Accés més ràpid que el navegador!
100 les relacions: Aixurdan III, Aixuretililani, Aixurubal·lit II, Amel-Marduk, Arameu, Arameus, Assarhaddon, Assíria, Assur, Assurbanipal, Babilònia, Babilònia (ciutat), Baltasar, Bíblia, Bel-ibni, Bit Yakin, Canaan, Cananeus, Captiveri babiloni, Carquemix, Centre Termolúdic Caldea, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Cir II el Gran, Circa, Damasc, Dècada del 530 aC, Dècada del 700 aC, Dilmun, Elam, Eriba-Marduk, Escites, Estrabó, Etemenanki, Eufrates, Fenícia, Habacuc, Harran, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Neoassiri, Isaïes (profeta), Jeconies, Jerusalem, Jordània, Kandalanu, Khaldi, Labashi-Marduk, Llengües semítiques, Llibre d'Isaïes, ..., Llibre de Daniel, Llibre de Jeremies, Llista dels reis de Babilònia, Marduk-Apal-Iddina II, Marduk-apla-usur, Marduk-bel-zeri, Marduk-zakir-shumi I, Marduk-zakir-shumi II, Medes, Mesopotàmia, Nabònides, Nabonassar, Nabopolassar, Nabu-mukin-zeri, Nabu-nadin-zeri, Nabu-shuma-ishkun, Nabu-shuma-ukin II, Nabucodonosor II, Nínive, Necó II, Nergal-ushezib, Neriglissar, Nimrud, Ninurta-kudurri-usur I, Nippur, País de la Mar, Pèrsia, Perses, Regne d'Israel, Regne de Judà, Sagartis, Salmanassar III, Salmanassar IV, Salmanassar V, Samarra, Sargon II, Sennàquerib, Septuaginta, Sidó, Sinxarixkun, Suteus, Teglatfalassar II, Teglatfalassar III, Temple de Salomó, Tigris, Tir, Tribus d'Israel, Ur, Urartu, Zigurat. Ampliar l'índex (50 més) »
Aixurdan III
Aixurdan III o Aššurdān III va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Caldea і Aixurdan III · Veure més »
Aixuretililani
Aixuretililani o Aixur-etil-ilani (nom complet Aixur-etil-ili-ukinni) fou rei d'Assíria vers (630 aC - 627 aC).
Nou!!: Caldea і Aixuretililani · Veure més »
Aixurubal·lit II
Aixurubal·lit II (Aššur-uballiṭ II) fou el darrer rei d'Assíria del 612 al 609 aC regnant amb capital a Haran.
Nou!!: Caldea і Aixurubal·lit II · Veure més »
Amel-Marduk
o també Awil-Marduk o Evil-Merodach va ser el tercer rei de la Dinastia Neobabilònica o Caldea que va regnar a Babilònia entre els anys 562 aC i 560 aC.
Nou!!: Caldea і Amel-Marduk · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Caldea і Arameu · Veure més »
Arameus
Els arameus o siríacs van ser i són un poble semita en un principi nòmada que vivia a Mesopotàmia i a Llevant.
Nou!!: Caldea і Arameus · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Caldea і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Caldea і Assíria · Veure més »
Assur
Assur fou l'antiga capital d'Assíria i la que va donar nom al seu poble.
Nou!!: Caldea і Assur · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Caldea і Assurbanipal · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Caldea і Babilònia · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Caldea і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Baltasar
Baltasar (en hebreu bíblic בלשאצר; en accadi: Bel-Sarra-usur; en grec: Balthazar, que significa "protegeix la seva vida", o, possiblement, " Bel protegir el rei"; 539 aC) va ser corregent de Babilònia.
Nou!!: Caldea і Baltasar · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Caldea і Bíblia · Veure més »
Bel-ibni
Bel-ibni va ser rei de Babilònia entre els anys 703 aC i 700 aC.
Nou!!: Caldea і Bel-ibni · Veure més »
Bit Yakin
Bit Yakin fou un principat caldeu (arameu) a la part sud de Babilònia, just a la costa del golf Pèrsic.
Nou!!: Caldea і Bit Yakin · Veure més »
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Nou!!: Caldea і Canaan · Veure més »
Cananeus
Els cananeus són els habitants de Canaan.
Nou!!: Caldea і Cananeus · Veure més »
Captiveri babiloni
Es coneix amb el nom de Captiveri de Babilònia o Captivitat de Babilònia al període del abans de Crist, en què bona part del poble jueu va ser forçat a desplaçar-se des Regne de Judà fins a la capital de l'imperi de Nabucodonosor II.
Nou!!: Caldea і Captiveri babiloni · Veure més »
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Nou!!: Caldea і Carquemix · Veure més »
Centre Termolúdic Caldea
El Centre Termolúdic Caldea, conegut popularment com a Caldea, és un centre situat a la parròquia d'Escaldes-Engordany del Principat d'Andorra.
Nou!!: Caldea і Centre Termolúdic Caldea · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Caldea і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Nou!!: Caldea і Cimmeris · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Caldea і Cir II el Gran · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Caldea і Circa · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Caldea і Damasc · Veure més »
Dècada del 530 aC
Sense descripció.
Nou!!: Caldea і Dècada del 530 aC · Veure més »
Dècada del 700 aC
Sense descripció.
Nou!!: Caldea і Dècada del 700 aC · Veure més »
Dilmun
Dilmun fou el nom que donaren els accadis a la regió d'al-Hassà, costa aràbiga entre Kuwait i Bahrain.
Nou!!: Caldea і Dilmun · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Caldea і Elam · Veure més »
Eriba-Marduk
Eriba-Marduk va ser rei de Babilònia possiblement entre els anys 769 aC i 761 aC.
Nou!!: Caldea і Eriba-Marduk · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Caldea і Escites · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Caldea і Estrabó · Veure més »
Etemenanki
Etemenanki (El temple de la creació del cel i de la terra) era el nom d'un ziggurat dedicat a Marduk a la ciutat de Babilònia construït al per la dinastia Caldea.
Nou!!: Caldea і Etemenanki · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Caldea і Eufrates · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Caldea і Fenícia · Veure més »
Habacuc
Habacuc (חֲבַקּוּק segurament de l'arrel חבק, habaq "abraçada") és el nom d'un profeta hebreu i del llibre de la Bíblia l'autoria del qual se li atribueix i que, segons els experts, es va escriure prop de l'any 612 aC, ja que es refereix al sorgiment dels caldeus com a potència internacional, la qual cosa es relaciona amb la caiguda de Nínive i la fi del poder d'Assíria.
Nou!!: Caldea і Habacuc · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Caldea і Harran · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Caldea і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Caldea і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Neoassiri
LImperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.
Nou!!: Caldea і Imperi Neoassiri · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Caldea і Isaïes (profeta) · Veure més »
Jeconies
Segons la Bíblia, Jeconies (en hebreu יְכָנְיָה) va ser el dinovè rei de Judà.
Nou!!: Caldea і Jeconies · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Caldea і Jerusalem · Veure més »
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Caldea і Jordània · Veure més »
Kandalanu
va ser l'últim rei de la X Dinastia de Babilònia.
Nou!!: Caldea і Kandalanu · Veure més »
Khaldi
Khaldi (Ḫaldi) fou una de les tres deïtats principals d'Urartu.
Nou!!: Caldea і Khaldi · Veure més »
Labashi-Marduk
Labashi-Marduk o Lābāši-Marduk va ser rei de Babilònia l'any 556 aC.
Nou!!: Caldea і Labashi-Marduk · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Caldea і Llengües semítiques · Veure més »
Llibre d'Isaïes
El llibre d'Isaïes és un llibre de la Bíblia, concretament de l'Antic Testament, que s'inclou dins els anomenats Llibres profètics.
Nou!!: Caldea і Llibre d'Isaïes · Veure més »
Llibre de Daniel
El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.
Nou!!: Caldea і Llibre de Daniel · Veure més »
Llibre de Jeremies
El llibre de Jeremies és el segon llibre profètic de la Bíblia.
Nou!!: Caldea і Llibre de Jeremies · Veure més »
Llista dels reis de Babilònia
Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.
Nou!!: Caldea і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »
Marduk-Apal-Iddina II
Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.
Nou!!: Caldea і Marduk-Apal-Iddina II · Veure més »
Marduk-apla-usur
Marduk-apla-usur va ser un cabdill d'una tribu dels caldeus al que va ser rei de Babilònia després de Marduk-bel-zeri, possiblement entre els anys 780 aC i 769 aC aproximadament.
Nou!!: Caldea і Marduk-apla-usur · Veure més »
Marduk-bel-zeri
Marduk-bel-zeri va ser rei de Babilònia entre els anys 790 aC i 780 aC aproximadament, durant el període de turbulències que hi va haver després de les invasions del rei d'Assíria Xamxi-Adad V. Se l'anomena a la Llista sincrònica de reis i a la Llista dels reis de Babilònia, i se'l situa cap als inicis del.
Nou!!: Caldea і Marduk-bel-zeri · Veure més »
Marduk-zakir-shumi I
Marduk-zakir-shumi I o Marduk-zakir-šumi I va ser un rei de Babilònia, de la IX Dinastia o de l'anomenada Dinastia E, segons la Llista dels reis de Babilònia, que va regnar des de l'any 855 aC al 819 aC.
Nou!!: Caldea і Marduk-zakir-shumi I · Veure més »
Marduk-zakir-shumi II
Marduk-zakir-shumi II o Marduk-zakir-šumi II va ser rei de Babilònia durant un període curt de l'any 703 aC.
Nou!!: Caldea і Marduk-zakir-shumi II · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Caldea і Medes · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Caldea і Mesopotàmia · Veure més »
Nabònides
Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.
Nou!!: Caldea і Nabònides · Veure més »
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Nou!!: Caldea і Nabonassar · Veure més »
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Nou!!: Caldea і Nabopolassar · Veure més »
Nabu-mukin-zeri
Nabu-mukin-zeri o Nabû-mukin-zēri va ser rei de Babilònia dels anys 732 aC al 729 aC.
Nou!!: Caldea і Nabu-mukin-zeri · Veure més »
Nabu-nadin-zeri
Nabu-nadin-zeri o Nabû-nādìn-zēri (el nom complet només es troba a la llista A de la Llista dels reis de Babilònia, i Na-di-nu o Na-din a la Crònica sobre els regnes des de Nabû-Nasir (Nabonassar) a Šamaš-šuma-ukin) va ser rei de Babilònia de l'any 734 aC al 732 aC.
Nou!!: Caldea і Nabu-nadin-zeri · Veure més »
Nabu-shuma-ishkun
Nabu-shuma-ishkun o Nabû-šuma-iškun va ser rei de Babilònia probablement de l'any 761 aC al 748 aC.
Nou!!: Caldea і Nabu-shuma-ishkun · Veure més »
Nabu-shuma-ukin II
Nabu-shuma-ukin II o Nabû-šuma-ukîn II va ser un usurpador i breument rei de Babilònia durant un mes a l'any 732 aC, abans de ser enderrocat pel seu successor Nabu-mukin-zeri.
Nou!!: Caldea і Nabu-shuma-ukin II · Veure més »
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Nou!!: Caldea і Nabucodonosor II · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Caldea і Nínive · Veure més »
Necó II
Estela de Nekao II, dedicada a Isis i Osiris. Museu del Louvre Uahemibra Nekau o Nekao II fou un faraó de la dinastia XXVI que governà a l'antic Egipte del 610 al 595 aC.
