Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí, Abd-ar-Rahman III, Afyonkarahisar, Al-Àndalus, Albània del Caucas, Apòstol, Atropatene, Azerbaidjan, Balanjar, Búlgars, Bisbe, Bulgària del Volga, Califa, Califat de Còrdova, Caucas, Ciril i Metodi, Constantinoble, Conversió dels khàzars al judaisme, Crimea, Cristianisme, Daguestan, Danubi, Derbent, Dniéper, Empori (port), Fanagòria, Geòrgia, Guerres romano-perses, Hasday ibn Xaprut, Heracli, Horda, Imperi Romà d'Orient, Islam, Itil, Judaisme, Justinià II Rinotmet, Kagan, Kan, Kíiv, Khàzars, Kherson, Leipzig, Lleó IV, Magiars, Mar d'Aral, Mar d'Azov, Mèsia, Minaret, Moldàvia, Musulmà, ..., Oghuz, Pèrsia, Petxenegs, Pobles turquesos, Príncep, Primer Imperi Búlgar, Protoespatari, Rússia, Regió del Kuban, Riu Don, Romà (papa), Sarkel, Taman, Tarkhan, Tèrek, Tbilissi, Tervel, Transcaucàsia, Tràcia, Turcs occidentals, Turcs Orientals, Txuvaix, Ural, Vassili Vladímirovitx Bartold, Vella Sarai, Virrei, Vladímir Minorski, Volga, Xaddàdides, 1016, 1030, 618, 626, 627, 628, 630, 643, 650, 652, 659, 670, 679, 690, 704, 715, 722, 723, 731, 732, 764, 765, 767, 775, 780, 786, 809, 833, 850, 851, 860, 863, 868, 869, 889, 919, 944, 948, 965, 985. Ampliar l'índex (69 més) »
Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí
Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí, anomenat també Dhu-n-Nur o Dhu-n-Nun (que era el nom de la seva espasa) fou un general àrab de la tribu dels bahila, que va dirigir l'avantguarda de l'exèrcit de Suraqa ibn Amr enviat a Derbent (Bab al-Abwad) el 642 i va governar la regió fins al.
Nou!!: Khàzars і Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Khàzars і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Afyonkarahisar
Afyonkarahisar (nom oficial) o amb el seu nom anterior, més curt i més comù Afyon, antigament Nicòpolis, és una ciutat de Turquia, capital de la Província d'Afyonkarahisar.
Nou!!: Khàzars і Afyonkarahisar · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Khàzars і Al-Àndalus · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Khàzars і Albània del Caucas · Veure més »
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Nou!!: Khàzars і Apòstol · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Khàzars і Atropatene · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Khàzars і Azerbaidjan · Veure més »
Balanjar
varegues dels segles VIII a XI, amb Balanjar a la ruta del Volga (en vermell). Balanjar (Belenjer, Belendzher) fou una important ciutat dels khàzars al nord del Caucas, entre Derbent i Samandar, probablement a la riba del Sulak, al que avui dia són les ruïnes d'Endere, prop d'Andreyeva.
Nou!!: Khàzars і Balanjar · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Khàzars і Búlgars · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Khàzars і Bisbe · Veure més »
Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.
Nou!!: Khàzars і Bulgària del Volga · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Khàzars і Califa · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Khàzars і Califat de Còrdova · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Khàzars і Caucas · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Khàzars і Ciril i Metodi · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Khàzars і Constantinoble · Veure més »
Conversió dels khàzars al judaisme
La conversió dels khàzars al judaisme és un esdeveniment històric que es va donar al kanat dels khàzars (avui a Rússia), entre els khàzars entre els segles i X. Es té constància que durant l'edat antiga i l'edat mitjana, hi havia jueus que feien proselitisme actiu, molt més que ara.
Nou!!: Khàzars і Conversió dels khàzars al judaisme · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Khàzars і Crimea · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Khàzars і Cristianisme · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Khàzars і Daguestan · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Khàzars і Danubi · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Khàzars і Derbent · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Khàzars і Dniéper · Veure més »
Empori (port)
A l'antiga Grècia, un empori (ἐμπόριον «empórion»; en emporium) era el nom que rebia qualsevol centre de comerç marítim, és a dir, un port comercial.
Nou!!: Khàzars і Empori (port) · Veure més »
Fanagòria
Fanagòria (en Phanagoria) era una ciutat del Bòsfor Cimmeri fundada com a colònia de Teos quan un grup de fugitius de Cir II el Gran dirigits per algú anomenat Fanàgoras van arribar allà.
Nou!!: Khàzars і Fanagòria · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Khàzars і Geòrgia · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Khàzars і Guerres romano-perses · Veure més »
Hasday ibn Xaprut
Hasday ibn Xaprut, de nom complet Abu-Yússuf Hasday ibn Ishaq ibn Ezra ibn Xaprut al-Israïlí (— (Jaén, ca. 915-Còrdova, ca. 975) fou un erudit jueu, metge, impulsor dels estudis hebraics, i conseller i diplomàtic al califat de Còrdova sota Abd-ar-Rahman III i Al-Hàkam II.
Nou!!: Khàzars і Hasday ibn Xaprut · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Khàzars і Heracli · Veure més »
Horda
L'horda era originalment la tenda de campanya del cap d'un grup nòmada i al seu centre administratiu i militar.
Nou!!: Khàzars і Horda · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Khàzars і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Khàzars і Islam · Veure més »
Itil
Mapa Itil (àrab Atil o Atil-Khazaran o Khazaran-Atil) fou la capital del kanat dels khàzars (Kanat Khàzar).
Nou!!: Khàzars і Itil · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Khàzars і Judaisme · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: Khàzars і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Kagan
Un kagan, kakhan o gran kan és un títol equivalent al d'emperador en les llengües mongola i turca.
Nou!!: Khàzars і Kagan · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Khàzars і Kan · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Khàzars і Kíiv · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Khàzars і Khàzars · Veure més »
Kherson
Kherson (Херсон, Херсон) és una ciutat del sud d'Ucraïna.
Nou!!: Khàzars і Kherson · Veure més »
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Nou!!: Khàzars і Leipzig · Veure més »
Lleó IV
* Lleó IV d'Armènia Menor (1289-1307) rei d'Armènia Menor.
Nou!!: Khàzars і Lleó IV · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Khàzars і Magiars · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Khàzars і Mar d'Aral · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Khàzars і Mar d'Azov · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Khàzars і Mèsia · Veure més »
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Nou!!: Khàzars і Minaret · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Khàzars і Moldàvia · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Khàzars і Musulmà · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Khàzars і Oghuz · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Khàzars і Pèrsia · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Khàzars і Petxenegs · Veure més »
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Nou!!: Khàzars і Pobles turquesos · Veure més »
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Khàzars і Príncep · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Khàzars і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Protoespatari
Protoespatari fou un títol romà d'Orient.
Nou!!: Khàzars і Protoespatari · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Khàzars і Rússia · Veure més »
Regió del Kuban
La regió del Kuban fou una entitat administrativa de Rússia que va existir abans de 1917.
Nou!!: Khàzars і Regió del Kuban · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Khàzars і Riu Don · Veure més »
Romà (papa)
Romà I (Gallese - novembre de 897) fou Papa de l'Església catòlica entre l'agost i el novembre de 897.
Nou!!: Khàzars і Romà (papa) · Veure més »
Sarkel
Sarkel (grec: Σάρκελ, Sàrkel; khàzar: Šarkel) fou una fortalesa que custodiava el riu Don, actualment associada a les ruïnes situades prop de Tsimliansk (Rússia).
Nou!!: Khàzars і Sarkel · Veure més »
Taman
Taman (en rus Тама́нь) és un poble (stanitsa) del raion de Temriuk del Territori de Krasnodar.
Nou!!: Khàzars і Taman · Veure més »
Tarkhan
* Tarkhan (Egipte) lloc d'Egipte amb un cementiri notable de l'antic Egipte.
Nou!!: Khàzars і Tarkhan · Veure més »
Tèrek
El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.
Nou!!: Khàzars і Tèrek · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Khàzars і Tbilissi · Veure més »
Tervel
Tervel fou rei de Bulgària entre els anys 700 i 721.
Nou!!: Khàzars і Tervel · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Khàzars і Transcaucàsia · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Khàzars і Tràcia · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Khàzars і Turcs occidentals · Veure més »
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Nou!!: Khàzars і Turcs Orientals · Veure més »
Txuvaix
El txuvaix és una llengua turquesa parlada a la república de Txuvàixia, dins de la Federació Russa, per prop d'un milió de persones.
Nou!!: Khàzars і Txuvaix · Veure més »
Ural
L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.
Nou!!: Khàzars і Ural · Veure més »
Vassili Vladímirovitx Bartold
Vassili Vladímirovitx Bartold, Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.
Nou!!: Khàzars і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »
Vella Sarai
Vella Sarai, inicialment només Sarai o "Sarai Batu", "Sarai Berke" o "Sarai al-Makrus" és una ciutat, el nom de la qual vol dir "palau" en persa.
Nou!!: Khàzars і Vella Sarai · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Khàzars і Virrei · Veure més »
Vladímir Minorski
Vladímir Fiódorovitx Minorski, habitualment transcrit com a Minorsky (Владимир Фёдорович Минорский; 17 de febrer de 1877 - 25 de març de 1966) fou un orientalista rus, conegut especialment per les seves contribucions a l'estudi de les històries kurda (com un dels més destacats kurdologistes del seu temps) i iraniana, així com de la seva geografia, literatura i cultura.
Nou!!: Khàzars і Vladímir Minorski · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Khàzars і Volga · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Khàzars і Xaddàdides · Veure més »
1016
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 1016 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 1030 · Veure més »
618
El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 618 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 626 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 627 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 628 · Veure més »
630
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 630 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 643 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 650 · Veure més »
652
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 652 · Veure més »
659
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 659 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 670 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 679 · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 690 · Veure més »
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 704 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 715 · Veure més »
722
El 722 (DCCXXII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Khàzars і 722 · Veure més »
723
El 723 (DCCXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 723 · Veure més »
731
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 731 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 732 · Veure més »
764
El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 764 · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 765 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 767 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 775 · Veure més »
780
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 780 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 786 · Veure més »
809
El 809 (DCCCIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 809 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 833 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 850 · Veure més »
851
El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 851 · Veure més »
860
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 860 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 863 · Veure més »
868
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 868 · Veure més »
869
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 869 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 889 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 919 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Khàzars і 944 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 948 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 965 · Veure més »
985
Sense descripció.
Nou!!: Khàzars і 985 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Imperi Khàzar, Kanat khàzar, Khanat Khàzar, Khanat dels khàzars, Khanat khàzar, Khazars, Khazària.
