Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khionites

Índex Khionites

Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae(en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des d'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.

48 les relacions: Agatàngelos, Amudarià, Armeni, Armenis, Avèstic, Àsia Central, Àvars eurasiàtics, Bactriana, Bactrià, Bahram V, Balkh, Ban Chao, Batalla d'Ikh Bayan, Caucas, Encyclopædia Iranica, Gandhara, Gran Khorasan, Heftalites, Horda, Huna, Huyan, Imperi Kuixan, Imperi Sassànida, Iran, Irànics, Khwarizm, Kidarites, Llengües sinítiques, Menandre Protector, Merv, Moisès de Khoren, Nòmada, Pahlavi, Pèrsia, Persa, Procopi (historiador), Sàrmates, Sirdarià, Teofilacte Simocatta, Transoxiana, Turan (país), Turc, Turcs, Uti, Zaratustra, 400, 420, 438.

Agatàngelos

Agatàngelos (Agathangelus), fou un escriptor i historiador armeni d'ètnia grega, fill de Calístrat, que va escriure la biografia de Gregori l'Il·luminador d'Armènia en grec, però no se sap en quina data va viure.

Nou!!: Khionites і Agatàngelos · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Khionites і Amudarià · Veure més »

Armeni

L'armeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Khionites і Armeni · Veure més »

Armenis

Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia.

Nou!!: Khionites і Armenis · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. L'avèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Khionites і Avèstic · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Khionites і Àsia Central · Veure més »

Àvars eurasiàtics

En vermell, l'imperi àvar l'any 650 Els àvars eurasiàtics (grec: Abares, Abaroi, llatí: Avari, Avares) eren un poble nòmada d'Euràsia que va aparèixer a Europa central i oriental en el segle VI.

Nou!!: Khionites і Àvars eurasiàtics · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Khionites і Bactriana · Veure més »

Bactrià

El bactrià és una llengua que es parlava a l'antiga Bactriana, escrita amb pali.

Nou!!: Khionites і Bactrià · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Khionites і Bahram V · Veure més »

Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Khionites і Balkh · Veure més »

Ban Chao

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.

Nou!!: Khionites і Ban Chao · Veure més »

Batalla d'Ikh Bayan

La Batalla d'Ikh Bayan (mongol: Batalla de Gran Riquesa), va ser una gran expedició llançada contra els xiongnu per la Dinastia Han el juny del 89 EC.

Nou!!: Khionites і Batalla d'Ikh Bayan · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Khionites і Caucas · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Khionites і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Gandhara

Gandhāra (en sànscrit: गन्धार, en paixtu: ګندهارا, en urdú: گندھارا, Gandḥārā, en Avesta: Vaēkərəta, en antic persa: Para-upari-sena, en Bactrià: Paropamisadae, en grec: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Taxila al nord.

Nou!!: Khionites і Gandhara · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Khionites і Gran Khorasan · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Khionites і Heftalites · Veure més »

Horda

L'horda era originalment la tenda del cap d'un grup nòmada i al seu centre administratiu i militar.

Nou!!: Khionites і Horda · Veure més »

Huna

El "Bol Hefthalita", Frontera del Nord-oest Pakistan, V-VI segle. Museu Britànic.Iaroslav Lebedynsky, "Les Nomades", pàg 172. Moneda Huna del rei Lakhana d'Udyana, llegenda: "Raja Lakhana (Udaya) Ditya ". Rei Huna Napki Malka. Huna fou el nom de les tribus khionites parlants de l'iranià que van envair l'Índia del nord durant la primera part del 5è segle.

Nou!!: Khionites і Huna · Veure més »

Huyan

Els huyan va ser una família noble que dirigí les últimes restes dels Xiongnu del Nord, fins al Dzungaria durant el segle II aEC, després de la Batalla d'Ikh Bayan.

Nou!!: Khionites і Huyan · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Khionites і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Khionites і Imperi Sassànida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Khionites і Iran · Veure més »

Irànics

Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.

Nou!!: Khionites і Irànics · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Khionites і Khwarizm · Veure més »

Kidarites

Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.

Nou!!: Khionites і Kidarites · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Khionites і Llengües sinítiques · Veure més »

Menandre Protector

Menandre Protector (Menander) fill d'Èufrates de Bizanci, fou un retòric i historiador bizantí que va viure en temps de l'emperador Maurici (que va començar a regnat el 581).

Nou!!: Khionites і Menandre Protector · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Khionites і Merv · Veure més »

Moisès de Khoren

Moisès de Khoren (Movses de Khoren o Movses Khorenatzi) fou un historiador armeni que va viure vers el segle V. Fou dirigent espiritual i filòsof.

Nou!!: Khionites і Moisès de Khoren · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és aquella persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Khionites і Nòmada · Veure més »

Pahlavi

El pahlavi (o pehlevi), també anomenat persa mitjà, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'imperi sassànida.

Nou!!: Khionites і Pahlavi · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Khionites і Pèrsia · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Khionites і Persa · Veure més »

Procopi (historiador)

Procopi (Procopius, (segle VI) fou un dels més eminents historiadors bizantins. Originari de Cesarea de Palestina va estudiar els grecs clàssics i va assistir a una escola de dret, probablement a Beirut. Quan encara era jove va anar a Constantinoble i va destacar com advocat i mestre en eloqüència, fins al punt que va atreure l'atenció de Belisari, que el va nomenar el seu secretari (. En aquesta condició Procopi va acompanyar al gran general a les seves guerres a Àsia, Àfrica i Itàlia, en les quals va realitzar sovint algunes tasques diplomàtiques i fins i tot operacions militars. Durant la Guerra gòtica d'Itàlia va rebre el departament del comissariat i al front de la flota va tenir part decisiva en la victòria de la campanya. Va ser testimoni de fets com el Setge de Roma (537-538) i la captura de la capital dels gots, Ravenna, on es va rendir el rei got Vitigès. Va tornar amb Belisari a la capital una mica abans del 542, però no va participar en la segona campanya del general en terres itàliques, aquest cop contra el nou rei got Tòtila. L'emperador li va donar el títol d’il·lustris, el va fer senador i el 562 el va nomenar prefecte de Constantinoble. Va morir poc abans o poc després de la mort de Justinià I el 565 quan tenia una mica més de 60 anys.

Nou!!: Khionites і Procopi (historiador) · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble turc oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Khionites і Sàrmates · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Khionites і Sirdarià · Veure més »

Teofilacte Simocatta

Teofilacte Simocatta (Theophylactus Simocatta) fou un historiador bizantí.

Nou!!: Khionites і Teofilacte Simocatta · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Khionites і Transoxiana · Veure més »

Turan (país)

Localització del país Turan Turan, en persa: توران Tourān, fou el nom donat a l'època medieval a un territori al nord de l'Iran i al nord del riu Oxus i als pobles nòmades del nord.

Nou!!: Khionites і Turan (país) · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Khionites і Turc · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del sud-est.

Nou!!: Khionites і Turcs · Veure més »

Uti

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.

Nou!!: Khionites і Uti · Veure més »

Zaratustra

Rafael (1510). El personatge amb l'esfera estelada a la mà s'ha identificat amb Zaratustra, si bé també podria representar el geògraf Estrabó Zaratustra (de l'avèstic Zaraθuštra) o Zoroastre (llatinització del grec antic) va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.

Nou!!: Khionites і Zaratustra · Veure més »

400

Sense descripció.

Nou!!: Khionites і 400 · Veure més »

420

Sense descripció.

Nou!!: Khionites і 420 · Veure més »

438

Sense descripció.

Nou!!: Khionites і 438 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Chionites, Xionites.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »