Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jueus mallorquins

Índex Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

56 les relacions: Alcúdia, Aljama, Astrologia, Atles Català, Àrab, Caixer (judaisme), Call, Call d'Inca, Català, Conquesta de Mallorca, Convent, Conversió religiosa, Cresques Abraham, Criptojudaisme, Cristianisme, Croada pisano-catalana, Diàspora, Elies de Mallorca, Escola cartogràfica mallorquina, Estigma (sociologia), Felanitx, Hebreu, Hispània, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà, Jafudà Cresques, Jaume el Conqueridor, Judaisme, Jueus, Literatura rabínica, Llatí, Llàntia, Mallorca, Menorà, Metge, Orde dels Predicadors, Palau Reial de l'Almudaina, Palma, Poesia, Pollença, Rabí, Regne de Mallorca, Samuel Corcós, Santa Maria del Camí, Sóller, Sefardites, Ses Fontanelles de Son Torrella, Sever de Menorca, Sinagoga, ..., Sineu, Xuetes, 1114, 1229, 1391, 1435. Ampliar l'índex (6 més) »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Jueus mallorquins і Alcúdia · Veure més »

Aljama

Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.

Nou!!: Jueus mallorquins і Aljama · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Jueus mallorquins і Astrologia · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Jueus mallorquins і Atles Català · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Jueus mallorquins і Àrab · Veure més »

Caixer (judaisme)

Caixer (en hebreu), sovint transcrit amb l'anglicisme kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic dels jueus, la caixrut.

Nou!!: Jueus mallorquins і Caixer (judaisme) · Veure més »

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Nou!!: Jueus mallorquins і Call · Veure més »

Call d'Inca

El Call d'Inca és un antic nucli d'habitatges i comerços els propietaris dels quals eren practicants de la religió jueva.

Nou!!: Jueus mallorquins і Call d'Inca · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Jueus mallorquins і Català · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Jueus mallorquins і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Convent

Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Nou!!: Jueus mallorquins і Convent · Veure més »

Conversió religiosa

''La conversió de Sant Pau'', de Caravaggio (1600). La conversió religiosa és l'adopció d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessió religiosa amb l'exclusió d'unes altres, és a dir, l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra.

Nou!!: Jueus mallorquins і Conversió religiosa · Veure més »

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Nou!!: Jueus mallorquins і Cresques Abraham · Veure més »

Criptojudaisme

El criptojudaisme és l'adhesió al judaisme clandestí mentre es declara públicament ser d'una altra fe.

Nou!!: Jueus mallorquins і Criptojudaisme · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Jueus mallorquins і Cristianisme · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Jueus mallorquins і Croada pisano-catalana · Veure més »

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Nou!!: Jueus mallorquins і Diàspora · Veure més »

Elies de Mallorca

Elies de Mallorca, Helias de Maiorica en llatí, és el primer bisbe de Mallorca documentat.

Nou!!: Jueus mallorquins і Elies de Mallorca · Veure més »

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols). Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí.

Nou!!: Jueus mallorquins і Escola cartogràfica mallorquina · Veure més »

Estigma (sociologia)

En sociologia, l'estigma és una condició, atribut, tret o comportament que fa que el seu portador sigui inclòs en un marc social contra el que es genera una imatge negativa cap als seus membres i se'ls veu com culturalment inacceptables o inferiors.

Nou!!: Jueus mallorquins і Estigma (sociologia) · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Jueus mallorquins і Felanitx · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Jueus mallorquins і Hebreu · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Jueus mallorquins і Hispània · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Jueus mallorquins і Illes Balears · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Jueus mallorquins і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Jueus mallorquins і Imperi Romà · Veure més »

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Nou!!: Jueus mallorquins і Jafudà Cresques · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Jueus mallorquins і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Jueus mallorquins і Judaisme · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Jueus mallorquins і Jueus · Veure més »

Literatura rabínica

La literatura rabínica és el conjunt d'obres, escrites generalment en hebreu i arameu, que recull les opinions i comentaris dels rabins més destacats.

Nou!!: Jueus mallorquins і Literatura rabínica · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Jueus mallorquins і Llatí · Veure més »

Llàntia

Llàntia antiga de terrissa. Una llàntia és un llum amb un dipòsit que conté líquid combustible i un bec per al ble.

Nou!!: Jueus mallorquins і Llàntia · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Jueus mallorquins і Mallorca · Veure més »

Menorà

Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona. La Menorà (en hebreu: מנורה) és un canelobre o llum d'oli de set braços, un dels elements rituals del judaisme i així mateix un dels seus símbols més antics; representaria els arbustos en flames que va "veure" Moisès al Mont Sinaí (llibre de l'Èxode, 25).

Nou!!: Jueus mallorquins і Menorà · Veure més »

Metge

''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.

Nou!!: Jueus mallorquins і Metge · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Jueus mallorquins і Orde dels Predicadors · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Jueus mallorquins і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Jueus mallorquins і Palma · Veure més »

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Jueus mallorquins і Poesia · Veure més »

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Nou!!: Jueus mallorquins і Pollença · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Nou!!: Jueus mallorquins і Rabí · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jueus mallorquins і Regne de Mallorca · Veure més »

Samuel Corcós

Samuel Corcós (Mallorca, s. XV-XVI), va ser un cartògraf mallorquí, d'origen jueu, que forma part del grup de dibuixants i il·lustradors de cartes geogràfiques que s'ha conegut amb el nom d'escola de cartografia mallorquina, ja que treballaren en aquesta illa entre els segles XIV i XVII.

Nou!!: Jueus mallorquins і Samuel Corcós · Veure més »

Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Jueus mallorquins і Santa Maria del Camí · Veure més »

Sóller

Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Jueus mallorquins і Sóller · Veure més »

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Nou!!: Jueus mallorquins і Sefardites · Veure més »

Ses Fontanelles de Son Torrella

Ses Fontanelles de Son Torrella o, més comunament, Ses Fontanelles és una possessió de Santa Maria del Camí, situada dalt d'es Puig des Pi des Xibiu, nascuda a partir de la parcel·lació de Son Torrella als anys 30 del.

Nou!!: Jueus mallorquins і Ses Fontanelles de Son Torrella · Veure més »

Sever de Menorca

Sever de Menorca, en llatí Severus, (Iamona, -) fou bisbe de Menorca al començament del.

Nou!!: Jueus mallorquins і Sever de Menorca · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Jueus mallorquins і Sinagoga · Veure més »

Sineu

Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.

Nou!!: Jueus mallorquins і Sineu · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Jueus mallorquins і Xuetes · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Jueus mallorquins і 1114 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Jueus mallorquins і 1229 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Jueus mallorquins і 1391 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Jueus mallorquins і 1435 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Call de Mallorca.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »