Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Batalló, Guerra de la Regència d'Urgell, Guerra dels Malcontents, Igualada, Jeroni Galceran i Terrés, Josep Busoms, Manuel de Llauder i de Camín, Mossos d'Esquadra, Olvan, Prats de Lluçanès, Primera Guerra Carlina, Ripoll, Trienni Liberal, 1 d'abril, 1794, 1827, 1830, 1833, 1834, 1836, 5 d'octubre, 8 de setembre, 9 de setembre.
Batalló
El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Batalló · Veure més »
Guerra de la Regència d'Urgell
La Guerra de la Regència d'Urgell va ser una revolta armada de caràcter absolutista protagonitzada pels escamots reialistes partidaris de Ferran VII d'Espanya, que es va desenvolupar a l'Espanya peninsular, durant el Trienni Liberal, i que va finalitzar després de la intervenció militar de la Santa Aliança en 1823.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Guerra de la Regència d'Urgell · Veure més »
Guerra dels Malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes, el restabliment de la Inquisició i l'aprovació de la llei sàlica que prohibia a les dones heretar la corona.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Guerra dels Malcontents · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Igualada · Veure més »
Jeroni Galceran i Terrés
Jeroni Galceran i Tarrés (Prats de Lluçanès, 21 de maig de 1820 – la Gleva, 23 de març del 1873) fou un militar carlí Fill de Josep Galceran i Escrigàs, va participar en algunes accions de la primera guerra carlina, sent ferit en el Setge de Solsona, i va fugir a França acabada la guerra fins al 1846, quan esclata la Segona guerra carlina i torna a les ordres de Ramon Cabrera.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Jeroni Galceran i Terrés · Veure més »
Josep Busoms
Josep Busoms, o Bussoms, conegut com a «Jep dels Estanys» (Vallcebre, Berguedà, 1770 - Olot, la Garrotxa, 1828), fou un militar i guerriller català de finals del i del primer terç del.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Josep Busoms · Veure més »
Manuel de Llauder i de Camín
, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Manuel de Llauder i de Camín · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Olvan
Olvan és un municipi de la comarca del Berguedà.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Olvan · Veure més »
Prats de Lluçanès
Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca del Lluçanès de la qual n’és la capital.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Prats de Lluçanès · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Ripoll · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і Trienni Liberal · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 1 d'abril · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 1794 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 1827 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 1830 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 1833 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 1834 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 1836 · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 5 d'octubre · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 8 de setembre · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Galceran i Escrigàs і 9 de setembre · Veure més »
