Accés més ràpid que el navegador!
171 les relacions: Adelaida de Savoia, Agnès d'Antioquia, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Andreu II d'Hongria, Balduí V d'Hainaut, Baró, Barcelona, Béla III d'Hongria, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bisbat de Magalona, Blanca de Mallorca, Carladès, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Caseta del Rei Sanxo, Català, Catalunya, Cerdanya, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Foix, Comtat de Provença, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Comte, Confiscació del Regne de Mallorca, Corona de Mallorca, Costums de Perpinyà, Cotlliure, Croada contra la Corona d'Aragó, Dei gratia, Dinastia marínida, Donasà, Eivissa, Elisabet de Mallorca i de Foix, Emirat de Granada, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Església de Santa Eulària (Palma), Eudòxia Comnena, Felip de Mallorca, Felip III de França, Ferran de Mallorca, Ferran, fill de Jaume II de Mallorca, Formentera, Géza II d'Hongria, Gilabert de Cruïlles, ..., Guifré el Pilós, Guillem VII de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Infant Ferran d'Aragó, Infeudació, Isaac Comnè (fill de Joan II), Jaume de Mallorca (fill de Jaume II), Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume III de Mallorca, Joan Manuel de Castella, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Mallorca, Margarida I de Flandes, Maria de Montpeller, Matilda de Borgonya, Miramar (Mallorca), Monarca, Montpeller, Nimes, Occitània, Palau dels Reis de Mallorca, Palau Reial de Manacor, Pallars Sobirà, Palma, Papa Martí IV, Pau d'Anagni, Pere de Courtenay, Pere de Mallorca, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pere I d'Urgell, Pere II de Courtenay, Peronella d'Aragó, Premis Jaume II, Queragut, Ramon Berenguer IV, Ramon Llull, Regne de França, Regne de Mallorca, Reinald de Châtillon, Riquilda de Polònia, Robert I de Nàpols, Roger Bernat III de Foix, Roger IV de Foix, Rosselló, Sanç d'Aragó i d'Hongria, Sanç I de Mallorca, Sança de Castella i de Polònia, Sança de Mallorca, Saura de Mallorca i de Montreal, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge de Ceuta (1309), Sicília, So, Taifa del moixerif, Tinent, Tractat d'Argelers, Tractat de Capdepera, Tractat de Perpinyà (1279), Usatges de Barcelona, Vall d'Aran, Vall Ferrera, Vallespir, Vescomte, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes, Violant de Vilaragut, 1131, 1150, 1168, 12 d'octubre, 12 de setembre, 1243, 1244, 1248, 1251, 1253, 1254, 1256, 1260, 1264, 1270, 1272, 1274, 1276, 1278, 1279, 1280, 1282, 1283, 1285, 1288, 1289, 1291, 1295, 1298, 1299, 1301, 1303, 1304, 1309, 1311, 1316, 1324, 1330, 1333, 1335, 1340, 1345, 1458, 17 de setembre, 21 d'agost, 29 de maig. Ampliar l'índex (121 més) »
Adelaida de Savoia
Adelaida de Savoia (~1092 - Montmartre, París, 18 de novembre de 1154) fou infanta de Savoia i reina consort de França (1115 - 1137).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Adelaida de Savoia · Veure més »
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Agnès d'Antioquia · Veure més »
Alfons d'Aragó i Castella
84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Alfons d'Aragó i Castella · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons VII de Lleó
Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Alfons VII de Lleó · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Alfons X de Castella · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Balduí V d'Hainaut
Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Balduí V d'Hainaut · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Baró · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Barcelona · Veure més »
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Béla III d'Hongria · Veure més »
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Bisbat de Magalona · Veure més »
Blanca de Mallorca
Blanca de Mallorca (~1289 - abans de 1313) fou infanta de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Blanca de Mallorca · Veure més »
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Carladès · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Casal de Barcelona · Veure més »
Caseta del Rei Sanxo
La caseta del Rei Sanxo és un conjunt modest d'edificacions a la falda des Teix a Bunyola, construïdes entre 1309 i 1310 per ordre del rei Jaume II de Mallorca, se sap que qui en va fer ús fou el Rei Sanç I de Mallorca, segurament com pavelló de caça, durant la seva estada a Valldemossa, entre 1315 i 1316.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Caseta del Rei Sanxo · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Catalunya · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Cerdanya · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Comtat del Rosselló · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Comtats catalans · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Comte · Veure més »
Confiscació del Regne de Mallorca
Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »
Corona de Mallorca
La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Corona de Mallorca · Veure més »
Costums de Perpinyà
Els Costums de Perpinyà foren una compilació de Costums i Privilegis atorgats a la ciutat de Perpinyà feta entre el 1175 i el 1196.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Costums de Perpinyà · Veure més »
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Cotlliure · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Dei gratia · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Dinastia marínida · Veure més »
Donasà
El Donasà és una comarca (parçan) d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Donasà · Veure més »
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Eivissa · Veure més »
Elisabet de Mallorca i de Foix
Elisabet de Mallorca i de Foix (1280 - Alacant, 10 d'octubre de 1301) fou infanta del Regne de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Elisabet de Mallorca i de Foix · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Emirat de Granada · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Església de Santa Eulària (Palma)
L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Església de Santa Eulària (Palma) · Veure més »
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Eudòxia Comnena · Veure més »
Felip de Mallorca
Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Felip de Mallorca · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Felip III de França · Veure més »
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Ferran de Mallorca · Veure més »
Ferran, fill de Jaume II de Mallorca
Ferran de Mallorca (abans de 1270 - ?) va ser un noble i cavaller, net de Jaume el Conqueridor i de Violant d'Hongria.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Ferran, fill de Jaume II de Mallorca · Veure més »
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Formentera · Veure més »
Géza II d'Hongria
Géza II d'Hongria (en hongarès: II. Géza) (Tolna, 1130 - 31 de maig de 1162) va ser rei d'Hongria de 1141 fins a la seva mort.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Géza II d'Hongria · Veure més »
Gilabert de Cruïlles
* Gilabert I de Cruïlles (?-1035) va ser el primer senyor de Cruïlles.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Gilabert de Cruïlles · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem VII de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Guillem VII de Montpeller · Veure més »
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »
Infant Ferran d'Aragó
L'Infant Ferran d'Aragó (1248-1251) va ser el novè i últim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Infant Ferran d'Aragó · Veure més »
Infeudació
La infeudació és l'acte pel qual el senyor lliurava un feu a un vassall a canvi de la seua fidelitat i de determinats serveis.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Infeudació · Veure més »
Isaac Comnè (fill de Joan II)
Isaac Comnè (grec: Ισαάκιος Κομνηνός, Issaàkios Komninós; nascut cap al 1113 i mort després del 1146) fou el cinquè fill (el tercer mascle) de l'emperador romà d'Orient Joan II Comnè amb Irene d'Hongria.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Isaac Comnè (fill de Joan II) · Veure més »
Jaume de Mallorca (fill de Jaume II)
Jaume de Mallorca i Foix (1276 - vers 1330) fou infant del regne de Mallorca, fou el fill primogènit del rei Jaume II de Mallorca i d'Esclarmonda de Foix.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Jaume de Mallorca (fill de Jaume II) · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Jaume el Just · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan Manuel de Castella
Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Joan Manuel de Castella · Veure més »
Llibre del Repartiment de Mallorca
El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Mallorca · Veure més »
Margarida I de Flandes
Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Margarida I de Flandes · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Maria de Montpeller · Veure més »
Matilda de Borgonya
Matilda de Borgonya (?-?), muller de Guilhèm VII de Montpeller.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Matilda de Borgonya · Veure més »
Miramar (Mallorca)
Miramar és una possessió situada a Valldemossa, just en el límit d'aquest municipi i Deià.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Miramar (Mallorca) · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Monarca · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Montpeller · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Nimes · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Occitània · Veure més »
Palau dels Reis de Mallorca
El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »
Palau Reial de Manacor
El Palau reial de Manacor és un edifici manat construir pel rei Jaume II de Mallorca l'any 1311 com a residència de lleure dels monarques.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Palau Reial de Manacor · Veure més »
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pallars Sobirà · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Palma · Veure més »
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Papa Martí IV · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pau d'Anagni · Veure més »
Pere de Courtenay
Pierre de Courtenay adopta les armes de son épouse: d'or à trois tourteaux de gueules Pere de Courtenay (~1126 - 10 de març de 1180 /10 d'abril de 1183) fou senyor de Courtenay, Montargis, Champignelles Châteaurenard, Tanlay, Charny i Chantecoq.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pere de Courtenay · Veure més »
Pere de Mallorca
Pere de Mallorca (? - Batalla de Kortrijk al comtat de Flandes 1302 ?) fou infant de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pere de Mallorca · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pere el Gran · Veure més »
Pere I d'Urgell
Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pere I d'Urgell · Veure més »
Pere II de Courtenay
Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Pere II de Courtenay · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Peronella d'Aragó · Veure més »
Premis Jaume II
Els Premis Jaume II són uns premis que concedeix el Consell de Mallorca i es lliuren a les a les persones físiques i jurídiques que hagin destacat durant l'any natural previ, en els mèrits consistents en la promoció dels símbols, referents històrics o el nom de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Premis Jaume II · Veure més »
Queragut
Queragut (en francès i oficialment, Quérigut) és un municipi francès de la regió d'Occitània, al departament de l'Arieja.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Queragut · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Ramon Llull · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Regne de França · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Regne de Mallorca · Veure més »
Reinald de Châtillon
Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Reinald de Châtillon · Veure més »
Riquilda de Polònia
Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Riquilda de Polònia · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Robert I de Nàpols · Veure més »
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Roger Bernat III de Foix · Veure més »
Roger IV de Foix
Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Roger IV de Foix · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Rosselló · Veure més »
Sanç d'Aragó i d'Hongria
Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Sanç d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Sança de Mallorca
Santa Chiara va ser el segon lloc d'enterrament de la reina Sança de Mallorca (Regne de Mallorca, 1284 - Nàpols 1345) va ser infanta de Mallorca, reina consort de Nàpols (1304-1343) i religiosa.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Sança de Mallorca · Veure més »
Saura de Mallorca i de Montreal
Saura de Mallorca i de Montreal va ser una dama mallorquina del segles i. També coneguda com a Saura de Pinós.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Saura de Mallorca i de Montreal · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Setge de Ceuta (1309)
El Setge de Ceuta de 1309 és una de les batalles de la Guerra castellanogranadina.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Setge de Ceuta (1309) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Sicília · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і So · Veure més »
Taifa del moixerif
La taifa de Minurka fou un estat musulmà que va existir sobre l'illa de Menorca al.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Taifa del moixerif · Veure més »
Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Tinent · Veure més »
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Tractat d'Argelers · Veure més »
Tractat de Capdepera
El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar a Menorca sota el domini de la Corona de Aragó després de la conquesta de Mallorca el 1229.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Tractat de Capdepera · Veure més »
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Usatges de Barcelona · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Vall d'Aran · Veure més »
Vall Ferrera
La Vall Ferrera (també escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera) és una subcomarca situada en el sector septentrional del Pallars Sobirà (Catalunya).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Vall Ferrera · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Vallespir · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Vescomte · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Violant de Courtenay · Veure més »
Violant de Flandes
Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Violant de Flandes · Veure més »
Violant de Vilaragut
Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і Violant de Vilaragut · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1131 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1150 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1168 · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 12 d'octubre · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 12 de setembre · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1243 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1244 · Veure més »
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1248 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1251 · Veure més »
1253
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1253 · Veure més »
1254
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1254 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1256 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1260 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1264 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1270 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1272 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1274 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1276 · Veure més »
1278
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1278 · Veure més »
1279
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1279 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1280 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1282 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1283 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1285 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1288 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1289 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1291 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1295 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1298 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1299 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1301 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1303 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1304 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1309 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1311 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1316 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1324 · Veure més »
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1330 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1333 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1335 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1340 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1345 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 1458 · Veure més »
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 17 de setembre · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 21 d'agost · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Jaume II de Mallorca і 29 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jaume II De Mallorca, Jaume de Prudent, Jaume el Prudent.
