Taula de continguts
44 les relacions: Antiliberalisme, Antonio Goicoechea Cosculluela, Assemblea Nacional Consultiva, Auxilio Social, Ángel Herrera Oria, Batalla d'Annual, Benito Mussolini, Biblioteca de Autores Españoles, Bobby Deglané, Cadis, Camilo José Cela Trulock, Dictadura, Dictadura de Primo de Rivera, El Debate, Emilio Cotarelo y Mori, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Falangisme, Francisco Franco Bahamonde, Gibraltar, Jerez de la Frontera, Joan de Borbó i Battenberg, José Calvo Sotelo, José García Nieto, José María Gabriel y Galán, José Millán-Astray y Terreros, José Ortega Munilla, José Ortega y Gasset, José Pemartín Sanjuán, La Sanjurjada, Manuel Rivadeneyra, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Ramiro de Maeztu, Reial Acadèmia Espanyola, Renovación Española, Residencia de Estudiantes, Roma, Sanlúcar de Barrameda, Unión Patriótica, Víctor Ruiz Albéniz, 1897, 19 de juliol, 1939, 1981, 8 de maig.
- Contistes espanyols
- Escriptors andalusos
- Gaditans
- Nacionalistes espanyols
- Procuradors a Corts
Antiliberalisme
L'antiliberalisme és l'oposició a la filosofia política del liberalisme.
Veure José María Pemán і Antiliberalisme
Antonio Goicoechea Cosculluela
Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona, 21 de gener de 1876 - Madrid, 1 de febrer de 1953) va ser un advocat i polític espanyol, conegut pel seu paper durant la Segona República al capdavant del partit Renovación Española (RE).
Veure José María Pemán і Antonio Goicoechea Cosculluela
Assemblea Nacional Consultiva
LAssemblea Nacional Consultiva substituí a Espanya al Parlament encara que sense assumir el poder legislatiu durant la Dictadura de Primo de Rivera, en el regnat d'Alfons XIII.
Veure José María Pemán і Assemblea Nacional Consultiva
Auxilio Social
Auxilio Social va ser una organització de socors humanitari constituïda durant la Guerra Civil espanyola a la zona revoltada, fundada per Mercedes Sanz-Bachiller, vídua d'Onésimo Redondo, que al seu torn va ser un dels fundadors de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS).
Veure José María Pemán і Auxilio Social
Ángel Herrera Oria
Ángel Herrera Oria (Santander, 19 de desembre de 1886 - Madrid, 28 de juliol de 1968) fou un advocat de l'Estat, periodista, sacerdot, bisbe i cardenal espanyol.
Veure José María Pemán і Ángel Herrera Oria
Batalla d'Annual
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.
Veure José María Pemán і Batalla d'Annual
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure José María Pemán і Benito Mussolini
Biblioteca de Autores Españoles
La Biblioteca de Autores Españoles desde la formación del lenguaje hasta nuestros días és una col·lecció literària de clàssics castellans publicada entre 1846 i 1880 per l'editor Manuel Rivadeneyra i que va ser continuada pel seu fill a la seva mort l'any 1872.
Veure José María Pemán і Biblioteca de Autores Españoles
Bobby Deglané
Roberto Deglané Rodríguez-Portocarrero, més conegut com a Bobby Deglané (Iquique, 18 de novembre de 1905 – Madrid, 20 d'agost de 1983) va ser un locutor xilè amb gran èxit a Espanya.
Veure José María Pemán і Bobby Deglané
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure José María Pemán і Cadis
Camilo José Cela Trulock
Estàtua en honor de Camilo José Cela situada a Padrón Camilo José Cela Trulock, 1r marquès d'Iria Flavia (Iria Flavia, Padrón, 11 de maig de 1916 - Madrid, 17 de gener de 2002), fou un escriptor espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1989.
Veure José María Pemán і Camilo José Cela Trulock
Dictadura
date.
Veure José María Pemán і Dictadura
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure José María Pemán і Dictadura de Primo de Rivera
El Debate
El Debate va ser una publicació diària i matinal espanyola d'orientació catòlica, publicada a Madrid entre l'octubre del 1910 i el juliol del 1936.
Veure José María Pemán і El Debate
Emilio Cotarelo y Mori
Emilio Cotarelo y Mori (A Veiga, 1 de maig de 1857 – Madrid, 27 de gener de 1936), musicòleg, bibliògraf, cervantista i crític i historiador literari espanyol, pare del també escriptor i erudit Armando Cotarelo Valledor (1879-1950).
