Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Alemany, Anglès, Barcelona, Catalunya, Ciència, Companyia de Jesús, Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, Dret, Enciclopèdia Espasa, Escriptor, Espanya, Filosofia, Francès, Germans Maristes de les Escoles, Girona, Guifré el Pilós, Hebreu, Historiador, Humanitats, Italià, Josep Morgades i Gili, La Renaixensa, Lexicografia, Lingüística, Llatí, Madrid, Maristes Valldemia, Mataró, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona), Província de Barcelona, Radulf de Barcelona, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Sànscrit, Teòcrit, Vic, 1843, 1865, 1867, 1869, 1872, 1874, 1875, 1876, 1878, 1880, 1881, 1886, 1887, 1888, ..., 1890, 1892, 1894, 1895, 1903, 26 de maig, 8 de desembre. Ampliar l'índex (7 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Alemany · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Anglès · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Barcelona · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Catalunya · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Ciència · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Companyia de Jesús · Veure més »
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
El Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (en castellà i originalment Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos) és una institució espanyola -confirmada el 1964 com a cos de funcionaris públics- creada en 1858 a l'escalf de la Llei Moyano de l'any anterior, encarregada de l'organització dels arxius, biblioteques i museus dependents del Ministeri de Foment, i, un cop transferides les competències, del ministeri d'Instrucció Pública, i de la resta de successius departaments ministerials amb competències.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Dret · Veure més »
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Enciclopèdia Espasa · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Escriptor · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Espanya · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Filosofia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Francès · Veure més »
Germans Maristes de les Escoles
Els Germans Maristes de les Escoles (en llatí Institutum Fratrum Maristarum a Scholis) són un institut religiós masculí de dret pontifici.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Germans Maristes de les Escoles · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Girona · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Guifré el Pilós · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Hebreu · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Historiador · Veure més »
Humanitats
Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Humanitats · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Italià · Veure més »
Josep Morgades i Gili
Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Josep Morgades i Gili · Veure més »
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і La Renaixensa · Veure més »
Lexicografia
La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Lexicografia · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Lingüística · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Llatí · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Madrid · Veure més »
Maristes Valldemia
Ermengol Coll de Valldemia, fundador El col·legi Maristes Valldemia és un centre educatiu concertat fins a l'educació obligatòria i privat al Batxillerat, que està situat a Mataró (El Maresme).
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Maristes Valldemia · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Mataró · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)
El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona es va instal·lar al monestir de Sant Pere de Galligants l'any 1857, on encara és en l'actualitat.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona) · Veure més »
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Província de Barcelona · Veure més »
Radulf de Barcelona
Sepulcre de Radulf al monestir de Santa Maria de Ripoll Radulf de Barcelona o Radulf d'Urgell (~885 - 942) fou bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pilós i Guinidilda d'Empúries.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Radulf de Barcelona · Veure més »
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Sànscrit · Veure més »
Teòcrit
Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Teòcrit · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і Vic · Veure més »
1843
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1843 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1865 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1867 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1869 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1872 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1874 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1875 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1876 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1878 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1880 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1881 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1886 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1887 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1888 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1890 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1892 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1894 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1895 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 1903 · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 26 de maig · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Pellicer i Pagès і 8 de desembre · Veure més »
