Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Barcelona, Barroc, Benet XIV, Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Cardenal, Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Català, Catalunya, Catolicisme, Comtat de Peralada, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Frare, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Literatura catalana, Mallorca, Orde dels Predicadors, Papa, Pius VI, Regne d'Aragó, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Savallà del Comtat, Teologia, Tomàs d'Aquino, Tomisme, Vescomtat de Rocabertí, Viena, Virrei de Mallorca, 1 d'abril, 13 de novembre, 16 de desembre, 1703, 1720, 1729, 1734, 1746, 1756, 1757, 1775, 1777, 1780, 1798, 2 d'abril.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Barcelona · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Barroc · Veure més »
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Benet XIV · Veure més »
Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 24 d'abril de 1702 - Lisboa, 1 de novembre de 1755), comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, fou un militar, diplomàtic i il·lustrat català.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Cardenal · Veure més »
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Catalunya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Catolicisme · Veure més »
Comtat de Peralada
El comtat de Peralada és un títol nobiliari concedit el 1599 pel rei Felip III de Castella a favor de Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí i senyor de Requesens.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Comtat de Peralada · Veure més »
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »
Frare
Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Frare · Veure més »
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Literatura catalana · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Mallorca · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Orde dels Predicadors · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Papa · Veure més »
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Pius VI · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Regne d'Aragó · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Savallà del Comtat
Savallà del Comtat és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Savallà del Comtat · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Teologia · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Tomisme
Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Tomisme · Veure més »
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Viena · Veure més »
Virrei de Mallorca
El Virrei de Mallorca fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і Virrei de Mallorca · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1 d'abril · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 13 de novembre · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 16 de desembre · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1703 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1720 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1729 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1734 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1746 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1756 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1757 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1775 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1777 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1780 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 1798 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí і 2 d'abril · Veure més »
