Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Agnès de Torroja, Alfons el Benigne, Andreu II d'Hongria, Avinguda de Jaume III, Èlida, Batalla de Llucmajor, Batalla de Manolada, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Catània, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Consolat de Mar, Constança d'Aragó i d'Entença, Corona de Mallorca, Elisabet de Mallorca, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Felip de Mallorca, Felip VI de França, Ferran de Mallorca, Ferran de Mallorca i Aragó, Florí d'or d'Aragó, Grècia, Guillem II d'Acaia, Isabel de Sabran, Isnard de Sabran, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jofré I d'Acaia, Lleis Palatines, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis de França, Llista de reis de Mallorca, Llucmajor, Maria de Montpeller, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Montpeller, Palma, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Ramon Folc IV de Cardona, Ramon Muntaner, Regne de Mallorca, Reina de Mallorca, Roger Bernat II de Foix, ..., Roger IV de Foix, Sanç I de Mallorca, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Sicília, Vallespir, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Vilaragut, 10 de novembre, 1315, 1316, 1324, 1326, 1331, 1333, 1335, 1336, 1337, 1343, 1345, 1347, 1348, 1349, 1375, 1403, 24 de setembre, 25 d'octubre, 5 d'abril. Ampliar l'índex (29 més) »
Agnès de Torroja
Agnès de Tarroja o Agnès de Torroja (1191 - 1243) fou comtessa de Cardona i senyora de la baronia d'Arbeca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Agnès de Torroja · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Alfons el Benigne · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Avinguda de Jaume III
Carrer Jaume III L'Avinguda del rei Jaume III es troba a Palma, a l'illa de Mallorca i és el resultat d'un pla d'extensió i reforma interior de Palma, Pla Alomar, dut a terme per l'arquitecte i urbanista Gabriel Alomar i Esteve (1910-1997), aprovat el 1943.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Avinguda de Jaume III · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Èlida · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Batalla de Manolada
La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Batalla de Manolada · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Casal de Barcelona · Veure més »
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Catània · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Comtat del Rosselló · Veure més »
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Consolat de Mar · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Corona de Mallorca · Veure més »
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Elisabet de Mallorca · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Felip de Mallorca · Veure més »
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Felip VI de França · Veure més »
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Ferran de Mallorca · Veure més »
Ferran de Mallorca i Aragó
Ferran de Mallorca i Aragó (Montpeller, vers 1336 - abans de 1342) fou el fill primogènit del rei Jaume III de Mallorca i la seva esposa Contança d'Aragó i Entença.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Ferran de Mallorca i Aragó · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Grècia · Veure més »
Guillem II d'Acaia
Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Guillem II d'Acaia · Veure més »
Isabel de Sabran
Diner d'Acaia de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Isabel de Sabran (França, 1297 - Catània, Sicília, 7 de maig de 1315) fou infanta de Mallorca, baronessa de Matagrifó, senyora d'Artà i de Clarença i princesa titular d'Acaia.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Isabel de Sabran · Veure més »
Isnard de Sabran
Isnard de Sabran (França, 1275 - Catània, Sicília, 1297) fou un noble francès.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Isnard de Sabran · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Jaume IV de Mallorca · Veure més »
Jofré I d'Acaia
Jofré I d'Acaia, també anomenat Jofré de Villehardouin, (en francès: Geoffroi de Villehardouin) fou el segon príncep d'Acaia del 1209 al 1228.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Jofré I d'Acaia · Veure més »
Lleis Palatines
Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Lleis Palatines · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llucmajor
Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Llucmajor · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Maria de Montpeller · Veure més »
Miquel II Àngel-Comnè Ducas
Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manuel.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Montpeller · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Palma · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Perpinyà · Veure més »
Ramon Folc IV de Cardona
Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241) fou vescomte de Cardona (1227-1241).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Ramon Muntaner · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Regne de Mallorca · Veure més »
Reina de Mallorca
Reina de Mallorca (Mallorca, segle XIV - segle XIV) fou una poetessa, muller de Jaume III de Mallorca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Reina de Mallorca · Veure més »
Roger Bernat II de Foix
Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Roger Bernat II de Foix · Veure més »
Roger IV de Foix
Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Roger IV de Foix · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Sicília · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Vallespir · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Violant de Courtenay · Veure més »
Violant de Vilaragut
Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і Violant de Vilaragut · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 10 de novembre · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1315 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1316 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1324 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1326 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1331 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1333 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1335 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1336 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1337 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1343 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1345 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1347 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1348 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1349 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1375 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 1403 · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 24 de setembre · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 25 d'octubre · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume III de Mallorca і 5 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jaume el Temerari, Jaume iii de mallorca.
