Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khorasan (província del Califat)

Índex Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

110 les relacions: Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman, Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abiward, Abu Awn, Abu Harb Salm ibn Ziyad, Abu-Múslim, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah, Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, Al-Amín (abbàssida), Al-Baladhurí, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Hàrith ibn Surayj, Al-Hussayn ibn Tàhir, Al-Junayd ibn Abd-Al·lah al-Murrí, Al-Mamun (abbàssida), Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Alí ibn Abi-Tàlib, Amr ibn al-Layth, Amudarià, Úmar ibn al-Khattab, Úmar ibn Hubayra, Aws ibn Thalaba, Azd, Àsia Central, Àssad ibn Abd-Al·lah, Badakhxan, Badghis, Bakr ibn Wàïl, Balkh, Bamian, Banu Tamim, Bàssora, Bukayr ibn Wixah, Bukharà, Califat, Califat abbàssida, Daï, Dinastia samànida, Elburz, Faryab, Gaznèvides, Gharjistan, Ghassan ibn Abbad, Gran Khorasan, Gurgan, Haiximita, ..., Heftalites, Herat, Hindu Kush, Ibn Màhan, Iemenita, Imperi Sassànida, Indus, Iraq, Jibal, Kabul, Kabulistan, Kays, Kays ibn al-Haytham, Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí, Kirman, Kufa, Kumis, Mahmud de Ghazna, Marw al-Rudh, Marzban, Merv, Moisès de Khoren, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Nasr ibn Sayyar, Nixapur, Omeies, Qalandariyya, Qarakhànida, Qays Aylan, Qutayba ibn Múslim, Rafi ibn Hàrthama, Saffàrida, Sarakhs, Segle VII, Sind, Sistan, Tahírides del Khorasan, Talha ibn Tahir, Tarkhan Nizak, Tàhir ibn Abd-Al·lah, Tàhir ibn al-Hussayn, Transoxiana, Tukharistan, Turcs occidentals, Tus, Ubayd-Al·lah ibn Ziyad, Uthman ibn Affan, Uzkend, Vall de Ferganà, Yabghu, Yakub ibn al-Layth, Yazid ibn al-Muhallab, Yezdegerd III, 1105, 16 de maig, 23 d'octubre, 651, 873, 999. Ampliar l'índex (60 més) »

Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman

Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman al-Azdí o, senzillament, Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman fou governador del Khurasan per compte del califat abbàssida.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »

Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh

Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Mansur, més conegut com a Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh (mort segle XI) fou emir samànida de Khurasan i Transoxiana del febrer a l'octubre del 999.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Àmir

Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir —en àrab عبدالله بن عامر— (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí

Abu-Sàlih Abd-Al·lah ibn Khàzim ibn Zabyan ibn as-Salt as-Sulamí o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí (mort en 692) fou un general àrab i governador del Khurasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Tàhir

Abd-Al·lah ibn Tàhir (798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »

Abiward

Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abiward · Veure més »

Abu Awn

Abu-Awn Abd-al-Màlik ibn Yazid al-Khurassaní (mort en 784) fou un general àrab de l'època abbàssida, nadiu de la ciutat de Gorgan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abu Awn · Veure més »

Abu Harb Salm ibn Ziyad

Abu Harb Salm ibn Ziyad ibn Abihi (? - 692) fou un militar i governador omeia, de la branca sufyànida però bastard, un dels nombrosos fills de Ziyad ibn Abihi (que era fill il·legítim d'Abu Sufyan ibn Harb).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abu Harb Salm ibn Ziyad · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلم خراسانى; en àrab أبو مسلم عبد الرحمن بن مسلم الخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abu-Múslim · Veure més »

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí

Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam («Heroi de l'islam») i Faris ahl aix-Xam («Cavaller dels sirians») fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »

Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah

Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujastaní fou un militar del al Khurasan, nascut a Kujistan (Badgis al nord-est d'Herat) i mort el 882.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí

Ashras ibn Abdallah al-Sulami (Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí) fou un notable de la tribu Sulaym que va governar el Khurasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí · Veure més »

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín, més conegut pel seu làqab al-Amín —en àrab أبو عبد الله محمد بن هارون الرشيد الامين, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Hārūn ar-Raxīd al-Amīn— (787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »

Al-Baladhurí

Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí fou un dels més grans historiadors àrabs del segle IX.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Baladhurí · Veure més »

Al-Fadl ibn Yahya

Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Fadl ibn Yahya · Veure més »

Al-Hàrith ibn Surayj

Abu-Hàtim al-Hàrith ibn Surayj (o Umayr) ibn Yazid ibn Sawà (o Sawwar) ibn Ward ibn Murra ibn Sufyan ibn Mujaixi, més conegut senzillament com al-Hàrith ibn Surayj fou un revolucionari àrab antiomeia al Khurasan del 734 al 746.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Hàrith ibn Surayj · Veure més »

Al-Hussayn ibn Tàhir

Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Hussayn ibn Tàhir · Veure més »

Al-Junayd ibn Abd-Al·lah al-Murrí

Al-Junayd ibn Abd-Al·lah al-Murrí fou un general i governador omeia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Junayd ibn Abd-Al·lah al-Murrí · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun —en àrab أبو العباس عبد الله المأمون, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh al-Maʾmūn— (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra

Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del segle VII, epònim dels muhal·làbides.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Amr ibn al-Layth

Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yakub ibn al-Layth fundador de la dinastia saffàrida del Sistan (Sidjistan).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Amr ibn al-Layth · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Amudarià · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran —en àrab: عمر بن الخطاب, Umar ibn al-Ḫattāb— (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'Islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín ('príncep dels creients').

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Úmar ibn Hubayra

Úmar ibn Hubayra, més conegut com a Ibn Hubayra, fou governador omeia de l'Iraq, representant el partit kaysita o dels àrabs del nord (contra els iemenites o àrabs del sud).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Úmar ibn Hubayra · Veure més »

Aws ibn Thalaba

Aws ibn Thalaba ibn Zufar ibn Wadia fou un governador àrab del Khurasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Aws ibn Thalaba · Veure més »

Azd

Azd o Asd són dues confederacions tribals d'Aràbia a l'antiguitat, a l'Asir (Azd Sarat) i a l'Oman (Azd Uman) que es van fusionar a l'època islàmica a Bàssora i el Khorasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Azd · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Àsia Central · Veure més »

Àssad ibn Abd-Al·lah

Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Àssad ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Badakhxan

El Badakhxan (en persa: بدخشان, en tadjik: Бадахшон) fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Badakhxan · Veure més »

Badghis

Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Badghis · Veure més »

Bakr ibn Wàïl

Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (en àrab بكر بن وائل, Bakr b. Wāʾil, o بنو بكر, Banū Bakr) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Bakr ibn Wàïl · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Balkh · Veure més »

Bamian

Bamian o Bamiyan (persa: بامیان, Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Bamian · Veure més »

Banu Tamim

Els Banu Tamim —en àrab بنو تميم, Banū Tamīm—, també Tamim ibn Murr, fou una de les principals tribus àrabs nòmades abans de l'islam, que vivien a l'est i centre de la península d'Aràbia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Banu Tamim · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; àrab البصرة) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Bàssora · Veure més »

Bukayr ibn Wixah

Bukayr ibn Wixah (en àrab Bukayr b. Wixāḥ) fou governador omeia del Khurasan (692-696).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Bukayr ibn Wixah · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Bukharà · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat, «domini del califa» (successor) (en àrab خلافة, khilāfa, en turc Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Califat · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Califat abbàssida · Veure més »

Daï

Daï —en àrab داع, dāʿin— fou un títol musulmà.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Daï · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Dinastia samànida · Veure més »

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Elburz · Veure més »

Faryab

Faryab (també Fariyab o Paryab) fou una vila del nord de l'Afganistan, modernament anomenada Dawlatabad.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Faryab · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia turc que va governar a part d'Àsia Central, Pèrsia, l'Afganistan i part de l'Índia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Gaznèvides · Veure més »

Gharjistan

El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Gharjistan · Veure més »

Ghassan ibn Abbad

Ghassan ibn Abbad ibn Abi al-Faraj fou un notable àrab nadiu de la rodalia de Kufa que fou governador del Khurasan i del Sind.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Ghassan ibn Abbad · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Gran Khorasan · Veure més »

Gurgan

Gurgan o Gorgan, antic persa Vrkana, àrab Djurdjan, és una regió històrica de l'Iran, modernament província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Gurgan · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab هاشمي, hāximī) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o "descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf", que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Haiximita · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Heftalites · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Herat · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una cadena muntanyosa alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Hindu Kush · Veure més »

Ibn Màhan

Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Ibn Màhan · Veure més »

Iemenita

* Iemenites, habitants del Iemen.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Iemenita · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Imperi Sassànida · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en sindhi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Indus · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Iraq · Veure més »

Jibal

Jibal —en àrab جبال, Jibāl, literalment «Muntanyes» o «Massís», plural de jàbal, «muntanya») fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida. El nom va caure en desús a partir del segle XI durant el domini de l'Imperi Seljúcida, sent substituït per Iraq Ajamita, per tal de distingir-lo de l'Iraq Àrab.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Jibal · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Kabul · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Kabulistan · Veure més »

Kays

mapa L'illa de Kish (en persa کیش, històricament Kays) és un territori insular de l'Iran, dependent de la província d'Hormozgan, declarada zona de lliure comerç (free trade zone) el que l'ha convertit en un paradís del consumidor amb gran nombre de malls, centres comercials, atraccions turístiques i hotels.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Kays · Veure més »

Kays ibn al-Haytham

Kays ibn al-Haytham fou un notable àrab de la tribu Sulaym, que va governar el Khurasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Kays ibn al-Haytham · Veure més »

Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí

Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí al-Bajalí (en àrab خالد بن عبد الله القسري البجلي, Ḫālid b. ʿAbd Allāh al-Qasrī al-Bajalī) fou un general i governador omeia, membre del clan Qasr de la tribu Bajila i considerat proper al grup iemenita, però el clan era poc potent i de fet era neutral entre mudarites i iemenites.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Kirman · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa —en àrab الكوفة, al-Kūfa— és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Kufa · Veure més »

Kumis

Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Kumis · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Marw al-Rudh

Merv, Merw o Marw al-Rudh literalment «Merv del Riu», també Marw-i Küčik, «petita merv») fou una antiga ciutat a la riba del Murghab al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan. Existia abans de l'islam amb el nom de Mavirot (en armeni Mrot) i hauria estat fundada per Bahram V (420–438). El 553 s'hi esmenta un bisbe nestorià. El 652 el governador sassànida local, Badham, es va convertir en vassall dels àrabs. Vers el 776 (govern de Humayd ibn Kutayba al-Tai (768-776) i Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid (776-777) Talakan i Guzgan estaven en mans del rebel kharigita Yusuf al-Barm al-Thakafi.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Marw al-Rudh · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Marzban · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Merv · Veure més »

Moisès de Khoren

Moisès de Khoren (Movses de Khoren o Movses Khorenatzi) fou un historiador armeni que va viure vers el segle V. Fou dirigent espiritual i filòsof.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Moisès de Khoren · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn

Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »

Nasr ibn Sayyar

Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Nasr ibn Sayyar · Veure més »

Nixapur

Nixapur (en persa: نیشابور, Neyshābūr) és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Meixad, que és la capital regional.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Nixapur · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Omeies · Veure més »

Qalandariyya

Qalandariyya fou una confraria musulmana de monjos errants d'inspiració sufí.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Qalandariyya · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Qarakhànida · Veure més »

Qays Aylan

Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Qays Aylan · Veure més »

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Abi-Sàlih Múslim ibn Amr al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim —en àrab قتيبة بن مسلم, Qutayba ibn Muslim— (669-715) fou un general àrab al servei del califat omeia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Qutayba ibn Múslim · Veure més »

Rafi ibn Hàrthama

Rafi ibn Hàrthama (en àrab Rāfiʿ b. Harṯama) fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del segle IX amb el saffàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »

Saffàrida

La dinastia saffàrida o dels saffàrides de l'Iran va governar un efímer imperi centrat sobre el Sistan, una regió fronterera entre l'Afganistan i l'Iran actuals, entre 861 i 1003.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Saffàrida · Veure més »

Sarakhs

Sarakhs (en persa سرخس) fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Sarakhs · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Segle VII · Veure més »

Sind

Bandera de l'estat Sindhu Desh proposat pel partit independentista Jeay Sindh La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Sind · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Sistan · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Talha ibn Tahir

Talha ibn Tàhir (en àrab طلحة بن طاهر, Ṭalḥa b. Ṭāhir) (? - 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Talha ibn Tahir · Veure més »

Tarkhan Nizak

Tarkhan Nizak fou el sobirà de la branca septentrional dels heftalites que abans de l'Islam dominaven al nord i sud de l'Hindu Kush entre l'Àsia central i l'Índia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Tarkhan Nizak · Veure més »

Tàhir ibn Abd-Al·lah

Tàhir (II) ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir —en àrab طاهر بن عبد الله بن طاهر— o Tàhir II fou governador tahírida del Khorasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Tàhir ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn, «l'Ambidextre» —en àrab طاهر بن الحسينبن بن مصعب بن زريق ذو اليمينين, Ṭāhir b. al-Ḥusayn b. Muṣʿab b. Ruzayq Ḏū l-Yamīnayn— (Bushang, 776 - Merv, 822) fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Transoxiana · Veure més »

Tukharistan

Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Tukharistan · Veure més »

Turcs occidentals

Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Turcs occidentals · Veure més »

Tus

Tus (en persa توس o طوس Tōs, en àrab Tūs) és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Tus · Veure més »

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad

Ubayd-Al·lah ibn Ziyad (+686) fou un governador omeia de Bàssora, de Kufa i de les terres orientals.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Ubayd-Al·lah ibn Ziyad · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan —en àrab عثمان بن عفان, ʿUṯmān ibn ʿAffān— (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad). Havent estat un dels primers convertits a l'islam, va jugar un paper molt important en la primera etapa de la història islàmica, especialment com a tercer califa (644-656) i com a compilador de l'Alcorà. Uthman ibn Affan va tenir moltes dones, entre elles Ruqayya, filla del Profeta, i molts fills, entre ells Aban ibn Uthman ibn Affan, que fou governador de Medina. Pertanyia als Banu Umayya i en aquest article es pot veure la seva genealogia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Uthman ibn Affan · Veure més »

Uzkend

Uzkend (Uzkand, Uzgand, Ozdjand, Özkend) fou una antiga ciutat de l'Àsia Central a la vall de Ferganà.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Uzkend · Veure més »

Vall de Ferganà

La tomba d'Alí a Xakhimardan. La vall de Ferganà (en uzbek Vodiysi Farg'ona; en kirguís Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; en tadjik водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; en rus Ферганская долина, Fergànskaia dolina; en persa دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre la serralada de l'Hissar-Alay al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Vall de Ferganà · Veure més »

Yabghu

Yabghu fou un títol turc equivalent a príncep o gran cap, que van portar els sobirans de les hordes dels turcs occidentals supeditats per un temps als kakhan o gran khan dels turcs i de les hordes dels turcs orientals.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Yabghu · Veure més »

Yakub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar (en àrab أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفار, Abū Yūsuf Yaʿqūb b. al-Layṯ aṣ-Ṣaffār) o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia saffàrida.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Yakub ibn al-Layth · Veure més »

Yazid ibn al-Muhallab

Yazid ibn al-Muhàl·lab fou fill del general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra i el seu successor en el govern del Khurasan vers 702, i després governador de l'Iraq i Khurasan (715/716 a 717).

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Yazid ibn al-Muhallab · Veure més »

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم "fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і Yezdegerd III · Veure més »

1105

Sense descripció.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і 1105 · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і 16 de maig · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і 23 d'octubre · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і 651 · Veure més »

873

Sense descripció.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і 873 · Veure més »

999

Sense descripció.

Nou!!: Khorasan (província del Califat) і 999 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Khurasan (província del Califat), Khurasan (província del califat).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »