Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Juli Cèsar

Índex Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

179 les relacions: Ablatiu absolut, Albert Uderzo, Annona, Annona (proveïment d'aliments), Antiga Grècia, Any de traspàs, Aristocràcia, Arles, Ascani, Astèrix, August, Aurèlia (mare de Juli Cèsar), Òstia, Àfrica, Àfrica (província romana), Àsia (província romana), Batalla de Thapsus, Besiers, Bríndisi, Bucilià, Cadis, Calendari julià, Calpúrnia (esposa de Cèsar), Camp de Mart, Campània, Capitoli, Castell Rosselló, Cònsol romà, Còrsega, Còrsega i Sardenya, Cúria, Celibat, Cens de població, Cesarió, Cesària, Ciceró, Cilícia, Cirenaica, Cirurgia, Comentaris de la Guerra Civil, Cornèlia Cinnila, Cornèlia Escipiona Menor, Cras, Creta, Cursus honorum, Denari, Despesa militar, Dictador romà, Dionís, Edil romà, ..., Elecció, Empúries, Emperador romà, Enees, Epilèpsia, Erari, Esclavitud, Falsificació, Fòrum, Festes romanes, Flamen, Forum Iulium, Fundació de Roma, Gai Aureli Cotta III, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Juli Cèsar (pretor), Gai Mari, Gai Mari el Jove, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gens (família), Gens Aurèlia, Gens Júlia, Giulio Cesare, Gneu Papiri Carbó, Gneu Pompeu Magne, Governador romà, Gracs, Gramàtic, Grècia romana, Grec, Guerra civil, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra social, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Homer, Homosexualitat, Ilíada, Il·líria, Il·líria (província romana), Imperator, Itàlia, Júlia (filla de Juli Cèsar), Júpiter (mitologia), Judaisme, Juli Cèsar (obra de teatre), La Farsàlia, Legat (Antiga Roma), Lesbos, Livi Andrònic, Llatí, Llibert, Luci Corneli Cinna, Luci Corneli Sul·la, Lusitània, Macedònia (província romana), Mamerc Emili Lèpid Livià, Manumissió, Marc Aureli Cotta (cònsol), Marc Calpurni Bíbul, Marc Juni Brut tiranicida, Marc Licini Cras Dives I, Mart, Mitilene, Mitridates VI Eupator, Municipi romà, Narbona, Nemausus, Nimes, Nom romà, Nou preuats, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Optimat, Palatí, Panteó egipci, Partit Popular (antiga Roma), Parts, Patrici (classe romana), Patronímic, Plebs, Plutarc de Queronea, Pompeia (esposa de Juli Cèsar), Pont Polemoníac, Pretor, Primer Triumvirat, Proletariat, Propretor, Província romana de Síria, Província romana de Sicília, Pulla, Qüestor, Quios, Regió de Bitínia, República Romana, Roma, Rubicó, Ruscino, Saepta Julia, Samni, Sardenya, Senat romà, Servei militar, Sesterci, Sicari, Sicília, Suetoni, Talent, Tàcit, Theodor Mommsen, Tribú, Tribu, Troia, Usura, Venus (mitologia), Vestal, Vides paral·leles, Xipre, 1 de gener, 1 de març, 12 de juliol, 13 de juliol, 15 de març, 24 de febrer. Ampliar l'índex (129 més) »

Ablatiu absolut

L'ablatiu absolut és un tipus de construcció subordinada típica del llatí, formada per un substantiu en el cas ablatiu juntament amb un adjectiu o un participi atributiu en el mateix cas: ablatiu també.

Nou!!: Juli Cèsar і Ablatiu absolut · Veure més »

Albert Uderzo

Albert Uderzo és un dibuixant i historietista francès, nascut l'any 1927 a Fismes (França).

Nou!!: Juli Cèsar і Albert Uderzo · Veure més »

Annona

* Annona (proveïment d'aliments), subministrament de l'estat en temps de carestia a l'antiga Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Annona · Veure més »

Annona (proveïment d'aliments)

Una antiga ''statio annonae'' de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra ''statio'' fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi. Annona fou una paraula llatina que significa "producte anyal" i fou aplicat al producte subministrat per l'estat a la població.

Nou!!: Juli Cèsar і Annona (proveïment d'aliments) · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Juli Cèsar і Antiga Grècia · Veure més »

Any de traspàs

Un any de traspàs, any bixest o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.

Nou!!: Juli Cèsar і Any de traspàs · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Juli Cèsar і Aristocràcia · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Juli Cèsar і Arles · Veure més »

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Nou!!: Juli Cèsar і Ascani · Veure més »

Astèrix

Astèrix el gal (escrit Asterix en les primeres edicions) és un personatge de còmic creat pel dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny.

Nou!!: Juli Cèsar і Astèrix · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Juli Cèsar і August · Veure més »

Aurèlia (mare de Juli Cèsar)

Aurèlia Cotta fou la dona de Gai Juli Cèsar, i mare de Juli Cèsar i de dues filles més.

Nou!!: Juli Cèsar і Aurèlia (mare de Juli Cèsar) · Veure més »

Òstia

Teatre d'Òstia Òstia (llatí Ostia) fou una ciutat del Latium a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Òstia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Juli Cèsar і Àfrica · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica.

Nou!!: Juli Cèsar і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia.

Nou!!: Juli Cèsar і Àsia (província romana) · Veure més »

Batalla de Thapsus

La Batalla de Thapsus va tenir lloc el 6 d'abril del 46 aC a la rodalia de Thapsus, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Nou!!: Juli Cèsar і Batalla de Thapsus · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Juli Cèsar і Besiers · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: Juli Cèsar і Bríndisi · Veure més »

Bucilià

Bucilià (Bucilianus) fou un dels assassins de Juli Cèsar el 44 aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Bucilià · Veure més »

Cadis

Cadis (ant. Càliç; en castellà i oficialment Cádiz) és la capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Juli Cèsar і Cadis · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià és l'antecessor del calendari gregorià que es basa en el moviment del Sol per a mesurar el temps.

Nou!!: Juli Cèsar і Calendari julià · Veure més »

Calpúrnia (esposa de Cèsar)

Calpúrnia fou filla de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 58 aC i la darrera esposa de Juli Cèsar, amb qui es va casar el 59 aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Calpúrnia (esposa de Cèsar) · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Juli Cèsar і Camp de Mart · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Juli Cèsar і Campània · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en italià Campidoglio) és un dels set turons de Roma; es troba davant del Palatí.

Nou!!: Juli Cèsar і Capitoli · Veure més »

Castell Rosselló

La torre de Castell Rosselló Castell Rosselló és un poble del terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Juli Cèsar і Castell Rosselló · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Cònsol romà · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Juli Cèsar і Còrsega · Veure més »

Còrsega i Sardenya

Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al segle III aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Còrsega i Sardenya · Veure més »

Cúria

*Cúria romana, lloc on es reunia el consell municipal de cada ciutat a l'antiga Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Cúria · Veure més »

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Nou!!: Juli Cèsar і Celibat · Veure més »

Cens de població

El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats.

Nou!!: Juli Cèsar і Cens de població · Veure més »

Cesarió

Cesarió (47 aC- 30 aC) fou rei d'Egipte del 44 aC al 30 aC amb el nom de Ptolemeu XV.

Nou!!: Juli Cèsar і Cesarió · Veure més »

Cesària

Cesària en progrés Extracció del nen Sutura d'una cesària amb grapes En horitzontal, evolució de la cicatriu conseqüència d'una cesària, set setmanes després d'aquesta. En vertical s'observa també la línia alba. Una cesària és una intervenció quirúrgica realitazada durant un part bé amb complicacions greus o bé en un cas de violència obstètrica.

Nou!!: Juli Cèsar і Cesària · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Ciceró · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Juli Cèsar і Cilícia · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual Cirenaica (en àrab برقة, Barqa) és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Juli Cèsar і Cirenaica · Veure més »

Cirurgia

La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.

Nou!!: Juli Cèsar і Cirurgia · Veure més »

Comentaris de la Guerra Civil

Comentaris de la Guerra Civil (en llatí: Commentarii De Bello Civili o, abreujat, De Bello Civili) és una obra historiogràfica del polític i militar romà Juli Cèsar.

Nou!!: Juli Cèsar і Comentaris de la Guerra Civil · Veure més »

Cornèlia Cinnila

222px Cornèlia Cinnila (vers 94-69 o 68 aC) fou una filla de Luci Corneli Cinna.

Nou!!: Juli Cèsar і Cornèlia Cinnila · Veure més »

Cornèlia Escipiona Menor

Cornèlia Escipiona Menor o Cornèlia Africana fou la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà el vell.

Nou!!: Juli Cèsar і Cornèlia Escipiona Menor · Veure més »

Cras

* Cras (Isèra), municipi francès al departament de la Isèra.

Nou!!: Juli Cèsar і Cras · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Juli Cèsar і Creta · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum (en llatí, "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Juli Cèsar і Cursus honorum · Veure més »

Denari

'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari fou una moneda romana de plata (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis) emesa després del 269 aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Denari · Veure més »

Despesa militar

El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.

Nou!!: Juli Cèsar і Despesa militar · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Dictador romà · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Juli Cèsar і Dionís · Veure més »

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Edil romà · Veure més »

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Nou!!: Juli Cèsar і Elecció · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Juli Cèsar і Empúries · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Juli Cèsar і Emperador romà · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80 (en llatí, ÆNEAS Aeneas i en grec, Αινείας Aineías), és un heroi de la mitologia romana basat en l'heroi de l'Odissea descrit per Homer.

Nou!!: Juli Cèsar і Enees · Veure més »

Epilèpsia

Electroencefalograma (3 Hz) d'un nen al moment d'una crisi d'absència. Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.

Nou!!: Juli Cèsar і Epilèpsia · Veure més »

Erari

Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'Antiga Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Erari · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Juli Cèsar і Esclavitud · Veure més »

Falsificació

Una falsificació és un acte consistent a la creació o modificació de certs documents, efectes, béns o productes, amb la fi de fer-los semblar com a vertaders, o per alterar-ne o simular-ne la veritat.

Nou!!: Juli Cèsar і Falsificació · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Juli Cèsar і Fòrum · Veure més »

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Nou!!: Juli Cèsar і Festes romanes · Veure més »

Flamen

Retrat d'un flamen (segle II). Museu del Louvre. Flamen (flamines en plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.

Nou!!: Juli Cèsar і Flamen · Veure més »

Forum Iulium

Forum Iulium o Forum Iulii fou una ciutat del Vèneto a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.

Nou!!: Juli Cèsar і Forum Iulium · Veure més »

Fundació de Roma

La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle VIII aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Fundació de Roma · Veure més »

Gai Aureli Cotta III

Gai Aureli Cotta (Caius Aurelius Cotta) fou germà de Luci Aureli Cotta i Marc Aureli Cotta.

Nou!!: Juli Cèsar і Gai Aureli Cotta III · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (en Caius Cassius Longinus) fou un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: Juli Cèsar і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Juli Cèsar (pretor)

Gai Juli Cèsar (Caius Julius Caesar) fou fill de Gai Juli Cèsar; es casà amb Aurèlia i fou el pare de Juli Cèsar.

Nou!!: Juli Cèsar і Gai Juli Cèsar (pretor) · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Gai Mari · Veure més »

Gai Mari el Jove

Gai Mari el Jove (Caius Marius) (109 aC-82 aC) va ser un general romà, fill adoptiu del famós Gai Mari.

Nou!!: Juli Cèsar і Gai Mari el Jove · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Celta

La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.

Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Celta · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Juli Cèsar і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gens (família)

La Gens és una paraula llatina que originalment era equivalent a família per tenir més tard un significat més ampli.

Nou!!: Juli Cèsar і Gens (família) · Veure més »

Gens Aurèlia

La gens Aurèlia (gens Aurelia) fou una família romana que va portar els cognoms Cotta, Orestes, i Escar (Scarus) i és possible que Ruf (Rufus).

Nou!!: Juli Cèsar і Gens Aurèlia · Veure més »

Gens Júlia

Júlia fou una gens patrícia de l'Antiga Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats romanes durant la república.

Nou!!: Juli Cèsar і Gens Júlia · Veure més »

Giulio Cesare

Varen intervenir la famosa soprano Francesca Cuzzoni i el castrato Francesco Bernardi Senesino i fou un èxit immediat, un dels més grans de Händel.

Nou!!: Juli Cèsar і Giulio Cesare · Veure més »

Gneu Papiri Carbó

Gneu Papiri Carbó (Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), fou fill de ''Cneus Papirius Carbo'', nét del pretor ''Caius Papirius Carbó'' i nebot del cònsol ''Caius Papirius Carbó''.

Nou!!: Juli Cèsar і Gneu Papiri Carbó · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Juli Cèsar і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Governador romà

Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.

Nou!!: Juli Cèsar і Governador romà · Veure més »

Gracs

Els Gracs foren dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac III que van tenir un paper destacat en la història de les reformes de la República Romana al segle II aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Gracs · Veure més »

Gramàtic

Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.

Nou!!: Juli Cèsar і Gramàtic · Veure més »

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Nou!!: Juli Cèsar і Grècia romana · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Juli Cèsar і Grec · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Juli Cèsar і Guerra civil · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Nou!!: Juli Cèsar і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més conegut de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Juli Cèsar і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Guerra social · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Juli Cèsar і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Hispània Ulterior · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Juli Cèsar і Homer · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Juli Cèsar і Homosexualitat · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC) compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Juli Cèsar і Ilíada · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Juli Cèsar і Il·líria · Veure més »

Il·líria (província romana)

Mapa d'Il·líria La província romana d'Il·líria fou província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Juli Cèsar і Il·líria (província romana) · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: Juli Cèsar і Imperator · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Juli Cèsar і Itàlia · Veure més »

Júlia (filla de Juli Cèsar)

Júlia Cesària o Julia Caesaris (en llatí) va ser la filla del dictador romà Juli Cèsar i la seva esposa Cornèlia Cinna, i l'única descendència del matrimoni.

Nou!!: Juli Cèsar і Júlia (filla de Juli Cèsar) · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Juli Cèsar і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Juli Cèsar і Judaisme · Veure més »

Juli Cèsar (obra de teatre)

''Juli Cèsar'', el 1864 és una tragèdia de William Shakespeare basada en l'assassinat del líder romà homònim.

Nou!!: Juli Cèsar і Juli Cèsar (obra de teatre) · Veure més »

La Farsàlia

La Farsàlia o Bellum Ciuile és un poema èpic llatí en hexàmetres escrit per Marc Anneu Lucà.

Nou!!: Juli Cèsar і La Farsàlia · Veure més »

Legat (Antiga Roma)

El legat fou una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Legat (Antiga Roma) · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (grec Λέσβος, AFI, normalment transliterat Lesvos, turc: Midilli Adası, català antic Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Nou!!: Juli Cèsar і Lesbos · Veure més »

Livi Andrònic

Livi Andrònic (Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d’origen grec (Androníkos).

Nou!!: Juli Cèsar і Livi Andrònic · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Juli Cèsar і Llatí · Veure més »

Llibert

Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.

Nou!!: Juli Cèsar і Llibert · Veure més »

Luci Corneli Cinna

* Luci Corneli Cinna (cònsol el 127 aC), líder del partit popular romà durant el període en què Sul·la, cap dels aristòcrates o optimates, era a l'Orient (87-84 aC).

Nou!!: Juli Cèsar і Luci Corneli Cinna · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Juli Cèsar і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Juli Cèsar і Lusitània · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Juli Cèsar і Macedònia (província romana) · Veure més »

Mamerc Emili Lèpid Livià

Mamerc Emili Lèpid Livià (Mamercus Aemilius Mam.) fou un magistrat romà nét de Marc Emili Lèpid per adopció.

Nou!!: Juli Cèsar і Mamerc Emili Lèpid Livià · Veure més »

Manumissió

Manumissió, en el dret clàssic era la forma en què un esclau recuperava la llibertat.

Nou!!: Juli Cèsar і Manumissió · Veure més »

Marc Aureli Cotta (cònsol)

Marc Aureli Cotta (Marcus Aurelius Cotta) fou un magistrat romà, germà de Gai Aureli Cotta i de Luci Aureli Cotta.

Nou!!: Juli Cèsar і Marc Aureli Cotta (cònsol) · Veure més »

Marc Calpurni Bíbul

Marc Calpurni Bíbul (Marcus Calpurnius Bibulus) fou un magistrat romà, polític i militar durant el final de la República Romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Marc Calpurni Bíbul · Veure més »

Marc Juni Brut tiranicida

Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus), conegut com el tiranicida, fou fill de Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) i de Servília Cepiona.

Nou!!: Juli Cèsar і Marc Juni Brut tiranicida · Veure més »

Marc Licini Cras Dives I

Marc Licini Cras Dives —Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives— (~105 aC - 53 aC) fou un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana, més conegut com a Cras el Triumvir.

Nou!!: Juli Cèsar і Marc Licini Cras Dives I · Veure més »

Mart

* Mart (mitologia), déu de la guerra de la mitologia romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Mart · Veure més »

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Nou!!: Juli Cèsar і Mitilene · Veure més »

Mitridates VI Eupator

Mitridates VI Eupator (Mitridates VIII) també esmentat com Mitridates VI Dionís i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evergetes.

Nou!!: Juli Cèsar і Mitridates VI Eupator · Veure més »

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) fou cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les quals conservaven les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bàsicament iguals a les de Roma, sovint solament amb canvis de nom.

Nou!!: Juli Cèsar і Municipi romà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Juli Cèsar і Narbona · Veure més »

Nemausus

Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.

Nou!!: Juli Cèsar і Nemausus · Veure més »

Nimes

Nimes (en occità: Nimes, en francès: Nîmes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Juli Cèsar і Nimes · Veure més »

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Nou!!: Juli Cèsar і Nom romà · Veure més »

Nou preuats

Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Els nou prous (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria.

Nou!!: Juli Cèsar і Nou preuats · Veure més »

Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.

Nou!!: Juli Cèsar і Obra historiogràfica de Juli Cèsar · Veure més »

Optimat

Els optimats (optimates) eren la facció aristocràtica al final de la República romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Optimat · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en italià Palatino) és un dels set turons de Roma; entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim.

Nou!!: Juli Cèsar і Palatí · Veure més »

Panteó egipci

El panteó egipci és el panteó de l'Antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).

Nou!!: Juli Cèsar і Panteó egipci · Veure més »

Partit Popular (antiga Roma)

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobile i els optimates en la vida política.

Nou!!: Juli Cèsar і Partit Popular (antiga Roma) · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Juli Cèsar і Parts · Veure més »

Patrici (classe romana)

Els patricis foren la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle II aC.

Nou!!: Juli Cèsar і Patrici (classe romana) · Veure més »

Patronímic

Un patronímic és un component del nom personal que es basa en el nom del mateix pare, avi o fins i tot un avantpassat masculí anterior.

Nou!!: Juli Cèsar і Patronímic · Veure més »

Plebs

La plebs era la classe social baixa, en general els pobres, però lliures (no esclaus).

Nou!!: Juli Cèsar і Plebs · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Juli Cèsar і Plutarc de Queronea · Veure més »

Pompeia (esposa de Juli Cèsar)

. Pompeia fou la filla de Quint Pompeu Ruf (fill de cònsol del 88 aC) i de Cornèlia (filla de Luci Corneli Sul·la).

Nou!!: Juli Cèsar і Pompeia (esposa de Juli Cèsar) · Veure més »

Pont Polemoníac

Pont Polemoníac (Pontus Polemoniacus) fou la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.

Nou!!: Juli Cèsar і Pont Polemoníac · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Juli Cèsar і Pretor · Veure més »

Primer Triumvirat

El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Juli Cèsar і Primer Triumvirat · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Nou!!: Juli Cèsar і Proletariat · Veure més »

Propretor

El propretor era una magistratura a Roma.

Nou!!: Juli Cèsar і Propretor · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Juli Cèsar і Província romana de Síria · Veure més »

Província romana de Sicília

Sicília va ser una província romana que coincideix en territori amb l'illa de Sicília actual.

Nou!!: Juli Cèsar і Província romana de Sicília · Veure més »

Pulla

La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.

Nou!!: Juli Cèsar і Pulla · Veure més »

Qüestor

Els Qüestors (quaestor) foren una magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris.

Nou!!: Juli Cèsar і Qüestor · Veure més »

Quios

Quios (Chios) (en grec: Χίος; en català medieval: illa del Xiu, turc Sakız) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Juli Cèsar і Quios · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Juli Cèsar і Regió de Bitínia · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Juli Cèsar і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Juli Cèsar і Roma · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Juli Cèsar і Rubicó · Veure més »

Ruscino

''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà.

Nou!!: Juli Cèsar і Ruscino · Veure més »

Saepta Julia

Fragment de la ''Saepta Julia'' al carrer ''Via della Minerva''. La Saepta Julia va ser el nom d'un edifici de la ciutat de Roma, situat a la zona del Camp de Mart.

Nou!!: Juli Cèsar і Saepta Julia · Veure més »

Samni

Situació del '''Samnium''', delimitat amb la línia verda, en l'època de la segona guerra samnita. Samni (en llatí: Samnium; en osc: Σαυνῖτις) fou una regió de la península Itàlica.

Nou!!: Juli Cèsar і Samni · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Juli Cèsar і Sardenya · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Juli Cèsar і Senat romà · Veure més »

Servei militar

Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).

Nou!!: Juli Cèsar і Servei militar · Veure més »

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Nou!!: Juli Cèsar і Sesterci · Veure més »

Sicari

La Sicae o daga emprada pels sicaris Sicari o sicarii ve del plural llatí de sicarius, que significa "daga" referint-se a l'home que porta la daga o a un assassí a sou.

Nou!!: Juli Cèsar і Sicari · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Juli Cèsar і Sicília · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Juli Cèsar і Suetoni · Veure més »

Talent

El talent fou una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.

Nou!!: Juli Cèsar і Talent · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Juli Cèsar і Tàcit · Veure més »

Theodor Mommsen

Christian Matthias Theodor Mommsen (Garding, Dinamarca, 30 de novembre del 1817 - Berlín, 1903) fou un jurista, filòleg, historiador, polític i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura a The Guardian, per Sarah Crown, 11/10/2007 l'any 1902.

Nou!!: Juli Cèsar і Theodor Mommsen · Veure més »

Tribú

Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.

Nou!!: Juli Cèsar і Tribú · Veure més »

Tribu

* Antropologia.

Nou!!: Juli Cèsar і Tribu · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hittita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ilium, en grec Ίλιον o Ίλιος i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Juli Cèsar і Troia · Veure més »

Usura

La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.

Nou!!: Juli Cèsar і Usura · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus naixent de l'escuma de mar Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Juli Cèsar і Venus (mitologia) · Veure més »

Vestal

Baix-relleu d'una vestal A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.

Nou!!: Juli Cèsar і Vestal · Veure més »

Vides paral·leles

Vides paral·leles és una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.

Nou!!: Juli Cèsar і Vides paral·leles · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Juli Cèsar і Xipre · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Juli Cèsar і 1 de gener · Veure més »

1 de març

L'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Juli Cèsar і 1 de març · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Juli Cèsar і 12 de juliol · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Juli Cèsar і 13 de juliol · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Juli Cèsar і 15 de març · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Juli Cèsar і 24 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Juli César, Julius Caesar.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »