Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Joan el Sense Fe

Índex Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

165 les relacions: Alexandre VI, Alfons el Magnànim, Alfons V de Ribagorça, Alfons VI de Ribagorça, Argelers, Álvaro de Luna y Jarana, Barcelona, Batalla de Calaf, Bernat d'Armendaris, Bernat d'Oms i de Santapau, Blanca I de Navarra, Blanca II de Navarra, Calataiud, Capitulació de Pedralbes, Capitulació de Vilafranca, Carles de Viana, Carles III de Navarra, Casa reial d'Aragó, Castell de Salses, Castell Reial de Cotlliure, Catedral, Cerdanya, Comtat de Cerdanya, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Concòrdia de Valladolid, Conquesta del Regne de Nàpols, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Corts de Lleida (1460), Cresques Abnarrabí, Dinastia Trastàmara, Dobler, Ducat de Gandia, Ducat de Montblanc, Ducat de Vilafermosa, Elionor d'Alburquerque, Elionor I de Navarra, Elna, Empordà, Enric IV de Castella, Felip II de Savoia, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran I de Nàpols, Gandia, Gastó IV de Foix, Generalitat de Catalunya, Girona, ..., Guerra Civil catalana, Guerra Civil navarresa, Guerra dels Infants d'Aragó, Guerra dels remences, Hug de Cardona i Gandia, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Infants d'Aragó, Isabel I de Castella, Joan Borja i Catanei, Joan d'Aragó (arquebisbe), Joan de Beaumont, Joan II de Castella, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joana d'Aragó i d'Enríquez, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Navarra, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llista de virreis de Sicília, Lloctinent de Catalunya, Lluís XI de França, Mals usos, Manuel Aguirre y Monsalbe, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Martí el Jove, Martí l'Humà, Matrimoni morganàtic, Medina del Campo, Olite, Ordinals dels reis d'Aragó, Palau del Vidre, Palau dels Reis de Mallorca, Pamplona, Papa, Pere d'Aragó i d'Alburquerque, Pere el Conestable de Portugal, Pere Lluís de Borja, Perpinyà, Pirineus, Príncep de Viana, Princeps namque, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renat I, Rosselló, Setge de Perpinyà (1473), Torrelobatón, Tractat de Barcelona (1455), Tractat de Perpinyà (1279), Tudela, Usatge, València, 1 d'abril, 1 de febrer, 10 de juny, 10 de maig, 1398, 1412, 1414, 1416, 1417, 1419, 1420, 1421, 1423, 1424, 1425, 1426, 1428, 1433, 1435, 1436, 1438, 1439, 1444, 1445, 1447, 1451, 1452, 1454, 1455, 1458, 1460, 1461, 1464, 1468, 1469, 1470, 1472, 1473, 1475, 1476, 1477, 1479, 1485, 1516, 1517, 17 de setembre, 19 de gener, 21 de juny, 22 de novembre, 23 de setembre, 27 de juny, 3 de desembre, 31 de març, 6 de novembre, 7 de juliol. Ampliar l'índex (115 més) »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Alexandre VI · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons V de Ribagorça

Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Alfons V de Ribagorça · Veure més »

Alfons VI de Ribagorça

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »

Argelers

Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer), és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Argelers · Veure més »

Álvaro de Luna y Jarana

Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Álvaro de Luna y Jarana · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Barcelona · Veure més »

Batalla de Calaf

La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Batalla de Calaf · Veure més »

Bernat d'Armendaris

Bernat d'Armendaris (? - 1474) fou un militar d'origen navarrès, baró de Palafolls.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Bernat d'Armendaris · Veure més »

Bernat d'Oms i de Santapau

Bernat d'Oms i de Santapau (Rosselló, ? - Perpinyà, 5 de desembre de 1474) fou un alt funcionari reial al servei de Joan el Gran i Lluís XI de França.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Bernat d'Oms i de Santapau · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Blanca I de Navarra · Veure més »

Blanca II de Navarra

Blanca II de Navarra (Olite, Navarra 1424 - 1464), princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Blanca II de Navarra · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Calataiud · Veure més »

Capitulació de Pedralbes

La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Capitulació de Pedralbes · Veure més »

Capitulació de Vilafranca

La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Capitulació de Vilafranca · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Carles de Viana · Veure més »

Carles III de Navarra

Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Carles III de Navarra · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Castell de Salses

Porta d'accés al recinte interior del castell El Castell de Salses és un castell d'època moderna del terme comunal de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Castell de Salses · Veure més »

Castell Reial de Cotlliure

El Castell Reial de Cotlliure. Torre gòtica El Castell Reial de Cotlliure és un castell de la vila de Cotlliure, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Castell Reial de Cotlliure · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Catedral · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Cerdanya · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Comtat de Sobrarb · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Comtat del Rosselló · Veure més »

Concòrdia de Valladolid

La concòrdia de Valladolid és el nom que rep la treva signada a Valladolid, el 7 de desembre de 1453, entre Joan de Navarra (futur Joan II d'Aragó) i el seu fill, Carles de Viana per la qual Carles fou posat en llibertat.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Concòrdia de Valladolid · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Lleida (1460)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan II a Lleida el 1460.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Corts de Lleida (1460) · Veure més »

Cresques Abnarrabí

Cresques Abnarrabí (Lleida, Segrià, — segle XV) fou un oftalmòleg i cirurgià jueu.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Cresques Abnarrabí · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dobler

Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Dobler · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Ducat de Gandia · Veure més »

Ducat de Montblanc

Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Ducat de Montblanc · Veure més »

Ducat de Vilafermosa

Els ducs de Vilafermosa són la família noble més important de l'antic Regne d'Aragó i una de les famílies aristòcrates més importants d'Espanya i fins fa poc s'anomenaven Azlor de Aragón.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Ducat de Vilafermosa · Veure més »

Elionor d'Alburquerque

Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Elionor d'Alburquerque · Veure més »

Elionor I de Navarra

Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Elionor I de Navarra · Veure més »

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Elna · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Empordà · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Enric IV de Castella · Veure més »

Felip II de Savoia

Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Felip II de Savoia · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran I de Nàpols

Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Ferran I de Nàpols · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Gandia · Veure més »

Gastó IV de Foix

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Gastó IV de Foix · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Girona · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil navarresa

La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Guerra Civil navarresa · Veure més »

Guerra dels Infants d'Aragó

La Guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Guerra dels Infants d'Aragó · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Guerra dels remences · Veure més »

Hug de Cardona i Gandia

Hug de Cardona i de Gandia, conegut com "el Navarrès" (?, ~1405 - ?, ~1470) fou senyor del Real, Benicanena, Benipeixar i Beniopa (a l'horta de Gandia) i senyor de Guadalest.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Hug de Cardona i Gandia · Veure més »

Hug Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »

Infants d'Aragó

Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Infants d'Aragó · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Isabel I de Castella · Veure més »

Joan Borja i Catanei

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Joan Borja i Catanei · Veure més »

Joan d'Aragó (arquebisbe)

Joan d'Aragó (?, 1439/1440 - Albalate de Cinca, 19 de novembre de 1475) fou un religiós i militar aragonès fill de Joan II d'Aragó.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Joan d'Aragó (arquebisbe) · Veure més »

Joan de Beaumont

Joan de Beaumont (3 d'abril de 1419 - 28 de març de 1487) fou el prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem al Regne de Navarra i canceller d'aquest regne.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Joan de Beaumont · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Joan II de Castella · Veure més »

Joan Ramon Folc III de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »

Joana d'Aragó i d'Enríquez

Joana d'Aragó (Barcelona 1455 - Nàpols 1517), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1476-1494).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Joana d'Aragó i d'Enríquez · Veure més »

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa

La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de reis de València · Veure més »

Llista de virreis de Sicília

Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Llista de virreis de Sicília · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Lluís XI de França · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Mals usos · Veure més »

Manuel Aguirre y Monsalbe

Jaume I el Conqueridor (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe) Manuel Aguirre y Monsalbe (Màlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romàntic andalús instal·lat a l'Aragó, on produí la major part de la seva obra.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Manuel Aguirre y Monsalbe · Veure més »

Maria d'Aragó i d'Alburquerque

Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Maria d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Martí el Jove · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Martí l'Humà · Veure més »

Matrimoni morganàtic

El matrimoni morganàtic és aquell realitzat entre dues persones de rang social desigual (noble i plebeu), impedint que el cònjuge i qualsevol fill d'aquesta unió hereti o obtingui els títols, privilegis i propietats del noble.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Matrimoni morganàtic · Veure més »

Medina del Campo

Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Medina del Campo · Veure més »

Olite

Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la ''merindad'' (batllia) d'Olite.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Olite · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Palau del Vidre

Palau del Vidre ((oficialment en francès: Palau-del-Vidre) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix lloc, de 3.153 habitants, a la Catalunya del Nord. El municipi és en territori vinícola que correspon a la denominació d'origen (AOC) "Costers del Rosselló", i per als vins dolços naturals, l'AOC "Moscat de Ribesaltes" o Gran Rosselló. La dita sobre els palauencs diu: Palau la fava.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Palau del Vidre · Veure més »

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Pamplona · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Papa · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Alburquerque

Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Pere d'Aragó i d'Alburquerque · Veure més »

Pere el Conestable de Portugal

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »

Pere Lluís de Borja

Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Pere Lluís de Borja · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Perpinyà · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Pirineus · Veure més »

Príncep de Viana

Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Príncep de Viana · Veure més »

Princeps namque

Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Princeps namque · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Regne de València · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Joan el Sense Fe і Renat I · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Rosselló · Veure més »

Setge de Perpinyà (1473)

El Setge de Perpinyà de 1473 fou l'intent de Joan el Sense Fe de recuperar Perpinyà, que havia quedat en mans franceses des de 1462 en virtut del Tractat de Baiona.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Setge de Perpinyà (1473) · Veure més »

Torrelobatón

Torrelobatón és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Torrelobatón · Veure més »

Tractat de Barcelona (1455)

El tractat de Barcelona de 1455 va ser un conveni entre el rei Joan el Sense Fe i Gastó IV de Foix, acordant la successió al tron del Regne de Navarra.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Tractat de Barcelona (1455) · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Tudela · Veure més »

Usatge

Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.

Nou!!: Joan el Sense Fe і Usatge · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Joan el Sense Fe і València · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1 d'abril · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1 de febrer · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 10 de juny · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 10 de maig · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1398 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1412 · Veure més »

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1414 · Veure més »

1416

; Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1416 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1417 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1419 · Veure més »

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1420 · Veure més »

1421

;Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1421 · Veure més »

1423

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1423 · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1424 · Veure més »

1425

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1425 · Veure més »

1426

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1426 · Veure més »

1428

Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1428 · Veure més »

1433

; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1433 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1435 · Veure més »

1436

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1436 · Veure més »

1438

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1438 · Veure més »

1439

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1439 · Veure més »

1444

Sense descripció.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1444 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1445 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1447 · Veure més »

1451

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1451 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1452 · Veure més »

1454

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1454 · Veure més »

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1455 · Veure més »

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1458 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1460 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1461 · Veure més »

1464

; Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1464 · Veure més »

1468

; Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1468 · Veure més »

1469

(Brescia.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1469 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1470 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1472 · Veure més »

1473

;Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1473 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1475 · Veure més »

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1476 · Veure més »

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1477 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1479 · Veure més »

1485

;Països Catalans.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1485 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 1517 · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 17 de setembre · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 19 de gener · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 21 de juny · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 22 de novembre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 23 de setembre · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 27 de juny · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 3 de desembre · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 31 de març · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 6 de novembre · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Joan el Sense Fe і 7 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra, Joan II d’Aragó, Joan II el Gran, Joan II el Sense Fe, Joan d'Aragó i d'Albuquerque, Joan de Navarra, Joan el Gran, Joan el sense Fe.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »