Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Abu Dawúdida, Al-Hàrith ibn Surayj, Alp Arslan, Amudarià, Apardi, Àsia Central, Àssad ibn Abd-Al·lah, Badakhxan, Bahram V, Balkh, Bamian, Banow, Bukharà, Enciclopèdia de l'Islam, Gaznèvides, Gúrides, Heftalites, Hissor, Imperi Mongol, Jalal al-Din Firuz Xah, Kai Khusraw Khuttalani, Kanat de Bukharà, Kanat de Txagatai, Khorasan (província del Califat), Khuttalani, Khwarizm, Kubadhiyan, Kulob, Kumidjis, Kunduz, Mahmud de Ghazna, Massud I ibn Mahmud, Midrab Bahadur, Muhàmmad Txuqi Mirza, Nuh I ibn Nasr, Oghuz, Omeies, Qarakhànida, Raixt, República Socialista Soviètica del Tadjikistan, Samànides, Shadman, Tadjikistan, Tamerlà, Termez, Tukharistan, Turcs occidentals, Txaghaniyan, Ulugh Beg, Ulus, ..., Uzbeks, Vakhx, Vassili Vladímirovitx Bartold, Xina, Zarafxan, 1040, 726. Ampliar l'índex (7 més) »
Abu Dawúdida
Els abu-dawúdides o dinastia abu-dawúdida, també coneguda com dinastia banijúrida o dels banijúrides, fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) entre el i el.
Nou!!: Khuttal і Abu Dawúdida · Veure més »
Al-Hàrith ibn Surayj
Abu-Hàtim al-Hàrith ibn Surayj (o Umayr) ibn Yazid ibn Sawà (o Sawwar) ibn Ward ibn Murra ibn Sufyan ibn Mujaixi, més conegut senzillament com al-Hàrith ibn Surayj fou un revolucionari àrab antiomeia al Khurasan del 734 al 746.
Nou!!: Khuttal і Al-Hàrith ibn Surayj · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Khuttal і Alp Arslan · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Khuttal і Amudarià · Veure més »
Apardi
Els apardi (plural apardis) foren un tuman (deu mil guerrers) mongol turquitzat de Transoxiana, que apareix al.
Nou!!: Khuttal і Apardi · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Khuttal і Àsia Central · Veure més »
Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.
Nou!!: Khuttal і Àssad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: Khuttal і Badakhxan · Veure més »
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Nou!!: Khuttal і Bahram V · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Khuttal і Balkh · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: Khuttal і Bamian · Veure més »
Banow
Banow o Banu és la capital del districte d'Andarab a l'Afganistan.
Nou!!: Khuttal і Banow · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Khuttal і Bukharà · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Khuttal і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Khuttal і Gaznèvides · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Khuttal і Gúrides · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Khuttal і Heftalites · Veure més »
Hissor
Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.
Nou!!: Khuttal і Hissor · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Khuttal і Imperi Mongol · Veure més »
Jalal al-Din Firuz Xah
Ala al-Din Firuz Xah (+ 1444) fou un amir de Xah Rukh.
Nou!!: Khuttal і Jalal al-Din Firuz Xah · Veure més »
Kai Khusraw Khuttalani
Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.
Nou!!: Khuttal і Kai Khusraw Khuttalani · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Khuttal і Kanat de Bukharà · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Khuttal і Kanat de Txagatai · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Khuttal і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuttalani
Els Khuttalani foren un tuman o tribu mongola de Transoxiana, creada com a exèrcit regional al, que al incrementar el seu poder va esdevenir tuman al.
Nou!!: Khuttal і Khuttalani · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Khuttal і Khwarizm · Veure més »
Kubadhiyan
Kubadhiyan o Kuwadhiyan fou una petita província de l'edat mitjana situada a la riba dreta de l'Oxus.
Nou!!: Khuttal і Kubadhiyan · Veure més »
Kulob
Kulob o Kulab (en tadjik i en rus Кӯлоб, en persa کولاﺏ, romanitzat Kûlob/Kūlob), abans conegut com a Kulyab (en tadjik i en rus Куляб) és una ciutat de la província de Khatlon, antiga capital del districte de Kulob.
Nou!!: Khuttal і Kulob · Veure més »
Kumidjis
Els kumidjis foren un antic poble muntanyès que les fonts perses i àrabs esmenten als segles i. Vivien a les muntanyes de Buttaman al cim de les valls que baixen cap al sud fins al curs del Oxus superior (a través del Caghaniyan i el Khuttal).
Nou!!: Khuttal і Kumidjis · Veure més »
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Nou!!: Khuttal і Kunduz · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Khuttal і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Khuttal і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Midrab Bahadur
Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.
Nou!!: Khuttal і Midrab Bahadur · Veure més »
Muhàmmad Txuqi Mirza
Muhàmmad Txuqi Mirza (Muhammad Chuki Mirza o Muhammad Djuki Mirza), fou un príncep timúrida, fill d'Abd al-Latif Mirza.
Nou!!: Khuttal і Muhàmmad Txuqi Mirza · Veure més »
Nuh I ibn Nasr
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).
Nou!!: Khuttal і Nuh I ibn Nasr · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Khuttal і Oghuz · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Khuttal і Omeies · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Khuttal і Qarakhànida · Veure més »
Raixt
Indrets de Rasht Raixt (en gilaki: Rèsht), també transliterat com a Resht o Recht, és una ciutat i municipi de l'Iran, capital de la província de Gilan i del comtat de Rasht, i la ciutat més gran de la costa de la mar Càspia situada la vora del Safid Rud.
Nou!!: Khuttal і Raixt · Veure més »
República Socialista Soviètica del Tadjikistan
La República Socialista Soviètica del Tadjikistan (RSS del Tadjikistan) és el nom que va rebre el Tadjikistan quan va formar part de la Unió Soviètica entre el 1929 i el 1991.
Nou!!: Khuttal і República Socialista Soviètica del Tadjikistan · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Khuttal і Samànides · Veure més »
Shadman
Shadman (moderna vila d'Hisor diferent de la ciutat d'Hissor) fou una fortalesa al Caghaniyan (modern Tadjikistan), situada a la riba del riu Hanaka i a pocs quilòmetres al nord de la vora del riu Kafirnigan (a la dreta seguint el curs del riu, al nord-oest del riu en posició general), a uns 18 km al sud-oest de la moderna Dushambe, la capital del Tadjikistan.
Nou!!: Khuttal і Shadman · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Khuttal і Tadjikistan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Khuttal і Tamerlà · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Khuttal і Termez · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Khuttal і Tukharistan · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Khuttal і Turcs occidentals · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: Khuttal і Txaghaniyan · Veure més »
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Nou!!: Khuttal і Ulugh Beg · Veure més »
Ulus
La columna de Julien a Ulus Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.
Nou!!: Khuttal і Ulus · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Khuttal і Uzbeks · Veure més »
Vakhx
El Vakhx és un riu de l'Àsia Central afluent de l'Oxus (Amudarià) per la seva riba dreta, que neix al sud de la vall de Fergana, al Kirguizstan i corre pel Tadjikistan fins al Amudarià.
Nou!!: Khuttal і Vakhx · Veure més »
Vassili Vladímirovitx Bartold
Vassili Vladímirovitx Bartold, Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.
Nou!!: Khuttal і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Khuttal і Xina · Veure més »
Zarafxan
Zarafxan o Zerafxan (també Zarafshan o Zarafshon, tadjik Дарёи Зарафшон, uzbek Zarafshon, del mot persa زرافشان zar-afshān, que significa "el que ruixa l'or") és un riu i una vall de l'Àsia Central, avui dia a Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Nou!!: Khuttal і Zarafxan · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Khuttal і 1040 · Veure més »
726
Sense descripció.
Nou!!: Khuttal і 726 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Khatlan, Khutal, Khuttalan, Kuttal.
