Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Joan Hircà I

Índex Joan Hircà I

Joan Hircà I (Joannes Hyrcanus) fou príncep (etnarca) i gran sacerdot dels jueus.

33 les relacions: Alexandre II Zabinas, Alexandre Janeu, Antígon de Judea, Antíoc IX de Cízic, Antíoc VII Sidetes, Aristòbul de Judea, Aristòbul I de Judea, Aristòbul II de Judea, Demetri II Nicàtor, Diodot Trifó, Fariseus, Flavi Josep, Herodes el gran, Hircà II, Imperi Part, Jonatan Macabeu, Judea, Mariamne I, Mataties, Nablus, Ptolemeu de Jericó, Saduceus, Samaria, Simó Macabeu, Siquem, Summe sacerdot, 104 aC, 109 aC, 126 aC, 129 aC, 133 aC, 135 aC, 137 aC.

Alexandre II Zabinas

Alexandre II Zabinas fou rei selèucida del 126 aC al 122 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Alexandre II Zabinas · Veure més »

Alexandre Janeu

Alexandre Janeu fou rei de Judea del 104 aC al 78 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Alexandre Janeu · Veure més »

Antígon de Judea

Antígon de Judea (Antigonus, Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.

Nou!!: Joan Hircà I і Antígon de Judea · Veure més »

Antíoc IX de Cízic

Antíoc IX de Cízic o Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.

Nou!!: Joan Hircà I і Antíoc IX de Cízic · Veure més »

Antíoc VII Sidetes

Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Antíoc VII Sidetes · Veure més »

Aristòbul de Judea

Aristobul de Judea (llatí: Aristobūlus, Ἀριστόβουλο&#962) fou gran sacerdot de Judea, fill d'Alexandre Asmoneu i Alexandra i nét d'Aristobul II de Judea, germà de Mariamne I, la dona d'Herodes el gran.

Nou!!: Joan Hircà I і Aristòbul de Judea · Veure més »

Aristòbul I de Judea

Aristobul I de Judea (de naixement Judà ben Joan; llatí: Aristobūlus; grec antic Ἀριστόβουλο&#962) fou príncep de Judea, fill gran de Joan Hircà.

Nou!!: Joan Hircà I і Aristòbul I de Judea · Veure més »

Aristòbul II de Judea

Aristobul II de Judea (Aristobūlus, Aristóboulos) fou el fill més jove d'Alexandre Janeu i d'Salomé Alexandra.

Nou!!: Joan Hircà I і Aristòbul II de Judea · Veure més »

Demetri II Nicàtor

Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Demetri II Nicàtor · Veure més »

Diodot Trifó

Diodot Trifó fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Diodot Trifó · Veure més »

Fariseus

Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons Gustave Doré Els Fariseus eren gent de la comunitat judeo-hebrea que va durar fins al segon segle de la present era i es considera successora dels hassidim (devots).

Nou!!: Joan Hircà I і Fariseus · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (en hebreu יוסף בן מתתיהו / Iosef bar Mattitiahu o Iossef ben Mattitiahu, "Josep, fill de Maties"; en grec antic Ιώσηφος / Iốsêfos), després conegut com a Tit Flavi Josep (en llatí Titus Flavius Josephus) o, simplement, Flavi Josep, fou un historiador jueu que deixà constància (en llengua grega), de les relacions entre l'Imperi romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: Joan Hircà I і Flavi Josep · Veure més »

Herodes el gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Herodes el gran · Veure més »

Hircà II

Hircà II (Hyrcanus, (s.II aC - 30 aC) fou gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca. Era el fill gran d'Alexandre Janeu i d'Alexandra o Salomé Alexandra A la mort del seu pare (76 aC) va deixar la regència del regne per testament a la seva dona Salomé Alexandra i aquesta va nomenar al seu fill gran Hircà II com gran sacerdot, tant per ser el fill gran com per ser de caràcter més manejable en contrast amb el fill més jove, Aristòbul. Durant nou anys la mare va governar en nom del fill. Hircà fou favorable als fariseus, als quals va afavorir quan va arribar al govern en morir Alexandra vers el 68 aC. El seu germà Aristòbul va aixecar un exèrcit amb el que va derrotar a Hircà que es va haver de refugiar a Jerusalem, i va haver de signar un tractat resignant la sobirania a favor d'Aristòbul a canvi del qual es va poder retirar lliurement a la vida privada. Així hauria quedat la cosa si el general Antípater l'idumeu no hagués influït en Hircà, que finalment va fugir de Jerusalem al regne dels Nabateus on es va refugiar amb el rei Aretes (vers 65 aC). Amb un exèrcit d'aquest rei va envair Judea i va assetjar a Aristòbul II a Jerusalem, quedant Hircà amo de la resta del país. Fou en aquest moment quan es va produir la intervenció de Gneu Pompeu per mitjà del seu lloctinent Marc Emili Escaure que havia arribat a Damasc amb un exèrcit romà i va rebre suborns d'Aristòbul per ajudar-lo. Escaure va ordenar a Hircà i Aretes de retirar-se. El 64 aC el mateix Pompeu va arribar a Síria i els dos germans van demanar el seu ajut, però Aristòbul fou massa ofensiu i Pompeu va donar el seu suport a Hircà. Pompeu va fer una campanya contra els nabateus i a la tornada va obligar a Aristòbul a rendir-se; però els jueus no van seguir en la rendició a Aristòbul i es van preparar per a la defensa a Jerusalem. Pompeu no va poder entrar a Jerusalem fins al 63 aC i llavors va instal·lar formalment a Hircà com a gran sacerdot amb autoritat reial però sense títol de rei. Hircà va tenir el suport romà i d'Antípater l'idumeu, però no va poder gaudir de la seva sobirania tranquil·lament. Alexandre de Judea|Alexandre, fill d'Aristòbul II que havia estat portat com a ostatge a Roma, es va escapar i va iniciar una revolta a Judea, que Hircà no va poder reprimir i va haver de demanar l'ajut d'Aule Gabini, el governador (procònsol) de Síria; amb la intervenció de Gabini, Alexandre fou derrotat i es va haver de sotmetre (56 aC). El 55 aC el mateix Aristòbul II també es va escapar de Roma i va iniciar una nova revolta, però fou derrotat per Gabini i el seu lloctinent Marc Antoni, i altre cop fet presoner; però quan l'exèrcit de Gabini va anar a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes, Alexandre es va tornar a revoltar i amb un exèrcit va derrotar fàcilment a Hircà, i no va poder ser aturat fins al retorn de Gabini, que el va tornar a derrotar i obligat a fugir; Gabini abans de la victòria, va modificar el govern de Judea i va eliminar el poder efectiu de què gaudia Hircà, deixant-li només les funciones religioses i cerimonials de gran sacerdot, donant el poder als sanedrins (els cinc consells provincials). Antípater l'idumeu va conservar la seva anterior influència. Cras, successor de Gabini, va saquejar el temple de Jerusalem sense que Hircà i Antípater ho poguessin evitar El 49 aC va esclatar la guerra entre Pompeu i Juli Cèsar i aquest darrer va donar suport a Aristòbul per una nova rebel·lió de distracció de les forces de Pompeu a l'Orient. Però Aristòbul fou enverinat pels pompeians i el seu fill Alexandre fou executat per Escipió a Antioquia. Després de Farsàlia (48 aC) Hircà i Antípater van fer importants serveis a Cèsar durant la guerra d'Egipte (47 aC) i al seu retorn Cèsar va restaurar els afers de Judea restablint el regne amb Hircà II com a sobirà amb el títol de gran sacerdot i etnarca i amb Antípater l'idumeu amb el títol de procurador com a governant efectiu. Una mica després Herodes, fill d'Antípater, que havia rebut el govern d'una de les províncies (Galilea), fou acusat de defraudació, i Hircà el va portar a judici davant el sanedrí, però quan es va adonar que el partit contrari estava disposat a condemnar-lo el va advertir i Herodes va fugir i poc després va obtenir el favor de Sext Cèsar, governador de Síria que li va donar el govern de Celesíria. Amb l'exèrcit de la seva província Herodes va envair Judea i es va acostar a Jerusalem però a precs del seu pare i el seu germà es va retirar. Una mica després el caràcter feble d'Hircà es va posar en relleu quan va consentir l'assassinat per enverinament d'Antípater pel rei Malic (Malichus) donant lloc a la venjança d'Herodes que va portar a la mort de l'assassí davant els mateixos ulls d'Hircà II. Aquest a partir de llavors va concedir el mateix favor i influencia a Herodes que abans havia tingut amb el seu pare Antípater i fins i tot la seva néta Mariamne fou donada en matrimoni a Herodes. Quan la batalla de Filips (42 aC) va convertir a Marc Antoni en àrbitre suprem dels afers d'Orient, Hircà i Herodes van aconseguir el reconeixement del seu poder però poc després el príncep part Pacoros fill d'Orodes I de Pàrtia, va envair Síria (40 aC) i es va apoderar de gran part de la província. Antígon, fill d'Aristòbul II, va demanar ajut al rei part per recuperar el tron del seu pare i Pacoros va enviar un exèrcit contra Jerusalem que va instal·lar a Antígon. Hircà es va refugiar a la fortalesa de Baris, d'eon va sortir junt amb Fasael per mantenir converses amb els parts, però una vegada fora fou traïdorament empresonat pels parts i per consell d'Antígon se li van tallar les orelles per incapacitar-lo per exercir de nou com a gran sacerdot i fou enviat presoner a Selèucia del Tigris on fou tractat amablement pel rei part que li va permetre viure lliurement a Babilònia on va ser ben rebut pels jueus de la ciutat i va poder restar els seus darrers anys amb tranquil·litat, fins que una vegada Herodes va quedar ben establert al tron, el va cridar altre cop a Jerusalem i, amb permís del rei part, es va traslladar a Judea on fou magníficament rebut pel rei Herodes. Després d'Àccium (31 aC) Herodes, com antic partidari de Marc Antoni, es va sentir amenaçat i va considerar eliminar l'única persona que podria reclamar el tron, i aprofitant les intrigues de la seva dona Alexandra, Hircà fou acusat de conspirar amb el rei àrab Malic II (Malichus o Malchus) i executat amb més de 80 anys (30 aC) Categoria:Dinastia asmonea.

Nou!!: Joan Hircà I і Hircà II · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Joan Hircà I і Imperi Part · Veure més »

Jonatan Macabeu

Jonatan Macabeu fou gran sacerdot rebel dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la revolta dels Macabeus el 167 aC), que va succeir al seu germà Judes Macabeu quan va morir el 160 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Jonatan Macabeu · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Joan Hircà I і Judea · Veure més »

Mariamne I

Mariamne I fou filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristòbul II, i d'Alexandra la filla d'Hircà II.

Nou!!: Joan Hircà I і Mariamne I · Veure més »

Mataties

Mataties fou el cap de la revolta religiosa jueva del 167 aC contra els selèucides i l'hel·lenització decretada pel rei Antíoc IV Epífanes.

Nou!!: Joan Hircà I і Mataties · Veure més »

Nablus

Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.

Nou!!: Joan Hircà I і Nablus · Veure més »

Ptolemeu de Jericó

Ptolemeu de Jerico, fill d'Abub, és un personatge bíblic de l'Antic Testament que apareix al Primer llibre dels Macabeus.

Nou!!: Joan Hircà I і Ptolemeu de Jericó · Veure més »

Saduceus

Els saduceus són els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antiga Judea, junt amb els fariseus, els essenis i els zelotes.

Nou!!: Joan Hircà I і Saduceus · Veure més »

Samaria

200x200px Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שֹׁמְרוֹן Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord estava marcat per les muntanyes que des del mont Carmel anaven cap al sud-est.

Nou!!: Joan Hircà I і Samaria · Veure més »

Simó Macabeu

Simó Macabeu fou gran sacerdot dels jueus, fill de Mataties (el primer dirigent de la Revolta dels Macabeus el 167 aC), que va succeir al seu germà Jonatan Macabeu de fet quan aquest fou fet presoner probablement el 143 aC, i definitivament quan va morir el 142 aC.

Nou!!: Joan Hircà I і Simó Macabeu · Veure més »

Siquem

Siquem (en hebreu "xekhem" שכם) fou el nom d'una ciutat cananea i després israelita al centre de Samària.

Nou!!: Joan Hircà I і Siquem · Veure més »

Summe sacerdot

El summe sacerdot (o, amb menys freqüència, summa sacerdotessa) era una persona que exerceix la funció de governant-sacerdot, o per a aquell que és el cap d'un casta religiosa.

Nou!!: Joan Hircà I і Summe sacerdot · Veure més »

104 aC

Sense descripció.

Nou!!: Joan Hircà I і 104 aC · Veure més »

109 aC

Sense descripció.

Nou!!: Joan Hircà I і 109 aC · Veure més »

126 aC

Sense descripció.

Nou!!: Joan Hircà I і 126 aC · Veure més »

129 aC

Sense descripció.

Nou!!: Joan Hircà I і 129 aC · Veure més »

133 aC

Sense descripció.

Nou!!: Joan Hircà I і 133 aC · Veure més »

135 aC

Sense descripció.

Nou!!: Joan Hircà I і 135 aC · Veure més »

137 aC

Sense descripció.

Nou!!: Joan Hircà I і 137 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hircà I.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »