103 les relacions: Adolfo Suárez González, Alcaldes de Bilbao, Alianza Popular, Argentina, Bilbao, Biscaia, Cap d'estat, Carlos Arias Navarro, Coalició Democràtica, Comtat de Motrico, Congrés dels Diputats, Consell d'Europa, Cop d'estat del 18 de juliol, Diplomàtic, Diputat, Dret, El País, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions generals espanyoles de 1979, Eleccions generals espanyoles de 1982, Emilio Mola Vidal, Ernesto Ercoreca Régil, Estats Units d'Amèrica, Falange Española, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Falange Espanyola de les JONS, Fernando María Castiella, Fernando Suárez de Tangil y Angulo, França, Franquisme, Guerra Civil espanyola, Javier Tusell Gómez, Joan Carles I d'Espanya, Joan de Borbó i Battenberg, José Félix de Lequerica Erquiza, José Hierro del Real, José María González de Careaga Urquijo, José Rojas Moreno, Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, Madrid, Manuel Aznar Zubigaray, Manuel Díez-Alegría Gutiérrez, Manuel Fraga Iribarne, Marcelino Oreja Aguirre, Ministeri d'Afers Exteriors, Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, Mungia, Olegario González de Cardedal, ..., Onésimo Redondo Ortega, Orozko, Partido Popular (1976), Pío Cabanillas Gallas, Pedro Cortina Mauri, Polític, Portugalete, Premi Espasa d'assaig, Procurador en Corts, Ramiro Ledesma Ramos, Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, Reial Acadèmia Espanyola, Renovación Española, Roma, Salvador Giner i de San Julián, Tercer Reich, Transició democràtica espanyola, Unió de Centre Democràtic, Universitat de Salamanca, 12 de desembre, 13 de maig, 14 d'abril, 15 de desembre, 17 de març, 1909, 1935, 1937, 1938, 1940, 1946, 1947, 1950, 1954, 1955, 1958, 1960, 1964, 1966, 1975, 1976, 1979, 1981, 1982, 1986, 1987, 1998, 2 de novembre, 22 de febrer, 3 d'agost, 3 de gener, 3 de març, 31 d'agost, 7 de juliol. Ampliar l'índex (53 més) »
Adolfo Suárez González
Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.
Nou!!: José María de Areilza і Adolfo Suárez González · Veure més »
Alcaldes de Bilbao
Bilbao Aquesta és la llista cronològica dels alcaldes de Bilbao (País Basc), que han estat al capdavant del consistori municipal bilbaí.
Nou!!: José María de Areilza і Alcaldes de Bilbao · Veure més »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Nou!!: José María de Areilza і Alianza Popular · Veure més »
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Nou!!: José María de Areilza і Argentina · Veure més »
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Nou!!: José María de Areilza і Bilbao · Veure més »
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Nou!!: José María de Areilza і Biscaia · Veure més »
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Nou!!: José María de Areilza і Cap d'estat · Veure més »
Carlos Arias Navarro
fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.
Nou!!: José María de Areilza і Carlos Arias Navarro · Veure més »
Coalició Democràtica
Coalició Democràtica, (CD) va ser una coalició electoral espanyola formada en 1979 per a concórrer a les eleccions generals, després de l'aprovació de la Constitució al desembre de l'any anterior.
Nou!!: José María de Areilza і Coalició Democràtica · Veure més »
Comtat de Motrico
El Comtat de Motrico és un títol nobiliari espanyol concedit per Alfons XIII en 1908 a l'enginyer de camins Evaristo de Churruca y Brunet.
Nou!!: José María de Areilza і Comtat de Motrico · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: José María de Areilza і Congrés dels Diputats · Veure més »
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Nou!!: José María de Areilza і Consell d'Europa · Veure més »
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Nou!!: José María de Areilza і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »
Diplomàtic
El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.
Nou!!: José María de Areilza і Diplomàtic · Veure més »
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Nou!!: José María de Areilza і Diputat · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: José María de Areilza і Dret · Veure més »
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Nou!!: José María de Areilza і El País · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Nou!!: José María de Areilza і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Nou!!: José María de Areilza і Eleccions generals espanyoles de 1936 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1979
Les eleccions generals espanyoles de 1979 se celebraren el dijous, 1 de març de 1979.
Nou!!: José María de Areilza і Eleccions generals espanyoles de 1979 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1982
Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.
Nou!!: José María de Areilza і Eleccions generals espanyoles de 1982 · Veure més »
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: José María de Areilza і Emilio Mola Vidal · Veure més »
Ernesto Ercoreca Régil
Ernesto Ercoreca Régil (Bilbao, 9 de novembre de 1866 - 22 de desembre 1957) fou un polític basc.
Nou!!: José María de Areilza і Ernesto Ercoreca Régil · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: José María de Areilza і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Nou!!: José María de Areilza і Falange Española · Veure més »
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Nou!!: José María de Areilza і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »
Falange Espanyola de les JONS
Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS) (oficialment en castellà: Falange Española de las JONS, FE de las JONS) fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.
Nou!!: José María de Areilza і Falange Espanyola de les JONS · Veure més »
Fernando María Castiella
Fernando María Castiella y Maíz (Bilbao, Espanya, 1907 - Madrid, Espanya, 25 de novembre de 1976) va ser un diplomàtic i polític espanyol durant la dictadura franquista.
Nou!!: José María de Areilza і Fernando María Castiella · Veure més »
Fernando Suárez de Tangil y Angulo
Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol.
Nou!!: José María de Areilza і Fernando Suárez de Tangil y Angulo · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: José María de Areilza і França · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: José María de Areilza і Franquisme · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: José María de Areilza і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Javier Tusell Gómez
Javier Tusell Gómez (Barcelona, 26 d'agost de 1945 – 8 de febrer de 2005) fou un historiador i polític català, criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a la UNED.
Nou!!: José María de Areilza і Javier Tusell Gómez · Veure més »
Joan Carles I d'Espanya
Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.
Nou!!: José María de Areilza і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »
Joan de Borbó i Battenberg
Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.
Nou!!: José María de Areilza і Joan de Borbó i Battenberg · Veure més »
José Félix de Lequerica Erquiza
José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.
Nou!!: José María de Areilza і José Félix de Lequerica Erquiza · Veure més »
José Hierro del Real
José Hierro del Real (Madrid, 3 d'abril de 1922 - 21 de desembre 2002) fou un poeta espanyol.
Nou!!: José María de Areilza і José Hierro del Real · Veure més »
José María González de Careaga Urquijo
José María González de Careaga Urquijo (Bilbao, 19 d'abril de 1899 – Madrid, 4 de gener de 1971) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.
Nou!!: José María de Areilza і José María González de Careaga Urquijo · Veure més »
José Rojas Moreno
José Rojas Moreno, va ser un diplomàtic espanyol que, des de la seva posició com a ambaixador d'Espanya a Bucarest (Romania) (1941-43) va aconseguir que es revoquessin els decrets d'expulsió dictats contra un grup de jueus sefardites i la promesa formal que en el futur cap d'ells seria expulsat.
Nou!!: José María de Areilza і José Rojas Moreno · Veure més »
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo.
Nou!!: José María de Areilza і Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: José María de Areilza і Madrid · Veure més »
Manuel Aznar Zubigaray
Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, Navarra, 18 de novembre de 1894 - Madrid, 10 de novembre de 1975) va ser un periodista, polític i diplomàtic espanyol.
Nou!!: José María de Areilza і Manuel Aznar Zubigaray · Veure més »
Manuel Díez-Alegría Gutiérrez
Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (Llanes, Astúries, 25 de juliol de 1905 - Madrid, 3 de febrer de 1987) fou un militar, ambaixador, i acadèmic espanyol.
Nou!!: José María de Areilza і Manuel Díez-Alegría Gutiérrez · Veure més »
Manuel Fraga Iribarne
Manuel Fraga Iribarne (Vilalba, Lugo, 23 de novembre de 1922 – Madrid, 15 de gener de 2012) fou un polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera durant la dictadura franquista, la transició i l'època democràtica posterior.
Nou!!: José María de Areilza і Manuel Fraga Iribarne · Veure més »
Marcelino Oreja Aguirre
Marcelino Oreja Aguirre (Madrid, 1935) és un jurista, polític i diplomàtic espanyol, que fou Ministre d'Afers Exteriors sota la presidència d'Adolfo Suárez i membre de la Comissió Europea.
Nou!!: José María de Areilza і Marcelino Oreja Aguirre · Veure més »
Ministeri d'Afers Exteriors
Palacio de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya Un ministeri dels Afers Estrangers, d'Afers Exteriors o de Relacions Exteriors és el departament ministerial, dins de l'administració civil d'un estat, al qual correspon participar en la formulació de la política exterior de cada país, així com dur-ne a terme l'execució.
Nou!!: José María de Areilza і Ministeri d'Afers Exteriors · Veure més »
Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya
Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Nou!!: José María de Areilza і Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya · Veure més »
Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç
Seu del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a Madrid. El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Nou!!: José María de Areilza і Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç · Veure més »
Mungia
Mungia és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Uribe.
Nou!!: José María de Areilza і Mungia · Veure més »
Olegario González de Cardedal
Olegario González de Cardedal (Cardedal, Santiago de Tormes, (Àvila), 2 d'octubre de 1934) és un sacerdot i teòleg catòlic espanyol.
Nou!!: José María de Areilza і Olegario González de Cardedal · Veure més »
Onésimo Redondo Ortega
'''Onésimo Redondo''', representat amb el braç alçat, al centre del monument que té dedicat al Cerro de San Cristóbal (Valladolid) Onésimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onésimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segòvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que després es va integrar a Falange Española de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el règim franquista va ser conegut com a "cabdill de Castella". Va néixer en una família de propietaris agrícoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposició una plaça d'administratiu a la Delegació d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en dret el 1926. Després d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposició al Cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any següent, però sense èxit. En 1927, gràcies a la mediació d'Ángel Herrera Oria, director del periòdic catòlic El Debate, va obtenir una plaça com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. És possible que aquesta estada a Alemanya tingués importància en la seva futura carrera política, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera política com a líder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid. Durant aquesta època va conèixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acción Católica, es va distanciar d'aquesta organització, que considerava ancorada en el liberalisme burgès. Després de la proclamació de la II República, va fundar, a l'agost de 1931, un grup polític denominat Juntes Castellanes d'Actuació Hispànica, que rebutjava el sistema democràtic i propugnava l'acció directa com a mitjà per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal òrgan d'expressió del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgès, i va expressar la seva admiració pels règims feixistes europeus. El novembre d'aquest mateix any, la seva organització es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusió van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren un emblema dels Reis Catòlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onésimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jiménez (més endavant substituït per Antonio Bermúdez Cañete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, és la creació de l'Estat Nacionalsindicalista, de caràcter totalitari. Com a mètode d'acció propugnaven l'acció directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgès" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva època d'Acción Católica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la república com a forma de l'estat. L'òrgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Redondo va publicar una traducció comentada del famós libel antisemita Protocols dels savis de Sió. El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per evitar ser detingut, va travessar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i després a Porto. Des de l'exili va impulsar la publicació d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparèixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portuguès nombrosos articles polítics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com òrgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal·lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però a última hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. El 24 de març de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calderón de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Española, el partit de José Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Española de les JONS, va quedar sota la direcció de José Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. El 19 de març de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusió va romandre en contacte epistolar amb el líder del seu partit, José Antonio Primo de Rivera, també empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la presó d'Àvila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en començar la Guerra Civil espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l'Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onésimo, amb dos companys de partit, va arribar en automòbil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar erròniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblança de les seves banderes, i va morir crivellat. El règim franquista el va convertir en un dels "màrtirs de la Croada". Avui està bastant oblidat, i només és recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, hi ha un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vídua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (després dit Auxili Social), organització benèfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevància en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secció Femenina, dirigida per la germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera.
Nou!!: José María de Areilza і Onésimo Redondo Ortega · Veure més »
Orozko
Orozko és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Arratia-Nerbion.
Nou!!: José María de Areilza і Orozko · Veure més »
Partido Popular (1976)
Partido Popular va ser un partit polític espanyol fundat per Pío Cabanillas i José María de Areilza al novembre de 1976.
Nou!!: José María de Areilza і Partido Popular (1976) · Veure més »
Pío Cabanillas Gallas
Pío Cabanillas Gallas (Pontevedra, 13 de novembre de 1923 - Madrid, 10 d'octubre de 1991) fou un polític i notari espanyol que ocupà diverses carteres ministerials en els primers governs després de la transició espanyola.
Nou!!: José María de Areilza і Pío Cabanillas Gallas · Veure més »
Pedro Cortina Mauri
Pere Cortina Mauri (Pobla de Segur, 18 de març de 1908 - Madrid, 14 de febrer de 1993) va ser un polític, diplomàtic i empresari català.
Nou!!: José María de Areilza і Pedro Cortina Mauri · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: José María de Areilza і Polític · Veure més »
Portugalete
Portugalete (Portugaldeta en èuscar) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca del Gran Bilbao.
Nou!!: José María de Areilza і Portugalete · Veure més »
Premi Espasa d'assaig
El Premi Espasa d'assaig és un premi literari atorgat, des de 1984, per l'Editorial Espasa Calpe per a la difusió de treballs periodístics, de reflexió o de divulgació escrits en castellà.
Nou!!: José María de Areilza і Premi Espasa d'assaig · Veure més »
Procurador en Corts
María Cristina de Borbó-Dues Sicílies. En aquella època, es va establir l'Estament de Procuradors. Procurador en Corts és una denominació pròpia del parlamentarisme espanyol usada per referir-se a la persona escollida o designada per representar diferents comunitats en les diferents corts.
Nou!!: José María de Areilza і Procurador en Corts · Veure més »
Ramiro Ledesma Ramos
Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser escriptor, filòsof, periodista, ideòleg i fundador del nacional-sindicalisme.
Nou!!: José María de Areilza і Ramiro Ledesma Ramos · Veure més »
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Escut de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques La Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (en castellà, Real Academia de Ciencias Morales y Políticas) va ser creada als vint dies d'haver-se aprovat la Llei d'instrucció pública per mitjà del del 30 de setembre de 1857 durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: José María de Areilza і Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques · Veure més »
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Nou!!: José María de Areilza і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »
Renovación Española
Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.
Nou!!: José María de Areilza і Renovación Española · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: José María de Areilza і Roma · Veure més »
Salvador Giner i de San Julián
Salvador Giner i de San Julián (Barcelona, 10 de febrer de 1934 - 19 d'octubre de 2019) va ser un sociòleg català, que fou president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 2005 i 2013.
Nou!!: José María de Areilza і Salvador Giner i de San Julián · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: José María de Areilza і Tercer Reich · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: José María de Areilza і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: José María de Areilza і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Nou!!: José María de Areilza і Universitat de Salamanca · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 12 de desembre · Veure més »
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 13 de maig · Veure més »
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 14 d'abril · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 15 de desembre · Veure més »
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 17 de març · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: José María de Areilza і 1909 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: José María de Areilza і 1935 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: José María de Areilza і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: José María de Areilza і 1938 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: José María de Areilza і 1940 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: José María de Areilza і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: José María de Areilza і 1947 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: José María de Areilza і 1950 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: José María de Areilza і 1954 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: José María de Areilza і 1955 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: José María de Areilza і 1958 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: José María de Areilza і 1960 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: José María de Areilza і 1964 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: José María de Areilza і 1966 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: José María de Areilza і 1975 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: José María de Areilza і 1976 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: José María de Areilza і 1979 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: José María de Areilza і 1981 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: José María de Areilza і 1982 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: José María de Areilza і 1986 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: José María de Areilza і 1987 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: José María de Areilza і 1998 · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 2 de novembre · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: José María de Areilza і 22 de febrer · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 3 d'agost · Veure més »
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: José María de Areilza і 3 de gener · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 3 de març · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 31 d'agost · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: José María de Areilza і 7 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
José María Areilza Martínez de las Rodas.