16 les relacions: Bec, Dinodontosaure, Dinosaures, Dolichuranus, Família (biologia), Gènere (biologia), Ischigualastia jenseni, Kannemeyeria, Placerias hesternus, Rèptils, Sinàpsids, Sinokannemeyeria, Teràpsids, Terra, Triàsic, Ullal.
Bec
El bec és una estructura anatòmica externa còrnia dels ocells que —a més de permetre’ls menjar— fan servir per endreçar-se, manipular objectes, matar preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar les cries.
Nou!!: Kannemeyèrids і Bec · Veure més »
Dinodontosaure
Els dinodontosaures (Dinodontosaurus) són un gènere extint de sinàpsids de la família dels kannemeyèrids que visqueren durant el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és Sud-amèrica.
Nou!!: Kannemeyèrids і Dinodontosaure · Veure més »
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Nou!!: Kannemeyèrids і Dinosaures · Veure més »
Dolichuranus
Dolichuranus és un gènere de teràpsids dicinodonts que visqueren al Triàsic mitjà en allò que avui en dia és Àfrica.
Nou!!: Kannemeyèrids і Dolichuranus · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Kannemeyèrids і Família (biologia) · Veure més »
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Nou!!: Kannemeyèrids і Gènere (biologia) · Veure més »
Ischigualastia jenseni
Ischigualastia jenseni és una espècie de dicinodont que va viure al Carnià del Triàsic superior.
Nou!!: Kannemeyèrids і Ischigualastia jenseni · Veure més »
Kannemeyeria
Kannemeyeria és un gènere de gran dicinodont, un dels primers representants de la família dels kannemeyèrids i un dels primers grans herbívors del Triàsic.
Nou!!: Kannemeyèrids і Kannemeyeria · Veure més »
Placerias hesternus
Placerias hesternus és una espècie de dicinodont que visqué durant els estatges Carnià i el Norià, fa aproximadament 210–240 milions d'anys, en el període Triàsic.
Nou!!: Kannemeyèrids і Placerias hesternus · Veure més »
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.
Nou!!: Kannemeyèrids і Rèptils · Veure més »
Sinàpsids
Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escatós Els sinàpsids (Synapsida, gr. 'arc fusionat'),, coneguts de vegades pel nom informal de Pan-Mammalia i tradicionalment per la denominació errònia de rèptils mamiferoides, són un clade de vertebrats amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la finestra temporal, darrere de cada ull.
Nou!!: Kannemeyèrids і Sinàpsids · Veure més »
Sinokannemeyeria
Sinokannemeyeria és un gènere de sinàpsids extints de la família dels kannemeyèrids que visqueren durant el Triàsic mitjà en allò que avui en dia és la província xinesa de Shanxi.
Nou!!: Kannemeyèrids і Sinokannemeyeria · Veure més »
Teràpsids
Els teràpsids (Therapsida) són un ordre de sinàpsids.
Nou!!: Kannemeyèrids і Teràpsids · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Kannemeyèrids і Terra · Veure més »
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Kannemeyèrids і Triàsic · Veure més »
Ullal
Un ullal, dent ullal o clau és una dent extremadament llarga de certs mamífers que sobresurt quan la boca és tancada.
Nou!!: Kannemeyèrids і Ullal · Veure més »