Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Josep I de Saxònia-Altenburg

Índex Josep I de Saxònia-Altenburg

Josep I de Saxònia-Altenburg (Hildburghausen 1789 - Altenburg 1868).

52 les relacions: Alexandra de Saxònia-Altenburg, Alexandre de Iugoslàvia (príncep de Iugoslàvia), Altenburg, Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta), Amàlia de Württemberg, Carles de Gal·les, Carles II de Mecklenburg-Strelitz, Carlota de Mecklenburg-Strelitz (duquessa de Saxònia-Altenburg), Constantí de Rússia (gran duc de Rússia), Constantí II de Grècia, Elisabet de Saxònia-Altenburg (gran duquessa d'Oldenburg), Enriqueta de Nassau-Weilburg (duquessa de Württemberg), Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen, Ernestina de Saxònia-Weimar-Eisenach, França, Frederic I de Saxònia-Altenburg, Frederica de Hessen-Darmstadt (duquessa de Mecklenburg-Strelitz), Gmunden, Hannover, Hildburghausen, Jordi I de Saxònia-Altenburg, Jordi V de Hannover, Lluís de Württemberg, Maria de Saxònia-Altenburg, Napoleó Bonaparte, Oldenburg, Sant Petersburg, Saxònia, Sofia de Grècia, Württemberg, 1789, 1817, 1818, 1819, 1823, 1825, 1826, 1830, 1832, 1833, 1834, 1843, 1848, 1852, 1868, 1896, 1907, 1911, 1915, 24 d'abril, ..., 25 de novembre, 27 d'agost. Ampliar l'índex (2 més) »

Alexandra de Saxònia-Altenburg

Alexandra de Saxònia-Altenburg Alexandra de Saxònia-Altenburg, gran duquessa de Rússia (Altenburg 1830 - Sant Petersburg 1911).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Alexandra de Saxònia-Altenburg · Veure més »

Alexandre de Iugoslàvia (príncep de Iugoslàvia)

Alexandre de Iugoslàvia, príncep de Iugoslàvia (White Lodge (Richmond - Surrey) 1924).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Alexandre de Iugoslàvia (príncep de Iugoslàvia) · Veure més »

Altenburg

Altenburg és una ciutat mitjana del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Altenburg · Veure més »

Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)

Amadeu de Savoia-Aosta (Florència, 27 de setembre de 1943), Cap de la casa ducal d'Aosta des de l'any 1947.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta) · Veure més »

Amàlia de Württemberg

Amàlia de Württemberg, duquessa de Saxònia-Altenburg (Wallisfurth 1799 - Altenburg 1848).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Amàlia de Württemberg · Veure més »

Carles de Gal·les

Carles, Príncep de Gal·les, (Charles Philip Arthur George) (Londres, 14 de novembre de 1948) és el fill gran de la Reina Elisabet II del Regne Unit i el seu espòs el Príncep Felip, Duc d'Edimburg; com a hereu al tron del Regne Unit així com dels regnes de la Mancomunitat, rep el títol oficial de Príncep de Gal·les a més dels títols històrics de Duc de Cornualla, Duc de Rothesay (títol oficial a Escòcia), Comte de Carrick, Baró de Renfrew i Senyor de les Illes (associats al ducat de Rothesay), i Comte de Chester.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Carles de Gal·les · Veure més »

Carles II de Mecklenburg-Strelitz

Carles II de Mecklenburg-Strelitz Carles II de Mecklenburg-Strelitz, (en alemany Karl II von Mecklenburg-Strelitz) va néixer a Mirow el 10 d'octubre de 1741 i va morir a Neustrelitz el 6 de novembre de 1816.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Carles II de Mecklenburg-Strelitz · Veure més »

Carlota de Mecklenburg-Strelitz (duquessa de Saxònia-Altenburg)

Carlota de Mecklenburg-Strelitz Carlota de Mecklenburg-Strelitz Carlota de Mecklenburg-Strelitz, duquessa de Saxònia-Altenburg (Hannover 1769 - Hildburghausen 1818) va ser princesa de Mecklenburg-Strelitz amb el tractament d'altesa que es casà en el si de la casa de Saxònia-Hildburghausen.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Carlota de Mecklenburg-Strelitz (duquessa de Saxònia-Altenburg) · Veure més »

Constantí de Rússia (gran duc de Rússia)

Constantí Nikolaievitx de Rússia (Sant Petersburg 1827 - Pavlovsk 1892).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Constantí de Rússia (gran duc de Rússia) · Veure més »

Constantí II de Grècia

Constantí II de Grècia (Atenes, 1940) fou el darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Constantí II de Grècia · Veure més »

Elisabet de Saxònia-Altenburg (gran duquessa d'Oldenburg)

Elisabet de Saxònia-Altenburg, gran duquessa d'Oldenburg (Hildburghausen 1826 - Oldenburg 1896).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Elisabet de Saxònia-Altenburg (gran duquessa d'Oldenburg) · Veure més »

Enriqueta de Nassau-Weilburg (duquessa de Württemberg)

Enriqueta de Nassau-Weilburg (22 d'abril de 1780, Kirchheimbolanden, actual Alemanya - 2 de gener de 1857, Kirchheim unter Teck) fou duquessa consort de Württemberg.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Enriqueta de Nassau-Weilburg (duquessa de Württemberg) · Veure més »

Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen

Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Ernst Friedrich III Carl von Sachsen-Hildburghausen) va néixer a Königsberg el 10 de juny de 1727 i va morir a Seidingstadt el 23 de setembre de 1780.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Ernest Frederic III de Saxònia-Hildburghausen · Veure més »

Ernestina de Saxònia-Weimar-Eisenach

Ernestina Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernestine Auguste Sophie von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar el 4 de gener de 1740 i va morir a Hildburghausen el 10 de juny de 1786.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Ernestina de Saxònia-Weimar-Eisenach · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і França · Veure més »

Frederic I de Saxònia-Altenburg

Frederic I de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Friedrich von Sachsen-Hildburghausen) va néixer a Hildburghausen el 29 d'abril de 1763 i va morir a Altenburg el 29 de setembre de 1834.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Frederic I de Saxònia-Altenburg · Veure més »

Frederica de Hessen-Darmstadt (duquessa de Mecklenburg-Strelitz)

Frederica de Hessen-Darmstadt (en alemany Friederike von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt el 20 d'agost de 1752 i va morir a Hannover el 22 de maig de 1782.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Frederica de Hessen-Darmstadt (duquessa de Mecklenburg-Strelitz) · Veure més »

Gmunden

Schloss Ort Gmunden és un poble de l'Alta Àustria, Àustria, al districte homònim.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Gmunden · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Hannover · Veure més »

Hildburghausen

Hildburghausen és una ciutat de Turíngia a Alemanya, capital del districte de Hildburghausen.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Hildburghausen · Veure més »

Jordi I de Saxònia-Altenburg

Jordi I de Saxònia-Altenburg (Hildburghausen, Turíngia, 1796 - Hummelshain 1853) va ser duc de Saxònia-Altenburg des de 1848 fins a 1853, any en què morí.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Jordi I de Saxònia-Altenburg · Veure més »

Jordi V de Hannover

Jordi V de Hannover (Berlín 1819 - París 1878).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Jordi V de Hannover · Veure més »

Lluís de Württemberg

De dreta a esquerra, el duc Lluís de Württemberg, el duc Adam de Württemberg i el duc Alexandre de Württemberg. Lluís de Württemberg, duc de Württemberg (Treptow 1756 - Kirchheim unter Teck (Baden-Württemberg) 1817).

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Lluís de Württemberg · Veure més »

Maria de Saxònia-Altenburg

Maria de Saxònia-Altenburg, reina de Hannover (Hilburghausen 1818 - Gmunden (Alta Àustria 1907). Princesa de Saxònia-Altenburg i duquessa a Saxònia, era princesa amb el tractament d'altesa essent membre d'una petita família ducal que retenia la sobirania sobre un ducat de l'Alemanya central. Nascuda el 14 d'abril de 1818 a la ciutat de Hilburghausen a l'actual land alemany de Turíngia, era filla del duc Josep I de Saxònia-Altenburg i de la duquessa Amàlia de Württemberg. Maria era néta per via paterna del duc Frederic I de Saxònia-Altenburg i de la duquessa Carlota de Mecklenburg-Strelitz; mentre que per via materna ho era del duc Lluís de Württemberg i de la duquessa Enriqueta de Nassau-Weilburg. Entre d'altres, Maria era germana de les princesa Alexandra de Saxònia-Altenburg, gran duquessa de Rússia, i de la princesa Elisabet de Saxònia-Altenburg. El 18 de febrer de l'any 1843 contragué matrimoni a la ciutat de Hannover amb el príncep hereu i futur rei Jordi V de Hannover, fill del rei Ernest August I de Hannover. Jordi perdé de forma total la vista arran d'un accident amb cavall. El príncep regalà a la seva promesa el magnífic Castell de Marienburg a la ciutat de Hannover. La parella tingué tres filles.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Maria de Saxònia-Altenburg · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Oldenburg

Per a uns altres usos, vegeu Oldenburg (desambigüació). Oldenburg és una ciutat de la Baixa Saxònia, Alemanya.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Oldenburg · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Sant Petersburg · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Saxònia · Veure més »

Sofia de Grècia

Sofia de Grècia i Dinamarca (Psychico, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014 moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Sofia de Grècia · Veure més »

Württemberg

Württemberg, antany conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і Württemberg · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1789 · Veure més »

1817

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1817 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1819 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1823 · Veure més »

1825

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1825 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1826 · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1832 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1834 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1843 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1848 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1852 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1868 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1896 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1907 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1911 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 1915 · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 24 d'abril · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 25 de novembre · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Josep I de Saxònia-Altenburg і 27 d'agost · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »