47 les relacions: Abraçada d'Acatempan, Antonio López de Santa Anna, Còlera, Ciutat de Mèxic, Congrés de la Unió, Congrés dels Estats Units, Epidèmia, Estats Units d'Amèrica, Ferrocarril, General, Guerra de Mèxic-Estats Units, José Manuel de la Peña y Peña, Llista de presidents de Mèxic, Mariano Arista, Mariano Paredes y Arrillaga, Ocupació militar, President de Mèxic, President interí, Puebla de Zaragoza, Río Bravo, República de Texas, Riu Nueces, Senat de Mèxic, Telegrafia, Texas, Valentín Canalizo, Veracruz, Yucatán, 10 de febrer, 12 de setembre, 13 de maig, 15 de gener, 15 de setembre, 1844, 1845, 1846, 1848, 1851, 1854, 21 de setembre, 28 de març, 3 de juny, 30 de desembre, 30 de maig, 6 de desembre, 7 de desembre, 7 de juliol.
Abraçada d'Acatempan
Abraçada d'Acatempan, pintat per Hesiquio Iriarte. LAbraçada d'Acatempan és un esdeveniment de la història de Mèxic ocorregut el 10 de gener de 1821, en el qual van participar Agustín d'Iturbide, comandant en cap de l'exèrcit del Virregnat de Nova Espanya, (governat llavors per Juan Ruiz d'Apodaca) i Vicente Guerrero, cap de les forces insurgents que lluitaven per la Independència de Mèxic.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Abraçada d'Acatempan · Veure més »
Antonio López de Santa Anna
Antonio de Padua María Severino López de Santa Anna y Pérez de Lebrón (21 de febrer de 1794 – 21 de juny de 1876), conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Antonio López de Santa Anna · Veure més »
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Còlera · Veure més »
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Ciutat de Mèxic · Veure més »
Congrés de la Unió
El Congrés de la Unió (Congreso de la Unión en castellà) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal de Mèxic, integrat per dues cambres, el Senat de la República amb 128 membres i la Cambra de Diputats amb 500 membres.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Congrés de la Unió · Veure més »
Congrés dels Estats Units
El Congrés dels Estats Units (en anglès: United States Congress) és l'òrgan legislatiu bicameral del govern federal dels Estats Units d'Amèrica, integrat per dues cambres: el Senat i la Cambra de Representants.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Congrés dels Estats Units · Veure més »
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Epidèmia · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Ferrocarril · Veure més »
General
General és un oficial d'alt grau militar.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і General · Veure més »
Guerra de Mèxic-Estats Units
La Guerra de Mèxic-Estats Units, conegut a Mèxic com intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Guerra de Mèxic-Estats Units · Veure més »
José Manuel de la Peña y Peña
José Manuel de la Peña y Peña (n. a la ciutat de Mèxic el 10 de març de 1789; m. a la ciutat de Mèxic el 2 de gener de 1850) fou un polític i jurista mexicà, i president interí del país del 26 de setembre de 1847 al 13 de novembre de 1847 i del 8 de gener de 1848 al 3 de juny de 1848.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і José Manuel de la Peña y Peña · Veure més »
Llista de presidents de Mèxic
Des de la creació de la federació mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ocupat el càrrec de president de Mèxic—sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, però itinerant, Benito Pablo Juárez García; ni tampoc Gabriel Valencia que ocupà el càrrec tres dies, però no és reconegut per tots els historiadors, ni José María Iglesias, que va reclamar la presidència quan Sebastián Lerdo de Tejada fou destituït per les forces revolucionàries de Porfirio Díaz, per uns mesos abans d'exiliar-se.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Llista de presidents de Mèxic · Veure més »
Mariano Arista
José Mariano Martín Buenaventura Ignacio Nepomuceno García de Arista Nuez (n. a San Luis Potosí el 26 de juliol de 1802. m. a l'alta mar, a bord del vaixell anglès Tagus en camí de Lisboa a França el 7 d'agost de 1855).
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Mariano Arista · Veure més »
Mariano Paredes y Arrillaga
Mariano Paredes y Arrillaga (n. a la ciutat de Mèxic el 7 de gener de 1797; m. a la ciutat de Mèxic el 7 de setembre de 1849) fou un general mexicà conservador i president de Mèxic.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Mariano Paredes y Arrillaga · Veure més »
Ocupació militar
Tropes alemanyes marxen per l'Avinguda dels Camps Elisis de París després de vèncer la guerra francoprussiana.L'ocupació militar bel·ligerant, és el control i autoritat d'un exèrcit hostil o invasor sobre un territori.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Ocupació militar · Veure més »
President de Mèxic
El president de Mèxic, oficialment el president dels Estats Units Mexicans, i de vegades presentat com a ciutadà president constitucional dels Estats Units Mexicans, és el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exèrcit, l'armada i la força aèria mexicanes.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і President de Mèxic · Veure més »
President interí
Un president interí és una persona que temporalment ocupa el rol de president d'una organització o país, ja sigui perquè l'anomenat president no està disponible (per exemple, per malaltia o vacances) o quan el càrrec es troba vacant (per exemple, per causa de mort, lesió, renúncia o condemna penal en sentència ferma).
Nou!!: José Joaquín de Herrera і President interí · Veure més »
Puebla de Zaragoza
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Puebla de Zaragoza · Veure més »
Río Bravo
El Rio Grande o Río Bravo és un riu de l'Amèrica del Nord que neix al sud-est de les muntanyes Rocoses i desemboca al Golf de Mèxic.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Río Bravo · Veure més »
República de Texas
La República de Texas va ser un Estat independent i sobirà de l'Amèrica del Nord, localitzat entre els Estats Units i Mèxic que va existir entre 1836 i 1846.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і República de Texas · Veure més »
Riu Nueces
El riu Nueces (Nueces River) és un riu del sud-oest dels Estats Units que desguassa en el golf de Mèxic.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Riu Nueces · Veure més »
Senat de Mèxic
Tribuna del Senat de la RepúblicaEl Senat de la República (Senado de la República, en castellà) o la Cambra dels Senadors (Cámara de Senadores, en castellà) és la cambra alta del cos legislatiu del govern mexicà, el Congrés de la Unió.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Senat de Mèxic · Veure més »
Telegrafia
La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Telegrafia · Veure més »
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Texas · Veure més »
Valentín Canalizo
fou un general i polític conservador mexicà.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Valentín Canalizo · Veure més »
Veracruz
Far Carranza a Veracruz. La ciutat de Veracruz és el port més important del Golf de Mèxic, i una de les ciutats més grans de l'estat de Veracruz.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Veracruz · Veure més »
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і Yucatán · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 10 de febrer · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 12 de setembre · Veure més »
13 de maig
El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 13 de maig · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 15 de gener · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 15 de setembre · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 1844 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 1845 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 1846 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 1848 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 1851 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 1854 · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 21 de setembre · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 28 de març · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 3 de juny · Veure més »
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 30 de desembre · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 30 de maig · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 6 de desembre · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 7 de desembre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: José Joaquín de Herrera і 7 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
José Joaquín Antonio Florencio de Herrera y Ricardos.