Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Baldomero Espartero, Cantó de Cartagena, Cantonalisme, Capità general de Catalunya, Cartagena, Corts Generals, Foc de la Gleva, Francesc Savalls i Massot, Jeroni Galceran i Terrés, Joan Prim i Prats, Madrid, Martí Miret i Queraltó, Moià, Orà, Partit Republicà Democràtic Federal, Pisa, Primera República Espanyola, República, Revolta de la caserna de San Gil, Vic, 12 de gener, 14 de juliol, 15 de març, 1807, 1823, 1841, 1866, 1869, 1872, 1873, 1874, 1881, 2 de març, 23 de març.
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Baldomero Espartero · Veure més »
Cantó de Cartagena
El Cantó de Cartagena fou un estat sobirà que va mantenir una independència real i bel·ligerant respecte de l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Cantó de Cartagena · Veure més »
Cantonalisme
Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Cantonalisme · Veure més »
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Capità general de Catalunya · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Cartagena · Veure més »
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Corts Generals · Veure més »
Foc de la Gleva
El Foc de la Gleva fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 23 de març del 1873 als voltants de La Gleva, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Foc de la Gleva · Veure més »
Francesc Savalls i Massot
fou un militar carlí empordanès.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Francesc Savalls i Massot · Veure més »
Jeroni Galceran i Terrés
Jeroni Galceran i Tarrés (Prats de Lluçanès, 21 de maig de 1820 – la Gleva, 23 de març del 1873) fou un militar carlí Fill de Josep Galceran i Escrigàs, va participar en algunes accions de la primera guerra carlina, sent ferit en el Setge de Solsona, i va fugir a França acabada la guerra fins al 1846, quan esclata la Segona guerra carlina i torna a les ordres de Ramon Cabrera.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Jeroni Galceran i Terrés · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Joan Prim i Prats · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Madrid · Veure més »
Martí Miret i Queraltó
Martí Miret i Queraltó (la Granada, 13 de novembre de 1846 — Barcelona, 15 d'abril de 1896) va ser un militar carlí.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Martí Miret i Queraltó · Veure més »
Moià
Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Moià · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Orà · Veure més »
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Pisa · Veure més »
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Primera República Espanyola · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і República · Veure més »
Revolta de la caserna de San Gil
La revolta de la caserna de San Gil va ser un motí contra la reina Isabel II d'Espanya que es va dur a terme el 22 de juny de 1866 a Madrid impulsat pels partits progressista i democràtic amb la intenció d'enderrocar la monarquia.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Revolta de la caserna de San Gil · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і Vic · Veure més »
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 12 de gener · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 14 de juliol · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 15 de març · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1807 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1823 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1841 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1866 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1869 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1872 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1873 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1874 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 1881 · Veure més »
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 2 de març · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Juan Contreras y San Román і 23 de març · Veure més »