Nou!!: Caldea і Necó II · Veure més »
Nergal-ushezib
Nergal-ushezib o Nergal-ušēzib va ser rei de Babilònia de l'any 694 aC al 693 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Caldea і Nergal-ushezib · Veure més »
Neriglissar
o també Nergal-šar-uṣur va ser el quart rei de Babilònia de l'anomenada Dinastia Caldea entre els anys 560 aC i 556 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Caldea і Neriglissar · Veure més »
Nimrud
Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin.
Nou!!: Caldea і Nimrud · Veure més »
Ninurta-kudurri-usur I
Ninurta-kudurri-usur I va ser el segon rei de la VI dinastia de Babilònia o Dinastia Bazi segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Caldea і Ninurta-kudurri-usur I · Veure més »
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Nou!!: Caldea і Nippur · Veure més »
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Nou!!: Caldea і País de la Mar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Caldea і Pèrsia · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Caldea і Perses · Veure més »
Regne d'Israel
Segons la Bíblia i les religions abrahàmiques, el Regne d'Israel (en hebreu, מַמְלֶכֶת יִשְׂרָאֵל, Mamlékhet Yisra'el) va ser el regne proclamat pels israelites quan les tribus van demanar al jutge Samuel que designés un rei.
Nou!!: Caldea і Regne d'Israel · Veure més »
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Nou!!: Caldea і Regne de Judà · Veure més »
Sagartis
Els sagartis (llatí: sagartii, elamita Aš-šá-kar-ti-ia, babiloni kurSa-ga-ar-ta-a-a, grec sagartía, sagártioi) foren un poble un poble nòmada indoari establert durant el primer mil·lenni abans de Crist a la regió que del nom d'aquest pobla va ser anomenada Sagàrtia, i fou després una de les satrapies perses aquemènides, la XIV.
Nou!!: Caldea і Sagartis · Veure més »
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Nou!!: Caldea і Salmanassar III · Veure més »
Salmanassar IV
Salmanassar IV o Salmānu-ašarēd IV va ser rei d'Assíria del 783 al 773 aC.
Nou!!: Caldea і Salmanassar IV · Veure més »
Salmanassar V
Salmanassar V (millor: Salmanàssar) (en accadi: Šulmanu-ašarid, en hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec antic: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) va ser rei d'Assíria del 727 aC al 722 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Caldea і Salmanassar V · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Caldea і Samarra · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Caldea і Sargon II · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Caldea і Sennàquerib · Veure més »
Septuaginta
Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).
Nou!!: Caldea і Septuaginta · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Caldea і Sidó · Veure més »
Sinxarixkun
Sinxarixkun (Sin-xar-ixkun) fou rei de Babilònia (vers 627 i/o 626 aC) i d'Assíria (626 a 612 aC) que seria el rei Saràkos (Saracus) de l'historiador Berós.
Nou!!: Caldea і Sinxarixkun · Veure més »
Suteus
Els suteus van ser un grup nòmada possiblement d'origen semita que vivia en tendes al desert de Síria, prop de l'Eufrates des d'on van emigrar a diversos llocs.
Nou!!: Caldea і Suteus · Veure més »
Teglatfalassar II
Teglatfalassar II o també Tiglath-Pilèser II, i en accadi Tukulti-apil-Ešarra II va ser rei d'Assíria potser entre l'any 967 aC i el 935 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Caldea і Teglatfalassar II · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Caldea і Teglatfalassar III · Veure més »
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Nou!!: Caldea і Temple de Salomó · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Caldea і Tigris · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Caldea і Tir · Veure més »
Tribus d'Israel
Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.
Nou!!: Caldea і Tribus d'Israel · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Caldea і Ur · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Caldea і Urartu · Veure més »
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
Nou!!: Caldea і Zigurat · Veure més »
