Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Júpiter (planeta)

Índex Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

135 les relacions: Aigua, Aminoàcid, Amoníac, Anticicló, Aplatament, Asteroide, Asteroide troià de Júpiter, Atmosfera, Aurora polar, Àcid sulfhídric, Bar (unitat), Baricentre, Cal·listo (satèl·lit), Cambridge University Press, Camp magnètic, Carboni, Cassini-Huygens, Cel, Cel nocturn, Cinturó d'asteroides, Cometa Shoemaker-Levy 9, Deuteri, Diàmetre, Equador celeste, Estel, Età, Europa (satèl·lit), Experiment de Miller i Urey, Fòsfor, Flux turbulent, Força de marea, Formació estel·lar, Fosfà, Fotosíntesi, Fotosfera, Galileo (sonda), Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gegant gasós, Gran bombardeig tardà, Gran conjunció, Gran Taca Vermella, Gravetat, HD 209458 b, Heli, Hidrogen, Hidrogensulfur d'amoni, Ilíada, Impacte astronòmic, Impactes de l'SL9, ..., Impactes sobre Júpiter, Io (satèl·lit), Júpiter (mitologia), Latitud, Llacuna de Kirkwood, Lluna, Magnetosfera, Magnitud aparent, Mart (planeta), Massa, Massa joviana, Massa solar, Max Wolf, Mercuri (planeta), Metà, Meteorologia, Mitologia grega, Mitologia romana, Model heliocèntric, Nana marró, Nana roja, NASA, Neó, Nebulosa solar, Numeració romana, Ona de xoc, Oxigen, Paral·lel, Pascal (unitat), Peixos, Període de rotació, Període orbital, Pioneer 10, Pioneer 11, Pla orbital, Planeta, Planeta extrasolar, Planetesimal, Plàncton, Pou de gravetat, Prehistòria, Pressió atmosfèrica, Procés adiabàtic, Programa Voyager, Punt de Lagrange, Quilòmetre, Radi (geometria), Radi solar, Radiació solar, Robert Hooke, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Semieix major, Sistema d'estrelles, Sistema solar, Sofre, Sol, Sonda espacial, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Teoria geocèntrica, Terra, Unitat astronòmica, Vent solar, Venus (planeta), Vida extraterrestre, Volcà, Volum, Voyager 1, Zeus, (588) Aquil·les, (624) Hèctor, 16 de juliol, 1610, 1906, 1953, 1976, 1979, 1994, 1995, 2000, 22 de juliol. Ampliar l'índex (85 més) »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Aigua · Veure més »

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Aminoàcid · Veure més »

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Amoníac · Veure més »

Anticicló

Anàlisi de superfície als Estats Units del 21 d'octubre de 2006. Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Anticicló · Veure més »

Aplatament

L'aplatament d'un esferoide oblat és l'"aixafament" del pol geogràfic, en direcció a l'equador.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Aplatament · Veure més »

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Asteroide · Veure més »

Asteroide troià de Júpiter

camp troià, per darrere de Júpiter en la seva òrbita Els troians de Júpiter, comunament anomenats ''asteroides troians'' o simplement troians, són un gran grup d'asteroides que comparteixen l'òrbita del planeta Júpiter al voltant del Sol.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Asteroide troià de Júpiter · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Atmosfera · Veure més »

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Aurora polar · Veure més »

Àcid sulfhídric

Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Àcid sulfhídric · Veure més »

Bar (unitat)

Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Bar (unitat) · Veure més »

Baricentre

El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Baricentre · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Cambridge University Press · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Camp magnètic · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Carboni · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Cassini-Huygens · Veure més »

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Cel · Veure més »

Cel nocturn

La Lluna és el cos celeste més vist al ''' cel nocturn '''. El cel nocturn és l'aparença del cel durant la nit.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Cel nocturn · Veure més »

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Cinturó d'asteroides · Veure més »

Cometa Shoemaker-Levy 9

El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Cometa Shoemaker-Levy 9 · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Deuteri · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Diàmetre · Veure més »

Equador celeste

L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Equador celeste · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Estel · Veure més »

Età

Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Età · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Experiment de Miller i Urey

L'experiment de Miller i Urey Lexperiment de Miller i Urey era un experiment que simulava les condicions hipotètiques en què es creia que eren presents en l'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra, i que es van provar perquè ocorreguessin els orígens químics de la vida (abiogènesi).

Nou!!: Júpiter (planeta) і Experiment de Miller i Urey · Veure més »

Fòsfor

El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Fòsfor · Veure més »

Flux turbulent

Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Flux turbulent · Veure més »

Força de marea

Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Força de marea · Veure més »

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Formació estel·lar · Veure més »

Fosfà

El fosfà, abans conegut com a fosfina, fosfamina o fosfur d'hidrogen, és un compost binari de fòsfor i hidrogen la qual fórmula química és PH3.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Fosfà · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Fotosíntesi · Veure més »

Fotosfera

La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Fotosfera · Veure més »

Galileo (sonda)

La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Galileo (sonda) · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Galileo Galilei · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Gegant gasós · Veure més »

Gran bombardeig tardà

Concepció artística del possible bombardeig tardà El gran bombardeig tardà (també conegut com a cataclisme lunar, darrer bombardeig intens o LHB (late heavy bombardment) és un període, fa uns 3.800-4.100 milions d'anys, en el qual la Lluna i altres cossos tel·lúrics del sistema solar interior van patir freqüents impactes molt violents de grans asteroides. Aquest període és el causant de la major part dels cràters que actualment s'observen tant en la Lluna com a Mercuri. El terme darrer només faria referència al fet que es va produir després del període d'acreció, quan la Terra i altres cossos es varen formar i guanyaren la major part de la seva matèria, un període de la història de la Terra comparativament recent.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Gran bombardeig tardà · Veure més »

Gran conjunció

Júpiter i Saturn 5 dies abans de la gran conjunció de 2020. A la fotografia, feta des de l'hemisferi sud, s'hi observa també la Lluna creixent. La gran conjunció és una conjunció de Júpiter i Saturn, moment en el qual aquests dos planetes apareixen molt propers al cel terrestre.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Gran conjunció · Veure més »

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Gran Taca Vermella · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Gravetat · Veure més »

HD 209458 b

HD 209458 b (tot i que a vegades anomenat no oficialment Osiris) és un planeta extrasolar que orbita HD 209458 en la constel·lació de Pegàs, a 150 anys llum de la Terra.

Nou!!: Júpiter (planeta) і HD 209458 b · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Heli · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Hidrogen · Veure més »

Hidrogensulfur d'amoni

Estructura Ió hidrogensulfur L'hidrogensulfur d'amoni és un compost químic amb la fórmula química (NH₄)SH.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Hidrogensulfur d'amoni · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Ilíada · Veure més »

Impacte astronòmic

Recreació artística d'un impacte astronòmic. La col·lisió entre la Terra i un asteroide de pocs quilòmetres de diàmetre podria alliberar tanta energia com milions d'armes nuclears, una rere l'altra Un impacte astronòmic és la col·lisió d'un gran meteorit, asteroide, cometa, o d'un altre objecte celeste amb la Terra o amb un altre planeta.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Impacte astronòmic · Veure més »

Impactes de l'SL9

Des del dia 16 de juliol al 22 de juliol de 1994 20 fragments del cometa Shoemaker-Levy 9 van xocar amb el planeta Júpiter col·lisió entre dos cossos del sistema solar que no havia sigut mai observada.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Impactes de l'SL9 · Veure més »

Impactes sobre Júpiter

Júpiter) Els impactes sobre Júpiter són les col·lisions d'objectes celestes, asteroides o cometes, amb el planeta Júpiter.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Impactes sobre Júpiter · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Io (satèl·lit) · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Latitud · Veure més »

Llacuna de Kirkwood

Buits de Kirkwood: Histograma de la distribució d'asteroides amb la distància al Sol Relació entre les ressonàncies orbitals de Júpiter i les distàncies al Sol de les llacunes de Kirkwood. Les llacunes de Kirkwood o buits de Kirkwood són zones del cinturó d'asteroides en què la densitat d'asteroides es veu notablement reduïda respecte a la mitjana del cinturó.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Llacuna de Kirkwood · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Lluna · Veure més »

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Magnetosfera · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Magnitud aparent · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Mart (planeta) · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Massa · Veure més »

Massa joviana

Mides relatives del planeta Júpiter i les nanes marrons Gliese 229B i Teide 1 La massa joviana o massa de Júpiter (MJ o MJUP), és una unitat de massa equivalent a la massa total del planeta Júpiter (1,8986×1027 kg, o 317,83 masses terrestres; 1 massa terrestre equival a 0,00315 masses jovianes).

Nou!!: Júpiter (planeta) і Massa joviana · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Massa solar · Veure més »

Max Wolf

Maximilian Franz Joseph Cornelius Wolf (Heidelberg, 21 de juny de 1863 - 3 d'octubre de 1932) va ser un astrònom alemany.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Max Wolf · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Mercuri (planeta) · Veure més »

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Metà · Veure més »

Meteorologia

Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Meteorologia · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Mitologia romana · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Model heliocèntric · Veure més »

Nana marró

Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'⁣hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Nana marró · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Nana roja · Veure més »

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Nou!!: Júpiter (planeta) і NASA · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Neó · Veure més »

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Nebulosa solar · Veure més »

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Numeració romana · Veure més »

Ona de xoc

En mecànica de fluids una ona de xoc és una ona de pressió forta que produeix diferències de pressió extremes a través d'explosions o altres fenòmens.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Ona de xoc · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Oxigen · Veure més »

Paral·lel

Els paral·lels són unes línies imaginàries paral·leles entre elles que donen la volta a la terra i són perpendiculars a l'eix de gir de la Terra.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Paral·lel · Veure més »

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Pascal (unitat) · Veure més »

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Peixos · Veure més »

Període de rotació

En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).

Nou!!: Júpiter (planeta) і Període de rotació · Veure més »

Període orbital

El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Període orbital · Veure més »

Pioneer 10

La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Pioneer 10 · Veure més »

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Pioneer 11 · Veure més »

Pla orbital

Dels elements orbitals, el pla orbital es representa com a '''P1'''. El pla orbital d'un objecte orbitant al voltant d'un altre és el pla geomètric en el qual està continguda l'òrbita.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Pla orbital · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Planeta · Veure més »

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Planeta extrasolar · Veure més »

Planetesimal

Els planetesimals són objectes sòlids que possiblement existeixen en els discs protoplanetaris i en els discs de roques.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Planetesimal · Veure més »

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Plàncton · Veure més »

Pou de gravetat

Un pou de gravetat és un model conceptual del camp gravitacional que envolta un cos a l'espai – com més massiu sigui el cos, més profund i més extens és la gravetat associada.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Pou de gravetat · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Prehistòria · Veure més »

Pressió atmosfèrica

Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Pressió atmosfèrica · Veure més »

Procés adiabàtic

Gràfica d'un procés adiabàtic en funció de la pressió ''p'' i el volum ''V''. L'àrea groga és el treball associat al canvi entre els punts A i BUn procés adiabàtic és aquell en el qual el sistema (generalment, un fluid que realitza un treball) no intercanvia calor amb el seu entorn.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Procés adiabàtic · Veure més »

Programa Voyager

Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Programa Voyager · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Punt de Lagrange · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Quilòmetre · Veure més »

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Radi (geometria) · Veure més »

Radi solar

El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Radi solar · Veure més »

Radiació solar

Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Radiació solar · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Robert Hooke · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Satèl·lits galileans · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Saturn (planeta) · Veure més »

Semieix major

El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Semieix major · Veure més »

Sistema d'estrelles

Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Sistema d'estrelles · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Sistema solar · Veure més »

Sofre

El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Sofre · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Sol · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Sonda espacial · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Telescopi · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Teoria geocèntrica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Terra · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Unitat astronòmica · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Venus (planeta) · Veure més »

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Vida extraterrestre · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Volcà · Veure més »

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Volum · Veure més »

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Voyager 1 · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Júpiter (planeta) і Zeus · Veure més »

(588) Aquil·les

(588) Aquil·les és un asteroide descobert el 22 de febrer de 1906, per l'astrònom alemany Max Wolf.

Nou!!: Júpiter (planeta) і (588) Aquil·les · Veure més »

(624) Hèctor

624 Hèctor és el troià de Júpiter més gran.

Nou!!: Júpiter (planeta) і (624) Hèctor · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 16 de juliol · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 1610 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 1906 · Veure més »

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 1953 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 1976 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 1979 · Veure més »

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 1994 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 1995 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 2000 · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Júpiter (planeta) і 22 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Planeta Júpiter, Sol 5.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »