Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Auritz, Banco Central, Barcelona, Bellver de Cerdanya, Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme, Cartagena, Euskadi Ta Askatasuna, Front d'Alliberament de Catalunya, Fuga de Segòvia, Guàrdia Civil, Jean-Marc Rouillan, Llei d'Amnistia espanyola de 1977, Moviment Ibèric d'Alliberament, Oriol Solé Sugranyes, 1955, 1973, 1976, 2 de març, 5 d'octubre.
Auritz
Auritz (oficialment bilingüe Auritz/Burguete) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Auritz · Veure més »
Banco Central
Banco Central fou un banc espanyol creat en 1919 a partir de la unió de 8 bancs petits.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Banco Central · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Barcelona · Veure més »
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Bellver de Cerdanya · Veure més »
Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme
La Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme-CUPS fou una coalició electoral que es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a agrupació d'electors, quan la majoria d'organitzacions a l'esquerra del PSUC o de l'independentisme revolucionari encara eren il·legals.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Candidatura d'Unitat Popular pel Socialisme · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Cartagena · Veure més »
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Euskadi Ta Askatasuna · Veure més »
Front d'Alliberament de Catalunya
El Front d'Alliberament Català, també conegut com a Front d'Alliberament de Catalunya (FAC) fou la primera organització armada que defensava les tesis dels moviments d'alliberament nacional d'influència marxista-leninista als Països Catalans i va néixer el 1969.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Front d'Alliberament de Catalunya · Veure més »
Fuga de Segòvia
Fuga de Segòvia és com es coneix la fugida del penal de Segòvia el 5 d'abril de 1976 de 29 presos polítics (24 d'ells militants d'ETA i cinc catalans del FRAP, FAC, MIL i PCE(i)) pel col·lector d'aigües fecals després d'haver cavat un túnel durant mesos, i que acabà amb l'arrest de 24 dels fugats, la mort en una trobada amb la Guàrdia Civil a Burguete (Navarra) d'Oriol Solé i Sugranyes i la fugida a França de quatre d'ells.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Fuga de Segòvia · Veure més »
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Guàrdia Civil · Veure més »
Jean-Marc Rouillan
Jean-Marc Rouillan (Aush, 30 d'agost de 1952) també conegut pel nom Jann-Marc Rouillan, és un militant d'extrema esquerra i escriptor occità, fundador i membre del grup armat autònom Acció Directa.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Jean-Marc Rouillan · Veure més »
Llei d'Amnistia espanyola de 1977
La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia va ser promulgada a Espanya el 15 d'octubre de 1977 i va entrar en vigor amb la seva publicació en el BOE el 17 d'octubre d'aquell any.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Llei d'Amnistia espanyola de 1977 · Veure més »
Moviment Ibèric d'Alliberament
El Moviment Ibèric d'Alliberament (en castellà: Movimiento Ibérico de Liberación, MIL) o MIL-Grupos Autónomos de Combate, va ser un grup autònom actiu durant els inicis dels anys setanta a Catalunya.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Moviment Ibèric d'Alliberament · Veure més »
Oriol Solé Sugranyes
Pedra que hi ha sobre la tomba d'Oriol Solé Sugranyes al cementiri de Bor (Bellver de Cerdanya) amb la lletra de la cançó "Me n'aniré a la muntanya" de Quico Pi de la Serra Oriol Solé i Sugranyes (Barcelona, 4 de gener de 1948 - Auritz, 6 d'abril de 1976) va ser un activista revolucionari català d'ideologia autonomista i anarquista que va formar part del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL).
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і Oriol Solé Sugranyes · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і 1955 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і 1973 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і 1976 · Veure més »
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і 2 de març · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Lluís Pons Llovet і 5 d'octubre · Veure més »
