Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jibal

Índex Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

40 les relacions: Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abu-Múslim, Al-Hàssan ibn Sahl, Al-Múntassir, Al-Mútassim, Al-Muktafí (abbàssida), Al-Qàssim ibn Issa, Azerbaidjan, Àhmad ibn Ismaïl, Califat Abbàssida, Elburz, Fakhr-ad-Dawla, Gaznèvides, Gran Khorasan, Hamadan, Imperi Mede, Imperi Seljúcida, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Ismaïl ibn Àhmad, Jàbal (orografia), Khuzestan, Mah al-Basra, Majd-ad-Dawla, Mazandaran, Muàyyid-ad-Dawla, Muhàmmad ibn al-Àixath, Musa ibn Bogha, Nasr II ibn Àhmad, Nuh I ibn Nasr, Omeies, Província de Fars, Qazvín, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Tàhir ibn Abd-Al·lah, Tàhir ibn al-Hussayn, Yazd, Yússuf ibn Abi-s-Saj.

Abd-Al·lah ibn Muàwiya

Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).

Nou!!: Jibal і Abd-Al·lah ibn Muàwiya · Veure més »

Abu-Múslim

Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.

Nou!!: Jibal і Abu-Múslim · Veure més »

Al-Hàssan ibn Sahl

Al-Hàssan ibn Sahl ibn Zadhanfarukh o, més senzillament, Al-Hàssan ibn Sahl (? - Fam al-Silh, 850/851) fou un visir i governador abbàssida al servei d'al-Mamun.

Nou!!: Jibal і Al-Hàssan ibn Sahl · Veure més »

Al-Múntassir

Abu-Jàfar Muhàmmad al-Múntassir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múntassir (837-862), fou califa abbàssida de Bagdad (861-862).

Nou!!: Jibal і Al-Múntassir · Veure més »

Al-Mútassim

Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).

Nou!!: Jibal і Al-Mútassim · Veure més »

Al-Muktafí (abbàssida)

Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).

Nou!!: Jibal і Al-Muktafí (abbàssida) · Veure més »

Al-Qàssim ibn Issa

Abu-Dúlaf al-Qàssim ibn Issa ibn Idrís ibn Màqil al-Ijlí, més conegut simplement com al-Qàssim ibn Issa o com Abu-Dúlaf (? - Bagdad vers 839/842) fou un militar, poeta i músic àrab, membre d'una família amb llaços amb els abbàssides, adscrita a la tribu àrab dels Ijl de la regió d'Hira.

Nou!!: Jibal і Al-Qàssim ibn Issa · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Jibal і Azerbaidjan · Veure més »

Àhmad ibn Ismaïl

Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.

Nou!!: Jibal і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Jibal і Califat Abbàssida · Veure més »

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Nou!!: Jibal і Elburz · Veure més »

Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.

Nou!!: Jibal і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: Jibal і Gaznèvides · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Jibal і Gran Khorasan · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Jibal і Hamadan · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Jibal і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Jibal і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Jibal і Iraq · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Jibal і Iraq ajamita · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Jibal і Isfahan · Veure més »

Ismaïl ibn Àhmad

Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).

Nou!!: Jibal і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »

Jàbal (orografia)

Jàbal i, en plural, jibal són dos mots àrabs —en àrab جبل, jabal; pl.

Nou!!: Jibal і Jàbal (orografia) · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Jibal і Khuzestan · Veure més »

Mah al-Basra

Mah al-Basra (en àrab Māh al-Baṣra, literalment "Mèdia de Bàssora", fou el nom que va portar el districte de Nihawand (Nihavend) en el califat omeia. Els impostos d'aquest districte foren assignats a les despeses militars del govern de Bàssora quan fou conquerit el Djibal (Mèdia). Aquesta disposició s'hauria iniciat sota Úmar ibn al-Khattab (634-644) però en tot cas al final, ja que Nihawand i Dinavar no foren conquerides per les tropes musulmanes de Bàssora fins després de la batalla de Nihawand el 642. El cert és que en el califat de Muàwiya ibn Abi-Sufyan els impostos de Dinavar foren assignats a Kufa i els de Nihawand a Bàssora i així es va donar el nom de Mah al-Kufa al districte de Dinavar i el de Mah al-Basra al de Nihawand. La ciutat de Nihawand també fou anomenada Mah Dinar del nom d'un persa que va negociar les condicions de la rendició amb Hudayfha ibn al-Yaman (642). Mah al-Basra va restar un districte del Djibal. El 926 al-Muqtàdir va concedir els impostos locals i d'altres poblacions a Yússuf ibn Abi-s-Saj pel finançament de la campanya contra els càrmates. El 936 s'hi va establir Tahir al-Jilí però fou mort per l'emir buwàyhida Imad-ad-Dawla. Al és descrit com una zona fèrtil i ben regada.

Nou!!: Jibal і Mah al-Basra · Veure més »

Majd-ad-Dawla

Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).

Nou!!: Jibal і Majd-ad-Dawla · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Jibal і Mazandaran · Veure més »

Muàyyid-ad-Dawla

Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.

Nou!!: Jibal і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »

Muhàmmad ibn al-Àixath

Muhàmmad ibn al-Àixath ibn Qays al-Kindí fou un cap àrab cap dels Banu Kinda de Kufa (successor del seu pare al-Àixath) quan va morir el 661.

Nou!!: Jibal і Muhàmmad ibn al-Àixath · Veure més »

Musa ibn Bogha

Mussa ibn Bugha al-Kabir (mort el 877) fou un cap militar turc al servei del califat abbàssida, fill de Bugha al-Khabir.

Nou!!: Jibal і Musa ibn Bogha · Veure més »

Nasr II ibn Àhmad

Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.

Nou!!: Jibal і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »

Nuh I ibn Nasr

Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).

Nou!!: Jibal і Nuh I ibn Nasr · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Jibal і Omeies · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Jibal і Província de Fars · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Jibal і Qazvín · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Jibal і Rayy · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Jibal і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Tàhir ibn Abd-Al·lah

Tàhir (II) ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir fou governador tahírida del Khorasan.

Nou!!: Jibal і Tàhir ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

Nou!!: Jibal і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »

Yazd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Jibal і Yazd · Veure més »

Yússuf ibn Abi-s-Saj

Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.

Nou!!: Jibal і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jibal (Mèdia).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »