Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: ABC (diari), Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Alexandre Rosselló i Pastors, Amadeu Hurtado i Miró, Antoni Maura i Montaner, Assemblea de Parlamentaris, Barcelona, Congrés dels Diputats, Consell d'Estat d'Espanya, Dictadura de Primo de Rivera, Dret mercantil, Eleccions generals espanyoles de 1898, Eleccions generals espanyoles de 1901, Eleccions generals espanyoles de 1905, Estatut d'autonomia, Gaziel, Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, José Canalejas y Méndez, Josep Collaso i Gil, Josep Lletget Sardà, Josep Maria Cornet i Mas, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Vanguardia, Laureà Miró i Trepat, Llei de mancomunitats provincials, Llista de batlles de Barcelona, Llista de ministres de justícia d'Espanya, Lluís Sedó i Guichard, Ministeri de Justícia d'Espanya, Partit Liberal Fusionista, Ramon Coll i Rodés, Salvador de Samà i Torrents, Sant Feliu de Llobregat, Santiago Alba Bonifaz, Segona República Espanyola, Senat d'Espanya, Tarragona, Tribunal de Cassació de Catalunya, Tribunal Suprem, Universitat de Barcelona, Vaga general espanyola de 1917, 13 de juny, 16 de març, 18 d'agost, 1864, 1898, 1899, 1901, 1903, 1905, ..., 1907, 1910, 1918, 1919, 1932, 1934, 1937, 22 de març, 27 de març, 30 de març, 4 d'abril, 5 d'octubre, 5 de desembre, 9 de novembre. Ampliar l'índex (14 més) »
ABC (diari)
ABC és un diari espanyol conservador i monàrquic imprès a Madrid des del 1903.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і ABC (diari) · Veure més »
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya és una Corporació de Dret públic amb personalitat jurídica independent.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya · Veure més »
Alexandre Rosselló i Pastors
fou un advocat i polític balear, oncle d'Alexandre Jaume Rosselló.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Alexandre Rosselló i Pastors · Veure més »
Amadeu Hurtado i Miró
Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 28 de gener del 1875 – Barcelona, 11 de febrer del 1950) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Amadeu Hurtado i Miró · Veure més »
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Antoni Maura i Montaner · Veure més »
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Assemblea de Parlamentaris · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Barcelona · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Congrés dels Diputats · Veure més »
Consell d'Estat d'Espanya
Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Consell d'Estat d'Espanya · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Dret mercantil
El dret mercantil o dret comercial és el conjunt de normes jurídiques relatives als comerciants en l'exercici de la seva professió, als actes de comerç legalment qualificats com a tals i a les relacions jurídiques derivades de la seva realització; en temes amplis és la branca del dret que regula l'exercici del comerç.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Dret mercantil · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1898
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions El ''Maine'' enfonsat provocà la Guerra de Cuba. La derrota espanyola provocaria la caiguda del govern i noves eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1898 foren convocades el 27 de març de 1898 sota sufragi universal masculí.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Eleccions generals espanyoles de 1898 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1901
El liberal Sagasta, cap de govern fins a la seva mort el 1902 Eugenio Montero Ríos fou cap de govern de la mort de Sagasta fins a les eleccions de 1903 Eleccions generals espanyoles de 1901 foren convocades el 19 de maig de 1901 sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Eleccions generals espanyoles de 1901 · Veure més »
Eleccions generals espanyoles de 1905
Eugenio Montero Ríos, cap de govern Eleccions generals espanyoles de 1905 foren convocades el 10 de setembre de 1905 sota sufragi universal masculí, després de la crisi de lideratge del Partit Conservador entre Francisco Silvela i Antoni Maura.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Eleccions generals espanyoles de 1905 · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Estatut d'autonomia · Veure més »
Gaziel
Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), fou un escriptor i periodista català.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Gaziel · Veure més »
Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
LIl·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (abreujat ICAB), anomenat fins al 2015 Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, és una corporació professional a la qual han de pertànyer les persones llicenciades o graduades en Dret per a poder exercir a Barcelona i en altres municipis de la demarcació de l'ens.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona · Veure més »
José Canalejas y Méndez
José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і José Canalejas y Méndez · Veure més »
Josep Collaso i Gil
fou un polític i filantrop català, fill de Pere Collaso i Gil.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Josep Collaso i Gil · Veure més »
Josep Lletget Sardà
Josep Lletget Sardà (Reus, ? - Barcelona, 1919) va ser un periodista i polític català, fill de Tomàs Lletget Cailà.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Josep Lletget Sardà · Veure més »
Josep Maria Cornet i Mas
Josep Maria Cornet i Mas (Barcelona, 1839 - 1916) fou un empresari, enginyer i polític català, oncle de Gaietà Cornet i Palau.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Josep Maria Cornet i Mas · Veure més »
La Maquinista Terrestre i Marítima
Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і La Maquinista Terrestre i Marítima · Veure més »
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і La Vanguardia · Veure més »
Laureà Miró i Trepat
Laureà Miró i Trepat (Barcelona, 31 de desembre de 1882 - Barcelona, 15 de març de 1916) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Laureà Miró i Trepat · Veure més »
Llei de mancomunitats provincials
La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Llei de mancomunitats provincials · Veure més »
Llista de batlles de Barcelona
El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Llista de batlles de Barcelona · Veure més »
Llista de ministres de justícia d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres de Justícia d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte (1808) fins a l'actualitat.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Llista de ministres de justícia d'Espanya · Veure més »
Lluís Sedó i Guichard
fou un empresari i polític català, fill d'Antoni Sedó i Pàmies.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Lluís Sedó i Guichard · Veure més »
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Ministeri de Justícia d'Espanya · Veure més »
Partit Liberal Fusionista
El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Partit Liberal Fusionista · Veure més »
Ramon Coll i Rodés
Ramon Coll i Rodés (Lloret de Mar, Selva 1883 - Barcelona, juliol de 1948) fou un advocat i polític català.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Ramon Coll i Rodés · Veure més »
Salvador de Samà i Torrents
marquès de Marianao i marquès de Vilanova i la Geltrú.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Salvador de Samà i Torrents · Veure més »
Sant Feliu de Llobregat
Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Sant Feliu de Llobregat · Veure més »
Santiago Alba Bonifaz
Santiago Alba Bonifaz (Zamora, 23 de desembre de 1872 - Sant Sebastià, 8 d'abril de 1949) fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre de Marina, Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Santiago Alba Bonifaz · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Segona República Espanyola · Veure més »
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Senat d'Espanya · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Tarragona · Veure més »
Tribunal de Cassació de Catalunya
El Tribunal de Cassació de Catalunya fou un organisme judicial de la Generalitat de Catalunya establert per l'Estatut de Núria de 1932, segons preveia en el seu article 12.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Tribunal de Cassació de Catalunya · Veure més »
Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem (també conegut com a Cort Suprema o tribunal d'última instància) és el màxim òrgan judicial d'un sistema judicial, les decisions de les quals no estan subjectes a una revisió posterior per cap altre tribunal.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Tribunal Suprem · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Universitat de Barcelona · Veure més »
Vaga general espanyola de 1917
La vaga general del 1917 fou una vaga que es va convocar a Espanya l'agost del 1917, provocada per la crisi política d'aquell any (Assemblea de Parlamentaris) i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і Vaga general espanyola de 1917 · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 13 de juny · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 16 de març · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 18 d'agost · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1864 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1898 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1899 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1901 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1903 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1907 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1910 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1919 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1932 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1934 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 1937 · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 22 de març · Veure més »
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 27 de març · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 30 de març · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 4 d'abril · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 5 d'octubre · Veure més »
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 5 de desembre · Veure més »
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Roig i Bergadà і 9 de novembre · Veure més »