Veure José María Pemán і Emilio Cotarelo y Mori
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Veure José María Pemán і Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Falangisme
Nacionalsindicalisme, també denominat falangisme, és un corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social.
Veure José María Pemán і Falangisme
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure José María Pemán і Francisco Franco Bahamonde
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure José María Pemán і Gibraltar
Jerez de la Frontera
Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure José María Pemán і Jerez de la Frontera
Joan de Borbó i Battenberg
Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.
Veure José María Pemán і Joan de Borbó i Battenberg
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).
Veure José María Pemán і José Calvo Sotelo
José García Nieto
José García Nieto (Oviedo, 6 de juliol de 1914 – f. Madrid; 27 de febrer de 2001), va ser un poeta i escriptor espanyol, guanyador del Premi Cervantes i membre, al costat de Gabriel Celaya, Blas de Otero i José Hierro, de la generació poètica de la postguerra espanyola.
Veure José María Pemán і José García Nieto
José María Gabriel y Galán
José María Gabriel y Galán (Frades de la Sierra, Salamanca, 28 de juny de 1870 - Guijo de Granadilla, Càceres, 6 de gener de 1905) fou un poeta espanyol en castellà i altextremeny.
Veure José María Pemán і José María Gabriel y Galán
José Millán-Astray y Terreros
José Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola.
Veure José María Pemán і José Millán-Astray y Terreros
José Ortega Munilla
José Ortega Munilla (Cárdenas, Cuba, 26 d'octubre de 1856 - 30 de desembre de 1922) va ser un escriptor i periodista espanyol, pare del filòsof José Ortega y Gasset.
Veure José María Pemán і José Ortega Munilla
José Ortega y Gasset
fou un filòsof espanyol.
Veure José María Pemán і José Ortega y Gasset
José Pemartín Sanjuán
José Pemartín Sanjuán (Jerez de la Frontera, Cadis, 29 de febrer de 1888 - Madrid, 6 de febrer de 1954) va ser un polític i escriptor espanyol.
Veure José María Pemán і José Pemartín Sanjuán
La Sanjurjada
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
Veure José María Pemán і La Sanjurjada
Manuel Rivadeneyra
va ser un impressor i editor català.
Veure José María Pemán і Manuel Rivadeneyra
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure José María Pemán і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Ramiro de Maeztu
MNAC). Caricatura de Ramiro de Maeztu publicada a la revista ''El Nuevo Mundo'' el 8 d'octubre de 1920. Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitòria, 4 de maig de 1875 – Aravaca, 29 d'octubre de 1936) primer comte de Maeztu, fou un diplomàtic i escriptor basc pertanyent a la Generació del 98, assassinat en començar la Guerra Civil Espanyola, en el curs d'una de les saques que elements del bàndol republicà van efectuar al Madrid posterior al cop d'estat de juliol de 1936.
Veure José María Pemán і Ramiro de Maeztu
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Veure José María Pemán і Reial Acadèmia Espanyola
Renovación Española
Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.
Veure José María Pemán і Renovación Española
Residencia de Estudiantes
Edifici de recepció i entrada als pavellons de la Residencia de Estudiantes. La Residencia de Estudiantes és un centre fundat en 1910 a Madrid per la Junta per a l'Ampliació d'Estudis.
Veure José María Pemán і Residencia de Estudiantes
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure José María Pemán і Roma
Sanlúcar de Barrameda
Sanlúcar de Barrameda és una localitat de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure José María Pemán і Sanlúcar de Barrameda
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Veure José María Pemán і Unión Patriótica
Víctor Ruiz Albéniz
Víctor Ruiz Albéniz (Mayagüez, Puerto Rico, 1885 - Madrid, 1954) va ser un periodista espanyol (que emprà els pseudònims de Tebib Arrumi,Gustau Nerín, (2005), La guerra que vino de África, Ed. Crítica, pág. 136 Chispero, Acorde, i Don Sincero) que va ser descrit en la seva època com el cronista oficial del Règim de Franco (adscrit com a cronista de guerra a la caserna general del general).
Veure José María Pemán і Víctor Ruiz Albéniz
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure José María Pemán і 1897
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Veure José María Pemán і 19 de juliol
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure José María Pemán і 1939
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure José María Pemán і 1981
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure José María Pemán і 8 de maig
Vegeu també
Contistes espanyols
- Óscar Esquivias
- Amalia Domingo Soler
- Arantxa Urretabizkaia
- Blanca de los Ríos
- Carmen Posadas
- Caterina Albert i Paradís
- Daniel Sueiro
- Dulce Chacón
- Eduardo Zamacois y Quintana
- Elena Fortún
- Elena Santiago
- Esteban Navarro Soriano
- Ignasi Vidal-Folch
- Jesús Fernández Santos
- José María Pemán
- Juan Jacinto Muñoz Rengel
- Juan Tizón Herreros
- Laura Freixas Revuelta
- Luis Coloma Roldán
- Marcos Giralt Torrente
- Marta Portal Nicolás
- Mercedes Abad Calvo
- Muriel Villanueva i Perarnau
- Pilar Pedraza Martínez
- Ramón María del Valle-Inclán
- Rosario de Acuña y Villanueva
- Sergi Bellver Gómez
- Sergi Pàmies i Bertran
Escriptors andalusos
- Federico García Lorca
- Francisco Martínez de la Rosa
- José Luis Cano García de la Torre
- José Manuel Caballero Bonald
- José María Pemán
- José Oneto Revuelta
- Luis Rosales Camacho
- Rafael Alberti Merello
Gaditans
- Andy & Lucas
- Antoni Monplet i Guerra
- Chano Domínguez
- Chano Lobato
- Dídac de Cadis
- Eloísa D’Herbil
- Elvira Lindo Garrido
- Esther Arroyo
- Francisca Meléndez
- George Gordon Meade
- Guillermo Fernández-Shaw Iturralde
- José Cadalso y Vázquez de Andrade
- José Celestino Mutis y Bosio
- José María Pemán
- José María de Azcarate y Ristori
- José María de Urquinaona Bidot
- José Pagés
- José de Vargas Ponce
- Juan José Lerena y Barry
- Juan Ruiz de Apodaca
- Lisi Linder
- Luci Corneli Balb Major
- Luci Corneli Balb Menor
- Luci Juni Moderat Columel·la
- Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
- Manuel de Falla y Matheu
- Moderat de Gades
- Noelia Vera Ruiz-Herrera
- Paco Roncero
- Paz Padilla
- Pepita Tudó
- Rafael Marín Trechera
- Salvador Viniegra y Lasso de la Vega
- Sandra Golpe Cantalejo
- Vicente González Moreno
Nacionalistes espanyols
- Alfonso García Valdecasas
- Alfonso Guerra González
- Antonio Tejero Molina
- Blas Piñar López
- Federico Jiménez Losantos
- Francisco Franco Bahamonde
- Gustavo Bueno Martínez
- Iván Espinosa de los Monteros
- Jaime Milans del Bosch y Ussía
- Javier Ortega Smith-Molina
- Javier Tebas
- José Bono Martínez
- José María Pemán
- José María Salaverría e Ipenza
- Marcelino Menéndez Pelayo
- Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
- Miguel Primo de Rivera Orbaneja
- Pablo Casado Blanco
- Ramiro de Maeztu
- Santiago Abascal Conde
Procuradors a Corts
- Álvaro Lapuerta Quintero
- Álvaro de Figueroa y Torres
- Alberto Alcocer y Ribacoba
- Antonio Goicoechea Cosculluela
- Antonio Iturmendi Bañales
- Antonio María de Oriol y Urquijo
- Edmundo Bossio Dioko
- Esteban de Bilbao Eguía
- Jatri Uld Said Uld Yumani
- Jesús Aparicio-Bernal Sánchez
- Jesús Elizalde Sainz de Robles
- Joaquín Beunza Redín
- Joaquim Bau i Nolla
- José María Pemán
- José María Valiente Soriano
- José María de Oriol y Urquijo
- Josep Maria Sentís i Simeón
- Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
- Licinio de la Fuente de la Fuente
- Luis Antonio Bolín Bidwell
- Luis Arellano Dihinx
- Luis Carrero Blanco
- Manuel Díez-Alegría Gutiérrez
- Manuel Fraga Iribarne
- Pedro Cortina Mauri
- Pedro Muguruza Otaño
- Tomás Domínguez Arévalo
També conegut com José María Pemán y Pemartín.