Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hissor

Índex Hissor

Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.

66 les relacions: Abd Al·lah ibn Iskandar, Baber, Badakhxan, Badi al-Zaman, Baki Muhammad, Beilicat de Xahr-i Sabz, Bukharà, Cir II el Gran, Dinastia jànida, Duixanbe, Haydar Tura, Hissar, Hissor, Hussayn Bayqara, Kabul, Kanat de Bukharà, Kanat de Txagatai, Karatigin, Kataghan, Khwarizm, Mir Muhammad Husayn, Mirzes del Badakhxan, Mogolistan, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad Rahim, Muhàmmad Ubaidullah I, Pamir, Qarshi, Qutayba ibn Múslim, República Socialista Soviètica del Tadjikistan, Samarcanda, Tadjikistan, Tadjiks, Tamerlà, Termez, Timúrides, Transoxiana, Turcmans, Txagatai Khan, Txaghaniyan, Ulus, Ura Tepe, Uzbeks, Vakhx, Xibànides, Xuan Zang, Xughnan, 1221, 14 d'octubre, 1529, ..., 16 de desembre, 1868, 1869, 1874, 1875, 1920, 1923, 1924, 1926, 1929, 1993, 2002, 25 de setembre, 26 de juny, 710, 948. Ampliar l'índex (16 més) »

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.

Nou!!: Hissor і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »

Baber

Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.

Nou!!: Hissor і Baber · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Hissor і Badakhxan · Veure més »

Badi al-Zaman

Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.

Nou!!: Hissor і Badi al-Zaman · Veure més »

Baki Muhammad

Baki Muhammad Khan fou el primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida de Bukharà.

Nou!!: Hissor і Baki Muhammad · Veure més »

Beilicat de Xahr-i Sabz

Xahr-i Sabz o Xehr-e Sebz (erròniament Xar-i Sabz o Xer-e Sebz), també Xakhrisabz (en uzbek Xahrisabz / Шаҳрисабз; en persa شهر سبز / Xahr-e Sabz; en rus: Шахрисабз; en català transcrit com a Xahrisabz), que vol dir 'ciutat verda', fou un beilicat del sud de l'Uzbekistan, que fou independent sota el govern dels seus begs, de la confederació dels keneges, i sovint lloc de refugi de l'oposició als kans de Bukharà.

Nou!!: Hissor і Beilicat de Xahr-i Sabz · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Hissor і Bukharà · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Hissor і Cir II el Gran · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: Hissor і Dinastia jànida · Veure més »

Duixanbe

Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan.

Nou!!: Hissor і Duixanbe · Veure més »

Haydar Tura

Haydar Tura fou emir de Bukharà del 1799 al 1826.

Nou!!: Hissor і Haydar Tura · Veure més »

Hissar

Hissar o Hisar (hindi ‍हिसार, Punjabi: ਹਿਸਾਰ), modernament escrit com Hisar però tradicionalment com Hissar, és una ciutat i municipi de l'estat d'Haryana a l'Índia, capital del districte d'Hisar.

Nou!!: Hissor і Hissar · Veure més »

Hissor

Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.

Nou!!: Hissor і Hissor · Veure més »

Hussayn Bayqara

Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).

Nou!!: Hissor і Hussayn Bayqara · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Hissor і Kabul · Veure més »

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles  i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Nou!!: Hissor і Kanat de Bukharà · Veure més »

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Hissor і Kanat de Txagatai · Veure més »

Karatigin

Karatigin o Karategin (Karatakon o Karatekin) és una regió de l'Àsia central al Tadjikistan, creuada pels rius Wakhsh o Surkhab (Kizil Su).

Nou!!: Hissor і Karatigin · Veure més »

Kataghan

Kataghan fou una antiga província del nord de l'Afganistan.

Nou!!: Hissor і Kataghan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Hissor і Khwarizm · Veure més »

Mir Muhammad Husayn

Mir Muhammad Husayn fou emir de Bukharà, fill i successor de Haydar Tura Khan, quan aquest va morir el 6 d'octubre de 1826.

Nou!!: Hissor і Mir Muhammad Husayn · Veure més »

Mirzes del Badakhxan

La dinastia dels mirzes de Badakhxan fou una nissaga local d'origen timúrida que va governar per més d'un segle al Badakhxan.

Nou!!: Hissor і Mirzes del Badakhxan · Veure més »

Mogolistan

Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.

Nou!!: Hissor і Mogolistan · Veure més »

Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.

Nou!!: Hissor і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »

Muhàmmad Rahim

Muhàmmad Rahim fou atalik i kan de Bukharà.

Nou!!: Hissor і Muhàmmad Rahim · Veure més »

Muhàmmad Ubaidullah I

Sayyid Muhàmmad Ubaidullah I Khan, fou kan de Bukharà (1702-1705), fill petit i successor de Subhan Kuli Khan.

Nou!!: Hissor і Muhàmmad Ubaidullah I · Veure més »

Pamir

Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.

Nou!!: Hissor і Pamir · Veure més »

Qarshi

Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.

Nou!!: Hissor і Qarshi · Veure més »

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.

Nou!!: Hissor і Qutayba ibn Múslim · Veure més »

República Socialista Soviètica del Tadjikistan

La República Socialista Soviètica del Tadjikistan (RSS del Tadjikistan) és el nom que va rebre el Tadjikistan quan va formar part de la Unió Soviètica entre el 1929 i el 1991.

Nou!!: Hissor і República Socialista Soviètica del Tadjikistan · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Hissor і Samarcanda · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Hissor і Tadjikistan · Veure més »

Tadjiks

Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.

Nou!!: Hissor і Tadjiks · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Hissor і Tamerlà · Veure més »

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Nou!!: Hissor і Termez · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Hissor і Timúrides · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Hissor і Transoxiana · Veure més »

Turcmans

Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.

Nou!!: Hissor і Turcmans · Veure més »

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: Hissor і Txagatai Khan · Veure més »

Txaghaniyan

Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).

Nou!!: Hissor і Txaghaniyan · Veure més »

Ulus

La columna de Julien a Ulus Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.

Nou!!: Hissor і Ulus · Veure més »

Ura Tepe

Ura Tepe, Ura Tipa, Ura Tippa, Ura Tebe, Ura-tübe, Ura-Tube, Ura-Tyube, Ura-Teppa —Ура-Теппа en tadjik— i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central.

Nou!!: Hissor і Ura Tepe · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Hissor і Uzbeks · Veure més »

Vakhx

El Vakhx és un riu de l'Àsia Central afluent de l'Oxus (Amudarià) per la seva riba dreta, que neix al sud de la vall de Fergana, al Kirguizstan i corre pel Tadjikistan fins al Amudarià.

Nou!!: Hissor і Vakhx · Veure més »

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Nou!!: Hissor і Xibànides · Veure més »

Xuan Zang

Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.

Nou!!: Hissor і Xuan Zang · Veure més »

Xughnan

Xughnan o Xighnan fou un antic estat de l'Àsia Central.

Nou!!: Hissor і Xughnan · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Hissor і 1221 · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hissor і 14 d'octubre · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Hissor і 1529 · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hissor і 16 de desembre · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1869 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1874 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1875 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Hissor і 1920 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1924 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Hissor і 1929 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Hissor і 1993 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Hissor і 2002 · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hissor і 25 de setembre · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hissor і 26 de juny · Veure més »

710

Sense descripció.

Nou!!: Hissor і 710 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Hissor і 948 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Darwaz, Derwaz, Gissar, Hisor, Hişar, Khurgan, Kolab, Kulab, Roixan, Roshan, Shuman, Wattan, Xuman.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »