Accés més ràpid que el navegador!
100 les relacions: Alamans, Alexandre el Gran, Algernon Charles Swinburne, Ammià Marcel·lí, Antiga Atenes, Antioquia de l'Orontes, Aquileia, August (títol), Basili de Cesarea, Basilina, Batalla d'Argentorat, Batalla de Ctesifont, Bíblia, Cambridge University Press, Cèsar (títol), Ciril d'Alexandria, Colònia (Alemanya), Constanci Gal, Constanci I Clor, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corrupció, Cristianisme, Dècada del 350, Dogma, Duodecimum, Efes, El Caire, Emperador romà, Encyclopædia Iranica, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Copta, Eunapi, Eusebi de Nicomèdia, Filòsof, Flàvia Maximiana Teodora, Gàl·lia, Gore Vidal, Grec antic, Gregori de Nissa, Henrik Ibsen, Heretgia, Homer, Ilíada, Imperi Persa, Imperi Romà, Incursió, Jerusalem, Jesús de Natzaret, ..., Joan Zonaràs, Juli Constantí, Libani, Limes Germanicus, Lugdúnum, Macellum, Magnenci, Mardoni, Milà, Mitraisme, Mopsuèstia, Neoplatonisme, Nicomèdia, Osprey Publishing, Paganisme, Panegíric, Pèrgam, Pèrsia, Període hel·lenístic, Pitàgores, Plató, Pontífex Màxim, Rècia, Religió a l'antiga Roma, Rin, Routledge, Sòcrates Escolàstic, Sens, Tars (Turquia), Teúrgia, Temple de Salomó, Teodoret de Cir, Vil·la romana, 1866, 1964, 2002, 26 de juny, 3 de novembre, 331, 332, 337, 351, 354, 356, 357, 359, 360, 361, 362, 363. Ampliar l'índex (50 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Alamans · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Alexandre el Gran · Veure més »
Algernon Charles Swinburne
Algernon Charles Swinburne, pintat per William Bell Scott. Algernon Charles Swinburne (Londres, 5 d'abril de 1837 – Londres, 10 d'abril de 1909) va ser un poeta anglès de l'època victoriana.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Algernon Charles Swinburne · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Antiga Atenes · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Aquileia · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Julià l'Apòstata і August (títol) · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Basili de Cesarea · Veure més »
Basilina
Basilina, en llatí Basilina, fou la mare de Julià l'Apòstata, i segona esposa de Juli Constanci, germà de Constantí el Gran.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Basilina · Veure més »
Batalla d'Argentorat
La batalla d'Argentorat, coneguda igualment com a batalla d'Estrasburg, fou un enfrontament que es produí el 357 entre l'exèrcit romà d'Occident, encapçalat pel cèsar Julià, i diversos grups d'alamans, comandats pel capitost Gundomar.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Batalla d'Argentorat · Veure més »
Batalla de Ctesifont
La batalla de Ctesifont és el nom de la batalla que va tenir lloc el 29 de maig de 363 als afores de la capital persa, Ctesifont, entre els exèrcits de l'Imperi Romà comandats pel seu ''Dominus et Imperator'' Flavi Claudi Julià ''l'Apòstata'' i les de l'Imperi persa dirigides pel general Merena.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Batalla de Ctesifont · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Bíblia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Cambridge University Press · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Cèsar (títol) · Veure més »
Ciril d'Alexandria
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) va ser el patriarca d'Alexandria del 412 al 444.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Ciril d'Alexandria · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Constanci Gal · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Constanci I Clor · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Constantinoble · Veure més »
Corrupció
l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Corrupció · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Cristianisme · Veure més »
Dècada del 350
Sense descripció.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Dècada del 350 · Veure més »
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Dogma · Veure més »
Duodecimum
Duodecimum fou el teatre d'una batalla entre els romans i el rebel Sacrovir.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Duodecimum · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Efes · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Julià l'Apòstata і El Caire · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Emperador romà · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Església Ortodoxa · Veure més »
Església Ortodoxa Copta
Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Església Ortodoxa Copta · Veure més »
Eunapi
Eunapi (en llatí Eunapius, en grec Εὐνάριος) va ser un sofista i historiador grec que va néixer a Sardes l'any 347 i va viure fins al regnat de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Eunapi · Veure més »
Eusebi de Nicomèdia
Eusebi de Nicomèdia (? - Constantinoble, 341) va ser bisbe de Nicomèdia al.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Eusebi de Nicomèdia · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Filòsof · Veure més »
Flàvia Maximiana Teodora
Flàvia Maximiana Teodora (en llatí Flavia Maximiana Theodora) coneguda també com a Teodora, va ser una emperadriu romana, considerada fillastra de l'emperador Maximià quan aquest es va casar amb Galèria Valèria Eutròpia, que havia tingut a Teodora amb un primer marit.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Flàvia Maximiana Teodora · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Gàl·lia · Veure més »
Gore Vidal
Eugene Luther Gore Vidal, més conegut com a Gore Vidal, (West Point, Nova York, 3 d'octubre de 1925 - Hollywood Hills, Califòrnia, 31 de juliol de 2012) fou un escriptor estatunidenc.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Gore Vidal · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Grec antic · Veure més »
Gregori de Nissa
Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Gregori de Nissa · Veure més »
Henrik Ibsen
'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Henrik Ibsen · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Heretgia · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Homer · Veure més »
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Ilíada · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Imperi Romà · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Incursió · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Jerusalem · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Julià l'Apòstata і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Joan Zonaràs · Veure més »
Juli Constantí
Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Juli Constantí · Veure més »
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Libani · Veure més »
Limes Germanicus
El Limes Germanicus (en llatí, que es pot traduir com 'frontera germànica') era una important línia de frontera (limes) amb forts que separaven les províncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Romà i les tribus germàniques insubmises, des de l'any 83 fins al 260.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Limes Germanicus · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Lugdúnum · Veure més »
Macellum
Un macellum (plural: macella) és un mercat cobert a l'antiga Roma; en aquest es venien, principalment, provisions (especialment fruita i verdrua).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Macellum · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Magnenci · Veure més »
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Mardoni · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Milà · Veure més »
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Mitraisme · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Mopsuèstia · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Neoplatonisme · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Nicomèdia · Veure més »
Osprey Publishing
Osprey Publishing és una empresa editorial britànica amb seu a Oxford especialitzada en història militar fundada el 1968.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Osprey Publishing · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Paganisme · Veure més »
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Panegíric · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Pèrgam · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Julià l'Apòstata і Pèrsia · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Període hel·lenístic · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Pitàgores · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Plató · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Pontífex Màxim · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Rècia · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Rin · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Routledge · Veure més »
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Sòcrates Escolàstic · Veure més »
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Sens · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Tars (Turquia) · Veure més »
Teúrgia
Teúrgia (del grec θεουργία) és una pràctica ritual màgico-religiosa de l'Antiga Grècia que té la intenció d'invocar l'acció o evocar la presència d'un o més déus, especialment amb l'objectiu d'unificar-se amb el diví, aconseguir l'henosi i perfeccionar-se un mateix.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Teúrgia · Veure més »
Temple de Salomó
Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Temple de Salomó · Veure més »
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Teodoret de Cir · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Julià l'Apòstata і Vil·la romana · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 1866 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 1964 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 2002 · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 26 de juny · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 3 de novembre · Veure més »
331
Sense descripció.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 331 · Veure més »
332
El 332 (CCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 332 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 337 · Veure més »
351
Sense descripció.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 351 · Veure més »
354
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 354 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 356 · Veure més »
357
Sense descripció.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 357 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 359 · Veure més »
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 360 · Veure més »
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 361 · Veure més »
362
El 362 fou un any de l'edat antiga iniciat en dimarts.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 362 · Veure més »
363
Sense descripció.
Nou!!: Julià l'Apòstata і 363 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emperador Julià, Flavi Claudi Julià, Julià (emperador), Julià el Teúrg, Julià l'apòstata, Julià l’Apòstata.
