llengua hitita

La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Llengua hitita · Veure més »

Lob Nor

Lob Nor (del mongol: ᠯᠣᠪ ᠨᠠᠭᠤᠷ que significa llac Lop, en xinès: 罗布泊 'Luóbù pō', en uigur: لوپنۇر 'Lop nur') (també dit llac Taitema, Puchang hai, Lou-lan Hai o Yanze) és un grup de petits llacs salats i maresmes, en part estacionals, entre els deserts de Taklamakan i Kuruktag al sud-est de la regió autònoma de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, i hi desaigua el riu Tarim.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Lob Nor · Veure més »

Manas

Conca del riu Manas. Manas és un riu d'Assam, que neix a Bhutan i corre en direcció sud fins a desguassar al Brahmaputra.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Manas · Veure més »

Pamir

Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Pamir · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Pinyin · Veure més »

Qaraixahr

Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Qaraixahr · Veure més »

Regne de Khotan

El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Regne de Khotan · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Sànscrit · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Sogdiana · Veure més »

Tabgatch

Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Tabgatch · Veure més »

Tang

* Dinastia Tang (618-907), dinastia successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc Dinasties i Deu Regnes.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Tang · Veure més »

Tibetà

El tibetà és un conjunt de varietats lingüístiques sinotibetanes, que comprèn diferents variants històriques.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Tibetà · Veure més »

Turfan

Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Turfan · Veure més »

Uigur

L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Uigur · Veure més »

Uigurs

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Uigurs · Veure més »

Utx Turfan

Utx Turfan (Utch Turfan, Outch Turfan, en xinès Wen-su) fou un regne de la conca del Tarim, a la regió de Turfan esmentat al.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Utx Turfan · Veure més »

Vall de Ferganà

La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Vall de Ferganà · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Xina · Veure més »

Xinjiang

Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Xinjiang · Veure més »

Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

Nou!!: Kutxa (reialme) і Xiongnu · Veure més »

102

El 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 102 · Veure més »

105

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 105 · Veure més »

106

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 106 · Veure més »

107

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 107 · Veure més »

123

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 123 · Veure més »

124

El 124 (CXXIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 124 · Veure més »

127

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 127 · Veure més »

170

El 170 (CLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 170 · Veure més »

25

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 25 · Veure més »

33

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 33 · Veure més »

448

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 448 · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 46 · Veure més »

48

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 48 · Veure més »

58

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 58 · Veure més »

61

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 61 · Veure més »

618

El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 618 · Veure més »

630

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 630 · Veure més »

640

El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 640 · Veure més »

644

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 644 · Veure més »

646

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 646 · Veure més »

647

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 647 · Veure més »

648

El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 648 · Veure més »

670

El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 670 · Veure més »

692

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 692 · Veure més »

73

El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 73 · Veure més »

74

El 74 (LXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 74 · Veure més »

75

El 75 (LXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 75 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 751 · Veure més »

78

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 78 · Veure més »

8

Sense descripció.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 8 · Veure més »

88

El 88 (LXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 88 · Veure més »

90

El 90 (CX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Kutxa (reialme) і 90 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kieu-tseu, Kodjha, Kucha, Kudjha.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »