Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

José Gragera Herboso

Índex José Gragera Herboso

José Gragera y Herboso, és un escultor romàntic espanyol nascut a Laredo, Cantàbria el 1818 i mort a Oviedo el 1898.

Taula de continguts

  1. 29 les relacions: Alfons XII d'Espanya, Bust de Guillermo Schulz, Cantàbria, Espanya, Gaspar Melchor de Jovellanos, Guerra Civil espanyola, José de Posada Herrera, Josep Piquer i Duart, Juan Álvarez Mendizábal, Juan de Villanueva, Laredo (Cantàbria), Madrid, Marbre, Museu del Prado, Oviedo, París, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Simón de Rojas Clemente y Rubio, 1818, 1839, 1851, 1855, 1856, 1857, 1869, 1889, 1898, 1936, 1997.

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure José Gragera Herboso і Alfons XII d'Espanya

Bust de Guillermo Schulz

L'escultura urbana coneguda pel nom Bust de Guillermo Schulz, ubicada a l'entrada de la Facultat d'Enginyers de Mines (C/ Independencia), a la ciutat d'Oviedo, Principat d'Astúries, Espanya, és una de les més d'un centenar que adornen els carrers de l'esmentada ciutat espanyola.

Veure José Gragera Herboso і Bust de Guillermo Schulz

Cantàbria

Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.

Veure José Gragera Herboso і Cantàbria

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure José Gragera Herboso і Espanya

Gaspar Melchor de Jovellanos

Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.

Veure José Gragera Herboso і Gaspar Melchor de Jovellanos

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure José Gragera Herboso і Guerra Civil espanyola

José de Posada Herrera

José Posada Herrera (Posada de Llanes, Llanes, Astúries, 31 de març de 1814 - 7 de setembre de 1885) fou un jurista i polític espanyol.

Veure José Gragera Herboso і José de Posada Herrera

Josep Piquer i Duart

La font de Flora a l'Albereda de València. Josep Piquer i Duart (València, 1806 – Madrid, 1871) va ser un escultor valencià, establert a Madrid, on va realitzar la majoria de la seva obra.

Veure José Gragera Herboso і Josep Piquer i Duart

Juan Álvarez Mendizábal

Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol.

Veure José Gragera Herboso і Juan Álvarez Mendizábal

Juan de Villanueva

Juan de Villanueva (Madrid, 15 de setembre de 1739 - aneu., 22 d'agost de 1811).

Veure José Gragera Herboso і Juan de Villanueva

Laredo (Cantàbria)

Laredo és un municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria.

Veure José Gragera Herboso і Laredo (Cantàbria)

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure José Gragera Herboso і Madrid

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Veure José Gragera Herboso і Marbre

Museu del Prado

El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Veure José Gragera Herboso і Museu del Prado

Oviedo

Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.

Veure José Gragera Herboso і Oviedo

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure José Gragera Herboso і París

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.

Veure José Gragera Herboso і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran

Simón de Rojas Clemente y Rubio

Simón de Rojas Cosme Damián Clemente y Rubio (Titaigües, 27 de setembre de 1777 - Madrid, 27 de febrer de 1827) fou un botànic valencià.

Veure José Gragera Herboso і Simón de Rojas Clemente y Rubio

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Veure José Gragera Herboso і 1818

1839

;Països Catalans.

Veure José Gragera Herboso і 1839

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Veure José Gragera Herboso і 1851

1855

;Països Catalans.

Veure José Gragera Herboso і 1855

1856

;Països Catalans.

Veure José Gragera Herboso і 1856

1857

;Països Catalans.

Veure José Gragera Herboso і 1857

1869

;Països Catalans.

Veure José Gragera Herboso і 1869

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Veure José Gragera Herboso і 1889

1898

;Països Catalans;Resta del món.

Veure José Gragera Herboso і 1898

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure José Gragera Herboso і 1936

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure José Gragera Herboso і 1997