Taula de continguts
28 les relacions: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, Carlisme, Comunió Tradicionalista, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Cop d'estat del 18 de juliol, Decret d'Unificació, Dictadura de Primo de Rivera, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Emilio Mola Vidal, Francesc Xavier de Borbó i Parma, Guerra Civil espanyola, Jaime Chicharro Sánchez-Guió, Jaume Claret Miranda, José Calvo Sotelo, Llei de Reforma Agrària d'Espanya, Macotera, Manuel Giménez Fernández, Nules, Pamplona, Partit Integrista, Paul Preston, Província de Salamanca, Regió de Lleó, Salamanca, Segona República Espanyola, 16 d'agost.
Asociación Católica Nacional de Propagandistas
LAsociación Católica Nacional de Propagandistas és una agrupació espanyola de seglars catòlics que es proposa la propagació de la fe catòlica i l'apostolat, formant i instant els seus membres perquè prenguin part activa en la vida pública i servir de nexe d'unió dels catòlics.
Veure José María Lamamié de Clairac і Asociación Católica Nacional de Propagandistas
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure José María Lamamié de Clairac і Carlisme
Comunió Tradicionalista
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.
Veure José María Lamamié de Clairac і Comunió Tradicionalista
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Veure José María Lamamié de Clairac і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure José María Lamamié de Clairac і Cop d'estat del 18 de juliol
Decret d'Unificació
Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
Veure José María Lamamié de Clairac і Decret d'Unificació
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure José María Lamamié de Clairac і Dictadura de Primo de Rivera
Eleccions generals espanyoles de 1931
right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.
Veure José María Lamamié de Clairac і Eleccions generals espanyoles de 1931
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Veure José María Lamamié de Clairac і Eleccions generals espanyoles de 1933
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure José María Lamamié de Clairac і Eleccions generals espanyoles de 1936
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Veure José María Lamamié de Clairac і Emilio Mola Vidal
Francesc Xavier de Borbó i Parma
Francesc Xavier de Borbó-Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977), fou un dirigent carlí com a príncep regent (1936-1952) i pretendent al tron d'Espanya com a rei legítim (1952-1975) segons els seus partidaris.
Veure José María Lamamié de Clairac і Francesc Xavier de Borbó i Parma
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure José María Lamamié de Clairac і Guerra Civil espanyola
Jaime Chicharro Sánchez-Guió
Monument a Jaime Chicharro al jardí del Pla de Borriana Jaime Chicharro Sánchez-Guió (Torralba de Calatrava, província de Ciudad Real, 1889 - Guadarrama província de Madrid, 1934) fou un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure José María Lamamié de Clairac і Jaime Chicharro Sánchez-Guió
Jaume Claret Miranda
Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973) és un historiador català, professor als Estudis d'Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.
Veure José María Lamamié de Clairac і Jaume Claret Miranda
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).
Veure José María Lamamié de Clairac і José Calvo Sotelo
Llei de Reforma Agrària d'Espanya
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
Veure José María Lamamié de Clairac і Llei de Reforma Agrària d'Espanya
Macotera
Macotera és un municipi de la província i diòcesi de Salamanca, Castella i Lleó (Espanya).
Veure José María Lamamié de Clairac і Macotera
Manuel Giménez Fernández
Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure José María Lamamié de Clairac і Manuel Giménez Fernández
Nules
Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.
Veure José María Lamamié de Clairac і Nules
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Veure José María Lamamié de Clairac і Pamplona
Partit Integrista
El Partit Integrista o Partit Catòlic Nacional va ser un partit polític de caràcter reaccionari fundat en 1888 per Ramón Nocedal després de l'escissió de la branca de l'integrisme del Partit Carlista, per considerar que el pretendent Carles VII sostenia una actitud conciliadora amb el liberalisme.
Veure José María Lamamié de Clairac і Partit Integrista
Paul Preston
Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.
Veure José María Lamamié de Clairac і Paul Preston
Província de Salamanca
La província de Salamanca és una província d'Espanya al sud-oest de Castella i Lleó.
Veure José María Lamamié de Clairac і Província de Salamanca
Regió de Lleó
Les regions espanyoles el 1770. La Regió de Lleó, també denominada Regne de Lleó, és una regió espanyola definida després de la divisió territorial d'Espanya de 1833, que en l'actualitat forma part de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure José María Lamamié de Clairac і Regió de Lleó
Salamanca
Salamanca és una ciutat espanyola, capital de la província homònima.
Veure José María Lamamié de Clairac і Salamanca
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure José María Lamamié de Clairac і Segona República Espanyola
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure José María Lamamié de Clairac і 16 d'agost