43 les relacions: Armènia Quarta, Bardas Escler, Bardas Focas, Basili Lecapè, Batalla de Raban, Calcedònia, Califat Abbàssida, Cambridge University Press, Danubi, Edirne, Emirat, Hamdànides, Josep Bringas, Lleó Diaca, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mateu d'Edessa, Mopsuèstia, Muntanyes de Nur, Orontes, Palestina, Patriarca, Polieucte de Constantinoble, Primer Imperi Búlgar, Quios, Romà I Lecapè, Romà II, Rus de Kíev, Santa Sofia (Istanbul), Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sviatoslav I de Kíev, Teòfan Anastaso, Tema (circumscripció administrativa), Triomf, Varegs, 10 de gener, 12 de desembre, 958, 962, 963, 964, 969, 970, 976.
Armènia Quarta
Armènia Quarta fou una província de l'Imperi Romà d'Orient creada el 591 amb territoris cedits pel nou rei persa, i que va subsistir fins a la invasió àrab vers el 760.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Armènia Quarta · Veure més »
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Bardas Escler · Veure més »
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Bardas Focas · Veure més »
Basili Lecapè
Basili Lecapè, en grec medieval Βασίλειος Λακαπηνός, o Basili el Bastard, fou un príncep romà d'Orient, fill bastard de l'emperador Romà Lecapè i tutor de Basili II.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Basili Lecapè · Veure més »
Batalla de Raban
La Batalla de Raban va ser un enfrontament armat que es va produir la tardor del 958, a prop de la fortalesa de Raban (al nord de Síria) entre l'exèrcit romà d'Orient, comandat pel general Joan Tsimiscés (defensant els territoris de Constantí VII), i les forces de Sayf-ad-Dawla, cap de l'Emirat Hamdànida d'Alep.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Batalla de Raban · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Calcedònia · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Califat Abbàssida · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Cambridge University Press · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Danubi · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Edirne · Veure més »
Emirat
Un emirat —de l'àrab, ‘aquell qui ordena’, ‘cap’, ‘governant’, alhora derivat del verb, ‘manar’— o, segons la forma àrab, una imara —; en plural — és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial d'un emir, sigui aquest un sobirà independent, un príncep o un governador.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Emirat · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Hamdànides · Veure més »
Josep Bringas
Josep Bringas (en grec: Ὶωσῆφ Βρίγγας) va ser secretari d'Estat de l'Imperi Romà d'Orient, al servei de Constantí VII (regnat: 945–959) i Romà II (r. 959-963).
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Josep Bringas · Veure més »
Lleó Diaca
Lleó Diaca (en llatí Leo o Leon, en grec) fou un historiador romà d'Orient del del qual es coneix molt poc de la seva vida personal.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Lleó Diaca · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Mateu d'Edessa
Mateu d'Edessa (vers 1070 – després 1137) fou un monjo i historiador armeni que va escriure una història d'Armènia, Síria i altres regions que va del 942 al 1132 i fou continuada per Guillem el monjo.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Mateu d'Edessa · Veure més »
Mopsuèstia
Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Mopsuèstia · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Muntanyes de Nur · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Orontes · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Palestina · Veure més »
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Patriarca · Veure més »
Polieucte de Constantinoble
Polieucte (en grec medieval Πολύευκτος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 956 al 970.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Polieucte de Constantinoble · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Quios · Veure més »
Romà I Lecapè
Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Romà I Lecapè · Veure més »
Romà II
Romà II (Rōmanos), fou emperador romà d'Orient del 959 al 963.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Romà II · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Rus de Kíev · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Sviatoslav I de Kíev · Veure més »
Teòfan Anastaso
Teòfan Anastaso (en caràcters grecs: Θεοφανώ Αναστασώ) Emperadriu romana d'Orient, famosa pels seus crims i per la seva bellesa física.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Teòfan Anastaso · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Triomf · Veure més »
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і Varegs · Veure més »
10 de gener
El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 10 de gener · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 12 de desembre · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 958 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 962 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 963 · Veure més »
964
Sense descripció.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 964 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 969 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 970 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Joan I Tsimiscés і 976 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Joan I Tzimisces, Joan I Zimisces, Joan I de Bizanci, Joan Tsimiscés, Joan Tzimisces, Joan Tzimiscés, Joan Zimisces.