Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Atos, Aydın, Bozcaada, Cambridge University Press, Catolicisme, Demòtica, Despotat de l'Epir, Despotat de Morea, Dinastia Paleòleg, Església Ortodoxa, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Etòlia, Excomunió, Gattiluso, Gran domèstic, Grec, Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, Imperi Otomà, Irene Assèn, Jerusalem, Joan XIV de Constantinoble, Joana de Savoia, Lesbos, Manuel Cantacuzè (dèspota), Mateu Cantacuzè, Orhan, Papa Gregori XI, Pera (Constantinoble), Pesta Negra, República de Gènova, Sèrbia, Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan), Tessalònica, Tràcia, 1282, 1292, 1328, 1342, 1343, 1346, 1347, 1348, 1350, 1353, 1354, 1355, 1357, 1367, 1375, 1383, ..., 15 de juny, 21 de març. Ampliar l'índex (2 més) »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Atos · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Aydın · Veure més »
Bozcaada
El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Bozcaada · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Cambridge University Press · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Catolicisme · Veure més »
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Demòtica · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Despotat de l'Epir · Veure més »
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Despotat de Morea · Veure més »
Dinastia Paleòleg
L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Dinastia Paleòleg · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Església Ortodoxa · Veure més »
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Etòlia · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Excomunió · Veure més »
Gattiluso
La família Gattiluso o Gattilusio va dominar Lesbos i altres illes del 1355 al 1462.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Gattiluso · Veure més »
Gran domèstic
El gran domèstic (grec medieval: μέγας δομέστικος, mégas doméstikos) fou un alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient entre el i el.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Gran domèstic · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Grec · Veure més »
Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347
La guerra civil romana d'Orient del 1341-1347, o segona guerra civil de l'era dels Paleòlegs, fou un conflicte que esclatà a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Guerra civil romana d'Orient del 1341-1347 · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Imperi Otomà · Veure més »
Irene Assèn
Irene Assèn, en grec medieval Ειρήνη Ασανίνα, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en casar-se amb l'emperador Joan VI Cantacuzè.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Irene Assèn · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Jerusalem · Veure més »
Joan XIV de Constantinoble
Joan Calecas（en grec medieval Ἰωάννης ΙΔʹ Καλέκας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1333 al 1347. Encara que les seves idees eren semblants a les de Barlaam de Seminara, es va oposar a l'Hesicasme que defensava Gregori Palamàs. Va tenir també un paper important a la Guerra civil que hi va haver entre els anys 1341 i 1347 com a membre del consell de regència de Joan V Paleòleg contra Joan VI Cantacuzè. Era nascut a la ciutat d'Apri o Aprus a Tràcia, es va casar i va tenir un fill i una filla. Ordenat sacerdot, Joan Cantacuzè, el primer ministre de l'emperador Andrònic III Paleòleg i més tard megas domestikos, el va protegir i el va nomenar metropolità de Tessalònica, i després patriarca de Constantinoble, on va succeir a Isaïes. Algunes de les seves homilies s'han conservat.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Joan XIV de Constantinoble · Veure més »
Joana de Savoia
Joana de Savoia, rebatejada Anna després del seu matrimoni, nascuda el 1306, morta cap a 1360, filla d'Amadeu V de Savoia, comte de Savoia, i de Maria de Brabant (filla de Joan I, duc de Brabant i duc de Limburg, i de Margarida de França, filla de Lluís IX de França el Sant i de Margarida de Provença.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Joana de Savoia · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Lesbos · Veure més »
Manuel Cantacuzè (dèspota)
Manuel Cantacuzè (en grec:, Manouēl Kantakouzēnos), fou el primer governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota; el seu govern va durar des del 25 d'octubre del 1349 fins a la seva mort lluitant contra l'exèrcit del Principat d'Acaia.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Manuel Cantacuzè (dèspota) · Veure més »
Mateu Cantacuzè
Mateu Cantacuzè (en grec, en llatí: Mathaeus Cantacuzenus) fou coemperador de l'Imperi Romà d'Orient, nomenat pel seu pare, des del 1353 fins al 1355.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Mateu Cantacuzè · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Orhan · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Papa Gregori XI · Veure més »
Pera (Constantinoble)
Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Pera (Constantinoble) · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Pesta Negra · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і República de Gènova · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Sèrbia · Veure més »
Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan)
Teodora Cantacuzena, en grec medieval Θεοδώρα Καντακουζηνή, va néixer cap al 1332 i va morir després del 1381.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan) · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Tessalònica · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і Tràcia · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1282 · Veure més »
1292
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1292 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1328 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1342 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1343 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1346 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1347 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1348 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1350 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1353 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1354 · Veure més »
1355
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1355 · Veure més »
1357
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1357 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1367 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1375 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 1383 · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 15 de juny · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan VI Cantacuzè і 21 de març · Veure més »
