Accés més ràpid que el navegador!
94 les relacions: Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abd-Al·lah ibn Wahb ar-Rassibí, Abu-Bayhas, Abu-Hamza, Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, Ajradita, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Walid ibn Tarif, Al-Yamama, Alí ibn Abi-Tàlib, Algèria, Alta Mesopotàmia, Amazic, Amazics, Aràbia, Azraquisme, Bagdad, Banu Ifran, Banu Midrar, Batalla de Nahrawan, Batiha, Bàssora, Califa, Califat, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Damasc, Dècada del 760, Fàtima az-Zahrà, Gerba, Hadramaut, Ibadisme, Ibn Múljam, Iemen, Ifríqiya, Imamat, Iraq, Islam, Jabal Nafusa, Kairuan, Khuzestan, Kirman, Kufa, La Meca, Líbia, Magrib, Mahoma, Marroc, Medina, Miknasa (tribu), ..., Mirdas ibn Udayya, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Mzab, Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí, Najdat, Oman, Omeies, Pèrsia, Primera fitna, Província de Fars, Rustúmida, Serralada de l'Atles, Sigilmasa, Sufrites, Sunnisme, Taïf, Taqiyya, Tiaret, Tigris, Tlemcen, Tripolitana, Tunísia, Umma (islam), Uthman ibn Affan, Xiisme, Yazid I, Zanzíbar, 17 de juliol, 656, 658, 660, 661, 680, 684, 692, 696, 697, 730, 750, 755, 757, 771, 778, 909. Ampliar l'índex (44 més) »
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: Kharigisme і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Wahb ar-Rassibí
Abd-Al·lah ibn Wahb ar-Rassibí —— o, més senzillament, Abd-Al·lah ibn Wahb (m. en 658) fou un cap kharigita membre de la tribu àrab dels Bajila, de mal nom Dhu-l-Thafinat ('el de les Callositats').
Nou!!: Kharigisme і Abd-Al·lah ibn Wahb ar-Rassibí · Veure més »
Abu-Bayhas
Abu-Bayhas al-Hàysam ibn Jàbir (en àrab Abū Bayhas al-Hayṣam b. Jābir), més conegut senzillament com a Abu-Bayhas (mort en 713) fou un cap kharigita, del clan Banu Sad ibn Dubaya.
Nou!!: Kharigisme і Abu-Bayhas · Veure més »
Abu-Hamza
Al-Mukhtar ibn Awf al-Azdí, més conegut simplement per la seva kunya com Abu-Hamza, fou un revolucionari kharigita nadiu de Bàssora, tot i que va operar al Hijaz, principalment a la Meca.
Nou!!: Kharigisme і Abu-Hamza · Veure més »
Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí
Abu-Unays (o Abu-Abd-ar-Rahman) ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, més conegut simplement com a Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí, fou cap de la família de Qays, general i governador àrab.
Nou!!: Kharigisme і Ad-Dahhak ibn Qays al-Fihrí · Veure més »
Ajradita
Els ajradites foren els seguidors d'una branca del kharigisme.
Nou!!: Kharigisme і Ajradita · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: Kharigisme і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Walid ibn Tarif
Al-Walid ibn Tàrif at-Taghlibí aix-Xaybaní aix-Xarí fou un rebel kharigita de la Jazira (794-795) en el regnat d'Harun ar-Raixid.
Nou!!: Kharigisme і Al-Walid ibn Tarif · Veure més »
Al-Yamama
Al-Yamama és una ciutat i antic districte del centre d'Aràbia.
Nou!!: Kharigisme і Al-Yamama · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Kharigisme і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Kharigisme і Algèria · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Kharigisme і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Nou!!: Kharigisme і Amazic · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Kharigisme і Amazics · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Kharigisme і Aràbia · Veure més »
Azraquisme
Lazraquisme (de l'àrab الأزارقة, al-azāriqa, del nom del seu fundador, Ibn al-Àzraq) va ser una branca molt radical de l'islam sorgida del kharigisme a Pèrsia l'any 685, fundada per Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí.
Nou!!: Kharigisme і Azraquisme · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Kharigisme і Bagdad · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: Kharigisme і Banu Ifran · Veure més »
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Nou!!: Kharigisme і Banu Midrar · Veure més »
Batalla de Nahrawan
La batalla de Nahrawan fou un combat lliurat el 658 a Jisr an-Nahrawan (Pont de Nahrawan, moderna Sifwa) a la regió de Diyala, a l'est del Tigris, Iraq.
Nou!!: Kharigisme і Batalla de Nahrawan · Veure més »
Batiha
La Batiha o al-Batiha (literalment ‘la Maresma’) és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.
Nou!!: Kharigisme і Batiha · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Kharigisme і Bàssora · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Kharigisme і Califa · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: Kharigisme і Califat · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Kharigisme і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Kharigisme і Califat Fatimita · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Kharigisme і Damasc · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і Dècada del 760 · Veure més »
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Nou!!: Kharigisme і Fàtima az-Zahrà · Veure més »
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Nou!!: Kharigisme і Gerba · Veure més »
Hadramaut
Mapa del regne d'Hadramut i els seus veïns al segle III El Hadramaut és una regió del Iemen.
Nou!!: Kharigisme і Hadramaut · Veure més »
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Kharigisme і Ibadisme · Veure més »
Ibn Múljam
Abd-ar-Rahman ibn Múljam al-Muradí al-Madhhijí, més conegut senzillament com a Ibn Múljam, fou l'assassí d'Alí ibn Abi Tàlib, quart califa de l'islam i cosí i gendre del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Kharigisme і Ibn Múljam · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Kharigisme і Iemen · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Kharigisme і Ifríqiya · Veure més »
Imamat
Limamat és pels musulmans xiïtes la «direcció suprema» després de la mort del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Kharigisme і Imamat · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Kharigisme і Iraq · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Kharigisme і Islam · Veure més »
Jabal Nafusa
La Jàbal Nafussa és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants amazics, els nafuses.
Nou!!: Kharigisme і Jabal Nafusa · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Kharigisme і Kairuan · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Kharigisme і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Kharigisme і Kirman · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Kharigisme і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Kharigisme і La Meca · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Kharigisme і Líbia · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Kharigisme і Magrib · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Kharigisme і Mahoma · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Kharigisme і Marroc · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Kharigisme і Medina · Veure més »
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Nou!!: Kharigisme і Miknasa (tribu) · Veure més »
Mirdas ibn Udayya
Abu-Bilal Mirdàs ibn Hudayr, també conegut simplement com a Abu-Bilal o com a Mirdàs ibn Udayya, pel nom de la seva mare, Udayya (? - 681), fou un cap kharigita de Bàssora del.
Nou!!: Kharigisme і Mirdas ibn Udayya · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Kharigisme і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Mzab
Mzab és una antiga regió del Sàhara algerià, que correspon a la moderna província de Ghadaïa.
Nou!!: Kharigisme і Mzab · Veure més »
Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí
Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí (mort en 685) fou el fundador de la branca azraquita dels kharigites.
Nou!!: Kharigisme і Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí · Veure més »
Najdat
Najdat fou una branca kharigita fundada per Najda ibn Àmir al-Hanafí —en àrab نجدة بن عامر الحنفي— que es va desenvolupar al a les regions de Yamama i Bahrayn, i un grup al Sistan.
Nou!!: Kharigisme і Najdat · Veure més »
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Nou!!: Kharigisme і Oman · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Kharigisme і Omeies · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Kharigisme і Pèrsia · Veure més »
Primera fitna
La primera fitna (‘fitna de l'assassinat d'Uthman') o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.
Nou!!: Kharigisme і Primera fitna · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Kharigisme і Província de Fars · Veure més »
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Nou!!: Kharigisme і Rustúmida · Veure més »
Serralada de l'Atles
Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.
Nou!!: Kharigisme і Serralada de l'Atles · Veure més »
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Nou!!: Kharigisme і Sigilmasa · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Kharigisme і Sufrites · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Kharigisme і Sunnisme · Veure més »
Taïf
Taïf és una ciutat de la província de la Meca de l'Aràbia Saudita, relativament a prop de la Meca de la que està a uns 100 km al sud-est.
Nou!!: Kharigisme і Taïf · Veure més »
Taqiyya
alim d'este rreyno hablando de nuestro encerramiento: “Yo bien conozco que somos en una época de grande espanto, mas no por eso dexara Allah de darnos cautoriçada.
Nou!!: Kharigisme і Taqiyya · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Kharigisme і Tiaret · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Kharigisme і Tigris · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Kharigisme і Tlemcen · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Kharigisme і Tripolitana · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Kharigisme і Tunísia · Veure més »
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Nou!!: Kharigisme і Umma (islam) · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Kharigisme і Uthman ibn Affan · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Kharigisme і Xiisme · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Kharigisme і Yazid I · Veure més »
Zanzíbar
Zanzíbar és un arxipèlag de l'oceà Índic, davant les costes africanes.
Nou!!: Kharigisme і Zanzíbar · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kharigisme і 17 de juliol · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Kharigisme і 656 · Veure més »
658
El 658 (DCLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Kharigisme і 658 · Veure més »
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kharigisme і 660 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Kharigisme і 661 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 680 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 684 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 692 · Veure més »
696
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 696 · Veure més »
697
El 697 (DCXCVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Kharigisme і 697 · Veure més »
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kharigisme і 730 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 750 · Veure més »
755
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 755 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 757 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Kharigisme і 771 · Veure més »
778
;Països Catalans: Il·luminació representant la batalla de Roncesvalls.
Nou!!: Kharigisme і 778 · Veure més »
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Kharigisme і 909 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al ẖawārij, Al ẖārijī, Al-ẖawārij, Al-ẖārijī, Jaríyides, Kharidjita, Kharidjites, Kharigita, Kharigites, Kharijites.
