Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Anagrama, Anarquisme, Assaig (literatura), À propos de Nice, Català, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Dècada del 1920, Dziga Vértov, Estiueig, França, François Truffaut, L'Atalante, Miguel Almereyda, Niça, Nouvelle vague, París, Premi Jean-Vigo, Tuberculosi, Zero en conducta, 1905, 1918, 1922, 1934, 1945, 1951, 2007, 26 d'abril, 5 d'octubre.
Anagrama
An animation of an anagram of Salvador Dalí's name Un anagrama és un mot o una frase formats per la transposició de les lletres d'un altre mot o una altra frase.
Nou!!: Jean Vigo і Anagrama · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Jean Vigo і Anarquisme · Veure més »
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Nou!!: Jean Vigo і Assaig (literatura) · Veure més »
À propos de Nice
À propos de Nice és un curtmetratge documental francès, mut i en blanc i negre, dirigit per Jean Vigo i estrenat l'any 1930.
Nou!!: Jean Vigo і À propos de Nice · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Jean Vigo і Català · Veure més »
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és un centre cultural multidisciplinari que ocupa diversos edificis de l'antiga Casa de la Caritat al Raval de Barcelona, amb una àrea total de 15.000 m², dels quals 4.000 es destinen a sales d'exposicions.
Nou!!: Jean Vigo і Centre de Cultura Contemporània de Barcelona · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Jean Vigo і Dècada del 1920 · Veure més »
Dziga Vértov
Dziga Vértov (en rus, Дзи́га Ве́ртов, en ucraïnès, Дзи́ґа Ве́ртов, Dzyga Vértov) és el pseudònim de Denis Arkad’evič Kaufman (Bialystok, actual Polònia, 2 de gener de 1896 – Moscou, 12 de febrer de 1954).
Nou!!: Jean Vigo і Dziga Vértov · Veure més »
Estiueig
Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
Nou!!: Jean Vigo і Estiueig · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Jean Vigo і França · Veure més »
François Truffaut
François Roland Truffaut (París, 6 de febrer de 1932 - Neuilly-sur-Seine, 21 d'octubre de 1984) va ser un crític de cinema, director i actor francès.
Nou!!: Jean Vigo і François Truffaut · Veure més »
L'Atalante
L'Atalante és una pel·lícula de l'any 1934 dirigida per Jean Vigo i protagonitzada per Jean Dasté i Dita Parlo.
Nou!!: Jean Vigo і L'Atalante · Veure més »
Miguel Almereyda
Miguel Almereyda, pseudònim d'Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés, va ser un anarcosindicalista francés.
Nou!!: Jean Vigo і Miguel Almereyda · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Jean Vigo і Niça · Veure més »
Nouvelle vague
La Nouvelle Vague (Nova Onada) és un moviment cinematogràfic aparegut a França al final dels anys 1950.
Nou!!: Jean Vigo і Nouvelle vague · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Jean Vigo і París · Veure més »
Premi Jean-Vigo
El Premi Jean-Vigo (en francès Prix Jean-Vigo) és un premi de cinema francès que es concedeix des de 1951.
Nou!!: Jean Vigo і Premi Jean-Vigo · Veure més »
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Nou!!: Jean Vigo і Tuberculosi · Veure més »
Zero en conducta
Zero en conducta (títol original en francès, Zéro de conduite: Jeunes diables au collège) és un migmetratge francès de 1933 escrit i dirigit per Jean Vigo.
Nou!!: Jean Vigo і Zero en conducta · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Jean Vigo і 1905 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Jean Vigo і 1918 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Jean Vigo і 1922 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Jean Vigo і 1934 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Jean Vigo і 1945 · Veure més »
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Nou!!: Jean Vigo і 1951 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Jean Vigo і 2007 · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jean Vigo і 26 d'abril · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jean Vigo і 5 d'octubre · Veure més »
