23 les relacions: Antífona, Antoni de Pàdua, Assís, Domènec de Guzmán, Església Catòlica Romana, Espira (Alemanya), Família franciscana, Felip II de França, Francesc d'Assís, Gregori IX, Harmonia musical, Himne, Lluís VIII de França, Música litúrgica, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde dels Predicadors, París, Refetor, Rima, Ritme, Universitat de París, 9 de febrer.
Antífona
Pàgina de l'antifonari de León, que conté antífones de la litúrgia mossàrab en notació neumàtica també mossàrab Una antífona (del grec antiphonê, que vol dir «que respon a◄5) és la tornada, sovint breu i habitualment cantada, que es fa abans i després d'un salm, o més rarament, entre les estrofes d'un himne.
Nou!!: Julià d'Espira і Antífona · Veure més »
Antoni de Pàdua
Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.
Nou!!: Julià d'Espira і Antoni de Pàdua · Veure més »
Assís
Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.
Nou!!: Julià d'Espira і Assís · Veure més »
Domènec de Guzmán
Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.
Nou!!: Julià d'Espira і Domènec de Guzmán · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Julià d'Espira і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espira (Alemanya)
Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya.
Nou!!: Julià d'Espira і Espira (Alemanya) · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Julià d'Espira і Família franciscana · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Julià d'Espira і Felip II de França · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Julià d'Espira і Francesc d'Assís · Veure més »
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Nou!!: Julià d'Espira і Gregori IX · Veure més »
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Nou!!: Julià d'Espira і Harmonia musical · Veure més »
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Nou!!: Julià d'Espira і Himne · Veure més »
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Nou!!: Julià d'Espira і Lluís VIII de França · Veure més »
Música litúrgica
La música litúrgica, també anomenada música d'església, és música interpretada a l'església com a part de la litúrgia.
Nou!!: Julià d'Espira і Música litúrgica · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Julià d'Espira і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Nou!!: Julià d'Espira і Orde de Frares Menors Conventuals · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Julià d'Espira і Orde dels Predicadors · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Julià d'Espira і París · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Julià d'Espira і Refetor · Veure més »
Rima
La rima és la concordança parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat a partir de l'última vocal tònica.
Nou!!: Julià d'Espira і Rima · Veure més »
Ritme
El ritme, com un recurs fonamental en la visualitat (del grec ῥυθμός rhythmós, 'qualsevol moviment regular i recurrent', 'simetria'),Liddell, Henry George & Scott, Robert:.
Nou!!: Julià d'Espira і Ritme · Veure més »
Universitat de París
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.
Nou!!: Julià d'Espira і Universitat de París · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Julià d'Espira і 9 de febrer · Veure més »