Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xirvanxah

Índex Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

83 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Nasawi, Alans, Alí ibn al-Athir, Albània del Caucas, Alp Arslan, Aq Qoyunlu, Araxes, Armènia, Arran (regió), Şamaxı, Azerbaidjan, Bahram V, Bakú, Banu Xayban, Barda (Azerbaidjan), Baylakan, Califat Abbàssida, Chalagan, Clifford Edmund Bosworth, Constantí I de Geòrgia, Cosroes I, Derbent, Dinastia jalayírida, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Erzincan, Gandja, Geòrgia, Georgians, Ghulam, Haiximita, Hamadan, Horda d'Or, Il-kanat, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Ismaïl I, Jordi III de Geòrgia, Kabala, Karabakh, Karatigin, Khàzars, Khursan, Khwarizm, Kiptxak, Kur, Lahidjan, Layzan, ..., Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Maskat, Massàgetes, Màlik-Xah I, Mihrakan, Miran Xah, Mugan, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Oghuz, Pèrsia, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Riu Kura, Russudan de Geòrgia, Shaki, Shaki (Azerbaidjan), Sidi Ahmad Arlat, Sidi Ali Arlat, Tabarsaran, Tabriz, Tahmasp I, Takhi-i-Hulagu, Uthman ibn Affan, Uways ibn Hasan, Vassili Vladímirovitx Bartold, Xaïkh Djunayd, Xaïkh Haydar, Xaikh Ibrahim, Xirvan, Xirvanxah, 1045, 1387, 1405. Ampliar l'índex (33 més) »

Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí

Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí, anomenat també Dhu-n-Nur o Dhu-n-Nun (que era el nom de la seva espasa) fou un general àrab de la tribu dels bahila, que va dirigir l'avantguarda de l'exèrcit de Suraqa ibn Amr enviat a Derbent (Bab al-Abwad) el 642 i va governar la regió fins al.

Nou!!: Xirvanxah і Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí · Veure més »

Al-Mutawàkkil (abbàssida)

Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).

Nou!!: Xirvanxah і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »

Al-Nasawi

* Biografies.

Nou!!: Xirvanxah і Al-Nasawi · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Xirvanxah і Alans · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Xirvanxah і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Xirvanxah і Albània del Caucas · Veure més »

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Xirvanxah і Alp Arslan · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Xirvanxah і Aq Qoyunlu · Veure més »

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Nou!!: Xirvanxah і Araxes · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Xirvanxah і Armènia · Veure més »

Arran (regió)

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Xirvanxah і Arran (regió) · Veure més »

Şamaxı

Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.

Nou!!: Xirvanxah і Şamaxı · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Xirvanxah і Azerbaidjan · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Xirvanxah і Bahram V · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Bakú · Veure més »

Banu Xayban

Els Banu Xayban ibn Thàlaba foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.

Nou!!: Xirvanxah і Banu Xayban · Veure més »

Barda (Azerbaidjan)

Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »

Baylakan

Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.

Nou!!: Xirvanxah і Baylakan · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Xirvanxah і Califat Abbàssida · Veure més »

Chalagan

Chalagan era una població de Xirvan al nord de l'Araxes on es va lliurar una decisiva batalla entre els Kara Koyunlu i les forces aliades de Xirvan, Geòrgia i Xaki, el Desembre de 1412, amb victòria pels primers.

Nou!!: Xirvanxah і Chalagan · Veure més »

Clifford Edmund Bosworth

Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.

Nou!!: Xirvanxah і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »

Constantí I de Geòrgia

Constantí I de Geòrgia fou rei del 1407 al 1411.

Nou!!: Xirvanxah і Constantí I de Geòrgia · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Xirvanxah і Cosroes I · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Xirvanxah і Derbent · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Xirvanxah і Dinastia jalayírida · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Xirvanxah і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Xirvanxah і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Xirvanxah і Erzincan · Veure més »

Gandja

Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Xirvanxah і Gandja · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Xirvanxah і Geòrgia · Veure més »

Georgians

Els georgians, també anomenats kartvelians (ქართველები), són una nació i un grup ètnic nadiu de Geòrgia.

Nou!!: Xirvanxah і Georgians · Veure més »

Ghulam

Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.

Nou!!: Xirvanxah і Ghulam · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xirvanxah і Haiximita · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Xirvanxah і Hamadan · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Xirvanxah і Horda d'Or · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Xirvanxah і Il-kanat · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Xirvanxah і Imperi Safàvida · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Xirvanxah і Imperi Seljúcida · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Xirvanxah і Ismaïl I · Veure més »

Jordi III de Geòrgia

Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.

Nou!!: Xirvanxah і Jordi III de Geòrgia · Veure més »

Kabala

Qabala, Kabala o Gabala (en àzeri: Qəbələ) és la ciutat més antiga de l'Azerbaidjan i la capital del raion de Kabala.

Nou!!: Xirvanxah і Kabala · Veure més »

Karabakh

* Regió del Karabakh o Kara Bagh, territori corresponent al sud-oest de l'actual Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Karabakh · Veure més »

Karatigin

Karatigin o Karategin (Karatakon o Karatekin) és una regió de l'Àsia central al Tadjikistan, creuada pels rius Wakhsh o Surkhab (Kizil Su).

Nou!!: Xirvanxah і Karatigin · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Xirvanxah і Khàzars · Veure més »

Khursan

Khursan fou un antic principat del Caucas que existí sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Xirvanxah і Khursan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Xirvanxah і Khwarizm · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Xirvanxah і Kiptxak · Veure més »

Kur

Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.

Nou!!: Xirvanxah і Kur · Veure més »

Lahidjan

Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Lahidjan · Veure més »

Layzan

Layzan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I a la meitat del.

Nou!!: Xirvanxah і Layzan · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: Xirvanxah і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Maskat

Maskat fou un antic principat del Caucas que existia almenys fins al temps del rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Xirvanxah і Maskat · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Xirvanxah і Massàgetes · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Xirvanxah і Màlik-Xah I · Veure més »

Mihrakan

Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.

Nou!!: Xirvanxah і Mihrakan · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Xirvanxah і Miran Xah · Veure més »

Mugan

Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.

Nou!!: Xirvanxah і Mugan · Veure més »

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.

Nou!!: Xirvanxah і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Xirvanxah і Oghuz · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Xirvanxah і Pèrsia · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Xirvanxah і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qara Yússuf

Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Xirvanxah і Qara Yússuf · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Riu Kura · Veure més »

Russudan de Geòrgia

Russudan fou reina de Geòrgia del 1223 fins al 1245.

Nou!!: Xirvanxah і Russudan de Geòrgia · Veure més »

Shaki

* Shaki (Azerbaidjan), ciutat al nord-oest de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Shaki · Veure més »

Shaki (Azerbaidjan)

miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Nou!!: Xirvanxah і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »

Sidi Ahmad Arlat

Sidi Ahmad Arlat fou un amir i príncep de Xaki, de la tribu i dinastia Arlat, fill i successor de Sidi Ali Arlat probablement el 1398.

Nou!!: Xirvanxah і Sidi Ahmad Arlat · Veure més »

Sidi Ali Arlat

Sidi Ali Arlat (+1398) fou un amir i valí de la tribu mongola dels arlat, que en temps de Tamerlà governava Shaki (Azerbaidjan) i la seva regió.

Nou!!: Xirvanxah і Sidi Ali Arlat · Veure més »

Tabarsaran

Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Xirvanxah і Tabarsaran · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Xirvanxah і Tabriz · Veure més »

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Xirvanxah і Tahmasp I · Veure més »

Takhi-i-Hulagu

Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.

Nou!!: Xirvanxah і Takhi-i-Hulagu · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xirvanxah і Uthman ibn Affan · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Xirvanxah і Uways ibn Hasan · Veure més »

Vassili Vladímirovitx Bartold

Vassili Vladímirovitx Bartold, Васи́лий Влади́мирович Барто́льд, (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.

Nou!!: Xirvanxah і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »

Xaïkh Djunayd

Xaykh Junayd ibn Ibrahim (? - 4 de març de 1460) fou el quart xeic safàvida, successor del seu pare Ibrahim com a líder de l'organització a Ardabil el 1447/1448.

Nou!!: Xirvanxah і Xaïkh Djunayd · Veure més »

Xaïkh Haydar

Xaïkh Haydar fou el cinquè xaïkh safàvida, fill de Shaykh Djunayd i de Khalidja Begum (que era germana de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan).

Nou!!: Xirvanxah і Xaïkh Haydar · Veure més »

Xaikh Ibrahim

Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.

Nou!!: Xirvanxah і Xaikh Ibrahim · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Xirvanxah і Xirvan · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Xirvanxah і Xirvanxah · Veure més »

1045

El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Xirvanxah і 1045 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Xirvanxah і 1387 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Xirvanxah і 1405 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Derbèndides, Kasrànida, Kesrànides, Shirvanshah, Shirvanshahs, Shirwanshah, Xirvanxahs, Yazídida, Yazídides.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »